ESTELLÉS, BOLUFER I LA SOLFA DE MURILLO

Per Maria Josep Escrivà

Aquest cartell pretén marcar el tret d'eixida que anuncia la distribució, i la possibilitat d'adquisició, d'aquest treball musical i poètic produït per MFactory Music, executat en la composició musical per Enric Murillo, i en la interpretació recitadora per Salvador Bolufer; dissenyat en la part estètica per Pau Àlvarez-Edicions 96 i supervisat en les tecletes poètiques i lingüístiques per Maria Josep Escrivà, que ara redacta aquestes línies. Ja havíem fet una descripció i primera aproximació, al Burribloc, d'Estellés en solfa, quan la criatura donava senyals inequívocs d'aparició imminent.

Els poemes d’Estellés s’han recitat, versionat i musicat en nombroses ocasions. Però no amb la "veu de tro" (ho diu el coassessor i còmplice Tomàs Llopis) del polifacètic Salvador Bolufer, ni amb la pròdiga ornamentació musical (ho dic jo) del compositor Enric Murillo.

Fent-ho més llarg, així és com l'escriptor i còmplice de burreres des de fa molts anys, en Tomàs Llopis i Guardiola, ho escriu en un text introductori inclòs al llibre que fa de suport literari al disc. Es titula 'I fins i tot un Estellés que fa burrera'.

«La poderosa veu de Salvador Bolufer, d'una forta personalitat, ha estat durant molts anys considerada el complement indispensable i únic a la seua creació poètica, dispersa fins que va ser aplegada per primera vegada en el seu llibre Burrera comprimida (1999). Però arran d’aquesta publicació van quedar demostrades dues coses: que els poemes de Salvador Bolufer no pertanyen sols a la veu del seu autor i que la veu de tro de Salvador Bolufer podia servir per a cantar altres poetes.

 

Muntatge de Pau Àlvarez, en clau de burrera (de la bona, clar!), 

on el trobador Bolufer interpreta Estellés amb la seua veu de tro.
Potser convindria aclarir, amb el permís de l'afectat,
que la veu en qüestió està sent reparada en aquests moments,
després que patira una incòmoda però lleu avaria.
Calculem que, en uns mesos, els trons faran feredat,
de la gana amb què els regurgitarà la caixa de ressonància
boluferiana, després de tant de repòs.

»I arribats en aquest punt, l'elecció era fàcil. L'escriptor i rapsode pegolí va triar el més gran dels poetes valencians contemporanis i el va fer seu per a donar-li unes cadències que sense deixar de ser típicament boluferianes són també pròpiament estellesianes. Al capdavall, qui pot negar que entre tots els estellesos possibles no hi haja un Estellés que fa burrera? Però aquesta aproximació inicialment parcial enceta el camí cap a tots els registres del gran poeta i aquest itinerari és el que ha fet Salvador Bolufer en aquest seu últim treball.»

Un treball que ha perseguit, entre altres intencions, «aplegar-hi una mostra d'algunes de les múltiples inquietuds poètiques d'Estellés [i ara són paraules que jo mateixa vaig escriure en un altre dels textos que hi fan de pòrtic: 'Estellés en solfa']. Per això, qui ja conega treballs anteriors de Salvador Bolufer, que no espere trobar ací, únicament, la seua vena satírica, rebel, desvergonyida, de denúncia.

Arxiu V. A. Estellés.
Gentilesa de la família
per a Edicions 96.

»Estellés és un poeta multiforme, i el trobador Bolufer ha estat capaç de demostrar-ho amb una flexibilitat de registres perfectament adaptats a aquella virtut excepcional i admirable de qui fou "fill del forner", que igual com es reia de la mort, en parlava amb respecte i esgarrifança. Podia ser tendre i bròfec alhora; solemne i voluntàriament frívol; escrivia amb convenciment des de l'amargor de viure i des del més arravatat hedonisme. Era capaç d'elevar a les més altes esferes motius quotidians i clams èpics; i sabia com escopir bilis a la cara dels seus enemics i també cantar l’amor i el sexe sense cap ni un complex.


»Escolten atentament el gris i nostàlgic 'Creuant la nit', i comparen-lo amb la bella intensitat eròtica d''Aquella olor que tenia el teu cos'. O proven, igualment, a escoltar seguits, 'Atarantada per la mort', amb el seu caràcter humorístic amb puntades de surrealisme, i 'Ara, senyor', reverencial i transcendent fins a l’esgarrifança.

»Al costat de la personal interpretació del trobador Bolufer, la música, i el compositor que l’ha creada [Enric Murillo], hi intervenen amb una funció que va molt més enllà de l’acompanyament a què ens tenen acostumats aquests projectes discogràfics. Exuberant, riquíssima en instrumentació, ací, la música en absolut pretén funcionar com a adornament secundari, sinó com aquell element que emfasitza, subratlla, eleva, ens condueix, els oients, pel camí que, amb valentia i fent-hi gala de la seua aposta personal, desplega Enric Murillo com a proposta. 

»Hi ha moments en què tenim la sensació que escoltem un poema envoltats per l'atmosfera estupenda d'una pel·lícula de Hollywood (si ho volen comprovar vostès mateixos, escolten atentament la pista 10, dedicada a l'exòtica i sensual, 'Jackeley'); uns altres en què els violins arrapen l'ànima; hi ha pasdobles, i hi ha el bolero magnífic que condueix l''Un entre tants' fins al clímax coral final, on a banda del grapat de veus amigues que hi reciten, emociona —al meu entendre— la constructiva força col·lectiva que transmet.» 

Ho podran comprovar si cliquen ací: UN ENTRE TANTS, o anant a la pista núm. 15 de la pàgina d'MFactory Music. Crec que els 3 minuts i mig que dura el tema bé s'ho valen.

"Solfa" és una paraula bonica que la tradició popular ha fet servir per a referir-se a una partitura, a un text musical escrit o, en general, al solfeig.
Ens va agradar aprofitar aquest aire col·loquial per a conjugar, precisament, la paraula, els poemes, i la base musical de la partitura.

Aquest caràcter musical, i la intenció de poder fer servir cada peça amb autonomia, ha fet que Enric Murillo decidira incorporar-les al disc de manera autònoma, en 15 pistes més, instrumentals, perquè puguen servir com a base per a la recitació personal de qui ho desitge.

I per acabar caldria fer-nos, davant de vostès, la gran pregunta: com adquirir el disc? A banda de la pàgina de la discogràfica, des d'on es pot comprar còmodament, em permetran que recomane fer ús de les llibreries i/o papereries més pròximes. A banda de contribuir a la dinamització necessària d'aquests establiments, ens ajudaran a fer arribar el llibre-disc a molts més punts de venda dels que, en un principi, ni la distribuïdora ni nosaltres podríem abastir. Així, és ben fàcil: apropen-se a la llibreria que tinguen més a l'abast i pregunten per l'Estellés en solfa. I si no el tenen en aquell moment, demanen que els el porten. La distribuïdora Sendra-Marco (sendra@sendramarco.com) pot donar cobertura a totes les comarques valencianes. Per a més enllà, es poden posar en contacte amb nosaltres: estellesensolfa@gmail.com

I com sempre, a la pàgina d'Amazon hi ha tot allò que existeix en el nostre món globalitzat. I l'Estellés en solfa també hi és (a partir del 17 de juny). Comodíssim, i fiable, adquirir-lo des d'ací! 

Gràcies per les seues atencions. I bon profit!

P. S.: L'amic, periodista cultural i còmplice de saraus diversos, Jovi Lozano-Seser, ha publicat al seu bloc, Calcetins desparellats, una entrevista sucosa i molt bonica on ell i el trobador Bolufer es dediquen a dir i contradir amb art i solvència. Entre altres perletes, Jovi hi escriu, a la introducció que precedeix les preguntes i les respostes: 

«De l'amic Bolufer vaig dir que era la nostra Lady Gaga particular, és a dir, algú amb la versatilitat i originalitat suficients com per bastir un discurs artístic únic que no s'assembla a res que no siga ell mateix. Ben mirat, l'asseveració no és incerta. Per a tots els que l'hem escoltat cantar les seues burreres durant tots aquests anys, val a dir, ara que celebrem el llançament del seu nou treball, que continuen ben vives totes aquestes sucoses sinèrgies entre la música i la poesia.» 

Poden accedir des d'ací per llegir l'entrevista completa. I enhorabona, tant a l'entrevistador agut com a l'hàbil entrevistat.