HUMORS QUE NO MATEN

(de Buenafuente a Vanusa passant per TV3)


"Que un gos mossegue un home no és notícia, però sí que siga l'home qui mossega al gos"

Deduïm que aquest vell acudit fou inventat en una època on els conceptes de la normalitat es componien de lògiques distintes a les actuals, però ara estem tan acostumats a veure homes mossegant gossos (nyaaas!, metàfora al canto) que la parida en qüestió ha perdut força i, si molt m'apuren, gràcia també.

Tot i així, els que en l'actualitat formem part del món dels vius no tenim més castanyes que assumir el temps que ens ha tocat viure i, per tant, no podem sentir-nos aliens a les coses que passen al voltant de les nostres vides, encara que siga per instint de supervivència.

Chaplin. Mestre de mestres

Com deia aquell, el comunicador és una espècie de notari de l'actualitat que altres protagonitzen, per dolenta que siga l'actualitat i per dolents que siguen els qui la protagonitzen. A nosaltres ens encanta la comunicació, siga dalt d'un escenari, amb un micròfon a prop de la boca o amb un teclat ple de tecles. I ens agrada practicar-la en clau d'humor, perquè considerem que la sàtira és una forma divertida i eficaç de contar coses, i perquè el sentit de l'humor és un valor positiu, maltractat pels bufanúvols, pels paladins del poc trellat, pels mentiders convulsius, i per tots aquells que tenen coses a amagar.

En consonància amb l'anterior introducció, hui els presentem tres audiovisuals amb els quals esperem que es divertisquen tant com ens hem divertit nosaltres. Lligen, miren i escolten:

Buenafuente en acció

El primer té com a protagonistes Andreu Buenafuente (cliiic) i Ximo Tur. Ja saben que Buenafuente és un dels humoristes més coneguts pertot arreu de l'Estat espanyol pels seus monòlegs aguts i per la seua forma de conduir programes de TV, molt divertida i poc convencional. Els valencians coneixem Buenafuente des que actuava a TV3, quan ací podíem gaudir eixa tele que ara ens neguen els nostres "paladins". Ximo Tur és un amic nostre (també fill d'amics), músic component del Quintet de Metalls Al Vent (cloooc).

Doncs bé. Ximo Tur és amant de la bona broma, i va escriure al programa de Buenafuente a través del seu Twitter (aclarim, als que són tan profans com nosaltres en la matèria, que això de Twitter  és un servei de microblogging que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters  mitjançant el mateix web de Twitter, SMS, missatgeria instantània o bé aplicacions de tercers com, entre altres, Facebook). Aquest és el missatge que Ximo va enviar:

A ben segur, Buenafuente rebrà milanta missatges aduladors, però ell no és un mandatari egòlatra, sinó el conductor d'un programa d'humor i, per tant, els textos que selecciona no són precisament carnassa d'autobombo. El de Ximo el va seleccionar, i li va contestar així:

                   

I continuem amb Buenafuente. A les poques hores de publicar el nostre darrer burriarticle ("Qui t'ha vist i qui no et veu" (claaac)), es va produir la proclamació oficial de Don Francisco Camps com a candidat del PP a la Presidència de la Generalitat Valenciana. Ací va ser l'Andreu qui va fer de Ximo Tur i va enviar un Twitter, a manera de broma audiovisual, al referit Honorable i a totes les seues hosts. Miren, miren (i escolten):

                  

El públic riu amb gana
els monòlegs de Buenafuente

No sabem si els experts en bromes de l'equip franciscocamsí (i el marianorajojí) hauran previst alguna resposta oficial, o si ja estudien la forma de declarar il·legals i prohibir també les emissions de LA SEXTA als dominis que ells controlen. De totes maneres, aquest programa i aquesta cadena no són els únics mitjans que trauen partit humorístic a les ridiculeses en qüestió, i això, als al·ludits, no els fa gens de gràcia (recordem Don Esteban GP quan era cosa en el govern de la Generalitat Valenciana, i es feia com un bou cada vegada que algun mitjà d'àmbit estatal emetia alguna notícia o comentari que no era del seu gust).

Per cert, com era d'esperar, ja han aparegut les primeres excuses oficials per a justificar l’apagada de TV3 al País Valencià. Diuen que la desconnexió no s'ha produït per motius de censura, sinó perquè eixes emissions eren il·legals, i qui les facilitava –les emissions– ha decidit interrompre-les per a complir amb la llei. Bé: a mi em diuen Escarlata O'Hara, prenc café tots els dies amb Obama i tinc un gatet que recita poemes en esperanto.

Vanusa desafinant

L'últim vídeo d'humor que hui els presentem conté unes escenes reals ocorregudes al Brasil durant la celebració d'un acte públic on, pel que es veu, hi havia un fotimer de personalitats de rang indeterminat. Una tal Vanusa, cantant de molta fama en aquell país, estava encarregada de cantar l'himne oficial brasiler en el moment més àlgid de la reunió, però, no sabem si perquè s'havia fet alguna copeta, o simplement perquè no va tenir el seu dia, Vanusa va interpretar la peça amb errades en la lletra i completament desafinada. 

Imaginem que amb un públic més comú la cosa hagués acabat com el rosari de l’aurora (no sé si allí encara s'estila tirar tomaques), però tractant-se de gent tan refinada, l'ambient no podia ser més rocambolesc. Sobretot a mitjan vídeo, quan més notòries eren les errades i la desafinació de la cantant, es poden veure entre el públic diverses maneres, molt còmiques, de dissimular impotències o de no saber què fer. Vanusa semblava aliena a l'escàndol reprimit que provocava, i va arribar fins a l'última estrofa, quan una veu en off va donar per conclòs el numeret en qüestió. Heus ací el vídeo:

                  

Ací també hem pogut veure coses similars en actes públics, quan Donya Rita canta enfervorida "per a ofrenar..." i algun desficiós li acosta el micròfon. Però cal tenir en compte que la Sra. Barberà no és una professional com Vanusa; la seua veu és una més entre el clamor popular; i, al cap i a la fi, Donya Rita és Donya Rita, València és València... i el Brasil és el Brasil.

Ja veuen com els humoristes no inventen els humors. Simplement es limiten a aprofitar les humorades que altres proporcionen.

Salut

Escarlata O'Hara