Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dissabte, 19 de febrer de 2011

... ELS PÈLS DE PUNTA

Pepa Espasa
Des de la nostra delegació de La Safor se'ns va demanar un raconet d'aquest modest escenari informatiu, per tal d'anunciar l'esdeveniment que tindrà lloc a Gandia el proper divendres, 25 de febrer. Es tracta de la inauguració de la mostra artística de Pepa Espasa (clic) Un cant a l'esperança, dedicada al maltractament contra les dones, i en homenatge a la poeta afganesa Nadià Anjoman. Al final de l'article podran veure el programa complet de les dues parts que componen l'acte, així com els horaris i llocs on se celebraran. El prestigi de l'artista esmentada, Pepa Espasa, i el recital poètic que s'anuncia, amb la potència de la poeta del Grau, Maria Josep Escrivà (clac) i de la pianista de Xàbia, Marta Espinós (cloc), ja són per si mateix tot una garantia. Però nosaltres, conscients de les nostres precarietats periodístiques, i amb intenció d'oferir als nostres lectors una informació tan pulcra com l'esdeveniment es mereix, vam requerir dels nostres col·laboradors el material necessari per a poder acomplir els referits propòsits. 

Maria Josep Escrivà

Però quan vam rebre els comentaris i les fotos que ens va enviar la nostra assessora i amiga, Maria Josep Escrivà, se'ns van posar els pèls de punta (si lligen l'article sabran els motius) i vam decidir fer mutis per l'eixida d'emergència i deixar-los amb el contingut del referit informe. De vegades, una profunda reflexió val més que mil comentaris:    


Jo, que no he valgut els budells d’un gos
A la memòria de Nadià Anjoman, poeta afganesa

Nadià Anjoman

Segurament vostès no han sentit mai el nom Nadià Anjoman (o Nadia Anjuman, segons transcripcions). Jo també en desconeixia l’existència fins fa quatre anys. Segurament no poden ni imaginar que els parle d’una dona, estudiant de la Universitat d’Herat, a l’Afganistan. De només vint-i-cinc anys quan va morir, l’any 2005. A conseqüència dels colps que amb quasi total seguretat li va propinar el marit. No res, per desgràcia, excepcional, en aquell país dominat per l’integrisme talibà. 

Més insòlit, però, és que Nadià Anjoman era poeta. I que acabava de publicar un llibre quan el marit, la família del marit, un sector extrem i fanàtic de la societat afganesa, la volgué escarnir pel fet d’haver-se donat a conèixer, d’haver estat admirada pels seus versos. D’haver tingut una sensibilitat exquisida, la necessitat d’expandir el seu dol vital, i les paraules lúcides i poderoses per a expressar-lo poèticament:

No hi ha ningú que sàpia la meua aflicció, ningú en qui confie.
Per a què hauria de plorar, riure, morir, i viure avui?


De Nadià Anjoman, me’n va parlar per primera vegada Pepa Espasa, una artista de les creacions plàstiques, component del grup Reüll, de la Marina. Preparava un treball, Pepa, amb l’objectiu que esdevinguera algun dia exposició d’obres dedicades al maltractament contra les dones. En concret, contra les dones afganeses. I buscant informació per la xarxa es va topar amb el cas terrorífic de Nadià Anjoman, i amb els seus versos colpidors. 

Des de la personificació de la violència, Pepa ha volgut convertir el cas humà d’Anjoman, la seua experiència de vida i de mort, i la seua valentia poètica, en un amulet d’esperança, ha creat des de la destrucció, ha construït imatges tendres i esgarrifadores alhora, i ha reproduït paraules per a vèncer el terror més implacable, que és el de l’oblit i la indiferència que suporten tantes dones que pateixen maltractament.

Pepa Espasa em va demanar que li traduïra un poema emblemàtic d’aquella jove afganesa. I jo vaig atrevir-me a versionar, des de l’italià, un dels més coneguts d’Anjoman, que comença:

Cap desig d’obrir la boca.
De què hauria de cantar jo...?
Jo, que sóc odiada per la vida.
Cap diferència entre cantar o no cantar.
Per què hauria de parlar de la dolçor,
quan sent amargor?
Ai, el puny de l'opressor
colpeja la meua boca.

Aquesta va ser la meua modesta contribució al treball que ha acabat esdevenint una exposició titulada Un cant a l’esperança. Ben poca cosa si comparem amb la commoció immensa de les paraules d’Anjoman clamant llibertat.

I amb les obres de Pepa materialitzant-les a través de volums, de traços, d’ombres i de colors, de forats... L’agudesa de Pepa ens porta, per exemple, a ensenyar com es deu veure el món a través del reixat d’un burka. 




Marta Espinós i J. V. Cabrera
 al recital inaugural d’Un cant a l’esperança.
Al mes de novembre de 2010 es va inaugurar, al Centre d’Art de l’Estació de Dénia, l’exposició titulada Un cant a l’esperança. Havíem aconseguit editar per a l’ocasió vuit poemes traduïts a partir de l’anglès. Josep Vicent Cabrera (clic), l’autor de les versions, en féu un recital, acompanyat per la pianista Marta Espinós, que també ha aportat el seu geni d’artista i la seua sensibilitat a l’hora d’interpretar amb el llenguatge musical la força i l’emoció dels versos d’Anjoman.  El quadern s’ha titulat Jo, que no he valgut els budells d’un gos, en referència a un dels versos del recull.

No hi ha cap desig de parlar una altra volta: a qui demanar? Dir què?
Jo, que no valc els budells d'un gos, què no hauria de llegir, no dir què?

Què hauria de dir? Que la mel per a mi és com verí!
Plore! El puny del cruel! Se me'n riu! No ho diria?

Estem segurs que la intenció manifestada per Pepa Espasa (“fer visible [el problema del maltractament] mitjançant la sensibilització artística com un camí actiu d’educació i de denúncia”) té un llarguíssim recorregut que no ha fet més que començar. També tenim la certesa que en aquesta direcció en som moltíssims, els que hi remem, i volem pensar que, enmig d’aquest corrent de la pluja de la crueltat, la mort de la poeta Nadià Anjoman, com la de tantes dones anònimes, no ha sigut debades; i que les moltes maneres d’art són un mecanisme constructiu per damunt de la destrucció. Ara bé, per a això és necessari que la pregunta de l’afganesa −“Apareixerà una llum d’esperança?” − tinga una resposta clara, unànime, contundent i implacable en tots els àmbits de la societat, incloent-hi l’educatiu, i l’administratiu i jurídic.

El proper divendres, 25 de febrer, s’inaugura a Gandia l’exposició Un cant a l’esperança. L’acull l’Espai d’Art (c. Fundació Vicent Ferrer, 6; darrere de la Casa de Cultura), gràcies a l’organització promoguda pel CEIC Alfons el Vell (cluc). L’acte constarà de dues parts: en una primera, a la Casa de Cultura Marqués de González de Quirós, hi haurà la presentació del projecte, i un recital poètic i musical. Inserim la tarja publicitària a continuació.



















Els assistents rebran, com a record i obsequi, el quadern Jo, que no he valgut els budells d’un gos, amb els poemes de Nadià Anjoman. Immediatament després, a l’Espai d’Art es farà l’apertura de l’exposició. 

Un cant a l’esperança
Sala d’exposicions Espai d’Art (Gandia)
Del 25 de febrer al 13 de març de 2011

De dilluns a divendres, de 17 h a 20.30
Dissabte, d’11.30 h a 13.30 h i de 17 h a 20.30 h

2 comentaris:

  1. Nadia Anjoman va perdre la vida entre les brutes mans del seu maltractador, com tantes dones, però la seua veu no s'ha perdut, vosaltres la recupereu i l'escampeu pel món. És gran la vostra tasca.

    ResponElimina
  2. Us conte una anècdota agredolça, crua i esperançadora alhora, com tota aquesta història. Ahir, després que explicàrem a través d'internet aquest projecte col·lectiu, vaig rebre un missatge de coratge, paregut al teu, Pepa, però des de molt més lluny. Hi ha un home, de nom Ramon Gaja, català, habitant de Teheran, casat amb una afganesa nascuda a la mateixa ciutat, i de la mateixa edat (si ella encara en tinguera, d'edat) que la poeta Nadià Anjoman. Ramon és literat i bon coneixedor del persa, i perquè és la llengua en què escrivia Anjoman ens hem posat en contacte. Amb tota la visió de la realitat per davant, segur que molt més descarnada que no poètica, ens ha escrit això: 'Espero de tot cor que el recital vagi bé. De ben segur, els assistents, després d'escoltar-vos, tindran una comprensió més àmplia sobre la situació de la dona a l'Orient Mitjà i l'Àsia Central'. Aquesta certesa, l'apunt objectiu, m'ha rebolicat quasi tant els budells com el propi vers que diu que una mateixa, en aquella gran àrea del planeta, no val ni això: ni els budells d'un gos. I m'he proposat que, durant aquests dies de requeriments a favor de la igualitària i justa causa femenina, demanaré (també) uns minuts de no mirar-nos només el nostre melic. Homes i dones, per favor. Tot el meu coratge i el meu suport a la Xarxa de Dones de la Marina Alta.

    ResponElimina

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.