Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dissabte, 4 de febrer de 2012

SER UNA DONA D'AFGANISTAN

Un cant contra el silenci i la indiferència

Per Maria Josep Escrivà


No és la primera vegada que parlem en aquest bloc de la poeta afganesa Nadià Anjoman.

Ja ve de llarg que un grapat de voluntats humanes, des de diverses −i complementàries− manifestacions artístiques, ens aplegàrem al voltant d’una causa i d’un objectiu comuns: fer visible, i clamar, en contra de la situació de maltractament que pateixen milers de dones arreu del món. En especial, en aquest cas, les dones sotmeses al règim dels talibans.

En concret, el vídeo que presentem a continuació, gravat i editat per Santiago Thevenet, amb el suport de la Regidoria dIgualtat de l’Ajuntament de Xàbia, parteix d’una actuació al Centre d’Art Ca Lambert de la ciutat el dia 11 de novembre de 2011.


El projecte parteix d’una idea de l’artista de Dénia Pepa Espasa. Amb el títol d’Un cant a l’esperança, obra plàstica, poesia i música es van aplegar a l’entorn del nom d’una dona afganesa, poeta, estudiant de la Universitat d’Herat, que amb 25 anys va publicar un llibre de poemes titulat Gul-e-dodi (Flor de roig fosc), i a partir d’ací va començar a ser coneguda a l'Afganistan, Iran i Pakistan. Aquest fet, absolutament intolerable per les ments islamistes més extremes, li va costar la vida. Nadià Anjoman va morir a Herat, assassinada, presumptament, pel seu marit, l’any 2005.

Un motiu de l’obra “Llaços d’amor”, de Pepa Espasa. Panells de tela foradada, llaços fets de paper, tela, cola i roses.


Crec que és important remarcar que el suposat agressor (que va passar uns mesos a la presó) no era talibà, sinó un home format culturalment. Arran d’aquest cas, però inspirada en milers de dones que viuen situacions d’exclusió social només per motius de gènere, l’escriptor afganès establert a París, Atiq Rahimi va publicar una novel·la titulada Syngué sabour (La piedra de la paciencia). Rahimi fou amic d’Anjoman, i arran de la publicació del llibre, que va merèixer el premi Goncourt, va fer aquestes declaracions a El País, les quals ens permetem traduir literalment:

Una imatge extreta d'internet de la poeta afganesa Nadià Anjoman (1995-2005).
“La seua mort va provocar en mi un atac de ràbia que encara continua viu [...]. Els camins de la violència i els seus efectes en la història del meu país d’origen són indesxifrables. El marit de Nadià no era cap talibà, sinó un home culte i educat, algú que havia acceptat que ella acudira a reunions literàries amb homes i amb dones. Però un dia, la mare de Nadià va anar a veure el marit i li va dir: ‘Nosaltres te l’hem entregada, ¿i tu la deixes que s’arrossegue d’aquesta manera pels carrers? Vergonya per a tu!'. I li va exigir que la tancara. Pero ell la va matar. Amb tot això vull dir que a l’Afganistan, com en altres països de la zona, hi ha un sistema social que empeny la gent cap a la violència”.

Foto de la tapa del piano que va fer servir Marta Espinós a Xàbia. L’11 de novembre de 2011. A la paret del fons es pot veure l’obra “El perfum”, una teranyina feta amb pètals de rosa perfumats. 

L’exposició de Pepa Espasa es complementa amb un recital poètic a càrrec de Josep Vicent Cabrera (autor també de les versions al català) i de M. J. Escrivà, sobre 9 poemes de l’afganesa, acompanyat ininterrompudament per la improvisació al piano de Marta Espinós. Edicions 96 n’ha publicat un petit recull poètic que hem volgut titular, a partir de la traducció lliure d’un vers colpidor de Nadià Anjoman, Jo, que no he valgut els budells d’un gos.


Un poema il·lustratiu, esborronador com tots els que coneixem d’Anjoman pot ser aquest ghazal.


GHAZAL

No hi ha cap desig de parlar una altra volta: a qui demanar? Dir què?
Jo, que no valc els budells d’un gos, què no hauria de llegir, no dir què?

Què hauria de dir? Que la mel per a mi és com verí!
Plore! El puny del cruel! Se me’n riu! No ho diria?

No hi ha ningú que sàpia la meua aflicció, ningú en qui confie.
Per a què hauria de plorar, riure, morir, i viure hui?

Jo i aquest racó d’esclavatge; la pena del meu fracàs i aquest desig;
no puc fer-hi res; i les paraules d’afecte, només que poguera parlar.

Ai cor meu, hi havia primavera i hi havia l’estació del conhort
però no puc volar més. Vull saber a qui podria dir...

Malgrat que estic callada i no puc recordar cap cançó,
encara tostemps, alguna cosa es meneja al meu cor que hauria de parlar.

Ah, recordeu el bon dia quan aquesta gàbia es va rebentar;
que la solitud se n’ha anat, delit meu, i jo cante a les preocupacions anades.

Jo no sóc aquell desmai fràgil que tremola a l’aire cada volta;
una filla d’Afganistan que pot parlar allà on necessite parlar.

[Versió de J. V. Cabrera feta a partir de la traducció a l’anglès de Khizra Aslam.]


“Lapidació”. Tela reciclada i tenyida i pedres embenades.

En la cartela explicativa d’aquesta obra, Pepa Espasa explica: “Les teles estan tenyides de blau, perquè és el color de la majoria dels burca que porten les dones. La tela del centre és l’enreixat que porten a l’altura de la cara, i les pedres són les que els llancen fins a matar-les, les quals han de tindre una mesura establida: ni massa menudes ni massa grans. Les he embenades per a representar el dolor, com els forats de les teles fan al·lusió a les ferides. La llum seria l’ànima que ascendeix.”
 
Amb aquest VÍDEO, de només 2 min 39 segons, volem oferir una petita mostra del que pretenem que siga un homenatge a la poeta afganesa Nadià Anjoman. El projecte dintre el qual s’engloba, Un cant a l’esperança, està dedicat a totes les dones que pateixen el maltractament, i vol ser un cant contra el silenci i la indiferència.
  
 

Vídeo de Santiago Thevenet. Un tast del recital poeticomusical, i de les obres plàstiques que formen el projecte Un cant a l’esperança
A la vostra disposició.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »

FER DE COS EN PLA SALVATGE...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/08/16
*Aquest títol, de brusca aparença però de nobles intencions, es correspon amb un dels versos que componen el fragment poètic que podran llegir a continuació. Pertany a una farsa que vaig escriure l'any 2005 sota el títol L'enigma de les tres gràcies. * *Les tres gràcies de la farsa, vistes per Àlex Seguí.* *Feia temps que no espolsava la pols de les coses que escrivia quan l'abundància encara matava la fam. Però ara estic preparant una recopilació de la meua poesia satírica per a publicar-la en forma de llibre, i estic trobant-me cosetes que tenia pràcticament oblidades. La tasca es... més »

LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. -7/07/16
*Per Salvador Bolufer* *La nit del 18 al 19 de juny de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa més d'un any. I ho feren a Pego, bressolats per una autèntica riuada humana que es perdia en l'horitzó de l'espai que s'havia habilitat per a l'efecte. La magnitud de l'esdeveniment mereixia que l'ajuntament hagués volgut cedir un recinte més idoni, però la màgia del moment va superar en molt les incomoditats de l'indret, i la sort, el bon rotllo i la bona organització van permetre que la festa es desenvolupara entre les emocions més emotives i en... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.