LLENYA DE L'ARBRE CAIGUT

Confesse que, moments després d'acabar-se la Crida fallera de 2015, quan vaig veure el vídeo amb la intervenció institucional que es va espolsar Rita Barberà durant el transcurs del susdit acte, una força corrosiva m'incità a utilitzar aquella vergonyosa escena per a la pràctica de gramàtiques incendiàries. Però com que a mi m'agrada pair les coses amb calma, i no estic educat per a viure la vida al ritme que les circumstàncies actuals imposen (el temps corre més de pressa que jo), moltes vegades se m'escapa la matèria de les mans sense donar-me opcions ni a tastar-la. I en aquest cas, en un vist i no vist es va omplir la xarxa de burles, acudits, sàtires i comentaris indignats que, amb més o menys gràcia, i amb millor o amb pitjor estil, divulgaven un dels ridículs més espantosos que es recorden en un acte d'aquella transcendència.

No és Xavi Castillo; és ELLA
(Foto: xarxa)

I així, el vídeo on es podia veure i escoltar l'esperpèntica intervenció d'aquesta dona marcava més d'un milió de reproduccions a les poques hores de ser publicat a Internet (en l'actualitat passa dels 2,6 milions el vídeo inicial; si comptem totes les còpies que s'han penjat posteriorment a la xarxa, el nombre de visualitzacions podria marcar història). No cal dir que, l'endemà, els mitjans de comunicació corrien atropellats a cobrir la notícia, i els informatius, els magazins i els programes de telecrit ensenyaven al món aquelles vergonyoses imatges, debatien sobre l'assumpte i, en alguns casos, destacaven el menyspreu a la llengua dels valencians, i també les circumstàncies etíliques que aparentava la protagonista de tan lamentable episodi. 

Ací, ELLA també, des del balcó de l'ajuntament, 

burlant-se de la gent que donava suport a l'Associació de Víctimes del Metro.

Si açò fos un país normal estaríem parlant d'un fet aïllat que tindria conseqüències immediates i exemplaritzants; però en aquesta terra nostra, controlada per xurros, forasters, pijos, bròfecs, llepaires i ofrenaglòries, la cosa no passa de ser un detallet folklòric que s'ha dissipat entre cançonetes semijocoses i xapetes graciosetes que, damunt, alguns ja fan servir per a fer-li el caldo gros, a la paia en qüestió. I com que estem ubicats en la profunditat d'una de les pitjors versions que es recorden de l'Espanya de l'enfebriment imperial, aquesta mena de Ritaxou és com un cloqueig rebordonit de gallina lloca en un galliner espantat, que s'ofegarà, de ben segur, entre les penombres dels innombrables escàndols de corrupció que suren pertot arreu, emboirats per les descarades manipulacions i entorpiments a l'acció de la justícia. 

Certifique que aquesta foto no està trucada.
(No ha fet cap falta). 

Així, l'endemà d'aquest renill institucional fou Celia Villalobos la protagonista d'un nou ridícul, en publicar-se imatges on se la veia jugant a les maquinetes mentre presidia una sessió del Congrés; i al dia següent era el bleda Fabra —Moniato per a molts— qui donava la nota, en bromejar de manera irresponsable, durant una intervenció a les Corts, sobre la indisposició que havia patit Joan Baldoví el dia anterior al Congrés de Madrid; i unes hores després, al mateix hemicicle de les Corts, una xarlatana peperina feia apologia del blaverisme més ranci repuntant bravates contra la memòria d'Ovidi Montllor. I totes eixes coses conviuen en sintonia amb les anades i vingudes del Pequeño Nicolás, les vacances de Bárcenas, el descobriment de l'estafa de cada mes, les al·lucinacions de Rajoy, les frivolitats de la Cospedal, la factura de Monedero, els esperpents del Floriano o les putixuleries del tal Hernando (nou enfant terrible de la fauna pepera). I moltes coses més que no diré, por por que se m'acabe el paper i la tinta. 

ELLA diu que "el caloret" està al diccionari i que, per tant,

caldrà "ver quién se ha pasado de listo".

Com diu l'editor del vídeo, fer el ridícul és una constant en aquesta dona.

No hem de vendre la pell de l'ós abans de rematar-lo, però tot apunta que les canyes podrien tornar-se llances durant els pròxims mesos, i molta gent espera que els aires de renovació que ara es respiren ens porten a un canvi real, i no a una estafa ideològica amb maquillatge de colorins i baratament de cromos, com s'ha donat altres vegades. Sabem que el camí a recórrer serà dur, perquè partim d'un autèntic caos polític, social i econòmic, i perquè deduïm que els fatxes, els mediocres, els bufanúvols i els patriaferits utilitzaran tots els mitjans i magarrufes al seu abast per a fer fracassar l'intent, però necessitem creure que hi ha una altra manera de governar i persones capacitades per a exercir responsabilitats públiques amb dignitat i eficàcia. I si hem de passar errors, almenys que siguen venials i transparents, i no les pífies repetides que sempre ens han portat al desastre. 

A l'esquerra, la gracieta "oficial" dels ritaferits.
A la dreta, una rèplica gracioseta a la tal gracieta. 

Es parla molt del descontrol en les despeses, del balafiament dels diners públics i d'altres pocavergonyes de tota índole que han provocat l'empastre econòmic que ens afecta, i també clamen al cel les reiterades negatives dels mandataris, malgrat els requeriments judicials, a mostrar a l'oposició factures, justificants i documents que afecten la gestió pública. Alguns dels responsables del merder possiblement s'enfrontaran a la justícia, però altres, siga perquè hagen desaparegut les proves acusatòries o perquè els seus pecats deriven només de falta de dignitat (o de tenir la cara més dura que el formigó armat), intentaran fugir de la crema com si no anara la cosa amb ells, i això no seria just. 

I ací, una altra rèplica. Més gracioseta encara.

Sembla que hi ha moltes martingales ocultes que necessiten veure la llum, més que res per higiene democràtica. I en aquest cas, fer llenya de l'arbre caigut d'una manera ètica i organitzada no seria una mala cosa; no ja per venjança, sinó per a mostrar al públic la realitat d'una situació que no hauria de donar-se mai més. A partir d'ací, no estaria gens malament que alguns, i algunes, pagaren amb vergonya els abusos de poder, la xuleria, la prepotència i la mentida. I si en algun cas, la cosa dóna per a recuperar els diners malgastats en alegries improcedents, millor encara. 

Arre, haca!

Mentre arriba el moment, nosaltres anirem donant idees sobre nobles maneres d'escometre la tasca. Al nou Canal 9 que ha de venir podrien habilitar-se mecanismes per a l'efecte, com, per exemple, obrir cada dia les emissions fixant en pantalla —a manera de carta d'ajust— les factures —cada dia un parell— on es puguen veure com es van berenar els 1,3 milions d'euros (més de dos-cents mil milions de les antigues pessetes) balafiats a RTVV, les de la visita del Papa, les de l'aeroport sense avions, les de les traductores d'EMARSA, les dels solomillos a 60 euros la unitat, les del Bigotes, i les d'un etcètera llarguíssim, impossible de relacionar en un bloc tan humil com aquest. En sobretaula de nit, podrien explicar-se casos, com ara l'empastre del camp de futbol —actualment en ruïnes—, l'aval de la generalitat al caos econòmic del València CF que ha vingut a salvar —presumptament— un magnat de l'orient (ens agradarà saber quants diners ha invertit ací eixe senyor) o els festejos amb la Fórmula 1, la compra per un euro del deute astronòmic de VALMOR, la història de Terra Mítica, i altres al·lucinacions empresarials dignes del més macabre escriptor de novel·les negres americanes.

Tot arribarà, si és que arriba. Temps al temps. 

I aquesta és la gravació del ridículum tremens que va protagonitzar ELLA 

durant la Crida de 2015. La gran majoria de vostés segur que ja coneix el

contingut, però l'hem volgut allotjar ací, per tal de tenir-lo controlat

quan arribe el moment de fer llenya de l'arbre caigut. 

L'audiovisual que va pegar la volta al món, i que ahir ja comptabilitzava

més de 2,6 milions d'entrades, ha desaparegut hui de la xarxa.
La tele que va emetre les imatges —TV Mediterráneo (telebou)—
sembla que ha reclamat a youtube. Però heus ací una altra gravació.
¡¡Madre del amor hermoso!!