El dibuix humorístic és, sens dubte, una de les pràctiques més eficaces per a parodiar qualsevol situació o actitud, individual o col·lectiva; viciosa o criticable; quotidiana, política, social... Si repassem els perfils de personatges del còmic, com ara Mortadelo y Filemón, Pepe Gotera y Otilio, El botones Sacarino, El repelente niño Vicente, Pitagorín, El caco Bonifacio, Rompetechos, Los senyores de Alcorcón i un llarguíssim etcètera, segur que ens vénen al cap un fotimer de situacions ridícules com les que solen protagonitzar molt sovint les branques més mediocres de polítics rellevants, concejals de pedania, directorets i directorots, vividors i pillets, lladres i malfaeners, bledes, lleponets, caradures...
Pepe
Trola fou un personatge creat per l'alacantí José Antonio Serna
(Jiaser), autor també del sinistre Cucaracho. L'esmentat sr. Trola
representava el paper d'un bufanúvols malfaener i vividor, que
s'inventava les fantasies més increïbles per tal de llevar-se de damunt
els creditors que el perseguien (a banda de tot, era un malpagador sense
remei). Pepe Trola no era el més conegut del catàleg, però l'hem
escollit com a muso inspirador d'aquest capítol del nostre glossari
considerant la pronúncia de les consonants del nom (PP), el caràcter
mentider del cognom i la quantitat d'imitadors que té aquest personatge
entre el ramat de desvergonyits que han provocat (i ara alimenten)
l'estafa disfressada de crisi que ens està arruïnant a tots (EXCEPTE A ELLS, CLAR). Heus ací, doncs:
EL GLOSSARI DE BUCOMSA
(tractat lexicogràfic de la fraseologia popular)
 |
| Don Mariano, emulant Pepe Trola |
GLOSSES DE CRISI
6a entrega
PEP (en castellà, PEPE). Nom derivat de JOSEP. Sembla que, en temps antics, a sant Josep se'l referia com Jesus Christi Pater Putativus, que significa “pare putatiu” (adoptiu) de Jesucrist. Amb el temps, els copistes usaren l'abreviació JHPP i després PP (pel que es veu, els copistes de l'època ja estaven clavats en política). De la susdita abreviació diuen que va nàixer l'hipocorístic en qüestió. En femení es diu PEPA, però, al nostre parer, això de “pater putativus” no quadra massa bé quan es tracta de dones. Aclarim als malpensats que aquesta teoria putativa està escrita en llibres que han publicat persones que saben de lletra; nosaltres no entrem ni eixim en el perquè de la presumpta malsonància. Ignorem si els copistes que ens ocupen completaven l'abreviació al gust d'en Serafí (PPCV, que vol dir "Pater Putativus de la Comunidad Valenciana"); ho dic perquè si la putativitat és del País Valencià no cobrarà subvenció (i si és serafínica, li la deixaran a deure).
SER UN TROLERO. Castellanisme que s'utilitza sovint per a referir de manera jocosa els mentiders empedreïts. La nostra "bola" equival a la trola castellana, però si diem als mandataris que són uns "boleros" igual pensen que estem parlant de ritmes musicals... o de qualsevol altra bossa nova dansarina. La trola és una de les argúcies més usades pels ineptes (per a redimir mancances) i pels corruptes (per a justificar estafes); per això és tan habitual entre els polítics que més manen i entre dels especuladors més perversos. No sé si és més trist dir mentides per vici, creure-se-les per conveniència o acceptar-les per costum.
EL QUE PAGA, MANA. No sabem si aquest antic refrany fou inventat per a referir la força dels diners i el poder de que els té, o per a lloar la constant del bon pagador. Siga com siga, si els que paguen manen, els mandataris que no paguen haurien de deixar de manar (el mestre Llopis dixit). Jo ara no he dit res dels que manen de la "Comunidad Valenciana" (la pàtria d'en Serafí); això ho han degut pensar vostés.
 |
| Amb això de trencar i destrencar Espanya, les hosts peperístiques han muntat la seua batalleta de campanar preferida. |
AMB DINERS, TORRONS! Una
altra dita satírica que refereix la importància dels diners en els
temps actuals. Antigament, els torrons eren tot un luxe en les festes de
Nadal, per la qual cosa només estaven a l'abast dels rics (suposem que
eixe és l'origen de la dita). Jo conec gent que, amb diners de tots,
compra torrons molt cars i de molt baixa qualitat. A Gandia ara compren
torrons a preu de diners.
DESNONAR. Explicat en llenguatge cru diríem que desnonar és tirar en un bac al carrer la persona o persones que ocupen un habitatge (aquest verb té altres significats, però nosaltres ací només glossem referències de crisi). En temps no massa llunyans solíem referir els desnonaments a la manera castellana (desahucios), però, arran de l'impacte abastat per aquestes accions durant l'esmentada crisi (altrament dit, estafa) hem conegut la forma correcta d'anomenar la referència. No cal explicar el drama dels milers de persones que van perdre el treball després d'esclafir la bambolla estafadora, desnonades i putejades per no poder continuar pagant la hipoteca. Tampoc no cal parlar de la indolència i/o ineptitud del bipartit PP-PSOE davant aquesta realitat; uns i altres, administrant els seus despropòsits i intentant llevar-se de damunt les puces de la responsabilitat, s'han esperat que els posen un coet al cul per posar remei al desastre... però, com sempre, no han sabut aclarir res, i ara intentaran tapar amb una tireta d'esparadrap les ferides obertes en canal.
EL BANCO MALO. Una altra castanya que s'ha fet popular arran de la crisi (o siga, l'estafa) és això del banco malo (ho expressem en castellà, tal com ens han venut la parida). Els diccionaris defineixen el banco malo com una entitat financera que ajuda a netejar els actius tòxics (inversions de baixa qualitat). Si tenim en compte la quantitat d'actius tòxics generats per l'esclafit de la bombolla estafadora, podrem imaginar la quantitat de merda que haurà de netejar eixe banc (amb diners emprats que han de tornar amb els nostres impostos). Com que els nostres tecnòcrates són així de poètics, al banco malo d'Espanya, li han posat per nom: Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, SA. (SAREB). Això és com si Manolo Escobar cantara una cançó que portara per títol: Entre flores fandanguillos y alegrías nació mi España la tierra del amor (ENFLOFAESTIMOR).
SER UN ANTISISTEMA. Expressió inventada pels bufanúvols corresponsables de l'estafa que ens afecta (i pels seus seguicis de llepaires) per a desprestigiar les veus que clamen l'inici d'un procés constituent, que siga capaç de regenerar la democràcia que els mediocres i els corruptes (i els seus seguicis de llepons) han debilitat (per no dir que han esmortit).
SER QUATRE GATS. Referència utilitzada pels mandataris, i els seus corresponents mamonets per a minimitzar els efectes de les tumultuàries manifestacions de protesta contra l'empastre que estem suportant. Jo no sé si els testaferros de guàrdia es creuen el que diuen o és que ens consideren a tots imbècils, però això de la xica aquesta (no recorde el càrrec que ostenta) que va comptar 35.000 persones on els organitzadors n'havien comptat un milió em sembla una mica passat de rosca... o és que, tal vegada, 965.000 persones dalt o baix tenen poca importància.
TOCAR ELS COLLONS. Frase utilitzada com a sinònim de molestar, emprenyar, criticar, qüestionar, protestar, trencar les voltes... (ignorem la relació que té tot això amb les carícies testiculars, però la saviesa popular és inqüestionable). Lògicament, per als politicastres que se senten al·ludits som nosaltres els que toquem els collons, però, al nostre entendre, són ells els que, tocant tocant, han perdut l'ofici, la vergonya i la dignitat.
Cada vegada són més les veus importants i solvents que s'alcen contra el despropòsit i contra la mediocritat (l'última que he llegit, signada per Antonio Fraguas Forges amb el títol "El triunfo de los mediocres", posa els pèls de punta). Però vostés, senyories, continuen enganyant, dedicant brindis al Sol i creant falses expectatives. Ací, a València, tenim les farmàcies tancades, Canal 9 en bancarrota, Gürtel, Brugal, Emarsa, Nóos, CAMs (i Camps), la trama de cooperació i milantamil figues mandangues més per resoldre, el Congrés ple d'imputats, els creditors que no cobren... I ara, vostés, han arrancat a córrer cap a Catalunya a veure si Mas s'ha emportat els diners a Suïssa.
No sé vostés què pensaran, senyories, però cada vegada hi ha més gent que no veu solució si no se'n van --vostés-- tots a casa i comencem de zero. Uns, els que vostés tracten d'antisistema, pretenen reactivar la democràcia a través d'un nou procés constituent; altres, possiblement estiguen esperant el moment propici per a provocar un colp d'estat. I jo, que no sóc res ni ningú, preferisc que siguen els primers els que s'emporten el gat a l'aigua. Em comprenen?
DESNONAR. Explicat en llenguatge cru diríem que desnonar és tirar en un bac al carrer la persona o persones que ocupen un habitatge (aquest verb té altres significats, però nosaltres ací només glossem referències de crisi). En temps no massa llunyans solíem referir els desnonaments a la manera castellana (desahucios), però, arran de l'impacte abastat per aquestes accions durant l'esmentada crisi (altrament dit, estafa) hem conegut la forma correcta d'anomenar la referència. No cal explicar el drama dels milers de persones que van perdre el treball després d'esclafir la bambolla estafadora, desnonades i putejades per no poder continuar pagant la hipoteca. Tampoc no cal parlar de la indolència i/o ineptitud del bipartit PP-PSOE davant aquesta realitat; uns i altres, administrant els seus despropòsits i intentant llevar-se de damunt les puces de la responsabilitat, s'han esperat que els posen un coet al cul per posar remei al desastre... però, com sempre, no han sabut aclarir res, i ara intentaran tapar amb una tireta d'esparadrap les ferides obertes en canal.
EL BANCO MALO. Una altra castanya que s'ha fet popular arran de la crisi (o siga, l'estafa) és això del banco malo (ho expressem en castellà, tal com ens han venut la parida). Els diccionaris defineixen el banco malo com una entitat financera que ajuda a netejar els actius tòxics (inversions de baixa qualitat). Si tenim en compte la quantitat d'actius tòxics generats per l'esclafit de la bombolla estafadora, podrem imaginar la quantitat de merda que haurà de netejar eixe banc (amb diners emprats que han de tornar amb els nostres impostos). Com que els nostres tecnòcrates són així de poètics, al banco malo d'Espanya, li han posat per nom: Sociedad de Gestión de Activos Procedentes de la Reestructuración Bancaria, SA. (SAREB). Això és com si Manolo Escobar cantara una cançó que portara per títol: Entre flores fandanguillos y alegrías nació mi España la tierra del amor (ENFLOFAESTIMOR).
SER UN ANTISISTEMA. Expressió inventada pels bufanúvols corresponsables de l'estafa que ens afecta (i pels seus seguicis de llepaires) per a desprestigiar les veus que clamen l'inici d'un procés constituent, que siga capaç de regenerar la democràcia que els mediocres i els corruptes (i els seus seguicis de llepons) han debilitat (per no dir que han esmortit).
SER QUATRE GATS. Referència utilitzada pels mandataris, i els seus corresponents mamonets per a minimitzar els efectes de les tumultuàries manifestacions de protesta contra l'empastre que estem suportant. Jo no sé si els testaferros de guàrdia es creuen el que diuen o és que ens consideren a tots imbècils, però això de la xica aquesta (no recorde el càrrec que ostenta) que va comptar 35.000 persones on els organitzadors n'havien comptat un milió em sembla una mica passat de rosca... o és que, tal vegada, 965.000 persones dalt o baix tenen poca importància.
TOCAR ELS COLLONS. Frase utilitzada com a sinònim de molestar, emprenyar, criticar, qüestionar, protestar, trencar les voltes... (ignorem la relació que té tot això amb les carícies testiculars, però la saviesa popular és inqüestionable). Lògicament, per als politicastres que se senten al·ludits som nosaltres els que toquem els collons, però, al nostre entendre, són ells els que, tocant tocant, han perdut l'ofici, la vergonya i la dignitat.
 |
| Gran Forges |
Cada vegada són més les veus importants i solvents que s'alcen contra el despropòsit i contra la mediocritat (l'última que he llegit, signada per Antonio Fraguas Forges amb el títol "El triunfo de los mediocres", posa els pèls de punta). Però vostés, senyories, continuen enganyant, dedicant brindis al Sol i creant falses expectatives. Ací, a València, tenim les farmàcies tancades, Canal 9 en bancarrota, Gürtel, Brugal, Emarsa, Nóos, CAMs (i Camps), la trama de cooperació i milantamil figues mandangues més per resoldre, el Congrés ple d'imputats, els creditors que no cobren... I ara, vostés, han arrancat a córrer cap a Catalunya a veure si Mas s'ha emportat els diners a Suïssa.
No sé vostés què pensaran, senyories, però cada vegada hi ha més gent que no veu solució si no se'n van --vostés-- tots a casa i comencem de zero. Uns, els que vostés tracten d'antisistema, pretenen reactivar la democràcia a través d'un nou procés constituent; altres, possiblement estiguen esperant el moment propici per a provocar un colp d'estat. I jo, que no sóc res ni ningú, preferisc que siguen els primers els que s'emporten el gat a l'aigua. Em comprenen?
 |
| 4 gats a València |
CAPÍTOLS ANTERIORS D'AQUESTA SÈRIE:
Suculentes glosses burres, com sempre.
ResponEliminaAquella foto de la gallineta que no és gallineta per a Rajoy m'agrada molt. Amb consciència del fet o no, imagine que té darrere aquell quadre famós de la pipa que el pintor Magritte deia que no era una pipa. I la cosa em pareix interessantíssima, perquè estem completament d'acord que don Mariano és un trolero de secció especial, però la cosa, més enllà del ridícul insuportable, i de la broma de la gallina, amaga una qüestió de fons, i és que, encara que una cosa siga, o deixe de ser, pot convertir-se en allò que el poder manipulador desitge que siga, només pel fet de negar-la, d'afirmar-la segons interessos polítics, o de tergiversar-la. La pipa de Magritte no era una pipa, perquè era només "el dibuix" de la pipa. La gallina de Rajoy podria deixar de ser gallina perquè una mentida pot esdevenir una realitat com una casa si els manipuladors ho decideixen. Però... ahhhhhh meravella!: per la mateixa regla de tres, també podem fer que una cosa que encara no existeix, comence a ser possible, factible, o real, gràcies a dir-la molt, i de la manera que molts volem que siga. Per exemple, el País Valencià és el País Valencià perquè ens dóna la gana, i així ho volem dir. Catalunya és una nació, i prompte serà un Estat, perquè ens dóna la gana. I Rajoy és trolero, i els polítics que ens han dut a la ruïna són troleros. I per tant ni Rajoy ni els polítics que ens han dut a la ruïna haurien de ser polítics, perquè ho diem, i ho esbombem, i perquè ja no ens hauria de donar la gana.
Els nostres diccionaris no contenen paraules prou potents per a correspondre la pulcritud de l'anterior comentari; per tant, ens conformarem a dedicar-li una clamorosa ovació virtual amb víctors inclosos. Una de les frases de l'escrit de Forges que esmentem a l'article diu: "estem tan acostumats a la mediocritat que hem acabat per acceptar-la com l'estat natural de les coses". Segurament Forges té raó, i vosté també, quan dóna a entendre que l'estat natural de les coses canviarà quan a la gent li done la gana.
ResponEliminaAprofite per a felicitar la sra. Escrivà pels seus darrers èxits literaris i organitzatius, els quals només he pogut assaborir des del silenci de la meua convalescència.