El
dia 10 de novembre de 2010 va veure la llum el burribloc que ara tenen
entre cella i cella. Inicialment només preteníem comptar amb un mitjà
propi per a publicitar els volantins artístics de la Burrera Comprimida,
en general, i de l'espectacle El cantar de la burrera en
particular. De fet, la primera entrada que vam publicar fou l'anunci de
la representació de l'obra susdita al Teatre Micalet de València
(assenyalàvem el 12 de novembre com "la data que marcarà un abans i un
després en la història de les històries").
 |
| Tarja que vam incloure al primer burriarticle de tots els burriarticles burriarticulats al burribloc. |
Però,
en veure la quantitat de prestacions que podria donar de si aquest
invent i les possibilitats de participar a la xarxa internauta amb
relativa facilitat i sense tabús malaltissos ni censures manioses, vam
pensar ampliar les intencions inicials, i utilitzar el descobriment per a
publicar tot allò que consideràrem convenient. Així, vam començar fent
servir la criatura que acabava de nàixer per a emmagatzemar el material
de Burrera Comprimida que teníem disponible, i vam continuar expandint
la intencionalitat de les entrades a tots aquells assumptes que ens
importaven; podríem acariciar les capacitats i les gràcies de la gent
del nostre entorn que paga la pena, i també pegar parells de coces a
tots aquells que pasturen misèries emparats per la supèrbia i la
mediocritat (és a dir, als que fan més mal que una pedregà).
Felicitació autonòmica publicada al Burribloc
durant la Pasqua Florida.
El Burribloc compta en l'actualitat amb dos filials, destinats a cobrir diverses tasques complementàries o d'emmagatzematge: El Corral (espai sense fum) i El Rebost de Bucomsa, i compta també amb un burrigrup al Facebook que porta el nom de BURRERA COMPRIMIDA ("burrera" per part de pare i "comprimida" per part de mare), on es completen els ressons de les publicacions burribloqueres, i on es contemplen els rampells d'entusiasme divulgatiu d'alguns dels nostres simpatitzants més simpàtics. Durant aquests dos anys hem publicat 195 entrades (a més d'una gran quantitat de material que hem penjat en gadgets, de manera temporal o amb caràcter permanent). Hem rebut 30.000 visites (números redons), el 25% de les quals provenen de l'estranger (tenim enregistrats accessos de tots els raconets del planeta, fins i tot de països dels quals desconeixíem l'existència. EE.UU, amb 2.944 visites, s'emporta la palma, seguit de França i de Rússia). Els dominis burribloquejats inclouen dos seccions de contingut variable, cada vegada més utilitzats pels nostres visitants:
LA CARTELLERA AMIGA (cliiic). Pàgina destinada a la publicitat dels actes socioculturals benintencionats que se celebraran els propers dies.
ÍNDEX DEL BURRIBLOC --BURRÍNDEX-- (claaac). És la guia del Burribloc (la burriguia). Ací podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat tots els continguts que hem publicat fins ara.
Des
del principi hem escrit sobre tot allò que ens interessa, i hem
procurat que els nostres punts de vista desperten l'atenció dels lectors
(escriure en clau d'humor és una constant en la trajectòria bucomsina).
Des del primer moment també, el nombre de visites s'ha incrementat
gradualment i hem comprovat amb alegria les incorporacions de persones i
col·lectius d'eixos a qui ens agrada agradar. La nostra assessora
lingüística, Maria Josep Escrivà, va començar prestant-nos alguna
col·laboració esporàdica, però des que publica amb certa regularitat, el
burribloc ha guanyat en força i en qualitat, i ha aconseguit que aquest
humil raconet literari siga ben vist per gent important (Maria Josep és
molt coneguda per la seua condició de poeta multiguardonada, però la
potència de la seua prosa no desdiu per a res la magnificència de la
seua poesia). Les revistes culturals més importants i més ambicioses
s'arraparien per les escriptures de la dama esmentada, però ella es
conforma alimentant amb saviesa la modèstia de les nostres iniciatives
internautes.
 |
| Foto del recordat Joan Pellicer. Il·lustra l'article de Maria Josep Escrivà, en memòria de l'esmentat metge i etnobotànic (cliiic). |
Dos
anys donen per a molt, però passen com una espurna de centella (nyaaas,
metàfora al canto!). Durant eixe temps hem conegut gent
interessantíssima que no coneixíem i hem aprés noves maneres de compartir
complicitats. Hem fet amics; no sabem si enemics també, perquè
nosaltres no tenim massa bona relació amb eixos senyors (o senyores). Si
alguna persona, animal o cosa, víctima de les nostres crítiques i/o
ironies, ens declara enemics per eixe motiu, doncs ja s'apanyarà;
nosaltres no tenim res personal contra els bufanúvols, els corruptes,
els estafadors, els saquejadors, els hipòcrites, els imbècils, els mals
governants i/o qualsevol malcarat que tinga responsabilitats públiques;
no desitgem el mal per a ningú: simplement pretenem que deixen la vida
pública i que se'n vagen a casa i que sa mare els bolque.
 |
| Estampa amb la qual vam il·lustrar un dels articles (cliiic) on parodiàvem alguna farsa de les que acostumen a dedicar-nos els governants que ens desgovernen. A la foto, el xicot que va ampliar el contracte amb la Fórmula I unes hores abans de dimitir. |
I com que, damunt, són uns malpagadors, acabarem amb una frase sàvia que hem emprat al professor Llopis Guardiola: "Si 'qui paga, mana', qui no paga hauria de deixar de manar".
Doncs, això mateix. Per no pagar que no quede. Total: com que n'Alberto diuen que no pinta fabra, i en Serafí prou faena té retirant subvencions als del País Valencià...
Moltes felicitats, senyor Burribloc.
Moltes felicitats per l'aniversari, i tantes (o més) gràcies per totes les bones estones que ens fan vostés passar, i per les que encara queden per vindre: molt em tem que, tot i l'oportuna coincidència amb la festivitat del dia (Sant Martí de Tours), no tots els porcs que emmerden aquest País trobaran hui el destí que tenen inevitablement reservat. Els desitgem, per tant --a vostés, no als porcs-- molta salut per seguir esbudellant-los (irònicament parlant, és clar), i nosaltres que ho vejam. Una abraçada agregalada!
ResponEliminaAquest comentari no té pèrdua: parla per si sol i es contesta ell mateix. Quan el burribloc era encara una espècie de pallissa desordenada, un tal AlfredRussel va venir a donar-nos suport; seguint la pista de tan misteriós benefactor vam arribar a la Línia de Wallace... I allí estava Pep Nebot, oferint humanitats i saviesa des de la modèstia, i ofrenant complicitats amigues des de la resistència. L'esmentat bloc de l'amic Pep, a més de l'educatiu que regenta Francesc López i el que alimenta Xavier Aliaga foren les tres causes que ens van convéncer que açò podria ser molt més que una simple distracció. I ací estem. Moltes gràcies, Pep nebot, per les teues quasi imprescindibles alenades epistolars.
EliminaEm disposava a afegir-me a l'autofelicitació, i a dir "exagerat!" i salamero afalagador al redactor en cap que ha abundat en elogis i ha elevat fins a límits de rècord la meua autoestima literària..., quan m'he trobat aquesta bomba de comentari per part de l'amo de la Línia de Wallace. I això m'ha tornat a la realitat de la nostra sort, vull dir, la de la gent que aportem algun granet d'arena en l'elaboració d'aquesta burricasa, i aquesta sort són les persones que ens segueixen, aquelles amb les quals compartim prèdiques. I dit això: és un plaer i un privilegi deixar constància escrita per ací, de tant en tant, de les meues dèries. I espere que així continue sent pels segles dels segles. Amén.
ResponEliminaI aquest altre comentari també mereix una resposta agraïda de lloances fines, però Maria Josep és de la burrifamília, i els més malpensats podrien malpensar que hem fet conxorxa en favor de l'autobombo florit. Ja sap vosté, sra. Escrivà, que aquesta és la seua burricasa mentre vosté vulga que siga. Amén també.
EliminaApa i a continuar per aquest camí. La majoria de les vegades poseu un somriure, i hi ha cops inclós hi ha rialles. Donar-os les gràcies per els enllaços on podem trobar de tot i les més de les vegades amb molta categoria. On persones que tenen el cap on s'ha de tindre comuniquen les més de les vegades amb seny. Gràcies per tot. Esperem que aquests dos anys arribin a ser dos vegades dos mil. Una abraçada a tots. Eduard
ResponEliminaA Eduard Vilamitjana encara no fa dos anys que el conec, però de vegades tinc la sensació que és amic meu de tota la vida. Sé que l'he fet patir amb alguna descàrrega de lletres de caràcter burrocomprimit, però ell sap que el bon menjar no sempre garanteix una bona digestió. És exalumne, amic i admirador de Maria Josep Escrivà, que fou qui li va obrir les portes d'aquesta santa casa. Persona afable, amable i positiva on les hi haja. Si s'establira un premi al millor visitant del burribloc, l'Eduard seria, sens dubte, un dels principals candidats a guanyar-lo. Una abraçada, amic.
Elimina