Rient rient, aquest acte emblemàtic, que convoca el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals (CEIC) Alfons el Vell de Gandia, arriba a l'edició número 16. Com sempre, el caràcter de l'Homenatge a la Paraula és doble: un espectacle escènic; i l'edició d'un llibre, amb el qual s'obsequia el públic assistent a l'acte, que recull el motiu al qual es dedica aquesta festa de les paraules. Enguany: els contes literaris.
La col·lecció "Homenatge a la Paraula" ja compta amb 16 títols. La portada del llibre d'enguany és obra de l'artista j. basset. El títol, Ploma i espasa, el devem al relat d'Andrea Robles, nom literari del duet format per Gregori Royo i Maite Enrique. Basset, Maite i Gregori pertanyen al col·lectiu Saforíssims SL. |
Una de les imatges identificatives del CEIC Alfons el Vell, aquest arbre poblat de llibres. |
El segon motiu de celebració està íntimament relacionat amb el caràcter literari de l'Homenatge d'enguany: 20 contes (més un que només es narrarà en escena) units per la referència comuna a Ausiàs March. I això per què?: perquè el premi de poesia que duu el nom de l'il·lustre poeta valencià del segle XV, i que es lliurarà durant la Setmana Literària de Gandia, arriba a la 50a edició. I això −crec− honra la ciutat que el convoca i tota la gent que l'ha fet possible al llarg d'aquest mig segle d'existència.
Ausiàs March, cavaller i poeta. El premi de poesia que porta el seu nom arriba aquest any a la 50a edició. El premi s'instaurà a Gandia l'any 1959. Ja ha plogut, des d'aleshores. |
Tercera satisfacció, de caràcter col·lectiu: els textos publicats al volum Ploma i espasa, i que s'incorporaran també a l'espectacle han estat elaborats, en la seua majoria, per escriptors i escriptores del col·lectiu Saforíssims SL (Societat Literària). La complicitat a l'hora d'engegar qualsevol activitat és primordial, però en aquest cas, on hi ha implicat el talent i la generositat desinteressada de tanta gent, és un luxe. Aquests són els autors i les autores de les narracions: Josep Basset, Xema Balbastre, Frederic Barber, Lourdes Boïgues, Josep-Carles Català, Ferran Garcia-Oliver, Rafa Gomar, Joan Iborra, Carles Miret Estruch, Lluís Miret Pastor, Ignasi Mora, Àngels Moreno, Raül Navarro, Gemma Pasqual, Alexandra Pérez Morató, Andrea Robles, Josep Lluís Roig i Encarna Sant-Celoni i Verger. A més a més, Elvira Cambrils, Jordi Llavina i Antònia Vicens, que participaran la vespra en la Nit de Contes al Palau, han aportat també tres contes a la causa.
Alguns dels membres del col·lectiu Saforíssims SL, fotografiats al jardí de Foment de Gandia. |
I ara, pel tema de màxima actualitat, pel caràcter divertit i per l'enginyosa mala bava tan afí a la que impregna les línies d'aquest Burribloc, us convidem a llegir un dels relats que s'inclouen al llibre titulat Ploma i espasa. 20 contes a Ausiàs March. L'autor és Lluís Miret Pastor (Gandia, 1973), i, a més d'escriptor saforíssim és economista i membre del CEIC Alfons el Vell. Els mantenidors d'aquest Burribloc li agraïm profundament que ens haja concedit l'honor d'acomodar el seu divertidíssim "¡Viva Cervantes!" entre les nostres burricoses. Jo de vosaltres no me'l perdria:
Hi ha de vegades que un llegeix. I encara que no ens passi molt sovint... el que fem és passar els ulls damunt de les paraules. Hi ha d’altres que llegim una frase i s’ens obre de cop i volta un món ple de colors, significats, paralelismes, inclós el pensament, amb enveja sana ..... Perquè no hauré pensat jo en dir en una frase com aquesta? Acaba de passar-me. Tot llegint una entrevista que es publica avui en un diari en la nostra llengua. L’entrevistat no és altra que Francesc (Quico) Pi de la Serra. Allí ens explica moltes coses, moltes experiències, i contagiant unes ganes de viure que no estan a l’abast de tothom, si més no, de les persones que saben que la vida s’ha de viure cada dia i que el món, paraules d’ell ..... està hui en dia dirigit per psicòpates...... , l’hem de menjar-nos-el a mossegades. Ha dit una frase, com deia abans que m’ha fet primer sorpresa i més tard somriure’m i somriure a moltes coses i fets. Com per exemple el conte que acabo de llegir ara en aquest article de Maria Josep Escrivà, on podem llegir fets QUE ESTAN PASSANT DEVANT NOSTRE..... i he pensat..... jo diré a tots aquests personatges del conte , la frase d’en Pi de la Serra..... Jo no hi era (allí) per me’n recordo. Ull viu amb aquestes paraules. Encara que no hi siguem, ens en recordarem SEMPRE de tots aquest personatges i le seves malifetes. Una abraçada a tots. Eduard
ResponEliminaBenvolgut Eduard: seríem desagraïts si deixàrem aquest comentari teu sense resposta, tu que ets tan atent amb les nostres burricoses.
ResponEliminaEl conte de Lluís Miret crec que té el do d'elevar les misèries a un grau esperpèntic tan aconseguit que el nostre riure és capaç de sobreposar-se a aquella situació patètica que, per desgràcia, és el viu reflex de la realitat predominant. De totes maneres, els arguments no ens els inventem, ens els donen els psicòpates batejats per Pi de la Serra cada dia. No és la primera vegada que el terme s'ha utilitzat en aquest espai. Psicòpates, sí, però ben instal·lats en una cadira i amb un sou que protegeix totes les seues psicopaties. I la gent, cada vegada més resignada a resistir passivament, calladament, obedientment...
Gràcies per les teues paraules. Una abraçada també per a tu.