Recentment,
AL TALL (cliiic) ha fet pública la decisió d'acabar la seua activitat
artística com a grup. Ho fan sense desficis i després de 38 anys de
faena feta i ben feta. Volen acomiadar-se dalt l'escenari, amb els seus
sons, els seus ritmes i les seues lletres, però no han decidit encara
on, com, ni quan ho faran.
AL
TALL és un grup imprescindible en la història contemporània del País
Valencià, la qual cosa explica els reconeixements i les innombrables
mostres d'afecte i solidaritat que està rebent des de tots els sectors
benintencionats (i des d'algun que altre no tan benintencionat) de les nostres
geografies. Nosaltres també volem aportar el nostre granet d'arena en
favor de tan entranyable esdeveniment, i ho farem recordant moments en els quals hem compartit la nostra burrera amb determinats components de la colla.
Segurament aquest testimoni serà el més humil de tots, però deixarà
entreveure la nostra admiració i agraïment al grup, i l'afecte i l'amistat
que mantenim amb alguna de les persones que el componen.
|
Manolo Miralles i Vicent Torrent (Al Tall), al plató de La sonata de la pecata minuta (7/06/2002)
TALLS I RETALLS de la Pecata Minuta |
|
Vicent Torrent |
El
dia 4 de maig de 2001, Vicent Torrent visità el plató de LA SONATA DE
LA PECATA MINUTA, un programa de televisió que va produir BURRERA
COMPRIMIDA durant tres temporades (2001-2003). El 7 de juny de 2002 ens
va tornar a visitar Vicent, aquesta vegada acompanyat per Manolo
Miralles. Amb imatges de les emissions esmentades hem compost el capítol
6é de TALLS I RETALLS, una sèrie d'audiovisuals dedicada a recordar
aquella experiència televisiva tan entranyable per a nosaltres.
|
Manolo Miralles |
Hui
i ací presentem l'entrega esmentada. "Talls d'AL TALL" és el títol
elegit per a referir un capítol on podran viatjar més de 10 anys enrere
per a veure i escoltar els dos components més representatius d'aquest
grup emblemàtic que ara ha decidit descansar. Amb els talls que hem
seleccionat es poden comprovar les dues gratíssimes estones que ens
brindaren entre cançons i bones converses, repletes d'anècdotes molt
divertides i comentaris sobre determinats aspectes de la misèria social
que, si llavors ja era dolenta, amb el pas del temps encara ha
empitjorat.
Tal
com solem fer, hem completat el capítol amb diverses alegries
escèniques protagonitzades per gent de l'equip habitual del programa,
com ara Salvador Bolufer, Cèsar Monzonís, Cristina Seguí, Malva Ordiñaga
(Lady Malva), Josep Moll (Pintat de Parevell), Pep Trotonda (Tito),
Kiko Pastor, Carlos Miralles i, com sempre, el mestre Giovani Pastoreli.
No es perden l'estampa del Betlem vivent que va encapçalar una edició
del programa el Nadal de 2001 (el nostre pessebre no tenia bouet, però
burreta sí..., diga el que diga ara el sr. Papa de Roma; això faltava!).
Heus ací, doncs, l'enllaç al vídeo que ens ocupa:
GALERIA DE FOTOS
Tal com vam fer en les entregues anteriors, per completar aquesta presentació hem inserit també algunes fotos extretes de diversos programes. Com que les esmentades instantànies han estat captades de gravacions de vídeo (amb les imatges en moviment), la qualitat no és massa bona, però considerem que reflecteixen amb bastant fidelitat el feliç ambient que respirava la Pecata Minuta:
|
Betlem vivent que encapçalava un programa de Nadal de l'any 2001. La burreta que escalfava el pessebre pareixia real, però el Jesuset resultà ser un impostor. |
|
Dos aspectes del que fou durant un temps la part central
del plató d'hivern de la Pecata Minuta.
|
|
Paròdia secció del cor (plató d'estiu). |
|
Els srs. Monzonís i Bolufer discutint (en directe) al plató d'hivern com si foren dos edils. |
|
La srta. Cristina transmetent alegries. |
|
Lady Malva: l'altra alegria de la casa. |
|
Transmetent una radionovel·la rebordonida, sota l'estreta vigilància i control del mestre Giovani Pastoreli. |
Per a veure més fotos, clique ací (cliiiic)
CAPÍTOLS ANTERIORS:
.
Documents impagables, en mans de gent amb talent i humor ídem! Això no té preu! Llàstima que no tinguem cap concessió de TDT per reemetre tot el material! Todo se andará
ResponEliminaEl programa ens feia sentir que els personatges convidats entraven a casa. Una ràdio-televisió inusual. Ens acostava tots els pobles de La Marina Alta i en alguns casos de La Safor i ens feia sentir-nos un sol. Els qui estaven fent el programa s'ho passaven bé i això ens contagiava. Ara no queda més que "youtubejar", però amb molt de gust.
ResponEliminaHi ha molts d'aquells programes que serien encara de rabiosa actualitat. Ha passat una dècada i les coses que han canviat han sigut a pitjor. Eren temps d'Aznar a Madrid, amb Rodrigo Rato (l'eminència de Bankia) de vicepresident i ministre d'economia. A València manava primerament un valencià de Cartagena conegut com Zaplana, i la segona etapa del programa fou president un altre valencià de Motilla del Palancar (Cuenca), de cognom Olivas (eixe que després li va explotar a les mans Bancaixa i el Banc de València). Aleshores, l'equip del programa, entre paròdies, bromes i rialles, i molts dels convidats que passaven pel plató, denunciaven els destarifos d'aquell present i vaticinaven l'empastre que ara estem vivint. Ara bamben els hereus dels mandataris esmentats perfumant el merder amb colònia de pedania pobra. Llavors deien que estàvem contra el progrés; ara dirien que som antisistema, i demà, si es presenta, diran que per culpa nostra s'ha trencat la unitat d'Espanya. Gràcies per provocar-me, amics Jovi i Pepa.
ResponEliminaCom sempre, fantàstic programa de Talls i Retalls, però aquesta vegada molt emotiu perquè fa poc ens em assabentat de la trista notícia que Al Tall es retira ja del món de la música. Però sempre ens quedarà, això, la seua preciosa música. A mi m'agrada Al Tall des de ben menuda i, com diria el Sr.Bolufer, ja no tinc quatre dies. Gràcies a Al Tall per tot i a vosaltres per donar-nos l'oportunitat de veure estos divertits i ingeniosos programes, almenys als qui no tinguérem la sort de veure'ls en el seu moment.
ResponElimina