...

............................................................................

dilluns, 10 de desembre del 2012

LES PERIPÈCIES DE L'INVENTARI PERDUT, I RETROBAT, D'ESTELLÉS

Per Maria Josep Escrivà


Encara ens faltava contar-ho per ací. “−Quina cosa?” −es preguntaran, presumiblement, lectors i lectores d’aquest Burribloc. “−La peripècia de l’original perdut, improvisat i retrobat de V. A. Estellés” −responem nosaltres, amb un comentari emprat dels amics d’Info TV.

Sobrecoberta (esquerra) i coberta (dreta)
de L’inventari clement que guanyà, en realitat,
el premi Ausiàs March de Gandia, l’any 1966.
L’hem sobrenomenat 
de Gandia per tal de remarcar
el lloc de la troballa: l’Arxiu Històric de la Ciutat.
L’ha publicat Edicions 96. Disseny de Pau Àlvarez.



O bé, amb una altra resposta possible: “−L’inventari clement [que] no és L’inventari clement” −en títol de Jordi Oviedo per a Levante-EMV. Què per què...? Resumint moltíssim: perquè Estellés va publicar lany 1971 un llibre titulat Linventari clement, com a conseqüència dhaver guanyat, cinc anys abans, el premi Ausiàs March de Gandia. I ara sabem que el llibre amb què limmens poeta de Burjassot es presentà −i guanyà− al premi, no era, realment, aquest “inventari clement, sinó un altre, original de 1966, que només té en comú, amb el publicat oficialment per lAjuntament de Gandia en qualitat de guanyador...: el títol, i l’autor!
Portada de lInventari oficial, però pseudoguanyador,
del premi Ausiàs March 1966.

Tot va començar l’any 2009, quan, durant la Setmana Literària de Gandia, s’havien de celebrar els 50 anys del premi Ausiàs March. Josep Lluís Roig i jo mateixa ens vam encarregar de preparar un volum antològic dedicat a recollir un poema de tots i cadascun dels llibres guardonats, des de 1959 fins a 2009. El vam titular, amb un vers de Maria Beneyto (guanyadora de l’any 1976), S’ha obert l’arbre vell com un paraigües. Va acompanyar l’Homenatge a la Paraula d’aquell any, i es va publicar en la col·lecció homònima, en col·laboració amb l’Institut Municipal d’Arxius i Biblioteques.

Portada de Maria Alcaraz.
Col·lecció “Homenatge a la Paraula
del CEIC Alfons el Vell.
Vicent Andrés Estellés hi havia guanyat l’any 1966, amb un llibre titulat L’inventari clement. N’escollírem un poema inclòs en un apartat titulat “II. 1956-1959. Fragments”, que pot donar una idea del caràcter miscel·lani, estranyament heterogeni, d’un llibre amb el qual Estellés havia guanyat un premi en un moment en què sabem que la seua producció tot i que encara no la publicació, era frenètica. Però, en fi, tot allò que en altres poetes seria inconcebible, o fins i tot intolerable, en Vicent Andrés Estellés es pot qualificar  destellesià, com quan un vi insòlit es personalitza amb la seua Denominació dOrigen, i li atorga caràcter dexclusiu. El destí va voler, però, que aquella primera sensació destranyesa trobara ben prompte una justificació genial. Perquè, just lendemà d’haver extret el poema de Linventari clement per a l’antologia celebratòria, Josep Lluís i jo revisàvem papers a l’Arxiu de Gandia, esperant trobar l’acta que ens aclarira qui hi havia al jurat en aquell any 66. I no ens va aparèixer l’acta, però sí un dels exemplars mecanoscrits de lInventari que Estellés havia presentat al certamen. O això pensàvem nosaltres. Perquè va ser suficient passar de la primera pàgina per reconèixer que aquell plec ben estructurat de poemes no tenia res a veure amb el que havíem estat fullejant la nit abans.

Públic assistent al XIII Homenatge a la Paraula,
titulat 50 anys del premi Ausiàs March,
celebrat a l’Espai d’Art de Gandia el 19 de novembre de 2009
i en el qual férem pública la troballa estellesiana.
I, clar, en aquell providencial L’inventari clement arxivat al volum 1-72 de 1966: “Expedientes varios”, del “Excmo. Ayuntamiento de Gandia”, no hi havia ni rastre d’aquell “fragment” triat per a representar el llibre guanyador de l’any 66 al Sha obert larbre vell... Era ben fàcil adonar-se’n, perquè aquest poema acaba just amb uns versos que ens remeten, inevitablement, a uns altres que després han esdevingut emblemàtics dintre de l’obra d’Estellés:

I després de rentar-me les mans he preguntat
a la muller què ha fet avui per a sopar.
I la dona ha torrat un pimentó i l’enrama
d’oli, tallat en tires, i dóna gust sucar-hi. 

(Sha obert larbre vell com un paraigües,
CEIC Alfons el Vell-IMAB, 2009) 


Si no era prou gran la sorpresa, encara contribuí a augmentar el nostre entusiasme el fet dobtenir la confirmació per part de la família dEstellés, i de Jordi Oviedo, un investigador que havia estat organitzant larxiu personal del poeta− que aquell llibre continuava inèdit com a tal, i que només una petita part dels poemes havien estat refets posteriorment, i inclosos en algun volum de l’Obra Completa, normalment amb variants ben visibles. No és ací moment d’enumerar-les (això ja ho hem fet al pròleg de l’edició que acaba d’aparèixer a Edicions 96), però no voldria deixar de contrastar algun fragment dun dels poemes que sí que shavia refet, i publicat, molts anys després, i amb variacions de to i de sentit molt significatives. El primer poema del llibre de 1966, “Els dies, fou  “Els fills, als “Poemes esparsos de lObra Completa, 10 (1a edició de 1990). Per qüestions biogràfiques evidents, en el primer cas, el poeta sadreça a un “fill” que sha transformat en fills en el segon cas. La visió de la vida del pare també ha evolucionat, i no precisament cap a la complaença:


Davant teu, em sé un pobre 
home. Et demane: tin
llàstima del teu pare,
fill!

Mai sabràs com damarg

torne a casa, de nit,
per què tescric açò,
fill.

[Els dies (fragment), Linventari clement de Gandia, Edicions 96]


He tornat ara a casa

creuant, amarg, la nit.
Duc els ulls arrapats,
fills.

[...]


Creix, de boira, i prospera,

un sentiment hostil.
Hi ha molt de fill de puta,
fills.

[Els fills (fragment), Poemes esparsos, OC, 10, 3i4]




Dedicatòria manuscrita
 en una de les dues proves
 corregides per Estellés. (*)
A més de la qualitat dinèdit, vam saber, també gràcies a Jordi Oviedo, que a larxiu dEstellés es conservaven dues col·leccions de proves, amb correccions fetes pel propi autor, que el personal de lAjuntament de Gandia li devia haver remès de cara a una publicació imminent..., que no va arribar fins a 5 anys després. Quan el consistori Gandià requerí al guanyador de lany 1966 un llibre al qual, lautor, probablement, ja li havia perdut el rastre. I és gràcies a això que ara hem publicat Linventari clement de Gandia, amb aquest afegit al títol amb què hem volgut retre honor a la ciutat que lha custodiat durant tants anys. En ledició, shi han tingut en compte aquelles incorporacions o correccions practicades a mà per Estellés, ja que hem considerat que, en el cas que el llibre shaguera publicat quan corresponia, shi haurien introduït. Un dels canvis més curiosos respecte de loriginal presentat al premi és una llarguíssima dedicatòria, manuscrita a la primera pàgina, i adreçada a Vicent Ventura. Una prosa al més autèntic estil dEstellés que ara encapçala el llibre dEdicions 96, al costat de l’originària A Isabel. I als nostres fills.

(*) Les primeres línies diuen: “A Vicent Ventura, que em convidava a rotllets sequets en un vell forn que hi havia per la plaça de Mirasol i després jo el convidava a conyac i després em convidava a vi en Casa Pedro que ara la regentava [en blanc], i després trobàvem Paco Lozano que venia de Xàtiva i se n’anava a Bétera, i després un dia em pujava a casa Vicent Ventura i l’altre el pujava jo a ell a casa seua, i un dia no em va pujar ell ni el vaig pujar jo a ell i ploràvem els dos sota els estels de Misser Mascó perquè Bernat Artola acabava de morir a Madrid [...]”. I etcètera.


L’inventari clement de Gandia es va presentar, al Saló de Corones
del Palau Ducal de la ciutat, el dia 22 de novembre de 2012.
Fou un dels actes programats dintre de la Setmana Literària,
en la qual es commemorava la 50a edició
del premi Ausiàs March de Poesia.
El mateix que havia guanyat, en la 5a edició, V. A. Estellés.

Josep Piera n’ha dit, de L’inventari clement de Gandia, que és un llibre “en algunes peces sorprenent, ja en la línia del realisme emotiu, i directe, de l’Estellés més brillant”. Això ho hauran de jutjar els lectors. Els qui ens nhem encarregat de ledició pensem que s’hi ha fet justícia −en bona part gràcies a la perseverança en les gestions dÀlvar Garcia, gerent de lIMAB−, traient a la llum aquest llibre que, com hem escrit al pròleg ens mostra els primers esclats dun poeta excepcional. Un daquells llibres, i un daquells autors que no hauria de passar desapercebut a cap jurat amb un mínim dolfacte poètic. Per això shi proclamà guanyador [lany 1966]. Encara que fins ara no ho haguéssem sabut.” Estem segurs que l’últim poema del volum (Educadament, Misser Mascó, 17”) passarà a formar part, al costat de molts dels de Llibre de meravelles, amb els quals sagermana, i no només pel to..., esdevindrà, dic, un dels poemes de referència dedicats a la ciutat de València. Com aquella adreça al costat de Mestalla, un lloc de pelegrinatge per què, no?−, per a mitòmans estellesians:

Sí, Misser Mascó, 17. No és el títol dun llibre:
és el meu domicili. És el món. És ma casa.
Ma casa és una casa entre altres vint-i-nou.
Sí, Misser Mascó, 17. És molt més que una adreça;
és, també, més que un llibre: és tota la meua obra.
Tota la meua vida entre quatre parets.

Les quatre parets llises i clares de ma casa.

[L’inventari clement de Gandia, p. 72]



El dia 28 de novembre, l’Acadèmia Valènciana de la Llengua va inaugurar, al Centre del Carme, una exposició titulada Vicent Andrés Estellés, cronista de records i d’esperances, amb la qual comença un any que comptarà amb un seguit dactivitats dedicades al poeta de Burjassot que ha rebut, igualment per part de l’AVL, la consideració d“escriptor de l’any” en el 2oè de la seua mort. Ens consta que no hi va haver cap autoritat política representant el govern valencià que considerara el motiu suficientment digne com per a beneïr-lo amb la seua presència física. Les autoritats acadèmiques sí que hi eren, clar, des del president, el sr. Ramon Ferrer, el vicepresident i comissari de la mostra, sr. Josep Palomero, fins al també acadèmic, lingüista i poeta, Manel Pérez-Saldanya, president de la comissió de l’Any Estellés.

En la inauguració de l’exposició del Centre del Carme de València,
dedicada a V. A. Estellés, Manel Pérez-Saldanya (al centre) fulleja,
envoltat d’acadèmics i de familiars del poeta homenatjat,
un exemplar de L’inventari clement de Gandia.
I això, què volen que els diga...!, ens va omplir d’orgull!



Linventari clement de Gandia es presenta a València, al col·legi major Rector Peset, el dia 13 de desembre, dijous, a les 19.30 hores. Hi sou totes i tots convidats.








4 comentaris:

  1. Hola a tots! Quina entrada més interessant, no us sembla?

    Ens veiem el proper dijous per continuar "redescobrint" Estellés, un poeta inesgotable.

    ResponElimina
  2. Ai, Jordi! Sort que t'ha resultat interessant, almenys a tu..., que eres un dels nostres puntals, perquè si no, quin desastre!

    Tens raó: Estellés és inesgotable. I de fet, a mesura que va escampant-se la notícia de la publicació d'aquest Inventari, ens van arribant notícies, comentaris, observacions... interessantíssimes sobre el moment, la manera i les circumstàncies en què Estellés va escriure aquest llibre. N'anirem prenent nota, perquè potser, en algun moment, donaran per a escriure una segona part d'aquestes "Peripècies..."

    Gràcies pel suport!

    ResponElimina
  3. Amiga mía (no la cançó d'Alejandro Sanz, pour l'amour des dieux), això és un gran article i la resta, totxeries (de totxo, vull dir). Una vegada més, chapeau! No sols per resumir l'aventura de tot el procés de la troballa, que és màgic i valuosíssim alhora, sinó per retratar les fases d'un projecte tan peculiar com apassionant. Tots sabem que els processos editorials són llargs i de vegades complexos. En els anys d'Estellés, si més no, els matisos -de tota mena- se'ns multipliquen. Així mateix, ara que el miracle ja s'ha fet llibre, sols agrair-vos novament la descoberta, així com la tasca pedagògica de seguir parlant-ne, de seguir celebrant aquesta festa ininterrompuda d'Estellés que tant de bo no acabe mai. La història és del tot metafòrica: redescobrir Estellés és redescobrir-nos a nosaltres, sobretot com a valencians, i guanyar amb el retrobament un poc de l'autoestima balafiada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja sé que aquesta resposta arriba amb molt de retard, Jovi, però no puc deixar de dir-te que no hi ha res que em satisfaga més, en la vida professional, que algú que em diu "gràcies" per una feina feta que, a més a més em fa tan rica (de diners, no; de la riquesa que no custodien els bancs) com l'escriptura, en totes les seues facetes. Burribloquejar, que és escriure en aquest bloc burro, també. Parle en primera persona, però, com tu dius "el miracle fet llibre" l'hem dut a terme entre una colla de gent bona, i sé que la satisfacció final és cosa de tots. Seguirem treballant per crear "autoestima", com tu dius. Entre altres coses, perquè, amb autoestima, seríem humans més feliços, i humans feliços poden construir, si s'ho proposen, un país feliç. Gràcies, com sempre, per les complicitats.

      Elimina


Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc,

 les burrientrades més significatives i entranyables 

que s'han publicat al Burribloc durant 

els seus 23 anys de vida activa.


I seguim el recorregut amb l'article publicat 

el 7 de juliol de 2016 dedicat a LA GOSSA SORDA,

grup pegolí que s'havia acomiadat dels escenaris amb

un concert multitudinari que va tenir lloc al seu poble.

"LA GOSSA SORDA, per omnia in secula seculorum..."

és el títol de l'article en qüestió. 


LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

Per Salvador Bolufer La nit del 18 al 19 de juny  de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa m...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


Aquesta és una de les preciositats més 

importants del catàleg abans comentat. 

El poema que la Dama del Grau va dedicar

 a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia 

autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 13/04/15

Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »

CENT D'ESTELLÉS. Memorietes d'una gravació

*Per Salvador Bolufer* L'any 2013 va veure la llum el CD *Estellés en solfa* (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació. *Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez* Un contratemps a les cordes vocals em ... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.