...

............................................................................

dissabte, 7 d’abril del 2012

FER EL RIDÍCUL

(SECCIÓ: L'ALTRA BURRERA. Capítol 8é)

Moltes vegades, un exemple defineix millor que els diccionaris l'autèntic sentit d'una paraula o expressió. En el seu moment vam glossar el significat del mot "bufanúvols" a través del discurs on el "no culpable", sr. Camps, anunciava la seua dimissió com a President de la Generalitat. I ara aprofitarem un audiovisual que hem emprat a la xarxa, per a mostrar com es pot fer el ridícul en només 39 segons. El fet va succeir a l'hemicicle de les Corts Valencianes (lloc on es donen habitualment aquesta classe d'anècdotes). La diputada Mònica Oltra acabava de proposar que les Corts reclamaren al govern central una retallada del 20% de la despesa militar. El portaveu del PP va justificar d'aquesta manera els motius del seu vot en contra (no ampliarem comentaris, perquè el contingut del discurs parla per si sol):


             



Durant aquests dies de Setmana Santa se celebren en moltes localitats les tradicionals processons on es poden veure determinats personatges fent el ridícul, ciri en mà, mudats com a margallons, i botinflant el pit per tal de ressaltar els medallons presidencials que s'han penjat al coll (i que no em vinguen amb arguments fervorosos, perquè eixos ja no se'ls creuen ni ells). No entrarem en eixa classe d'hipocresies perquè, al cap i a la fi, només serveixen per a alimentar l'ego dels seus protagonistes (i que em perdonen els penitents que assisteixen a les processons de bona fe. El comentari no va per ells). Però despropòsits argumentals com el del vídeo que han pogut veure i escoltar sí que ens afecten a tots, perquè posen en evidència l'ètica i el nivell d'un parlament que, en teoria, representa tota la ciutadania.

Vestimenta que solen usar alguns jerarques
per a fer el ridícul a les processons.
A qui vulga destacar sobre tots, li recomanem
uns pantalons com els del personatge del centre.

Estem segurs que, si en una conferència de metges (per exemple), algun ponent s'arreara un discurset així, es convertiria en la mofa de tota la concurrència... i si un artista (per exemple també) pifiara d'eixa manera alguna creació, posaria en perill el seu prestigi (conten que, fins i tot el gran Pavarotti, va fugir per cames de l'Scala una vegada que li van eixir un parell de galls cantant el Don Carlo, de Verdi).

Per a ells, inaugurar un
 aeroport sense avions
no és fer el ridícul.
Per a nosaltres, sí.
Però sembla clar que el sentit del ridícul no existeix en el món dels polítics, i per això no donen cap importància al fet que una consellera de cultura diga en públic que Ausiàs March fou l'autor del Tirant lo Blanc (sense posteriors rectificacions ni disculpes), o que l'actual titular de l'àrea d'educació renegara en públic de la seua llengua (sense aclarir després el possible malentés). Les brofegades de don Rus, els deliris de don Camps, els misticismes ressentits de don Alarte, les bravates de donya Rita o les brosses dialèctiques de l'actual president del Consell (cada vegada més avorrit i destrellatat) demostren que els de la classe dirigent no tenen cap interés a predicar amb l'exemple, ni molt menys a mostrar cap detall que justifique els sous vergonyosos que estan cobrant ni els privilegis que ells mateixos s'han autoconcedit. 

El pintor i escriptor en Santiago Rusiñol (1861-1931) va dir: "Enganyar els homes d'un en un és bastant més difícil que enganyar-ne de mil en mil. Per això l'orador té menys mèrit que l'advocat o el curandero". Doncs bé; l'orador que ha "orat" al vídeo que il·lustra aquest article és també advocat. Ignorem si és a banda curandero, si és capaç d'enganyar algú amb aquesta classe de discursos, i si els mèrits que ha acumulat durant la seua llarga trajectòria política van més enllà dels que ell mateix puga atribuir-se. He dit. 

2 comentaris:

  1. Seguidor confés, fanàtic i impenitent --ara que són dates-- de la vostra Burrera, m'he pres la llibertat de distingir-la amb una modesta menció al meu blog. Ho dic perquè no vos espanteu quan, des d'ara mateix, noteu un increment exponencial en el nombre de visites: vos mereixeu això, i molt més. Salut i endavant!

    ResponElimina
  2. L'admiració és mútua, amic. A més, ja saps que compartim sensibilitats, rialles, plors, modèsties i complicitats. Moltes gràcies per la distingida distinció amb la qual ens has distingit. Hem convocat un consell extraordinari i urgent per tal de seleccionar 5 blocs i seguir la cadena. Igualment, salut, força i molta sort.

    ResponElimina

EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...

LA FAULA DE LES PILOTES

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - - 19/05/20
*Per Salvador Bolufer* *"La faula de les pilotes"* és un poema que vaig escriure en els temps en què els duros botaven, quan el formigó era sinònim de *riquea* i prosperitat i la moda dels camps de golf havia d’atraure a les nostres geografies tots els rics del planeta. L'any 2017, quan el vaig incloure al llibre de poemes satírics *Versos (per)versos* (Edicions 96) ja podia considerar-se una crònica de fets, però l’any 2007, quan va guanyar la primera edició del Premi Malva, era només una amanida de versets de caire premonitori. *L'any 2007 es preveia que l'esclafit de la bomb... més »

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA (la playa de Madrid)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - bucomsa - 12/04/20
*Per Salvador Bolufer* LA PLATJA DE L'ESPERANÇA és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que el moment reclamava. Es tracta d'una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el *Bienvenido, Mister Marshall*, del gran Berlanga. Don Arturo Torró –el trobador en la ficció– i donya Esperanza Aguirre –la musa– són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària... més »

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................