TIRAR EL BURRO PER LA FINESTRA

EL GLOSSARI DE BUCOMSA

GLOSSES DE CRISI

2a entrega

Pensàvem complimentar aquesta segona entrega del nostre burriglossari amb referències europees, relacionades amb la crisi, i que ja formen part de la fraseologia popular. Però després de les aparicions del ministre De Guindos, primer, i don Mariano després, botinflats i traient pit mentre anunciaven que els d’Europa ens deixaran cent mil milions d’euros per a tapar forats, se’ns han quedat dubtes sobre els conceptes dels mercats, de la prima de risc, dels rescats, de les intervencions, de la borsa que puja i baixa, del dèficit públic, dels homes de negre i de la resta de figues mandangues amb les quals ens amenacen cada dia. Segons els susdits mandataris, això no és un rescat, sinó un préstec baratet; segons els que ja estem farts que ens enganyen, pot ser que siga una nova presa de pèl.

Dibuix: Xarxinternetix
Textos: Bucomsix

En el seu lloc hem preparat una altra remesa de referències que s’han creat –o s’han reinventat– com a conseqüència de la caiguda de l’imperi del formigó. Tal vegada hem donat alguns tocs frívols en certs moments de la redacció, però no hi ha major frivolitat que la d’aquells que tracten els ciutadans com si fórem xiquets (o com si fórem imbècils), i això és moda, des de fa anys, entre els polítics que ens desgovernen (i els que ens han desgovernat) per ací i per allà.

Així doncs, heus ací les glosses glossades en aquesta segona entrega, ordenades, com sempre, en fila índia i per ordre de caiguda:      

TIRAR EL BURRO PER LA FINESTRA. Dedicar recursos materials excessius i/o innecessaris a qualsevol projecte o esdeveniment. Balafiar diners, públics o privats, per a finalitats ostentoses, autobombos i/o pràctiques lucratives (ex.: A la boda de Batiste van tirar el burro per la finestra; els convidats es van bufar amb xampany Dom Pérignon i es tiraven a la piscina, plena d’aigua mineral, mentre cantaven allò de Tírate de la moto). En l’època del taulell, els mandataris solien matar el temps tirant burros per les finestres amb diners públics (almenys, Batiste va pagar el Dom Pérignon de la seua butxaca), i ara pretenen que netegem entre tots les cascàrries dels seus envaniments, i el bonyigo produït pels burros defenestrats.

En castellà diuen tirar la casa por la ventana, una expressió de tall immobiliari amb la qual refereixen el mateix significat. Els valencians hem canviat “burro” per “casa” per raons estratègiques, però la finestra és la mateixa, i la poca vergonya, també.

FER-HO TOT POLS. Destruir, arruïnar, empobrir o desvirtuar un conjunt d’elements, públics o privats; materials o espirituals, bé siga per acció, per omissió, per incapacitat, per mala gestió, per irresponsabilitat, per mala bava o, simplement, per burrera (ex.: Batiste ha cremat l’herència d’una tia fadrina; entre putarrangues, bingos, botelles de Dom Pérignon i negocis ruïnosos, ho ha fet tot pols en quatre dies). Habitual en polítics irresponsables, saquejadors incontrolats i bufanúvols acostumats a tirar el burro per la finestra (amb diners de tots, clar). Hi ha mandataris que porten molts anys fent-ho tot pols, i ara s’han apuntat al carro de les retallades i les reformes per tal d’empomar a grapats les despulles en polseguera de les seues estafes progressistes.

Quina pena!

RETALLAR. Referència a les mesures d’austeritat (això diuen) que adopten els mandataris per tal de redimir el merder que han produït els que tiraven burros per les finestres. Les retallades en qüestió són parcials, ja que només afecten la sanitat, l’educació, la cultura, les pensions, els subsidis, els jornals, els drets dels treballadors... i quatre cosetes més. Podem estar tranquils, perquè no afecten per a res els aspectes de vital importància, com ara els jornals dels polítics, el pressupost d’armament, les subvencions a l’església, els aeroports sense avions, els òrgans consultius i la resta de privilegis dels que ho han fet tot pols. Fins i tot, encara queda pressupost perquè alguns practiquen sopars íntims (amb ciris inclosos) i brinden amb Dom Pérignon a la salut del populatxo.

FER REFORMES. Com que, diccionari en mà, el verb retallar significa “acurtar, llevar, tallar allò que sobra...”, els estrategs governamentals van aconsellar dir reformes als retalls. És com si, en lloc de “diarrea” diguérem “descomposició”: referiríem el mateix tipus de merda, però amb una expressió més poètica. Ja se sap que l’estètica de les paraules no està renyida amb el seu significat.
  

No es tracta d’una representació moderna de  Maria Magdalena;
és don Mariano, el dia que la prima de risc amenaçava rescat.
Dies després, el mandatari trauria pit, i diria que els d’Europa
ens han obert les portes gràcies a ell.
Cent mil milions d’eurets en tenen la culpa. 

ESTAR IMPLICAT (en un presumpte delicte). Referència a la persona o individu relacionat amb un delicte o amb una trama delictiva (ex.: Batiste es feia cerveses amb el Bigotes, i l’han citat a declarar per l’estafa de la visita del Papa). Alguns implicats moderns solen manifestar en públic la seua satisfacció per l’oportunitat de col·laborar amb la justícia i demostrar així la pulcritud del seu recte procedir.

ESTAR IMPUTAT (en un presumpte delicte). Referència a la persona o individu a qui s’atribueix la responsabilitat d’un delicte, totalment o parcialment (ex.: Batiste, a banda de fer-se cervesetes amb el Bigotes, cobrava comissions per falsificar contractes i es gastava els diners amb botelles de Dom Pérignon). A diferència dels implicats, els (im)puta(ts) diuen ser innocents potencials, i atribueixen la seua imputació –la d’ells– a algun complot ordit pels envejosos per a desprestigiar-los.

ESTAR ACUSAT (en un presumpte delicte). És una forma més novel·lesca de referir un imputat (hi ha algunes petites diferències tècniques, però ve a ser la mateixa cosa). També podríem referir la paraulota “processat”, però ací no hem vingut a donar lliçons de jurisprudència fina, sinó a glossar les referències incorporades a la fraseologia popular com a conseqüència de la crisi. Hi ha implicats, imputats, acusats i/o processats que culpen els burros d’haver-se tirat per la finestra ells sols, i asseguren que, les botelles de Dom Pérignon, se les va beure totes Batiste.

SER UN PRESUMPTE INNOCENT. La presumpció d’innocència és un principi jurídic penal que estableix la innocència de la persona (o individu) mentre no es demostre la seua culpabilitat a través d’un procés o d’un judici. La major part dels implicats, imputats, acusats i/o processats en els milantamil casos de corrupció post-bambolla solen usar el principi esmentat per a autodeclarar-se innocents de bestreta, tot confiant que els advocats tindran temps de marejar la perdiu i aconseguir la prescripció del delicte... o que algun jurat popular els declararà no culpables per falta de proves. Alguns presumptes innocents (normalment testaferros o botacorrals) acaben empresonats, però ningú no torna els diners afanats (serà per això...: perquè són presumptes innocents..., o perquè se’ls han gastat en putarrangues i en botelles de Dom Pérignon). Hi ha llistes electorals repletes de presumptes innocents.

LES ESCOLTES TELEFÒNIQUES. És una acció que practica la policia (prèvia autorització judicial) basada en la gravació secreta de les converses telefòniques que mantenen els sospitosos d’algun presumpte delicte, i en la utilització dels continguts com a proves fefaents o com a matèria d’investigació. A través d’aquestes converses hem pogut escoltar vergonyosos diàlegs entre caporals de trames corruptes i destacats mandataris no culpables (amb carinyets simpàtics inclosos). Les darreres converses desvelades entre imputats en la trama de cooperació de València (on apareix un tal Roger Rabbit) sembla que tampoc no tenen pèrdua (refereixen els pobres africans com negratas de Negrolàndia, i parlen de violar una diputada, entre rialles indignants. Com que segurament ells diran que això és una manera de parlar, nosaltres direm que referir-los com a porcatas de Porquilàndia és també una forma de dir, molt generosa, per cert.

Recollons, Rafelet!
(foto: Levante-EMV)

Recordem que al jutge Garzón el van imputar, acusar, processar i condemnar per haver ordenat unes gravacions telefòniques de la trama Gürtel. Adduïen que l’esmentat jutge havia prevaricat, i en un tres i no res se’l van llevar de damunt. Algú coneix el contingut d’eixes converses?

ANAR MUDAT COM UN MARGALLÓ. Anar molt mudat, amb roba encartonada i ert com un fus (en alguns llocs també diuen “Anar més mudat que una haca en festes”). Antigament, les persones normals (els rics no) només es mudaven com a margallons els dies de festa especial (com ara, la boda de Batiste), però fa uns anys es va imposar la cultura del mudat, la qual indueix a distingir els polítics i els executius, dels obrers vulgaris correntis. Amb eixa teoria, l’anterior president del congrés va bonegar un ministre per entrar a l’hemicicle sense corbata, i és habitual que algunes empreses (cada vegada més) obliguen els treballadors a encartonar-se per anar a treballar. Una forma com una altra de clavar claus per la cabota. Els implicats, els imputats, els acusats i els processats solen mudar-se com una haca en festes quan van a declarar.

Per cert. No he entés mai quina és la funció de la corbata (ni abriga, ni alleugera, ni corda, ni cobreix obertures, ni subjecta ni fa res, excepte molestar i ofegar els que tenen el coll ample). Supose que la tal peça fa la mateixa funció que les plomes que porten els indis al cap, però les plomes almenys adornen, que les corbates, ni això.

Corbates
(foto: xarxa)

ELS MERCATS. Fins ara coneixíem un mercat com un lloc on la gent comprava mercaderies a canvi de diners (són especialment coneguts els mercats de productes alimentaris). Però des que s’inicià l’actual crisi s’han posat de moda els mercats europeus, on venen diners a canvi de burumballa, i on compren fum a canvi de polseguera. Allí sembla que passen el dia el sr. De Guindos i don Mariano, mudats com a margallons, mercat amunt, mercat avall; allí taxen les runes de la cultura del taulell, marquen primes de risc, intervenen i rescaten socis estrenyits, i regalen cent mil milions d’euros als socis intel·ligents per tal que regeneren les despulles d’aquells que tiraven burros per les finestres, i han acabat fent-ho tot pols.

En pròxims capítols intentarem explicar les susdites referències europees, tan de moda, i tractarem també d’aclarir si el forat és de deu mil milions d’euros com deien quan va esclatar l’escàndol de Bankia, si són quaranta mil com deien últimament, o si n’hi ha prou amb cent mil, com diu la xifra que han demanat als “mercats”. Per hui, ja ho tenim bé.