VOLANTINS NADALENCS
NADAL és la paraula més usada per a definir genèricament unes festes que inclouen, a banda de la commemoració del naixement de Jesús de Natzaret (segons la tradició cristiana), l'inici de l'any nou i la vinguda dels Reis de l'Orient. Per a uns són celebracions purament religioses, altres les defineixen com a les festes d'hivern, per a molts es tracta d'un simple període vacacional, i per a alguns representen dies d'angoixa carregats de compromisos i parafernàlies que preferirien no haver de suportar.
És clar que l'ambient social que respirem no és precisament com per a tirar coets, i cada vegada sonen més impostades les tradicionals proclames que desitgen paus i prosperitats, sobretot quan vénen dels que tenen bona part de culpa de la situació actual i continuen remenant misèries entre el verrim d'un merder cada vegada més putrefacte. Però almenys els polítics mantenen el bon costum d'aparcar durant uns dies les seues avorrides batalles de campanar i es dediquen a reclamar bondats vestint-se de parenoels o de reis mags, quan no a cantar nadalenques graciosetes (desafinats, això sí) o a perfumar el discurs que sol fer el Rei, ara Joan Carles, la nit de Nadal.
Però després tot continuarà igual, i més si tenim en compte que 2011 és any electoral i les vaques sagrades ja han amenaçat a continuar encapçalant llistes i han començat a preparar estratègies convencionals a base de promeses que ni ells mateixos es creuen, i a oferir un canvi que, al nostre parer, no arribarà fins que la ciutadania no reviscole i les institucions públiques i privades netegen les seues dispenses repletes de mediocres pudents i de pomes podrides.
Nosaltres, des de la més humil de les modèsties, hem volgut aportar el nostre granet d'arena en pro de la felicitat dels nostres amics i dels nostres lectors. Per això, a quaranta dies escassos de l'inici d'aquest burribloc, l'hem adornat amb preciosos motius nadalencs que vostés ja han tingut oportunitat de visualitzar (no em diguen que no són guapets!). A continuació vam enviar a la gent que adorna els nostres directoris de correu electrònic una tarja felicitadora que inserim a continuació, per tal de fer-la extensiva al personal que ens honora amb les seues visites virtuals:
... i vam completar l'enviament amb un fragment poètic pertanyent al "Sermó de la muntanya", de la boluferiana campera "Camps de glòria". Vam considerar que el caire místic del text resulta molt adequat per a les dates actuals:
 |
(1). La paraula "desenroll" no l’he trobada als diccionaris, però juraria haver-la sentida dir en algun lloc. (2). Aquesta altra (arrull), tampoc no és massa acadèmica, i reconec no haver-la sentida mai. Em deu haver eixit en algun moment despistat, però no voldrien que diguera arrullo..., o parrup!!.. |
Molta gent va correspondre la nostra felicitació amb rèpliques poètiques, amb filigranes gràfiques, o paraules animoses i vitamíniques pròpies de la qualitat humana dels remitents. Hem estat temptats a reproduir alguns dels textos que hem rebut, la qual cosa no farem per por a pecar de presumits, i també per a no abusar de l'extensió d'aquesta crònica. Però sí que volem deixar constància de la missiva que ens van remetre Josep Sendra i Remei, on ens anunciaven l'arribada al món de la seua primera néteta, Amèlia. Molt grata notícia, sí senyor!. Felicitats a manta.
I també vam rebre una preciosa tarja dissenyada per Maria Alcaraz, una jove artista de Rafelcofer llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i la Royale Academie des Beaux Arts de Bruxelles que ha abastat molt de prestigi en el camp de la il·lustració. Maria Alcaraz compagina els seus treballs professionals amb l'organització d'interessants esdeveniments culturals, com ara el festival de poesia que se celebra al seu poble des de fa uns anys, on han participat excel·lents poetes, alguns dels quals són amics o components de la causa bucomsa. A l'esquerra poden veure una miniatura de la tarja referida. Per a escodrinyar el bloc artístic que Maria està construint, cliquen ací.
La bona amiga Pepa Guardiola, mestra, escriptora i còmplice de Bucomsa, sol fabricar cada cap d'any un magnífic audiovisual marca de la casa, però enguany ens ha enviat una senzilla i bonica tarja amb el següent comentari: "Enguany, trencant el meu costum de felicitar l'Any Nou i sense que tinga en ment deixar de fer-ho, m'avance al conte de cap d'any per deixar una senzilla felicitació nadalenca. Tal i com va el món, no sobren ànims ni salutacions". Coneixem la força de Pepa i no tenim cap dubte que continuarà regalant-nos la qualitat i la potència de les seues creacions. Per a veure la felicitació esmentada, cliquen ací. Igualment, l'amic Francesc López, defensor i protector dels nostres cantars escènics, ha acomiadat les seues activitats internàutiques fins al 7 de gener (cliquen). Esperarem amb ganes el seu feliç retorn.
Però el començament de les festes no ha estat exempt de mogudes rocambolesques protagonitzades per mandataris. A Dénia van celebrar un plenari nadalenc que va acabar com camot i amb la destitució de Juan Sancho, component del pentapartit antinatura que allí governa, per haver votat en contra dels pressupostos. I a les partides de pilota que televisa Canal 9 ha desaparegut sobtadament la veu de Josep Lluís Fitó, comentarista habitual de tals esdeveniments. Sembla ser que Fitó va estrenar una obra de teatre que porta per títol "Corrüptia", la qual no deixa en massa bon lloc als paladins de la valenciania pomposa. I... ja se sap!... "si tu no engrasas mis delirios, doncs ja no te ajunto". Ací tenen dos enllaços on podran llegir la darrera notícia: Levante i L'enjòlit.
Les dues bacores que els acabem de referir ens conviden a concloure aquesta burricrònica amb una nova boluferiana bíblica:
Molt didàctica la seua crònica burribucomsera. Si em deixa afegiré dues qüestions:
ResponElimina1.- El meu avanç felicitador, era això mateix, un avanç, i ja se sap que després de l'avançat avanç, vé la resta.
2.- A Xàbia també vam celebrar un plenari de repica'm el colze, mire si repica, que pica a tot el poble amb una despesa de 12 milions d'eurets ( menudella!!!) que s'ampliaran a 20 milions( poca cosa pel que es gasta per ahí), i ens picarà durant 20 anys. Total no és res, ens rascarem la butxaca per a que les vergonyes d'algú queden soterrades en el fons d'uns parquings.
Bon Nadal i a aguantar l'any nou.
El consell d'administració de bucomsa celebra que l'avanç felicitador de la senyora Pepa siga això mateix, un avanç predecessor de la resta i no una excedència temporal provocada pel desànim. Hem brindat amb cava per tan feliç aclariment.
ResponEliminaHem fet càlculs sobre la despesa que comenta i hem arribat a les següents conclusions: 20 milions d'eurets pagats entre vint mil xabiencs (actualment hi ha més habitants a Xàbia, però cal tenir en compte que els especuladors i els sabuts no pagaran), ixen a mil euros per barba. Com que la xifra esmentada es repartirà en 20 anys, total són 50 eurets per persona i any. Tampoc no es tant, senyora!, i més si comparem eixa xifra amb altres que coneixem, però que no direm per por que ens passe com a Fitó i ens tanquen el burribloc per descarats.
Pensem també que això de la vergonya, tal i com vosté l'entén és un valor que està en decadència i, per tant, haurem d'anar acostumant-nos a viure sense ella (sense la vergonya "d'ells", clar). Però el que no estem disposats a perdre és el petit món de complicitats i d'afectes que ens hem fabricat els més humils per a assaborir la vida de les alegries i de les esperances. Amén.
Gràcies per escriure, senyora Pepa. Esperem amb gana el seu conte de cap d'any.
Al calculador consell d'administració de Bucomsa:
ResponEliminaGràcies pels seus càlculs tan ben calculats, propi d'un consell d'administració que sap calcular com toca. Els i les humils mestres d'escola ( pública clar) no arribem a calcular tants grans números.
Vist el resultat té rao, 50 eurets de l'ala a l'any no són res. Damunt, ho considerar com si li férem una obreta de caritat a l'empresa que se'ls endú, ECISA. Només un dubte, sap vosté si amb eixa caritat de 50euros x 20anys, tindrem dret a un trosset de cel? en que siga per aparcar l'ànima en vacances d'estiu, que a l'agost fa massa calor a l'infern.
Benvolguda senyora Pepa Guardiola,
ResponEliminaBenvolgut consell d'administració de Bucomsa:
Primer que res, demane disculpes per voler ficar el morro en la conversa apassionada que les dues parts han mantingut recentment. Després de les disculpes, aprofite aquest espai per saludar ben cordialment la senyora Guardiola, atès que tinc poquetes ocasions de saludar-la en persona, i per felicitar-la pel seu activisme literari, docent i ideològic. I en tercer lloc, m'agradaria que em permeteren, en la línia saludable de Bucomsa, on acaben confluint tantes complicitats, proposar, des d'ací un altre "brindis amb cava" a la salut de l'inconformisme i de tots els volantins mentals i verbals de què disposem per a manifestar-lo.
I dit això, faré notar en aquest comentari que m'ha semblat detectar una lleugera mala llet en la "valoració" (econòmica i també ètica) de les xifres amb què els contribuents xabiencs hauran de pagar les millores urbanístiques de la seua ciutat. No siguen ràcanos...! Això és el que volem (ehem, ehem...) la immensa majoria dels ciutadans, no?, tenir ciutats pròsperes, grans, grandíssimes, ben construïdes, al llarg, a l'ample, del tot, des de la muntanya fins a la mar, de les que fan patxoca i donen beneficis a tothom (a uns més que a uns altres, però això no ve al cas). És o no és? Per a mi, allò més greu de la situació és l'apatia del poble. Per a la ciutadania, aquella antiga condició, digna d'escarni general, de "deshonrat", s'ha convertit en un tret tan general que ha derivat en la condescendència més amorfa i més apàtica envers aquests "deshonrats" de casta política.
Els contaré una anècdota, i no els pegaré més la vara: la nit de Nadal, en un ambient de càlida familiaritat benavinguda, em vaig veure la Isabel Pantoja plena de lluentons i ocupant tota la pantalla de la tele. Amb intenció de fer-me la graciosa vaig exclamar a la concurrència que estava bé, en aquella nit entranyable, contribuir a pal·liar les estretors econòmiques d'aquella dona perseguida per la justícia. No sé ni com ni quan ni des d'on pantogejava la Pantoja; només sé que a ma casa es veia des de Canal 9. I que els meus em van acusar d'estar en contra de tot, i amb un argument comparatiu que quasi em va malvar la pau nadalenca, a saber: que també li hem pagat, a l'alcalde de Gandia, el creuer Borja. A ma casa hi ha ferms admiradors de la Pantoja, i tots, excepte qui açò escriu, són votants incondicionals del PSOE. Jo vaig eixir en defensa d'Orengo adduint motius culturals, de promoció exterior de la ciutat, etc. I amb això, oh dolor, crec que també vaig acabar justificant l'emissió amb finalitats humanitàries de la salerosa Pantoja.
Això vol ser un petit exemple il·lustratiu, de gent de bé que no sap de metafísiques, perquè convindria no perdre de vista que els xabians i les xabianes que aportaran el seu donatiu en pro de la causa parquinera seran els mateixos que aniran d'ací uns pocs mesos a votar. Igual que els gandians i les gandianes, els deniers i les denieres..., i etcètera. I afortundament!
Salut, i, saben què?: literatura!
Gràcies senyora Maria Josep per les seues paraules saludadores i de conhort, però a aquestes altures de santa resignació a la que em veig abocada, jo només vull que em contesten una pregunta: Amb eixos 50eurets x 20anys lliurats per caritat a la necessitada empresa ECISA, tindré o no tindre dret a gaudir per uns instants a l'any d'aparcar la meua ànima en el cel? com a mínim entrar en una rifa per a l'accés gratuït al paradís celestial.
ResponEliminaJa veig que, a vostè, li agrada anar al gra...
ResponEliminaNo, senyora Pepa, supose que no. D'ací que a vostè li arribe el moment de necessitar aparcar la seua ànima al paradís (la qual cosa esperem que no passarà fins a d'ací cent anys, com a mínim...), amb 50 eurets no hi haurà ni per a pipes, i al paradís ja no quedarà ni una mala pomera contra la qual pecar.Així és que no s'ho prenga d'aquesta manera, que de lladres, on menys n'hi ha és a la presó...
Vinga, va, no es faça de mala sang i siga feliç, que això sí que no té preu, i val tots els diners del món.
Sí senyora Maria Josep, jo vaig directa
ResponEliminai, quan em toquen l'ànim, directa amb paraules canyeres i fets contundents. Per tant, vistos els consells que em dóna (agraïda i endeutada li estic) , i comprovada la realitat immediata ( no li dec un clau), queda clar que no tinc dret a res. Així doncs, pagaré i PROTESTARÉ.
Com a una filla d'Eva expulsada del paradís vagaré pels carrers i rodalies del poble fins a trobar on aparcar l'ànim i el cotxe de bades ( faltaria més), siga hivern o estiu. Queda dit i escrit, ara i aquí.
Sense deixar de brindar amb cava, els serveis secrets de bucomsa sospiten la possibilitat que el cel que reivindica la nostra benvolguda Pepa l'hagen comprat "ells" (amb diners de tots, clar). Si això fóra així correríem el risc d'haver de pagar una prima extra per a poder gaudir una propietat privada celestial que, a ben segur, superaria en molt els 50 eurets anuals de la tal ECISA i, damunt,possiblement haguérem de passar la vida eterna entre carreres de cotxes, copes americanes i, pel que he sentit dir a donya Rita, candidatures per a organitzar Jocs Olímpics si a Madrid els donen permís. A més, com que ara està de moda això de la presumpció d'innocència, igual ens trobem per allí els dimonis reclamant la tal presumpció i al·legant que el pecat pel qual els va expulsar Déu del paradís ja havia prescrit abans de la creació del món. Quan bucomsa era menudeta, el 28 de desembre se celebrava "Sants Innocents", però enguany,per les noticies que han aparegut sobre el Sr. Fabra, caldrà pensar que hem celebrat el dia dels "presumptes innocents"... i si "ells" (incloent-hi la Pantoja) tenen dret a eixe dret, doncs nosaltres ens haurem de conformar a ser els "Sants Innocents" (no voldran que, damunt, siguen els presumptes culpables... home!!).
ResponEliminaFixe's, això de PROTESTAR em sembla que hauria de ser una "religió" (perdone, eh?, a mi m'agraden els sentits simbòlics de les coses)que estaria bé que es tornara a estendre de manera sana i ordenada. Reconeixerà amb mi que aquest hàbit s'ha perdut en favor d'altres tendències més "acomodades". De totes maneres, cadascú és lliure de decidir i d'obrar, en conseqüència, si fóra possible.
ResponEliminaPer cert, no voldria jo anar de "consellera" pel món. I menys amb vostè, senyora, que és més gran que jo, en anys, en experiència de la vida, en trajectòria professional i, segurament, també en sensatesa.
I ara que ho diu, sap què?, a mi, això de formar part del llinatge de les Eves expulsades del paradís no em desagrada del tot. Com hauríem valorat la vida si un demiürg, i damunt mascle, ens haguera condemnat a la felicitat eterna...?
Amén!!
ResponEliminaEn breu publicarem la 2ona burricrònica nadalenca, on inclourem l'enllaç al magnífic vídeo de "Felicitació de Cap d'Any" que la senyora Pepa ja ens ha enviat, tal i com ens havia donat a entendre al primer comentari d'aquesta entrada.
Un altre brindis amb cava!!
Salut!!