El 7 d'abril de 2012 publicàvem en aquesta mateixa secció un article titulat FER El RIDÍCUL (cliiic).
La susdita entrada inclou un vídeo on es pot escoltar un portaveu del
PP que, a l'hemicicle de les Corts Valencianes, intentava explicar el
motiu pel qual els del seu grup votarien en contra d'una proposta que
acabava de presentar Mònica Oltra (en concret es demanava que les Corts
reclamaren al govern central una retallada del 20% de la despesa
militar). Aleshores, nosaltres, que som uns càndids, pensàvem que la
barrera del ridícul espantós havia tocat sostre amb el cúmul de
despropòsits i botiges que contenia tan desafortunada intervenció...
però no! Un any després, l'actual secretària general del PP i presidenta
de la Junta de Castilla-La Mancha rebentava les previsions més
exagerades i superava els límits de la vergonya argumental (i també de
l'estafa gramatical) que havia marcat el seu coreligionari valencià que
ofrenava glòries en castellà. Maria Dolores de Cospedal és el nom
oficial de la mandatària en qüestió, però, per tal de donar al nostre
escrit un aire de transcendència, hem tingut a mal batejar-la COSPEDAL
DE LA MANXA.
|
Textos i muntatge: Burrera Comprimida SA. Caricatures extretes d'una portada de la revista El Jueves. |
Na
Cospedal de la Manxa aparenta reunir totes les característiques
necessàries per a triomfar en la política bipartidista que actualment
ens malgoverna (diarrea mental, supèrbia, hipocresia, prepotència,
irresponsabilitat, descontrol, ineptitud, ineficàcia, incompetència,
caradura...) i, a més, també sembla molt aferrada a les peculiaritats
ideològiques del partit que la sustenta, basades en falses morals i
patriotismes enfebrits. Possiblement, la sra. de la Manxa posseeix
alguna virtut o mèrit que justifique els càrrecs que ostenta, però, si la
té —la virtut—, que nosaltres sapiguem encara no s'ha deixat
entreveure; ni la virtut ni el mèrit. Sí que és cert que la governanta en qüestió
és la que sol dirigir-se al populatxo abans que ningú a explicar tot
allò que no té explicació; menteix més que parpelleja; de frivolitat va
sobrada, i té un morro que se'l xafa..., però, malauradament per a ella,
no està massa ben dotada de gràcies artístiques ni carismàtiques i,
damunt, no gaudeix habilitats verbals ni sembla massa documentada en la
majoria de les matèries que tracta. Amb tots eixos ingredients és normal
que faça el ridícul reiteradament, però mai no havia arribat a ser tan espantós —el ridícul— com el que
evidencia el vídeo que motiva aquesta entradeta.
Heus ací un fragmentet —poc més d'un minut— del discurs que ha provocat la burla de propis i estranys, protagonitzat per aquesta heroica del despropòsit, COSPEDAL DE LA MANXA:
Per si algú no està al corrent de la cosa aclarim que, na Cospedal de la Manxa, parlava d'un sou que el PP deia que no pagava al tal Bárcenas, i que després s'ha descobert que sí que el pagava, però no era un pagament pagat, sinó un finiquito diferit que en lloc de pagar-se pagant-se es pagava despagant-se... O, com deia la portaveu esmentada amb claredat meridiana: "un pacte en diferit d'una indemnització que abans havia sigut una retribució que tenia forma de simulació, també diferida, amb una retenció portàtil i peregrina d'una de les parts de la simulació que no estava diferida" (més o menys). Ja saben que tot el PP en peça, encapçalat per don Mariano (Dulcineo en la ficció) van defensar a pit descobert aquest mateix Bárcenas que ara volen espolsar-se de damunt.
|
Aquest dibuixet de la xarxa il·lustra una de les parides de na Cospedal de la Manxa. Ja fou publicat al Burribloc, però com ens sembla gracioset, hem tingut a mal reeditar-lo. |
Aquest article, que ja estic rematant, pensava haver-lo escrit i publicat l'endemà de les declaracions protagonitzades per la paia na Cospedal, però justetament eixe dia vaig anar a l'hospital (un d'eixos centres sanitaris públics de gestió privada) i me'n va passar una de ben grossa, que no contaré perquè, de ben segur, molts de vostés en contarien encara de pitjors. Tenia por que en eixe estat m'isquera un article ple d'exabruptes i d'insults, i nosaltres no volem que ens acusen de tenir la ploma bruta. A més —ja ho hem dit moltes vegades—, no desitgem cap mal, ni als responsables d'aquest desgovern ni als bufanúvols i granulomos (1) que els envolten. Només volem que se'n vagen a casa i faciliten que la societat que ells han arruïnat puga començar de nou (2).
Au!
(1) "Granulomo" és una paraula que ens acabem d'inventar. En una altra ocasió explicarem el seu significat.
(2) Sóc conscient que ells no volen anar-se'n a casa, i també estic convençut que pensen que la gent és imbècil; però algun dia els eixirà el tir per la culata, no troben?
Capítols anteriors d'aquesta secció:
Però de debó... Del vídeo de la senyora Cospedal heu entés res? Creieu que ella sap al que diu? Amb unes altres paraules sembla que estigui fent una còpia barata d'una escena de la pel.lícula dels germans Marx: "Una nit a l'òpera". Ara bé ells sí que sabien el que deien. Tot i fent-nos riure. La senyora ens fa inidgnar, perquè com molt bé he llegit sembla que ens prenguin per imbècils. Ella farà el ridicul mala manera i nosaltres que fem a més de pasturar? Cosa que ben aviat deixerem de fer també. Doncs com bé sabem damunt dels prats hui hi ha formigó! Continueu (continuem) donant-los guerra. Un dia SÍ els eixirà el tir per darrere i tot els rebentarà a la cara com una "mascletà" amb molt de soroll. Una abraçada Eduard
ResponEliminaCom bé dius, cal donar-los guerra, però no hem de consentir que ens amarguen l'existència. Malgrat ells hem de ser feliços, i encara que burlar-se de les seues ridiculeses no els farà dimitir, almenys ens proporciona divertiment... a l'espera que algun dia la força del poble els envie a cavar soques. Una abraçada per a tu també, Eduard.
ResponElimina