...

............................................................................

dimarts, 5 de març del 2013

COSPEDAL DE LA MANXA

El 7 d'abril de 2012 publicàvem en aquesta mateixa secció un article titulat FER El RIDÍCUL (cliiic). La susdita entrada inclou un vídeo on es pot escoltar un portaveu del PP que, a l'hemicicle de les Corts Valencianes, intentava explicar el motiu pel qual els del seu grup votarien en contra d'una proposta que acabava de presentar Mònica Oltra (en concret es demanava que les Corts reclamaren al govern central una retallada del 20% de la despesa militar). Aleshores, nosaltres, que som uns càndids, pensàvem que la barrera del ridícul espantós havia tocat sostre amb el cúmul de despropòsits i botiges que contenia tan desafortunada intervenció... però no! Un any després, l'actual secretària general del PP i presidenta de la Junta de Castilla-La Mancha rebentava les previsions més exagerades i superava els límits de la vergonya argumental (i també de l'estafa gramatical) que havia marcat el seu coreligionari valencià que ofrenava glòries en castellà. Maria Dolores de Cospedal és el nom oficial de la mandatària en qüestió, però, per tal de donar al nostre escrit un aire de transcendència, hem tingut a mal batejar-la COSPEDAL DE LA MANXA.


Textos i muntatge: Burrera Comprimida SA.
Caricatures extretes d'una portada de la revista El Jueves.
Na Cospedal de la Manxa aparenta reunir totes les característiques necessàries per a triomfar en la política bipartidista que actualment ens malgoverna (diarrea mental, supèrbia, hipocresia, prepotència, irresponsabilitat, descontrol, ineptitud, ineficàcia, incompetència, caradura...) i, a més, també sembla molt aferrada a les peculiaritats ideològiques del partit que la sustenta, basades en falses morals i patriotismes enfebrits. Possiblement, la sra. de la Manxa posseeix alguna virtut o mèrit que justifique els càrrecs que ostenta, però, si la té la virtut, que nosaltres sapiguem encara no s'ha deixat entreveure; ni la virtut ni el mèrit. Sí que és cert que la governanta en qüestió és la que sol dirigir-se al populatxo abans que ningú a explicar tot allò que no té explicació; menteix més que parpelleja; de frivolitat va sobrada, i té un morro que se'l xafa..., però, malauradament per a ella, no està massa ben dotada de gràcies artístiques ni carismàtiques i, damunt, no gaudeix habilitats verbals ni sembla massa documentada en la majoria de les matèries que tracta. Amb tots eixos ingredients és normal que faça el ridícul reiteradament, però mai no havia arribat a ser tan espantós el ridícul— com el que evidencia el vídeo que motiva aquesta entradeta.

Heus ací un fragmentet poc més d'un minut del discurs que ha provocat la burla de propis i estranys, protagonitzat per aquesta heroica del despropòsit, COSPEDAL DE LA MANXA:

               

Per si algú no està al corrent de la cosa aclarim que, na Cospedal de la Manxa, parlava d'un sou que el PP deia que no pagava al tal Bárcenas, i que després s'ha descobert que sí que el pagava, però no era un pagament pagat, sinó un finiquito diferit que en lloc de pagar-se pagant-se es pagava despagant-se... O, com deia la portaveu esmentada amb claredat meridiana: "un pacte en diferit d'una indemnització que abans havia sigut una retribució que tenia forma de simulació, també diferida, amb una retenció portàtil i peregrina d'una de les parts de la simulació que no estava diferida" (més o menys). Ja saben que tot el PP en peça, encapçalat per don Mariano (Dulcineo en la ficció) van defensar a pit descobert aquest mateix Bárcenas que ara volen espolsar-se de damunt.

Aquest dibuixet de la xarxa il·lustra una
de les parides de na Cospedal de la Manxa.
 Ja fou publicat al Burribloc, però com ens
sembla gracioset, hem tingut a mal reeditar-lo.

Aquest article, que ja estic rematant, pensava haver-lo escrit i publicat l'endemà de les declaracions protagonitzades per la paia na Cospedal, però justetament eixe dia vaig anar a l'hospital (un d'eixos centres sanitaris públics de gestió privada) i me'n va passar una de ben grossa, que no contaré perquè, de ben segur, molts de vostés en contarien encara de pitjors. Tenia por que en eixe estat m'isquera un article ple d'exabruptes i d'insults, i nosaltres no volem que ens acusen de tenir la ploma bruta. A més ja ho hem dit moltes vegades—, no desitgem cap mal, ni als responsables d'aquest desgovern ni als bufanúvols i granulomos (1) que els envolten. Només volem que se'n vagen a casa i faciliten que la societat que ells han arruïnat puga començar de nou (2).

Au!

(1) "Granulomo" és una paraula que ens acabem d'inventar. En una altra ocasió explicarem el seu significat. 

(2) Sóc conscient que ells no volen anar-se'n a casa, i també estic convençut que pensen que la gent és imbècil; però algun dia els eixirà el tir per la culata, no troben?

Capítols anteriors d'aquesta secció:


2 comentaris:

  1. Però de debó... Del vídeo de la senyora Cospedal heu entés res? Creieu que ella sap al que diu? Amb unes altres paraules sembla que estigui fent una còpia barata d'una escena de la pel.lícula dels germans Marx: "Una nit a l'òpera". Ara bé ells sí que sabien el que deien. Tot i fent-nos riure. La senyora ens fa inidgnar, perquè com molt bé he llegit sembla que ens prenguin per imbècils. Ella farà el ridicul mala manera i nosaltres que fem a més de pasturar? Cosa que ben aviat deixerem de fer també. Doncs com bé sabem damunt dels prats hui hi ha formigó! Continueu (continuem) donant-los guerra. Un dia SÍ els eixirà el tir per darrere i tot els rebentarà a la cara com una "mascletà" amb molt de soroll. Una abraçada Eduard

    ResponElimina
  2. Com bé dius, cal donar-los guerra, però no hem de consentir que ens amarguen l'existència. Malgrat ells hem de ser feliços, i encara que burlar-se de les seues ridiculeses no els farà dimitir, almenys ens proporciona divertiment... a l'espera que algun dia la força del poble els envie a cavar soques. Una abraçada per a tu també, Eduard.

    ResponElimina


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................