...

............................................................................

diumenge, 4 de desembre del 2011

ALÍ BABÀ I ELS 40.000 PRESUMPTES

Alí Babà i els 40.000 presumptes
(versió contemporània de Les mil i una nits)

BURRIBREUS DE BUCOMSA
(BURRIBREUARI)

ACTUALITZACIÓ AL 03/12/2011

NOTÍCIES, CURIOSITATS
I COMENTARIS EXPRESSATS
EN FORMAT BREU

RTVV. Qui mana, mana
Els dies laborables solc escoltar l'informatiu que emet Ràdio 9 a primera hora del matí. Ho faig mentre viatge, primerament perquè és l'únic dial que aguanta sense talls ni interferències el trajecte que faig de casa al treball, però també perquè m'he acostumat a contrastar la realitat que divulga la ràdio esmentada amb la que transmeten la resta de mitjans de comunicació que tinc més a l'abast, com ara els periòdics habituals d'aquesta zona i les notícies que apareixen al facebook, normalment extretes dels diaris d'àmbit estatal i d'algun canal de televisió.

A continuació mencionaré, en format burribreu, algunes notícies d'interés públic que s'han produït durant els darrers dies, publicades pertot arreu i omeses per RTVV... eixe joguet desprestigiat, que devem entre tots, i que actua al servei partidista i capriciós dels mandataris que el malgovernen:

D'HERODES A PILATOS. El Tribunal Suprem ha revocat la decisió de l'Audiència de Castelló, i ha ordenat que don Carlos Fabra (el de l'aeroport sense avions) siga jutjat per cinc delictes de frau fiscal. Recordem que l'audiència esmentada va considerar prescrits quatre dels cinc delictes imputats a don Carlos, qui es va afanyar a comparéixer davant els mitjans de comunicació per a presumir d'innocent (va vendre la tal prescripció com una declaració d'innocència) i jactar-se dels jutges que havien intervingut en les causes. Fins i tot, l'ara ministrable don Esteban González Pons va exigir des de Madrid que demanaren perdó a l'home que don Mariano havia proclamat ciudadano ejemplar. No sabem què passarà amb aquest cas, que ja fa pudoreta; pel moment, la pilota entra en joc altra vegada i... comencem de nou.


-----------------------------------------------------------------

LES GAVINES VOLADORES. L'aeroport de don Carlos sí que apareix moltes vegades a Ràdio 9 (i a la tele morosa també, clar), però sempre el mostren entre deliris fantàstics i autobombos envanits. Pel moment, allí només volen gavines i algun que altre voltor falconiforme. Miren el que diu l'altra premsa: 


-----------------------------------------------------------------

BUGUI-BRUGAL. Ja sabem que casos com Gürtel o Brugal, tan amplis en ressonància com vergonyosos de fet, no existeixen per a RTVV. Això sí... a tota hora apareixen comentaris indignats sobre les presumptes malifetes a Galícia de l'actual ministre de foment José Blanco. I no és que, a nosaltres, no ens interessen les maldats que faça qualsevol en un lloc qualsevulla, però homeee... les d'ací ens agafen més a prop, no troben?

En la setmana que acabem d'acabar s'han publicat un parell de notícies bastant sonades: la negativa de don José Joaquín Ripoll a declarar sobre el Brugal, i l'escandalera ocorreguda a les Corts durant la compareixença de Sonia Castedo, sobre les presumptes irregularitats del PGOU d'Alacant. Ràdio 9 no s'ha donat per al·ludida i Canal 9 ha fet la vista grossa:







-----------------------------------------------------------------

EL SAQUEIG DE PINEDO. Segurament ha estat la notícia més comentada de la setmana. EMARSA, una empresa pública que presumptament (ací tot és presumpte) es dedicava a depurar l'aigua de València, ha sigut saquejada pels seus directius (i directives), els quals, entre viatges, hotels, compres falses, putarrangues, balafiaments i tota classe de pràctiques delictives, no han deixat estaca en paret (si pregunten al sr. Google per EMARSA, podran passar-se 40 dies i 40 nits llegint barbaritats sobre aquest tema).




Per l'esmentada condició d'empresa pública es dedueix que els responsables tenen molt a veure amb la política i els polítics, però, pel moment, tothom està llevant-se les puces de damunt de la manera que ens tenen acostumats. N'Alberto Fabra va manifestar que se sentia avergonyit per aquests fets i va anunciar la seua voluntat que es cree una comissió d'investigació a les Corts. Això fou dijous; i divendres, les veuetes de Ràdio 9, que fins aleshores no havien dit ni xufa sobre l'assumpte, es van afanyar a donar-nos-en la primícia. Esperem que al final siguen empresonats els autèntics capitostos de la trama, i que no apanyen la malifeta empresonant només els 4 desgraciats que han ficat les urpes on no devien, i s'han omplit les butxaques amb les tècniques dels antics saquejadors de l'oest americà. 




Per cert, sembla que un dels pillets implicats era proveïdor d'equips d'informàtica, i es va comprar a ell mateix (amb diners que ara devem tots) 200 impressores i 393 monitors en 3 anys i mig, és a dir, que cada dos dies s'autocomprava un aparell nou. Quan el jutge li va preguntar el motiu d'aquestes compres exagerades, va contestar que el material informàtic s'estropellava ràpidament perquè hi havia pujades de tensió, goteres i ratolins (pel que es veu, eixe senyor desconeix que hi ha electricistes i obrers, i que les tendes especialitzades venen mata-rates baratets... i si no, amb un parell de gats famolencs s'haguera evitat que les ratetes es menjaren els monitors). Vergonyós, no troben?

1 comentari:

  1. Poques vegades tenim motius per a lloar un titular d'El Mundo, i aquest, jo diria que, fins i tot, pot arribar a ser un dels pocs elements que alleugereixen una mica el sentiment de repulsió envers aquest cas i els tiparracos i tiparraques que el protagonitzen. Doncs sí, ho trobem vergonyós, sobretot perquè els qui se n'haurien d'avergonyir no ho faran. I ara, si desglossem les dues parts "avergonyides" del titular que deixa el president Alberto Fabra per a El Mundo: si l'administració sent vergonya de tota la porqueria acumulada (la que hi sura, de moment, perquè s'hi endevina un soll...!), el que ha de fer és actuar-hi en conseqüència. Si no falta a la seua paraula, el president ha dit que la Generalitat hi actuarà com a acusació. Més que esperar-ho, els qui no som administració i sí que som societat, ho exigim. La societat que encara té força moral per a pensar que exigir responsabilitats pot servir d'alguna cosa. Perquè els qui estan més coents que un all només pensen en les maneres de sobreviure. I supose que tot això de les impressores, i de les traductores romaneses, i de les facturetes inflades de les carreres els deu provocar una reacció molt pitjor que les nàusees que m'entren a mi quan ho pense.

    ResponElimina


Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc,

 les burrientrades més significatives i entranyables 

que s'han publicat al Burribloc durant 

els seus 23 anys de vida activa.


I seguim el recorregut amb l'article publicat 

el 7 de juliol de 2016 dedicat a LA GOSSA SORDA,

grup pegolí que s'havia acomiadat dels escenaris amb

un concert multitudinari que va tenir lloc al seu poble.

"LA GOSSA SORDA, per omnia in secula seculorum..."

és el títol de l'article en qüestió. 


LA GOSSA SORDA, per omnia secula seculorum...

Per Salvador Bolufer La nit del 18 al 19 de juny  de 2016, LA GOSSA SORDA va posar el punt i final a la gira de comiat que iniciaren fa m...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


Aquesta és una de les preciositats més 

importants del catàleg abans comentat. 

El poema que la Dama del Grau va dedicar

 a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia 

autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE


«EL POU, L'ORIGEN»: POEMA DEDICAT A LA MEUA MARE

Maria Josep Escrivà a PASSA LA VIDA - 13/04/15

Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »

CENT D'ESTELLÉS. Memorietes d'una gravació

*Per Salvador Bolufer* L'any 2013 va veure la llum el CD *Estellés en solfa* (MFactory Music), un treball discogràfic que vam portar a cap el compositor Enric Murillo i jo mateix, amb l'ajuda inestimable de Maria Josep Escrivà —Dama del Grau— en l'assessoria lingüística, la selecció de textos i l'elaboració del magnífic llibre-estoig que acompanyaria el disc. Al final d'aquest article inserirem l'enllaç a un audiovisual on podran escoltar com sona aquesta gravació. *Portada del llibre-disc Estellés en solfa. Excel·lent disseny de Pau Àlvarez* Un contratemps a les cordes vocals em ... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.