|
Alí Babà i els 40.000 presumptes
(versió contemporània de Les mil i una nits) |
BURRIBREUS DE BUCOMSA
(BURRIBREUARI)
ACTUALITZACIÓ AL 03/12/2011
NOTÍCIES, CURIOSITATS
I COMENTARIS EXPRESSATS
EN FORMAT BREU
|
RTVV. Qui mana, mana |
Els dies laborables solc escoltar l'informatiu que emet Ràdio 9 a primera hora del matí. Ho faig mentre viatge, primerament perquè és l'únic dial que aguanta sense talls ni interferències el trajecte que faig de casa al treball, però també perquè m'he acostumat a contrastar la realitat que divulga la ràdio esmentada amb la que transmeten la resta de mitjans de comunicació que tinc més a l'abast, com ara els periòdics habituals d'aquesta zona i les notícies que apareixen al facebook, normalment extretes dels diaris d'àmbit estatal i d'algun canal de televisió.
A continuació mencionaré, en format burribreu, algunes notícies d'interés públic que s'han produït durant els darrers dies, publicades pertot arreu i omeses per RTVV... eixe joguet desprestigiat, que devem entre tots, i que actua al servei partidista i capriciós dels mandataris que el malgovernen:
D'HERODES A PILATOS. El Tribunal Suprem ha revocat la decisió de l'Audiència de Castelló, i ha ordenat que don Carlos Fabra (el de l'aeroport sense avions) siga jutjat per cinc delictes de frau fiscal. Recordem que l'audiència esmentada va considerar prescrits quatre dels cinc delictes imputats a don Carlos, qui es va afanyar a comparéixer davant els mitjans de comunicació per a presumir d'innocent (va vendre la tal prescripció com una declaració d'innocència) i jactar-se dels jutges que havien intervingut en les causes. Fins i tot, l'ara ministrable don Esteban González Pons va exigir des de Madrid que demanaren perdó a l'home que don Mariano havia proclamat ciudadano ejemplar. No sabem què passarà amb aquest cas, que ja fa pudoreta; pel moment, la pilota entra en joc altra vegada i... comencem de nou.
-----------------------------------------------------------------
LES GAVINES VOLADORES. L'aeroport de don Carlos sí que apareix moltes vegades a Ràdio 9 (i a la tele morosa també, clar), però sempre el mostren entre deliris fantàstics i autobombos envanits. Pel moment, allí només volen gavines i algun que altre voltor falconiforme. Miren el que diu l'altra premsa:
-----------------------------------------------------------------
BUGUI-BRUGAL. Ja sabem que casos com Gürtel o Brugal, tan amplis en ressonància com vergonyosos de fet, no existeixen per a RTVV. Això sí... a tota hora apareixen comentaris indignats sobre les presumptes malifetes a Galícia de l'actual ministre de foment José Blanco. I no és que, a nosaltres, no ens interessen les maldats que faça qualsevol en un lloc qualsevulla, però homeee... les d'ací ens agafen més a prop, no troben?
En la setmana que acabem d'acabar s'han publicat un parell de notícies bastant sonades: la negativa de don José Joaquín Ripoll a declarar sobre el Brugal, i l'escandalera ocorreguda a les Corts durant la compareixença de Sonia Castedo, sobre les presumptes irregularitats del PGOU d'Alacant. Ràdio 9 no s'ha donat per al·ludida i Canal 9 ha fet la vista grossa:
-----------------------------------------------------------------
EL SAQUEIG DE PINEDO. Segurament ha estat la notícia més comentada de la setmana. EMARSA, una empresa pública que presumptament (ací tot és presumpte) es dedicava a depurar l'aigua de València, ha sigut saquejada pels seus directius (i directives), els quals, entre viatges, hotels, compres falses, putarrangues, balafiaments i tota classe de pràctiques delictives, no han deixat estaca en paret (si pregunten al sr. Google per EMARSA, podran passar-se 40 dies i 40 nits llegint barbaritats sobre aquest tema).
Per l'esmentada condició d'empresa pública es dedueix que els responsables tenen molt a veure amb la política i els polítics, però, pel moment, tothom està llevant-se les puces de damunt de la manera que ens tenen acostumats. N'Alberto Fabra va manifestar que se sentia avergonyit per aquests fets i va anunciar la seua voluntat que es cree una comissió d'investigació a les Corts. Això fou dijous; i divendres, les veuetes de Ràdio 9, que fins aleshores no havien dit ni xufa sobre l'assumpte, es van afanyar a donar-nos-en la primícia. Esperem que al final siguen empresonats els autèntics capitostos de la trama, i que no apanyen la malifeta empresonant només els 4 desgraciats que han ficat les urpes on no devien, i s'han omplit les butxaques amb les tècniques dels antics saquejadors de l'oest americà.
Per cert, sembla que un dels pillets implicats era proveïdor d'equips d'informàtica, i es va comprar a ell mateix (amb diners que ara devem tots) 200 impressores i 393 monitors en 3 anys i mig, és a dir, que cada dos dies s'autocomprava un aparell nou. Quan el jutge li va preguntar el motiu d'aquestes compres exagerades, va contestar que el material informàtic s'estropellava ràpidament perquè hi havia pujades de tensió, goteres i ratolins (pel que es veu, eixe senyor desconeix que hi ha electricistes i obrers, i que les tendes especialitzades venen mata-rates baratets... i si no, amb un parell de gats famolencs s'haguera evitat que les ratetes es menjaren els monitors). Vergonyós, no troben?
Poques vegades tenim motius per a lloar un titular d'El Mundo, i aquest, jo diria que, fins i tot, pot arribar a ser un dels pocs elements que alleugereixen una mica el sentiment de repulsió envers aquest cas i els tiparracos i tiparraques que el protagonitzen. Doncs sí, ho trobem vergonyós, sobretot perquè els qui se n'haurien d'avergonyir no ho faran. I ara, si desglossem les dues parts "avergonyides" del titular que deixa el president Alberto Fabra per a El Mundo: si l'administració sent vergonya de tota la porqueria acumulada (la que hi sura, de moment, perquè s'hi endevina un soll...!), el que ha de fer és actuar-hi en conseqüència. Si no falta a la seua paraula, el president ha dit que la Generalitat hi actuarà com a acusació. Més que esperar-ho, els qui no som administració i sí que som societat, ho exigim. La societat que encara té força moral per a pensar que exigir responsabilitats pot servir d'alguna cosa. Perquè els qui estan més coents que un all només pensen en les maneres de sobreviure. I supose que tot això de les impressores, i de les traductores romaneses, i de les facturetes inflades de les carreres els deu provocar una reacció molt pitjor que les nàusees que m'entren a mi quan ho pense.
ResponElimina