SOLILOQUIS
AMB SERAFÍ és una sèrie experimental de literatura acrobàtica que, des
de fa uns mesos, venim publicant al burrigrup de Facebook amb certa
regularitat. La bona acollida que ha tingut l'invent entre el personal
que sol passejar-se pels nostres àmbits internautes, i també la
conveniència d'ordenar les susdites publicacions d'una manera controlada
i accessible, ens ha animat a organitzar-les en capítols il·lustratius
que republicarem (del verb "republicar") periòdicament al burribloc que
ara tenen entre cella i cella. Com que les entrades al Facebook
solen perdre's ràpidament entre el fotimer de músiques, estampes i
gramàtiques de tot tipus que passen a la velocitat del raig pertot arreu
dels entorns de la xarxa, amb aquest invent intentarem mantenir, mal
que siga al bany de Maria, aquestes simpàtiques elucubracions.
 |
| Senyor! Sí, senyor!! |
Però
la parida serafínica no va sorgir des d'un principi. Inicialment només
preteníem divulgar, amb textures telegràfiques i divertides, les
ridiculeses més cridaneres que ens ofrenara el panorama politicosocial
que ens afecta. Heus a continuació una de les primeres incursions, on
apareixia un invent inventat pel president bleda per a implicar la
societat civil en les bogeries ruïnoses de la seua malaltia política (el
fracàs fou estrepitós, i el ridícul, espantós):
TELEGRAMA
22/10/2013
Bon
dia, País Valencià. Ha eixit algun imputat nou o hui tenim el dia
tranquil? Com portem allò del "Acuerdo de la sociedad civil para la
Comunitat"? Els 300 de la majoria silenciosa s'ho van passar bé amb la
valencianíssima Cristina Tàrrega? Què va costar la festeta? A quant
eixim? Què més?
Crec que fou el xarlatà Carlos Flori-ano (un autèntic esperpent de la política), qui va eixir a la tele dos dies després a estrenar la nova estratègia pepera de dir que les seues "reformes" ja estaven donant resultat i que, per tant, s'havia acabat la recessió econòmica. Nosaltres vam celebrar la bravata amb aquest educat comentari:
Algú ha dit a la tele que la recessió econòmica ja s'ha acabat. Després n'ha eixit un altre assegurant que, com a conseqüència, ja s'ha iniciat el procés de recuperació. Supose que prompte apareixerà na Cospedal de la Manxa anunciant el final de la crisi, i tot seguit eixirà don Mariano a explicar com es lliguen els gossos amb llonganisses.
De quina recessió parlen, senyories? A quina crisi es refereixen? A qui estan dirigint-se?...: a la "seua" majoria silenciosa?; als més de sis milions de desocupats que computen les seues computadores?; a la gent que ja no té on caure morta?... Per què s'entesten a pensar que els del populatxo som imbècils? Per què no porten al metge els ministres malalts?...
No demanem massa, senyories; només que se'n vagen a casa a descansar, i deixen que les generacions més joves comencen a veure alguna llum d'esperança en el futur. A nosaltres només ens queda resistir... per evitar, si pot ser, que aquests país que han arruïnat els seus bufanúvols sucursalistes acabe convertint-se en una tribu d'ofrenaglòries desbocats.
Salut, senyories. I cuiden vostés la prima de risc!
Crec que fou el xarlatà Carlos Flori-ano (un autèntic esperpent de la política), qui va eixir a la tele dos dies després a estrenar la nova estratègia pepera de dir que les seues "reformes" ja estaven donant resultat i que, per tant, s'havia acabat la recessió econòmica. Nosaltres vam celebrar la bravata amb aquest educat comentari:
SALUT, SENYORIES
24/10/2013
Algú ha dit a la tele que la recessió econòmica ja s'ha acabat. Després n'ha eixit un altre assegurant que, com a conseqüència, ja s'ha iniciat el procés de recuperació. Supose que prompte apareixerà na Cospedal de la Manxa anunciant el final de la crisi, i tot seguit eixirà don Mariano a explicar com es lliguen els gossos amb llonganisses.
De quina recessió parlen, senyories? A quina crisi es refereixen? A qui estan dirigint-se?...: a la "seua" majoria silenciosa?; als més de sis milions de desocupats que computen les seues computadores?; a la gent que ja no té on caure morta?... Per què s'entesten a pensar que els del populatxo som imbècils? Per què no porten al metge els ministres malalts?...
No demanem massa, senyories; només que se'n vagen a casa a descansar, i deixen que les generacions més joves comencen a veure alguna llum d'esperança en el futur. A nosaltres només ens queda resistir... per evitar, si pot ser, que aquests país que han arruïnat els seus bufanúvols sucursalistes acabe convertint-se en una tribu d'ofrenaglòries desbocats.
Salut, senyories. I cuiden vostés la prima de risc!
 |
| Un nexe d'unió entre el Corpus de València i el carnestoltes del meu poble. Foto: xarxa. |
Molt prompte
vam començar a utilitzar aquesta secció per a divulgar alguns dels
nostres burriarticles. Heus una publicació del mes de novembre de 2013,
on enllaçàvem l'article Ací, pegant un parell de coces,
i anunciàvem que, en avant, deixaríem de parlar de vosté als de la panda mandatària, i passaríem a tutejar-los de manera cruel:
MOLTA CORBATA I MOLT POCA VERGONYA
8/11/2013
L'última bravata d'aquesta espècie de Junta de l'escala que constitueix el govern autonòmic ha espantat de nou el galliner (esperem que ara ja siga de manera definitiva). Nosaltres també hem volgut dir la nostra a través d'aquest solemne PARELL DE COCES que hem publicat al burribloc.
Comuniquem que, a l'article que ara els convidem a llegir, hem parlat per última vegada de vosté als destarifats governants que ja han perdut completament el nord (si és que alguna vegada l'han tingut); en avant els tutejarem. Però no serà un tuteig amistós i familiar com el que es dediquen els amics o els parents ben avinguts; serà un "tu" distant i aspre, com el que diu un del Madrid a un del Barça, o com es diuen entre si els que es professen antipatia. El meu avi em deia que només cal parlar de vosté a les persones respectables, i jo no puc respectar la presumpta dignitat social dels que no respecten ni la terra que els ha vist nàixer (els que no són forasters). Com dirien els de La Gossa Sorda: molta corbata, i molt poca vergonya!Així, doncs, en avant ja no direm "Vagen-se'n a casa, senyories", sinó "Aneu-vos-en a casa, desgraciats".
He dit.
Heus l'enllaç a l'article:
http://burreracomprimida.blogspot.com.es/2013/11/aci-pegant-un-parell-de-coces.html
I ací ho deixem per hui. Pròximament continuarem republicant (del verb "republicar") i comentant aquesta mena de soliloquis salvatges, dedicats al paladí Serafí i a la banda de fanfàrries desafinades que representa. Esperem que per poc de temps.
Un treball ple de llums, per a posar les coses on han de ser. Com t'he dit altres vegades, aquests personatges els hem de maltractar amb ingeni. Ells no en tenen cap. Cada cop que tinc la sort de llegir-te ho veig tot més clar. Amb noms i cognoms. Gracietes. Eduard
ResponSuprimeixBon Eduard. Els teus amables comentaris formen part dels al·licients motivadors que justifiquen les nostres ganes d'escriure escriptures que puguen agradar a la gent que ens agrada. La veritat és que no fa falta ser massa enginyós per a traure la punta còmica als personatges que protagonitzen les nostres contalles; només cal dotar l'ull d'una mica de sorna, i utilitzar gramàtiques jugarrites. Si tu o jo ens vestírem com els de les fotos il·lustratives, i anàrem vestits així a la processó del "divino" Salvador, tin per segur que els xiquets ens acaçarien a pedra i ens cantarien el "padrí pollós". Jo crec que ells no són conscients de la ridiculesa que representen. En fi, Eduard; salut, i moltes gràcies, amic.
ResponSuprimeix