Senyor! Sí, senyor!! |
Crec que fou el xarlatà Carlos Flori-ano (un autèntic esperpent de la política), qui va eixir a la tele dos dies després a estrenar la nova estratègia pepera de dir que les seues "reformes" ja estaven donant resultat i que, per tant, s'havia acabat la recessió econòmica. Nosaltres vam celebrar la bravata amb aquest educat comentari:
Algú ha dit a la tele que la recessió econòmica ja s'ha acabat. Després n'ha eixit un altre assegurant que, com a conseqüència, ja s'ha iniciat el procés de recuperació. Supose que prompte apareixerà na Cospedal de la Manxa anunciant el final de la crisi, i tot seguit eixirà don Mariano a explicar com es lliguen els gossos amb llonganisses.
De quina recessió parlen, senyories? A quina crisi es refereixen? A qui estan dirigint-se?...: a la "seua" majoria silenciosa?; als més de sis milions de desocupats que computen les seues computadores?; a la gent que ja no té on caure morta?... Per què s'entesten a pensar que els del populatxo som imbècils? Per què no porten al metge els ministres malalts?...
No demanem massa, senyories; només que se'n vagen a casa a descansar, i deixen que les generacions més joves comencen a veure alguna llum d'esperança en el futur. A nosaltres només ens queda resistir... per evitar, si pot ser, que aquests país que han arruïnat els seus bufanúvols sucursalistes acabe convertint-se en una tribu d'ofrenaglòries desbocats.
Salut, senyories. I cuiden vostés la prima de risc!
Un nexe d'unió entre el Corpus de València i el carnestoltes del meu poble. Foto: xarxa. |
L'última bravata d'aquesta espècie de Junta de l'escala que constitueix el govern autonòmic ha espantat de nou el galliner (esperem que ara ja siga de manera definitiva). Nosaltres també hem volgut dir la nostra a través d'aquest solemne PARELL DE COCES que hem publicat al burribloc.
Així, doncs, en avant ja no direm "Vagen-se'n a casa, senyories", sinó "Aneu-vos-en a casa, desgraciats".
He dit.
Heus l'enllaç a l'article:
http://burreracomprimida.blogspot.com.es/2013/11/aci-pegant-un-parell-de-coces.html
I ací ho deixem per hui. Pròximament continuarem republicant (del verb "republicar") i comentant aquesta mena de soliloquis salvatges, dedicats al paladí Serafí i a la banda de fanfàrries desafinades que representa. Esperem que per poc de temps.
Un treball ple de llums, per a posar les coses on han de ser. Com t'he dit altres vegades, aquests personatges els hem de maltractar amb ingeni. Ells no en tenen cap. Cada cop que tinc la sort de llegir-te ho veig tot més clar. Amb noms i cognoms. Gracietes. Eduard
ResponEliminaBon Eduard. Els teus amables comentaris formen part dels al·licients motivadors que justifiquen les nostres ganes d'escriure escriptures que puguen agradar a la gent que ens agrada. La veritat és que no fa falta ser massa enginyós per a traure la punta còmica als personatges que protagonitzen les nostres contalles; només cal dotar l'ull d'una mica de sorna, i utilitzar gramàtiques jugarrites. Si tu o jo ens vestírem com els de les fotos il·lustratives, i anàrem vestits així a la processó del "divino" Salvador, tin per segur que els xiquets ens acaçarien a pedra i ens cantarien el "padrí pollós". Jo crec que ells no són conscients de la ridiculesa que representen. En fi, Eduard; salut, i moltes gràcies, amic.
ResponElimina