Per Salvador Bolufer
Ara fa cinc anys des d'aquell 9 de novembre de 2010, quan el Burribloc que ara tenen entre ulls va veure la llum per primera vegada. Aquell dia era dimarts, i divendres següent hi havia programada una representació d'El cantar de la burrera al teatre Micalet, del cap i casal. Com a components del referit espectacle, consideràvem escassa la divulgació que s'havia donat a l'acte; les tarifes de publicitat a l'ús resultaven massa cares per a nosaltres; les xarxes socials, com ara Facebook o Twitter, encara tenien molt poca repercussió; els mitjans de comunicació públics no estaven per la labor de donar suport a les veus en rebel·lia, i només alguns amics de la premsa escrita, propietaris de blocs personals o veus amables com la d'Amàlia Garrigós, es prestaven a donar un ressò gratuït perquè el nostre cartell arribara a la ciutat de València i a les seues rodalies més pròximes.
De sobte em va venir al cap la idea de tenir un bloc propi; possiblement vaig patir algun ataquet de candidesa il·lusa i pensaria que, amb aquest invent, el nostre reclam publicitari arribaria fins als racons més recòndits de les nostres geografies més llunyanes. Pensat i fet. No em va resultar gens difícil activar el bloc ni descobrir els requisits mínims per a formalitzar publicacions, si bé tardaria un temps a descobrir les principals possibilitats de disseny i edició que ofereix Blogger. I així, en un tres i no res, el món sencer tenia al seu abast aquella primera entrada: LA BURRERA CANTA AL MICALET. Confesse que em vaig sentir com un xiquet amb bicicleta nova.
Inicialment vam pensar que el joguet que acabàvem d'estrenar serviria només per a promocionar les nostres activitats artístiques i per a emmagatzemar material i curiositats, no solament dels espectacles i dels treballs discogràfics que portàvem entre mans, sinó també de les polifacètiques intensitats de la nostra BURRERA COMPRIMIDA, una insòlita organització clandestina de trajectòria dilatada i d'història turbulenta.
Però molt prompte vam comprovar que la nounata activitat internauta podria servir per a moltes coses més, i així ens vam engolosir a escriure i a publicar descarades literatures, atrevides il·lustracions i gramàtiques divertides. Molt prompte es va implicar en la causa la nostra Maria Josep Escrivà, qui amb el seu potencial humà i literari va aportar al burribloc fortes dosis de qualitat, professionalitat i saviesa. Posteriorment, l'esmentada dama del Grau vincularia al burriespai el bloc PASSA LA VIDA, conegut també com el "Pulcribloc" de Bucomsa, en referència a la pulcritud que caracteritzen els treballs que publica Maria Josep. I amb aquesta aportació, la xarxa de blocs que componen el nostre espai telemàtic abastava un nivell que no havíem imaginat per a res a l'hora de parir la idea.
La nostra xarxa compta en l'actualitat amb cinc ubicacions blocaires, on s'ordenen i es desenvolupen les diferents temàtiques i estils que contempla el Burribloc, i des d'on es pot accedir a cadascun dels serveis que hem pogut i sabut habilitar (hi ha disponible un BURRÍNDEX per a facilitar la recerca). En conjunt hem rebut durant aquests 5 anys unes 135.000 visites, 40.000 de les quals pertanyen als darrers 12 mesos. Hem publicat al voltant de 350 entrades, a més d'una gran quantitat de gadgets i pàgines informatives, burrículums, fotos, curiositats i espais multimèdia, i també una CARTELLERA AMIGA que actualitzem cada dia, on es recullen els cartells que arriben al nostre abast sobre actes socioculturals benintencionats que se celebren pertot arreu de la nostra geografia. Disposem també d'un BURRIGRUP al Facebook, on algunes de les 1.200 persones que el componem venim utilitzant-lo amb una certa freqüència per a publicar alegries esporàdiques, indignacions justificades, reflexions puntuals o parells de coces clandestins.
Les aportacions a la causa i la freqüència d'entrades noves depén de les disponibilitats de les persones que alimentem la criatura, però sempre hem procurat mantenir viva la flama espiritual del burribloc i la intencionalitat que la sustenta.
Moltes coses han passat des d'aquell dimarts, 9 de novembre de 2010; vam viure la caiguda de l'infeliç de Zapatero i també la d'un desbaratat Camps, aquest últim un any després d'haver arrasat en unes eleccions amb unes llistes plenes d'imputats; hem rist i hem plorat les bravates de Rus, Fabra el de l'aeroport sense avions, Serafí, Blasco, Cotino... i també hem assistit al seu enderrocament; hem suportat les moniatades incompetents de l'altre Fabra i de tot el seu seguici de llepaires; hem malparlat dels fatxes i dels corruptes que ens treien a ballar a diari, i ens hem divertit amb els encerts i amb les bones ventures de la nostra gent; vam presenciar la irrupció al poder d'un dels governs més nefastos i mediocres que ens podria caure damunt, i ara esperem celebrar molt prompte l'enfonsament d'aquesta colla de bufanúvols incapaços i caducs que ens han portat la ruïna social i econòmica.
Han passat anys, cinc anys. I, efectivament, han passat moltes coses.
Ara fa cinc anys des d'aquell 9 de novembre de 2010, quan el Burribloc que ara tenen entre ulls va veure la llum per primera vegada. Aquell dia era dimarts, i divendres següent hi havia programada una representació d'El cantar de la burrera al teatre Micalet, del cap i casal. Com a components del referit espectacle, consideràvem escassa la divulgació que s'havia donat a l'acte; les tarifes de publicitat a l'ús resultaven massa cares per a nosaltres; les xarxes socials, com ara Facebook o Twitter, encara tenien molt poca repercussió; els mitjans de comunicació públics no estaven per la labor de donar suport a les veus en rebel·lia, i només alguns amics de la premsa escrita, propietaris de blocs personals o veus amables com la d'Amàlia Garrigós, es prestaven a donar un ressò gratuït perquè el nostre cartell arribara a la ciutat de València i a les seues rodalies més pròximes.
 |
| Primer logotip que utilitzàrem per a promocionar l'espectacle EL CANTAR DE LA BURRERA |
De sobte em va venir al cap la idea de tenir un bloc propi; possiblement vaig patir algun ataquet de candidesa il·lusa i pensaria que, amb aquest invent, el nostre reclam publicitari arribaria fins als racons més recòndits de les nostres geografies més llunyanes. Pensat i fet. No em va resultar gens difícil activar el bloc ni descobrir els requisits mínims per a formalitzar publicacions, si bé tardaria un temps a descobrir les principals possibilitats de disseny i edició que ofereix Blogger. I així, en un tres i no res, el món sencer tenia al seu abast aquella primera entrada: LA BURRERA CANTA AL MICALET. Confesse que em vaig sentir com un xiquet amb bicicleta nova.
 |
| Primera estampa que vam inserir al Burribloc. |
Però molt prompte vam comprovar que la nounata activitat internauta podria servir per a moltes coses més, i així ens vam engolosir a escriure i a publicar descarades literatures, atrevides il·lustracions i gramàtiques divertides. Molt prompte es va implicar en la causa la nostra Maria Josep Escrivà, qui amb el seu potencial humà i literari va aportar al burribloc fortes dosis de qualitat, professionalitat i saviesa. Posteriorment, l'esmentada dama del Grau vincularia al burriespai el bloc PASSA LA VIDA, conegut també com el "Pulcribloc" de Bucomsa, en referència a la pulcritud que caracteritzen els treballs que publica Maria Josep. I amb aquesta aportació, la xarxa de blocs que componen el nostre espai telemàtic abastava un nivell que no havíem imaginat per a res a l'hora de parir la idea.
Audiovisual d'autofelicitació pel nostre IV aniversari.
La nostra xarxa compta en l'actualitat amb cinc ubicacions blocaires, on s'ordenen i es desenvolupen les diferents temàtiques i estils que contempla el Burribloc, i des d'on es pot accedir a cadascun dels serveis que hem pogut i sabut habilitar (hi ha disponible un BURRÍNDEX per a facilitar la recerca). En conjunt hem rebut durant aquests 5 anys unes 135.000 visites, 40.000 de les quals pertanyen als darrers 12 mesos. Hem publicat al voltant de 350 entrades, a més d'una gran quantitat de gadgets i pàgines informatives, burrículums, fotos, curiositats i espais multimèdia, i també una CARTELLERA AMIGA que actualitzem cada dia, on es recullen els cartells que arriben al nostre abast sobre actes socioculturals benintencionats que se celebren pertot arreu de la nostra geografia. Disposem també d'un BURRIGRUP al Facebook, on algunes de les 1.200 persones que el componem venim utilitzant-lo amb una certa freqüència per a publicar alegries esporàdiques, indignacions justificades, reflexions puntuals o parells de coces clandestins.
Les aportacions a la causa i la freqüència d'entrades noves depén de les disponibilitats de les persones que alimentem la criatura, però sempre hem procurat mantenir viva la flama espiritual del burribloc i la intencionalitat que la sustenta.
Moltes coses han passat des d'aquell dimarts, 9 de novembre de 2010; vam viure la caiguda de l'infeliç de Zapatero i també la d'un desbaratat Camps, aquest últim un any després d'haver arrasat en unes eleccions amb unes llistes plenes d'imputats; hem rist i hem plorat les bravates de Rus, Fabra el de l'aeroport sense avions, Serafí, Blasco, Cotino... i també hem assistit al seu enderrocament; hem suportat les moniatades incompetents de l'altre Fabra i de tot el seu seguici de llepaires; hem malparlat dels fatxes i dels corruptes que ens treien a ballar a diari, i ens hem divertit amb els encerts i amb les bones ventures de la nostra gent; vam presenciar la irrupció al poder d'un dels governs més nefastos i mediocres que ens podria caure damunt, i ara esperem celebrar molt prompte l'enfonsament d'aquesta colla de bufanúvols incapaços i caducs que ens han portat la ruïna social i econòmica.
Han passat anys, cinc anys. I, efectivament, han passat moltes coses.
 |
| Tarja d'autofelicitació del V aniversari del Burribloc. Per molts anys. |
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada