La
calitja i la xafogor d'aquests dies d'agost sol provocar una reducció
considerable en l'activitat de la xarxa internauta. Però la proliferació
de tota mena d'aparellets portàtils amb accés a internet ha propiciat
que, enguany, molta gent estiga tothora connectada des de qualsevol
lloc de relax o de divertiment, des de la terrassa de l'apartament o,
fins i tot, des de la mateixa voreta de la mar amb les anques en remull.
Aquestes computadoretes limiten algunes de les accions que habitualment
practiquen els usuaris, però serveixen per a intercanviar
correspondència lleugera, repassar notícies, penjar i veure fotografies,
visualitzar vídeos...I això ens ha donat la idea de muntar aquesta burrientrada amb la inserció de dos vidiets. Sobretot el primer ja ha recorregut seca i meca i, per tant, se suposa que les persones que solen accedir a les xarxes socials amb alguna regularitat ja el coneixen; però la mobilitat dels susdits aparellets ens permet ensenyar cosetes als pares, als sogres, a les ties fadrines i a tota la gent –encara molta– que només escolta la veritat oficial que divulguen els informatius controlats pels mandataris, i ja se sap que la veritat oficial és la més corrompuda de totes les veritats.
Hi ha persones de bona fe que no s'expliquen per què una gran part de l'opinió pública dóna més credibilitat al presumpte Bárcenas que a les bravates de "La panda" peperina que abans el sustentava. El vídeo que inserim a continuació parla per ell sol, i ho aclareix tot en menys de tres minutets:
Al manament que fa huit (de deu) Déu diu:
"No donaràs fals testimoni ni mentiràs".
No tenen por d'anar-se'n de cap a l'infern, senyories?
La
majoria dels 10 capítols anteriors d'aquesta secció contenen vídeos on
es mostren diversos mandataris fent el ridícul en públic. Hi ha alguns amb continguts tan lamentables com còmics, com per exemple: FER EL RIDÍCUL/ (abril 2012) i COSPEDAL DE LA MANXA (març
2013); però el que tot seguit els oferim no es queda enrere. La
protagonista és una tal Ana Botella, component de "La panda peperina" i
actual alcaldessa de Madrid. Diuen les males llengües (i les bones
també) que l'únic mèrit acumulat per aquesta senyora per a ostentar el
susdit càrrec és ser la dona de qui fou president del govern d'Espanya
quan es va iniciar la bambolla immobiliària que ens ha portat l'actual
ruïna (després, l'infeliç de Zapatero va continuar propiciant
gamberrades urbanístiques fins que la tal bambolla li va explotar a les
mans), però això ja són figues d'un altre paner. L'audiovisual que
motiva aquest comentari conté unes intervencions de donya Ana al debat sobre "El Estado de la ciudad" que se celebra periòdicament a
l'ajuntament de Madrid. En poc més d'un minut, la dignatària en qüestió
ens demostra que no tenir experiència és una cosa, i no tenir ni puta idea
n'és una altra.
Oleee! donya Ana; les dos orelles i el rabo!
Quan
els mandataris peperistes començaren a aplicar les seues polítiques
incendiàries (moltes d'elles de caire descaradament ideològic), va
aparéixer una frase burlona que deia així: "Gaudisquen allò que han
votat". Malauradament, "allò" que van votar els votaires convencionals
estem gaudint-ho també els que no els hem votat mai. Jo vull pensar
que si el gran públic –internauta i no internauta– poguera veure sovint
bacoretes com les que il·lustren aquesta entradeta; si hi hagués una
llei electoral més raonable i si existira algun mecanisme que evitara la
manipulació informativa i els festivals bipartidistes (entre altres
vicis), ens lluiria més el pèl. Tot i així, sembla que al nostre País
Valencià els sondejos comencen a marcar un enfonsament històric dels
ofrenaglòries oficials; confiem que l'actual oposició (aquesta vegada
almenys) sabrà entendre quina és la voluntat dels seus respectius
votants.
Perquè ací, senyors meus, o desapareixen de la vida pública TOTS els que l'han
protagonitzada durant les darreres dècades, o la tenim clara. I no
parle només dels polítics; em referisc també als llepaires, als
bufanúvols, als coordinadors, als pregoners, als tertulians permanents,
als opinadors oficials, als bramaires enfebrits, als etcèteres que ara no em vénen al cap i a tots aquells que viuen de pegar la cabotà.
Sí... ja sé que ens diran que som antisistema, catalanistes i no sé quantes coses més (pel que es veu, no tenen altra manera de defensar-se); però... cànter nou fa l'aigua fresca; no troben, senyors?
 |
| ALERTA DIGITAL dixit. Clique ací per llegir l'article |
Sí... ja sé que ens diran que som antisistema, catalanistes i no sé quantes coses més (pel que es veu, no tenen altra manera de defensar-se); però... cànter nou fa l'aigua fresca; no troben, senyors?
Capítols anteriors d'aquesta secció:
COSPEDAL DE LA MANXA / març 2013
MISÈRIA PARADISE/ juliol 2012
FER EL RIDÍCUL/ abril 2012
XIQUEEES..., PEEEIX!!/ octubre 2011
FOTOS TRAÏDORES/ juny 2011
PER A OFRENAR! / maig 2011
SIN PARAULES (SENSE PALABRAS) / març 2011
SINVERGÜENSA!! / febrer 2011
A ESPENTES I REDOLONS /desembre 2010
EL REPELENTE NIÑO VICENTE /novembre 2010
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada