PER QUÈ SI ET VOL BÉ T’HA DE FER PLORAR...?

Maria Josep Escrivà 
Assessora lingüística de Burrera Comprimida SA

Hem llegit articles; hem conegut informes; hem sentit xifres, i dades, fredes, esgarrifants i rutinàries; hem assistit a actes, més o menys protocol·laris, més o menys impactants; ens hem sumat a manifestos, i fins i tot hem col·laborat activament a donar suport i fer visible el Dia internacional per l’eradicació de la violència contra les dones. I tanmateix −i ens dol molt reconèixer-ho−, ens continua dominant una gran dosi d’escepticisme i de perplexitat davant d’aquesta causa.

“Després de la mort, la llibertat”, una de les obres que forma part
de l’exposició Un cant a l’esperança, de l’artista Pepa Espasa.
La imatge de fons és el rostre de la poeta afganesa Nadià Anjoman,
morta −presumptament− pel seu marit l’any 2005,
després que la jove haguera publicat un llibre de poemes.
L’exposició es pot visitar al Centre d’Art Ca Lambert, de Xàbia,
fins al 8 de gener de 2012.

I és que, al costat dels motius per a l’optimisme, sobretot aquells que deriven de la conscienciació i la visibilitat del problema, continuem detectant motius d’alarma. Perquè, contra la no-paritat, profundament instal·lada −encara!− en la realitat de cada dia, entre drets i deures atribuïts a homes i dones, només hi ha un camí inqüestionable i productiu: educació, educació i educació. I tanmateix, segons les conclusions d’un informe elaborat per la Federación de Mujeres Progresistas, a partir de quasi 1.400 qüestionaris realitzats en instituts de secundària, el 80% dels joves entrevistats considera que la xica ha de complaure el seu xicot; més del 40% pensa que el xic té l’obligació de protegir-la, a ella, i al voltant d’un 60% està d’acord que els zels són normals en una relació. Amb això no volem dir que els homes amb instint protector siguen maltractadors en potència, ni tampoc que les dones abocades a la complaença i gaudi de les seues parelles estiguen predestinades a esdevenir màrtirs de la causa. Però sí que ens atrevim a asseverar que aquestes consideracions alimenten unes relacions poc o gens fonamentades en la igualtat, en la llibertat o en l’autodeterminació personals.

Fa uns mesos vam parlar en aquest bloc (Ja n'hi ha prou, de prínceps blaus) de la història d’una Ventafocs moderna que havia superat la seua decadència afectiva i personal després d’haver arribat a una conclusió tan evident com dificultosa: “Després d’haver viscut anys amb un, es va adonar que els prínceps no et salven... tampoc els camioners, ni els discjòqueis, ni les pastisseres... Va deixar de sentir-se culpable, es va perdonar i fou conscient que l’única capaç de salvar-te... ets TU MATEIXA!” Ningú amb dos dits de consciència hauria de dubtar que aquest és el camí.

Imatge de la protagonista de La Ventafocs ja no creu en prínceps blaus, en un pòster que la il·lustradora Myriam Cameros ha cedit des de la xarxa per a recordar el 25N.

Conclusions com les de la Ventafocs són les que pretenen expandir diverses associacions que centren les seues activitats a denunciar i combatre el maltractament, com ara la Xarxa de Dones de la Marina Alta (xarxadones@gmail.com). O com Matria (associaciomatria@gmail.com), una associació amb l’objectiu primer de facilitar suport, orientació, informació o assessorament a dones que pateixen o han patit violència, assetjament o discriminació, però que tampoc oblida la importància de la formació, de la informació i de l’educació en la igualtat i per a la igualtat.

Esquela amb què la Xarxa de Dones de la Marina Alta ha volgut recordar
 les 69 víctimes de la violència masclista computades a Espanya
des del novembre de 2010 fins al de 2011.
Imaginen-se l’impacte mediàtic si aquestes dones hagueren mort a conseqüència d’un atemptat terrorista...

De l’Associació Matria va partir la idea de mostrar, el dia 25 de novembre, en un envelat instal·lat al centre de Dénia, un cartell de grans dimensions amb el rètol “La cadira buida”, amb una punyent fotografia central de Manuel López flanquejada, a dreta i esquerre, pel poema “Natges de niló” (del qual es responsabilitza l’autora d’aquestes línies), i per la seua versió en castellà (“Nalgas de nailon”), signada pel poeta i amic infal·lible Marc Granell. Foto i poema il·lustren una (altra) de les maneres de violència exercides contra les dones: l’explotació sexual, agreujada, més encara, per les condicions de misèria intolerable en què aquestes dones s’exposen a la clientela potencial, en cunetes i en rotondes de carretera.

Poden veure el muntatge de foto i poema complet a la pàgina de Periodistas en Español (derechos humanos dia internacional contra la violencia de genero...), inserit en un article esplèndid on, entre altres coses, l’autor de la imatge n’explica el sentit simbòlic, i la manera d’extraure el màxim profit tècnic, a aquella “cadira buida” captada a l’N-332, en algun punt entre Oliva i el Verger:

“Para mejor sugerir con la foto la idea de precariedad del trabajo de las esclavas del sexo, M. L. opta por buscar un lugar que pudiera sugerir al mismo tiempo el tráfago de la vida que pasa y la soledad de la silla vacía en un entorno inquietante de residuos desparramados por el suelo [...]. Fueron necesarias dos sesiones al anochecer para intentar crear tensión visual a la imagen por la vía de usar una combinación con cierta complejidad de seis fuentes de iluminación: flas a la señal de stop, luces largas rasantes del coche de apoyo del fotógrafo estacionado en el camino al suelo, luces de los coches circulando sobre el asfalto, la estela de los pilotos traseros de un coche que pasa de largo dibujando los colores de la bandera de España, los puntos de luz de edificios en la lejanía y la propia luz del cielo desvaneciéndose en la hora mágica de la penumbra.”

NATGES DE NILÓ, 3

Clavades dia i nit

[a les rotondes,

xiprers, fanals. En carn

viva ninots de falla.

Canícules, hiverns,

els fars dels automòbils:

[centelleig

en natges de niló.

Roda i roda la mola...

Rossins novells de cos

i vells de càstig.

MjE

Gràcies a l’amic Eduard Vilamitjana, que en va fer la lectura a la Sala de Plens, les “Natges de niló” van sonar davant dels representants de tots els grups polítics de l’Ajuntament de Dénia. Assegura Eduard que “la idea va quedar molt clara a tothom”, la qual cosa ens satisfà. I més completa seria la satisfacció si, a banda d’idees clares, de dates commemoratives com aquesta partira el compromís clar de posar en marxa accions concretes i contundents per tal d’educar en el respecte i en la igualtat entre gèneres. Però ens temem que no van per ací, ara mateix, les polítiques educatives.

(IN)CULTURA ORGÀNICA I PREMIS LITERARIS

Don Quijote de la Mancha,
de William Shakespeare

Mogudeta està sent aquesta setmana en l'aspecte cultural (i en altres aspectes, també). Ja saben que la sra. Consellera de Cultura de la Generalitat Valenciana, donya Lola Johnson, va atribuir a Ausiàs March l'autoria de Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell, una de les obres més universals de la nostra literatura. A més, va amollar la tal pífia en públic durant la cerimònia de lliurament dels premis de la Generalitat als millors llibres editats durant 2010 i 2011, amb l'auditori replet d'editors i llibreters.

Ignorem si la sra. Johnson haurà previst alguna forma de justificar tan espantós ridícul o deixarà que el temps s'encarregue d'amortir el seu infortuni (també podria ser que apareguera el graciós de la colla, don Alfonso, i redimira la ficada de pota de donya Lola amb alguna brofegada incontestable), però, pel moment, els amics del Twitter i del Facebook s'han divertit de valent satiritzant el monumental despropòsit de la Consellera de Cultura, que és també portaveu del govern valencià, i que abans havia estat directora de Canal 9, eixa televisió que devem entre tots, líder esperpèntic en manipulacions, destrellats i gestions desastroses.


No pensàvem incloure el preàmbul anterior en aquesta entradeta, però ens ho han posat en safata i no hem pogut resistir la temptació. El que realment preteníem era deixar constància de dos importants actes culturals que se celebraran el dia 25 de novembre. Són aquests:

13é PREMI BERNAT CAPÓ

El divendres 25 de novembre de 2011 a les 20:30 hores, a Dénia (Marina Alta) se celebrarà el lliurament del 13é Premi Bernat Capó de difusió de la cultura popular.

L’acte serà conduït per Maria Josep Poquet i comptarà amb l’actuació de JOMA (Jove Orquestra de la Marina Alta).

Tot açò tindrà lloc al Teatre Auditori del Centre Social de Dénia (c/ Calderón, 4) i després gaudirem d’un Còctel per a celebrar-ho.

Entrada lliure!

Joan Pellicer
1r guanyador del premi

L'any passat, amb motiu del lliurament de la 12a edició del premi, vam publicar una entradeta on comentàvem l'estreta relació de la nostra BURRERA COMPRIMIDA (cliiic) amb EDICIONS DEL BULLENT (claaac) i amb BERNAT CAPÓ (cloooc), un gran amic i un autèntic referent per als amants de les lletres i la cultura popular de la nostra comarca (clique ací per a llegir l'article). La primera edició d'aquest certamen fou l'any 1999, i tingué com a guanyador l'immortal JOAN PELLICER (cleeec) amb el seu especial Costumari botànic; magnífic tret d'eixida per a un esdeveniment cultural que se celebra amb caràcter anual, i que porta el nom de l'entranyable escriptor de Benissa.   

Ferran Ferrando
director de la JOMA

La Jove Orquestra de la Marina Alta (JOMA.) serà enguany l'encarregada d'amenitzar l'acte. L'esmentada formació simfònica fou creada l'any 1998 per iniciativa de Francesc Estévez, i es compon bàsicament de joves instrumentistes de corda que estan estudiant grau professional als nostres conservatoris. El seu objectiu és obtindre una formació orquestral complementària i nodrir en el futur l’Orquestra de la Marina Alta (OMA). L'any 2006 es va fer càrrec de la JOMA Ferran Ferrando, qui assentà les bases de l’actual funcionament d'aquesta formació en dos programes diferents, un de música culta que abasta des del barroc fins a la música del segle XX, i l’altre amb audicions educatives que abracen la música de cinema, el jazz, etc.

L'ajuntament de Dénia i Llotja Cultural han organitzat una Fira del llibre ben farcida d'activitats i actuacions que començarà la mateixa vesprada del lliurament del Premi Bernat Capó (cap a les 17:00h) i durarà fins al dia següent. Més informació: http://bullent.blogspot.com/

--------------------------------------------------------------------------

PREMIS LITERARIS CIUTAT DE GANDIA 2011

Fa 52 anys, i han transcorregut 49 edicions des que Pere Quart guanyara a Gandia el primer premi Ausiàs March de Poesia. Ens permetem transcriure ací uns versos d’aquell llibre emblemàtic, de títol Vacances pagades; irònica manera amb què l’autor es referia a l’exili:

Prendré el tren de vacances pagades.
Arrapat al topall.
La terra que va ser la nostra herència
fuig de mi.
És un doll entre cames
que em rebutja.
Herbei, pedram:
senyals d'amor dissolts en la vergonya.

Oh terra sense cel!

Pere Quart, Vacances pagades, 1959.

Una imatge del díptic dels premis literaris Ciutat de Gandia 2011

Amb aquell primer certamen es pretenia celebrar el V Centenari de la mort d’Ausiàs March, el poeta valencià més universal. Enguany, a les portes de les noces d’or del premi de poesia, es presenta a la Sala de Corones del Palau dels Borja un recital fet a partir de la selecció de 10 poemes d’alguns dels autors premiats més destacats. Serà el proper divendres 25, i el programa de l’acte és el següent:

“Vacances pagades”, de Pere Quart; “Homenaje en Collioure”, de J. A. Goytisolo; “Un fons d’acordió”, de V. A. Estellés; “[23 años y unos versos resumen una vida...]”, de Josep Piera; “Ombres”, de Maria Beneyto; “La Seu”, de Marc Granell; “L’aigua és la pedra”, de Vicent Alonso; “Cants de comiat, XVIII”, de Gaspar Jaén i Urban; “Oliva”, d’Àngels Gregori; “Mira’m encara i més”, d’Anna Montero.

Públic assistent a una de les cerimònies de lliurament dels premis
Ausiàs March i Joanot Martorell, al Palau dels Borja de Gandia.

Hi recitaran Josep Vicent Cabrera i Alexandra Pérez, amb l’acompanyament del guitarrista Miquel Pérez Perelló, que coneixem, a banda d’altres mèrits i virtuts artístiques, per acompanyar amb la guitarra els poemes del Llibre de Dénia als quals ha posat veu el professor i coassessor de Bucomsa Tomàs Llopis:tot un luxe. Santi Gomar i Gemma Fullana han preparat un audiovisual per a l’ocasió. I han estat encarregades de seleccionar els textos M. J. Escrivà i Christelle Enguix.

Miquel Pérez Perelló

A continuació tindrà lloc el lliurament del XLIX Premi Ausiàs March de Poesia i XXXIII Premi Joanot Martorell de Narrativa.

Aquest és l’acte més cridaner de la Setmana Literària. Però se n’han programat d’altres molt interessants que es poden consultar a la pàgina de l’IMAB:

http://imabgandia.es/public/forms/view.aspx?t=noticias&w=iid%3D489

Salut

BURRERA ELECTORAL

BURRIBREUS DE BUCOMSA

(BURRIBREUARI)

ACTUALITZACIÓ AL 19/11/2011

NOTÍCIES, CURIOSITATS

I COMENTARIS EXPRESSATS

EN FORMAT BREU

---------------------------------------------------

XIIIIIIIIT! No lligen fort, que estem en el dia de reflexió i podrien desconcentrar la gent que ara mateix està reflexionant. Nosaltres, per si de cas, escriurem també amb gramàtica mussitada i amb les lletres a baix volum. No escriurem molt; ens limitarem a presentar-los una petita burribreuadeta amb algunes curiositats sobre fets ocorreguts durant la campanya electoral que s'acaba d'acabar, per tal de facilitar-los la reflexió:

---------------------------------------------------

NO ES POT DIR MÉS ALT NI MÉS CLAR. Molts de vostés ja hauran vist i escoltat el vídeo que inserim a continuació on, en només 15 segons, un tal sr. Bauzà proclamava brillantment una declaració d'intencions:

Com a rèplica, don Mariano va destacar d'aquest home el seu coratge i la seua talla. I el públic va aplaudir a rabiar tan brillantíssima intervenció. 

A propòsit, sr. Bauzà: Quines coses saben vostés que cal fer i van a fer, i que per això fan el que han dit que anaven a fer i seguiran fent allò que els pertoca fer, malgrat que algú no es crega que van a fer allò que han dit que anaven a fer? 

---------------------------------------------------

N'Alberto Fabra beu
Aigua d'Espanya

AGUA PARA TODOS! . Pel que hem observat fins ara, el Molt Honorable n'Alberto Fabra no és un home que gaudisca el dot d'oratòria i, damunt, encara no ha tingut temps d'ensenyar-se algun truquet que li permeta maquillar una mica les seues mancances en eixe sentit. A la distancia curta té un parlar monòton i avorrit; sol llegir les seues al·locucions, i ho fa amb un timbre de veu no massa privilegiat i amb una dicció dificultosa, inexperta i de continguts buits i destrellatats (parlar molt sense dir res és una qualitat pròpia de la majoria dels seus col·legues, sobretot els del bipartidisme). Amb motiu d'aquesta darrera campanya electoral, l'esmentat mandatari s'ha estrenat com a orador de masses, i en eixa faceta s'han posat de manifest, més encara, les limitacions que abans hem referit. Així, a la plaça de bous de València, en presència de don Mariano i d'un públic peperament enfebrit, amb la veu estrenyida, castigada per l'excés de decibels i forçant algun que altre gall, va ensabonar la memòria dels seus antecessors, Eduardo i Paco (curiosament va deixar fora el sr. Olivas, que també fou un president improvisat, com el mateix sr. Fabra) i després va amollar una frase per a emmarcar: "Los valencianos tenemos sed, i queremos que España nos dé de beber".

N'Alberto... més aigua! 

Confiem que l'Espanya de don Mariano proporcionarà als valencians que ho necessiten tota la beguda que no ens han donat ni Zapatero ni Aznar. I si ens la donen, esperem també que la destinen a l'agricultura i a les persones, i no que se la gasten en estructures urbanístiques i en parafernàlies faraòniques, com van fer amb l'aigua que abans teníem.

Per cert, don Alberto... a ma casa encara no es veu TV3, Canal 9 continua sent una vergonya, i els creditors que jo conec encara no han cobrat. Quan començarà vosté a redimir la memòria dels seus antecessors Eduardo i Paco?

---------------------------------------------------

DIU EL MORT AL DEGOLLAT... QUI T'HA FET EIXE FORAT? 

Opinen vostés: Qui és el mort, qui és el degollat
... i com és de gran el forat que estem pagant entre tots.
Senzillament, patètic.

---------------------------------------------------

PARAULA DE SAVI. Transcrivim a continuació les paraules de Bertolt Brecht que han circulat aquests dies a través de la xarxa internauta. Com diu "Sóc Qui Sóc" al nostre burrigrup, són un colp de puny contra les consciències adormides, al més pur estil de l'autor:

Je suis apolitique

"El pitjor analfabet és l’analfabet polític. No sent, no parla, no participa dels esdeveniments polítics. No sap que el cost de la vida, el preu dels fesols, del pa, de la farina, de la roba, de les sabates i de les medicines, depenen de decisions polítiques. L’analfabet polític és tan burro que s’enorgulleix i trau pit dient que odia la política. No sap que de la seua ignorància política naix la prostituta, el menor abandonat i el pitjor de tots els bandits, que és el polític corrupte, mamarratxo i lacai de les empreses nacionals i multinacionals." (Bertold Brecht)

------------------------------------------------------

EL VALLENATO. No! no s'espanten!. No es tracta d'una balena gran (en aquest cas s'escriuria amb B). El vallenato que referim és un gènere musical autòcton de la Costa del Carib colombiana, des d'on un xicot que no coneixíem i el seu grupet de músics desvanits han enregistrat una cançó vallenata, d'estil llepaire, en favor de don Mariano. Sembla ser que el tal cantarí ha compost i enregistrat altres joies d'aquest estil dedicades al mateix beneficiari, però nosaltres inclourem la més curteta que hem trobat (dura poc més d'un minutet). Confesse que m'han eixit els colors de la cara quan he sentit eixa parida. M'ha vingut al cap el refrany que diu: "Amb amics així, no fan falta enemics", però em tem que les hosts de don Mariano estaran ballant amb un peu a ritme colombià. Només voldria que, a l'hora de tornar el favor a l'atrevit lleponet, no se'ls ocórrega col·locar-lo a Canal 9... ací ja estem prou coberts de vallenatos d'eixe estil i de les seues respectives figues mandangues. Miren, miren:

------------------------------------------------------

CODA. Acabarem aquesta entrega de burribreus reflexius amb la gravació d'un desbocament oral emés en directe a Ràdio 9, a l'empar d'un programa informatiu. Escolte-ho, don Alberto... veurà reflectida una part de l'herència que li han deixat Eduardo i Paco. Escolte-ho i, si pot i vol, obre en conseqüència: 

LA NOVA DIRECTORA DE RÀDIO 9, NÚRIA ROMERAL, HA TROBAT L'ESTIL DE LA CASA

Així se les juga Núria Romeral a Ràdio 9 amb la veu d'Asun Hernández. Es pot perpetrar una ràdio més sectària i més cutre? Escolta la intro de l'informatiu de la vesprada del dia 1 de novembre.

------------------------------------------------------

Ahhh!, se m'oblidava... Què és això de la prima de rescat que tant ens angoixa els últims temps?... alguna cosina pròdiga segrestada pels renegats? Perdonen... però sóc així de burro. Continuen reflexionant.

------------------------------------------------------

LES MUSES CORRUPTES

Per Maria Josep Escrivà

Aquest article, amb el mateix títol i alguna lleugera variació en el contingut, es va publicar a l’edició electrònica d’El Punt Avui el dia 9 de novembre de 2011. Els editors d’aquest mitjà hi inclogueren un subtitular més descriptiu, empesos segurament pels aires preelectorals d’aquests dies: “Joan Pla presenta Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building, inspirada en l'expresident de la Diputació de Castelló”. No era intenció de l’autora d’aquesta petita crònica reduir-la a una personalització tan concreta. Però si ells ho diuen..., per alguna cosa deu ser!

***

Que el gènere literari anomenat “novel·la negra” haja servit tradicionalment per a donar vida a grans personatges de ficció i a històries esgarrifoses és un fet saludable que molta gent hem celebrat i gaudit amb voracitat lectora. El que ja resulta més preocupant és que determinats individus amb càrrecs polítics, i els seus comportaments, siguen en ells mateixos un filó per a la inspiració artística. Perquè la ficció literària té el do d’ennoblir i d’enriquir les misèries terrenals, però els terrenals de peu pertanyem a la classe damnificada per aquells personatges ficcionats. La novel·la de Joan Pla, Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building (Edicions 96, 2011) conjuga de manera enjogassada aquestes dues cares −la realitat i la ficció− que s’atrauen i es completen, més que no es repel·leixen. Dimarts 8 de novembre es va presentar a la Casa del Libro de València. 

Tal com hi adverteix Joan Pla:
“Tota semblança amb la realitat és pura coincidència, tot i que la crua realitat s’entesta a formar part de la ficció més imaginativa”.

Abans de donar pas a l’autor del llibre, Diego Gómez, que en féu d’introductor, hi assenyalà el caràcter de thriller de la novel·la, una història trepidant bastida sobre personatges de nom reconeixible, accions i fets amb sabor d’actualitat, i molta càrrega de compromís i d’implicació per part d’algú, el veterà Joan Pla, que no es resigna a mirar el seu món més pròxim com si fóra un mer espectador passiu i resignat. També va incidir el presentador en l’”encert editorial” (són paraules literals) a l’hora de dissenyar la portada del llibre: una imatge en taques entre dos colors molt contrastats, en la mateixa línia d’intencions de duplicitats entre la poderosa imaginació i la realitat colpidora. I així mateix va remarcar el presentador l’eficàcia del “llenguatge directe, culte i fàcil de digerir, amb tocs d’humor que els lectors interioritzem lúdicament”. És important, en aquest tipus d’obres concebudes per arribar a un públic ampli i amb ganes de deixar-s’hi atrapar. L’autor, però, va incidir en més d’una ocasió en la seua voluntat que Don Fabrizzio, a més de divertir, hauria de fer pensar.

Dolors Pedrós, editora; Diego Gómez, mestre i escriptor; Joan Pla, el creador de Fabrizzio. Foto: Neus Pedrós.

Després de la intervenció de Joan Pla, es va establir una conversa animada entre el públic assistent, des d’on es va reconèixer, a manera de positiva teràpia col·lectiva, que els polítics −els honrats i també els corruptes− són caducs, a pesar de tot. I arribarà un dia que fins les muses els hauran oblidats. Mentre que la cultura, les persones que hi treballen honestament, els grans escriptors, i la gent que aporta la seua saviesa en bé d’una col·lectivitat, és la que fa història. Què es recordarà de les comarques de don Fabrizzio quan hagen passat dècades?: l’anècdota dels faisans que havien d’aterrar a l’aeroport sense avions?, tots els finançaments il·legals d’un partit?, la bona sort d’un empedreït jugador de loteria?, o que Castelló fou el nucli on es gestaren i des d’on s’expandiren les Normes ortogràfiques de 1932?

L’aeroport de Castelló immortalitzat amb humor gràfic per Ferran Martín. Imatge extreta de lainformacion.com

Un fragment de Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building relata: “...en tot aquell bolic de filtracions, rumors i hipòtesis, hi havia coses que no casaven. ‘Com un partit que es diu democràtic fa ús d’una comptabilitat B per amagar un finançament il·legal? Si els documents són determinants per aportar proves en contra del partit o de don Fabrizzio, per què el senyor Jaume Costa no els va lliurar directament al jutge? Resulta, si més no, difícil d’entendre. Alguna cosa falla, a no ser que algú s’haja proposat que continue la macabra sèrie d’assassinats. Esperem que la justícia investigue aquestes presumptes connexions molt preocupants’”.

Esperances semblants són les que conservem els esbalaïts lectors (i lectores). De moment, encara ens pot consolar que ningú s’haja apercebut, més enllà de corrupteles i de màfies polítiques, de cap “macabra sèrie d’assassinats” que pose la guinda negra al pastís.

L’autor de Don Fabrizzio encapçala la novel·la amb aquestes paraules: “Un reconeixement als polítics i empresaris que anteposen l’ètica i el progrés del País a qualsevol cant de sirena que atempte contra la dignitat personal o democràtica.” Nosaltres hi afegim: “bravo, Joan”!

UN ANY DESPRÉS

1r ANIVERSARI

BURRERA COMPRIMIDA SA
BUCOMSA

El dia 10 de novembre de 2010 obrírem al públic les portes del burribloc. En principi només preteníem utilitzar-lo per a publicitar les actuacions del Cantar de la Burrera i emmagatzemar material i curiositats de la Burrera Comprimida, però una força misteriosa ens va embotinar, i vam començar la construcció d'aquest insòlit dietari de capçalera.  

Des de llavors ençà hem publicat 122 entrades, repartides entre el bloc central i els dos webs filials que vam obrir posteriorment (El corral i El rebost de Bucomsa) per tal d'organitzar millor l'arxiu de les publicacions. Aquest és l'enllaç a través del qual poden accedir al burríndex i buscar amb facilitat tots els continguts que hem publicat fins ara.:

BURRÍNDEX (cliiic)

LA GUIA DEL BURRIBLOC

Hem rebut 13.081 visites (una mitjana de 1.090 visites mensuals), 11.610 de les quals provinents de l'Estat espanyol (suposem que la majoria pertanyen a les nostres geografies més pròximes), i 1.471 d'altres països, entre els quals destaca EEUU amb 744 entrades. Hem tingut l'honor de rebre visites dels cinc continents (fins i tot de països completament desconeguts per nosaltres), però ens agradaria destacar les 140 procedents de Rússia, des d'on alguna o algunes persones han acompanyat les nostres parides pràcticament des de l'inici de l'existència del burribloc. Precisament de Rússia hem rebut la primera visita d'aquest dia d'aniversari; ens han enllaçat des d'un buscador que s'indica com "Yandex.ru". Inserim a continuació la pàgina del lloc esmentat on figuren referències del burribloc i del corral de Bucomsa, a més de la caràtula amb l'enllaç al vídeo on Salvador Bolufer recita La fallera lletja, acompanyat al piano pel mestre Enric Murillo. Miren:

Des d'ací fins a Rússia,
el nostre agraïment més sincer

Pel moment ho deixem ací. Un altre dia els contarem més curiositats d'aquesta apassionant experiència. Hui només volíem deixar constància d'aquest primer aniversari del burribloc, i això mateix hem fet. Nosaltres estem contents, i agraïts de tota la gent que ha tingut a bé acompanyar en algun moment els nostres volantins editorials.

Salutacions, amb la millor de les nostres cordialitats.

FENT HISTÒRIA

BURRIBREUS DE BUCOMSA

(BURRIBREUARI)

ACTUALITZACIÓ AL 31/10/2011

La burrera no s'escriu ella sola

NOTÍCIES, CURIOSITATS

I COMENTARIS EXPRESSATS

EN FORMAT BREU

BURRIBREUS INCLOSOS EN AQUESTA ACTUALITZACIÓ:

BURRIBREU CÒMIC

riure per no plorar

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA

la de Madrid

BURRIBREU GRÀFIC

burrera gràfica

EL "PELOTASSO" D'EN FLORENTÍ

estava més clar que l'aigua

GADAFI, MORT

sense pietat

LA DOCTA MARIMADRID

suïcidar-se no és legal!

---------------------------------------------------------------------

BURRIBREU CÒMIC. El passat 27 d'octubre, l'amic Ignasi Moreno va publicar una entradeta al burrigup que Burrera Comprimida té habilitat al Facebook. L'Ignasi preguntava: "Algú pot dir-nos quanta burrera hi ha aquí (coentor)", i inseria l'anunci següent  de l'ajuntament de Gandia:

El Excmo. Ayuntamiento de Gandia y el Gremio de Halconeros del Reino de España, con el Alto Patronazgo de Su Majestad el Rey (q.D.g.), y bajo la presidencia de Honor de S. A. R. el Príncipe Francisco Guillermo de Prusia, tienen el honor de invitarle a las solemnes ceremonias que se celebrarán en la ciudad de Gandia, el próximo sábado 29 de octubre. 

12:00 h., presentación oficial en la Insigne Colegiata de Gandia, de la solicitud dirigida a Su Santidad el Papa Benedicto XVI, para que se digne declarar a San Francisco de Borja, patrono de la ciudad de Gandia y de la Nobleza de España como: 

PROTECTOR DEL REAL GREMIO DE HALCONEROS Y DE LA CETRERÍA ESPAÑOLA y a continuación, a la solemne ceremonia de ingreso de nuevos halconeros y Juramento de fidelidad al Rey, que se celebrará en la Sala de Coronas del Palacio de los Duques de Gandia, seguida de un vino español que el Real Gremio de Halconeros ofrecerá en el Patio de Armas del palacio.

El Excmo. Sr. D. Arturo Torró y Chisvert, Alcalde de Gandia y el Excmo. Sr. D. Antonio de Castro y García de Tejada, Halconero Mayor del Reino y del Subpriorato Español de la Orden de Malta, aprovechan para expresarle su sentimiento de consideración más distinguida.

Etiqueta: Militares: Uniforme de etiqueta.

Corporaciones: Uniforme o chaqué con condecoraciones en miniatura.

Halconeros: Chaqué

Caballeros: Preferiblemente, chaqué o traje oscuro

Señoras: Traje de calle

Foto: Saforguia

L'esmentat post va provocar 15 comentaris, majorment de caire jocós. Fins i tot algú va titlar de "càstig diví" el fet que el dia que s'havia previst per a la celebració ploguera aigua misericòrdia. Ignorem si això dels halconeros és alguna versió medieval dels actuals colombaires o és un simple joc de desqueferats. Nosaltres som del pensar que cadascú té dret a fer el ridícul com més li agrade, però home!, amb la que està caient (frase de moda), gastar-se diners de tots amb prínceps de Prússia i vestir-se amb un jaqué ple de condecoracions en miniatura entre sales de corones, subprioratos i nobleses d'Espanya, resulta una mica fort, no troben? Continuem fent història.

---------------------------------------------------------------------

Foto: Las Provincias

LA PLATJA DE L'ESPERANÇA. Continuem parlant de la, per a nosaltres, benvolguda ciutat de Gandia, visitada fa uns dies per Donya Esperanza Aguirre, qui va ser rebuda pel senyor Alcalde, Arturo Torró, acompanyat pels dignataris n'Alberto Fabra i n'Alfonso Rus. Durant l'acte, i en un moment de fragor i entusiasme, don Arturo va dir a la senyora Aguirre: "Esperanza, gracias por venir. Esta es tu playa. La de Gandia es la playa de Madrid". La gentilesa va ser corresposta per la mandatària madrilenya, qui s'havia banyat els peuets a la platja que li acabaven de regalar, dient que l'arena de la ciutat és la millor d'Europa. En fi... l'arena és de la ciutat, però la platja és d'ella.

Com que era un acte de precampanya, ningú no va desaprofitar l'ocasió de donar gust al pic. Don Alfonso va traure pit de la forma que el caracteritza, i va pronosticar que don Arturo seria 28 anys alcalde de Gandia (fins que es jubilara), i el Molt Honorable President de la Generalitat també va omplir amb paraules un espai de temps, però no va dir quan començarien a pagar deutes, ni quan veuríem TV3 a casa nostra, ni quan prendria mesures per a redimir el desastre de Canal 9... ni açò... ni allò...

---------------------------------------------------------------------

BURRIBREU GRÀFIC. Com a complement a la notícia anterior, inserim a continuació un mapa humorístic on es pot veure la configuració de la comunitat de Madrid que somien alguns espanyolistes desvanits. L'esmentat mapa il·lustra l'article València és la platja de Catalunya (cliiic), escrit per l'amic Vicent Baydal al seu bloc, Vent d Cabylia. Recomanem la lectura del tal article.

---------------------------------------------------------------------

EL "PELOTASSO" D'EN FLORENTÍ. Estava més clar que l'aigua. L'altra vegada ja ho va fer per a pagar Zidanes, Figos, Beckhams, Mijatovics... i ho va fer amb la complicitat dels principals dirigents polítics d'aquell moment. Aleshores, les seues empreses van construir les famoses torres a l'antiga ciutat esportiva del Reial Madrid, prèvia requalificació dels terrenys per part de l'administració, i d'allí van eixir prou diners per a assumir les despeses que el club no podia generar, i també per a incrementar les suculències de les seues activitats empresarials. 

Ara tenim la mateixa; s'ha gastat un dineral comprant señorío per tal de trencar l'hegemonia del Barcelona, i s'ha inventat un nou pelotasso que amortisca els deutes que el seu estimat Madrid no pot pagar (això ja se sabia). Sembla que aquesta vegada han aparegut veus discrepants dintre el mateix PP madrileny..., però no es preocupen, que al final tot eixirà d'acord amb el que s'havia previst. L'ajuntament de Madrid vendrà duros a quatre pessetes, i en Florentí nodrirà de nou les arques del club i, alhora, les seues empreses tindran nova carnassa per a anar tirant. L'altra vegada va acumular més fracassos que èxits esportius, i ara porta el mateix camí. Repetim: continuem fent història. 

---------------------------------------------------------------------

GADAFI, MORT. El 20 d'octubre de 2011 marca el final de la història de qui durant 42 anys fou un dels dictadors més sanguinaris del segle XX. El mataren igual com ell havia matat milers de persones, és a dir, miserablement i sense cap escrúpol. No entrarem ni eixirem en valoracions sobre aquesta manera d'ajusticiar un delinqüent d'eixa magnitud, ni tampoc en eixes formes de redimir venjances, però sí que volem deixar constància de la frase que, segons diu la premsa, va dirigir l'esmentat coronel als seus executors: "És que no teniu pietat?". No farem més comentaris al respecte.

---------------------------------------------------------------------

Mari, carinyet...
no em mires amb eixa careta!!

LA DOCTA MARIMADRID. Ja saben que la nostra Mari, la de la tele de l'esperança (de l'Esperança Aguirre, la de la platja) és una dona experta en defensar morals de qualsevol tipus. No solament despotrica dels indignats amb paraules contundents i amb fotografies de les batalles dels carrers de Grècia; també parla de coses divines i humanes amb raonaments que competeixen amb els de la mateixa Conferència Episcopal. L'altre dia vaig topar de casualitat amb el vídeo d'un programa de Popular TV que dirigeix la tal Isabel San Sebastián on la nostra Mari participava com a tertuliana de pro, en companyia d'una altra il·lustre del món de la cridòria (Isabel Durán). Parlaven, amb la contundència incendiària que caracteritza les referides Isabels, contra la llei de l'avortament, i ella, la nostra mariplatges, entre altres dotories categòriques, va dir que legalitzar-lo era igual com si legalitzaren el suïcidi. I jo, càndid de mi, en eixe moment vaig caure que suïcidar-se és un acte il·legal i que, per tant, aquell que se suïcide s'arrisca a ser jutjat per algun jutge, pagar una multa i, damunt, purgar la pena entre ombres presidiàries. Finalment vaig pensar això mateix... que estem fent història.

---------------------------------------------------------------------

Gràcies per la foto, Ignasi.
Entre tots, estem fent història