Sabíem que Francesc López escriuria sobre la nostra actuació al Micalet - ell ens ho havia anunciat - però desconeixíem que anava a fer-ho d'una manera tan càlida i efusiva. Ahir els prometíem enllaçar l’article quan es publicara, i això mateix estem fent ara. Si lligen el contingut comprendran per què estem acomplint l’esmentada promesa amb tant de gust i amb tanta gana. Pique’n... pique’n l’enllaç i ho comprovaran: 
Francesc López escriu pràcticament a diari al seu bloc de “La comunidad/elpais.com”. Agraïments a banda, recomanem també que escodrinyen el seu contingut (VALENCIÀ, LLENGUA I IMATGE). Nosaltres el tenim enllaçat ací de manera permanent (La burrera i els blocs- personals, literatura i docència). El Sr. Paco escriu molt bé sobre els temes que tracta, i a més ho fa amb un ofici i una dedicació dignes de destacar.
Aclarim que, fins a la nit del Micalet, nosaltres no coneixíem personalment Francesc ni ell tampoc a nosaltres. Per això pensem que la bondat escrita que ell ens ha dedicat no ha estat influenciada per res ni per ningú.
No direm més sobre aquest tema per no donar la impressió d’estar tornant la pilota al referit autor, però deixen que acabem el comunicat de la mateixa manera que l’hem començat: MOLTÍSSIMES GRÀCIES, FRANCESC.
Burrera Comprimida, S.A.
Amics (si em permeteu la confiança) de Burrera comprimida, no hi ha ningú que m'haja pagat més, pel que he escrit, que... vosaltres i els de l'or català, clar està.
ResponEliminaEp! Entengueu bé. Els de Burrera comprimida per l'estona que em van regalar al llarg d'una nit bondadosa i agradable, encara primaveral i festiva gràcies al Cantar de la Burrera.
Dels altres ja en parlem un altre dia. Ara aquestes parauletes han acabat d'adobar el pastís i no estic per a contes de fades.
Salvador, un plaer i ací s'acaba el sabó, que no ens creuran.
Francesc: tenia ganes de dir-te que la virtut del teu article no és la d'ensabonar, sinó la de ser un molt bon article. Fa temps que crec que el treball de Burrera Comprimida té uns valors excepcionals, i m'agrada molt que molta altra gent ho pense, i ho diga per escrit. Qui escriu (tu) sobre Bolufer que "té la mesura apropiada dalt l’escenari per fer-nos creure que uns guants de tela blancs són el pimentó torrat de què es delia l'Estellés mentre se'l menjava" demostra posseir el do d'haver posat l'ull en la dimensió poètica dels detalls. I d'haver-nos fet veure una altra vegada aquell pimentó blanc, enlairat, de tela, en mans del trobador. Ho vam passar beníssim, sí senyor.
ResponEliminaLlarga vida a la Burrera, i als seus coreligionaris!
Maria José, quan alguna cosa t'agrada és fàcil dir què en penses i observar aquells detalls subtils que han enriquit el moment, l'espectacle i la poesia. Salvador té la virtut de la veu, potent i clara, i la teatralitat necessària per a dir la poesia i fer-te-la sentir. Eixos detallets subtils, són una meravella. Certament no hi havia sabó en les paraules d'ahir, eren de cor. Saps que crec que és ben difícil, haver de trobar aspectes positius quan alguna coseta no t'agrada. No era el cas i ens ho vam passar en gran. Celebre haver-te retrobat.
ResponEliminaLlarga vida a la Burrera comprimida.