COMPTANT AMB ELS DITS

Per Salvador Bolufer

Llàgrimes de mal perdedor neguen encara enfurides els fangars de la misèria. Malgrat que els sondejos ja vaticinaven els resultats electorals del passat 24 de maig i les seues conseqüències posteriors, les hosts de reverència pepera renillen indignades contra els pactes que han fulminat les relíquies més caduques dels seus principals reliquiaris. Ho han fet tot pols, han rebentat les barreres del cinisme amb les seues llistes repletes de mediocres i de corruptes, i ara invoquen la injustícia d'una llei electoral, que tants anys han fet servir en favor dels seus interessos, i que ara, per allò de les ironies del destí, ha propiciat que les seues pròpies canyes es convertiren en llances.

Suposem que, com a conseqüència dels resultats de les eleccions europees de 2014, els estrategues del PP ja devien veure per on anaven els tirs, i van intentar amb presses i corruixes canviar la susdita llei per una altra que els permetera inventar majories absolutes amb el 40 % dels vots, però ni així no els eixien els comptes (no tinc cap dubte que en el cas d'haver vist la cosa clara ho hagueren fet a cop de majoria, sense consensos, ni escrúpols ni vergonya). Ara intenten vendre la llista més votada com la llista que han votat la majoria dels votants, i amb eixe argument recorren al victimisme i qüestionen la legitimitat d'aquells que han fet ús de la llei per a desbancar-los del poder.

Moltes vegades, comptant amb els dits, els comptes ixen més clars que amb  les matemàtiques abstractes que utilitzen els pepistes més esperpèntics per a fer el ridícul. Tot seguit podran observar el nombre de vots que avalen, en base als resultats del 24M, el govern constituït recentment a les Corts Valencianes, així com els corresponents a les ciutats de València i Gandia, respectivament. Podríem omplir tot el Burribloc amb exemples d'aquest tipus, però pensem que serà suficient amb aquests tres, molt significatius per a nosaltres:

CORTS VALENCIANES

Hem sentit dir a diversos bramaires pepistes (el discurset que vaig escoltar al sinistre Javier Arenas —el fracassat— no té pèrdua) que la majoria dels valencians van votar el PP, i que un pacte entre extremistes, catalanistes i independentistes va trair la voluntat dels votants. Anem allà, criatures. Comptem amb els dits: 

Vots del PP  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .    653.186

Vots del PSOE + Compromís (govern)  . . . . . .   957.840
Vots de Podemos (donen suport al govern) . .  279.596
Vots d'EUPV (exclòs, per allò del 5 %) . . . . . . .  106.047

                                                               ---------------------

Total vots anti PP  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .   1.343.483

                                                                           

(On diu EUPV ens referim a la coalició que formava aquest grup amb EV-ERPV-AS:AC)

Sí, ja sé que els Ciudadanos van traure 306.396 vots. Fins i tot considerant la possibilitat que eixos vots pogueren donar suport al PP, ja veuen com no ixen els comptes ni pintant-los de blau. Ho teniu clar, Kavier?

Mecatxis!

VALÈNCIA

Ja saben que Rita Barberà —la maredeuota— també presumeix d'haver guanyat les eleccions; qüestiona la llei electoral; assegura que ha sigut víctima d'un complot i vaticina la destrossa de València en mans dels extremistes. Se li oblida comentar que ella va accedir a l'alcaldia mitjançant un pacte amb Unió Valenciana, i amb un nombre de vots molt inferior al de la llista del PSOE, que fou la més votada. Anem allà, Rita: 

Vots del PP   . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  105.963

Vots de Compromís + PSOE + VALC (govern) . .  194.359

Ací també hi ha 63.399 vots de Ciudadanos. Els portaveus del tal partit asseguraven que, si les circumstàncies els hagueren permés negociar amb el PP, hagueren exigit la renúncia de Barberà. De totes maneres, ni sumant aquests vots arribaven al replanell. També podríem considerar els quasi 20.000 vots de la coalició EUPV-EV-ERPV-AS:AC i d'altres formacions testimonials, però ací estem comptant amb els dits, i crec que amb les xifres principals la cosa es queda bastant clara. No, Rita?

GANDIA

Arturo Torró, exalcalde de la ciutat, no pot fer-se a la idea. Diu que ell ha guanyat les eleccions per golejada, i que per a fotre-li l'alcaldia s'han ajuntat els del PSOE amb un grup d'extremistes, marxistes leninistes, nacionalistes, independentistes catalans, etc. Podríem omplir l'article sencer contant les rabinades, les bravates i els despropòsits que ve protagonitzant aquest home (i de les sospites que recauen sobre ell), però ací hem vingut només a pegar una comptadeta. Apunta, Arturo:

Vots del PP  . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  14.298

Vots del PSOE + Més Gandia (govern) . . .   15.881

Vots grups esquerra sense represent . . . .    3.367

                                                               ---------------------

Total vots anti PP     . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19.248

Ciudadanos (donen suport al govern)  . . .   1.909

                                                               ---------------------

Total oposició PP     . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .  21.157

On està, doncs, la victòria per golejada, Arturo? O és que ací només compten els vots que trauen el PP i el PSOE? És que els altres no són persones?

Bravata publicada per l'autor al Facebook.
I a mi m'ha vingut al cap quan els feixistes "asomaron la patita"
i provocaren un colp d'estat. Recollons, Arturo!

Carnestoltes

Convé també tenir en compte que, a principis dels anys 90, José María Aznar, llavors caporal major del peperisme, es va obsessionar a carregar-se o absorbir tots els partits de dretes i de tendències centristes, a fi que el PP acaparara tots els vots que no foren esquerrans. Al final ho va aconseguir, i així va engreixar les seues forces amb votants i militància provinents d'UCD, CDS, Fuerza Nueva, alguna Falange solta i determinats bramaires regionalistes, com era el cas d'Unió Valenciana. A partir d'ací, les votamentes de l'Estat espanyol són en certa manera plebiscitàries. És a dir, que votar PP és votar PP, i votar contra el PP és votar qualsevol altre partit del mercat electoral que se'ns ofereix. Això explica d'alguna manera els motius d'eixes "llistes més votades" de les quals tant presumeixen. 

Puc entendre que, a la peperia més rància, la preocupen els nacionalismes, els anarquismes, els comunismes, els independentismes i tots els "ismes" de caire esquerrà que ocupen els diferents espais polítics i socials. A mi em preocupa més el feixisme procedent de la dreta reaccionària. Hi ha precedents històrics que justifiquen la tal preocupació.

És tot per hui, ben trobada concurrència. Un altre dia, més i, si pot ser, millor.