El passat mes d'abril, l'amic Pep Nebot ens va distingir amb una menció a La línia de Wallace. Es tracta d'un invent que s'anomena Liebster Blog Awards, que no se sap molt bé com va començar, i que té com a objectiu difondre llocs amb menys de dos-cents seguidors que, per qualsevol raó, meresquen ser donats a conéixer. Aquest és el funcionament de la cosa: copiar i enganxar el premi en el blog i enllaçar-lo al blogaire que te l'ha atorgat; assenyalar els teus cinc blogs preferits amb menys de 200 seguidors i escriure comentaris en els seus blogs perquè coneguen que han rebut el premi; i, finalment, esperar que aquestes bitàcoles continuen amb la cadena i trien els seus 5 blogs preferits.
Nosaltres vam acceptar tan amable prerrogativa i, amb l'excusa que a ningú no amarga un dolç, ens vam penjar la medalla pertinent i vam nominar 5 dels nostres blocs preferits, per tal de continuar la cadena.
 |
| Xema Balbastre |
Confessem que la nostra humilitat vocacional ens ha fet prendre por a pecar d'immodèstia, però finalment hem pensat que, a qui no amarga un dolç tampoc no li n'amarguen dos i, a més, aquesta nova amabilitat ens proporcionaria el gust de nominar 5 blocs més que també mereixen assaborir la glòria dels pobres. Heus ací els que hem elegit en aquesta ocasió:
UNA PARET MÉS. El propi autor d'aquest bloc, Jordi Puig, el defineix com un lloc de "Comunicació, gestió cultural, noves tecnologies, llengua i literatura i altres coses del món". I té la decència d'afegir-hi: "per a seguir aprenent-ne". És un jove entusiasta, activista compromés amb la política i amb el territori. Una de les nostres esperances humanes, vaja.
CALCETINS DESPARELLATS. És un espai blocaire de vida encara curta, però ben activa i suculenta, i celebrada per tota aquella gent que ens declarem fans de l'escriptor i periodista Jovi Lozano-Seser. Ací trobaran comentaris sobre llibres, i temes d'actualitat, especialment cultural, que són l'especialitat de Jovi. Ens agrada la seua mirada crítica i sensible alhora.
ANOTACIONS AL MARGE. L'etern inconformista, ensenyant, poeta, i home polifacètic, Jordi Monteagudo (o el seu alter ego Giorgio Grappa), manté aquest bloc, alimentat per la seua vida de professor, d'expert en programes informàtics, de literat, d'home enrabiat amb la situació actual de l'ensenyament. No estalvia ironia i mala bava, i això, a la gent de Burrera, no podem negar que ens agrada.
MARGE GROS. És també el nom d'una associació cultural de Daimús (la Safor). Per la seua capacitat per agrupar voluntats col·lectives, per ser uns amants, en actiu, de la muntanya i del nostre patrimoni, i per les seues cròniques excursionistes, amerades d'humanitat i de referències culturals, considerem que mereixen tot el nostre suport.
NOTES DE L'EXILI. Bloc de l'escriptor valencià Vicent Sanchis sobre aspectes geogràfics, històrics, toponímics i etnogràfics referits, majoritàriament, a la comarca de la Ribera del Xúquer. Fins ací, el que diu el seu propi bloc. Però també hi trobaran apunts literaris i culturals d'un autor que és persona afable i discreta, i un bon coneixedor del seu temps i del seu lloc, que demostra tenir un fi sentit de l'humor.Volem ser els primers a felicitar els 5 agraciats amb aquesta gràcia graciosa, la qual no conté riqueses materials dignes de ressaltar, però tampoc no està subjecta a rescats, intervencions i primes de risc i, a més, està impregnada del valor més preat que atresora la nostra humil condició: l'amistat afectuosa.
En honor als nostres herois, tancarem aquesta entrada amb una estampa que, de segur, tonificarà els esperits dels guardonats en qüestió, i del públic en general (excepte mandarins mediocres i resta de masoquistes):
 |
| València, 19 de juliol. Gent aclamant el PP. Supose que Canal 9 contarà que hi ha unes 100 persones, donya Rita dirà que són els 4 gats que no han pogut guanyar a les urnes, i l'excap de la policia advertirà que "el enemigo anda suelto". |
Moltíssimes gràcies per este premi que sí que em meresc, perquè, en efecte, els meus seguidors crec que són tres o quatre despistats i algun altre més que accidentalment hi arriba per pur atzar. Un dia d'estos faré les meues pròpies nominacions, que segurament seran els blogs que tinc enllaçats. Salut i que passeu un bon estiu, fresquet i amb bones lectures!
ResponEliminaDoncs prepara't a partir d'ara, Vicent, perquè la gent t'aclamarà pel carrer. Molta sort, i llarga vida a les Notes de l'exili. Per cert, quin exili?; que tu no vius a la voreta del Xúquer?
ResponEliminaSí, en efecte. En realitat és una metàfora, perquè és com un exili interior. Mira la nota del 22 de juny de 2011. I, si vols més detalls, sense problemes, ja t'ho contaré un dia que fem un passeig pel "meu" petit país.
ResponEliminaJa m'he submergit al teu bloc, fins al juny de l'any passat. Espere que la teua dèria d'escriure es mantinga viva contra vent i marea, però també m'agradaria que, l'exili interior, te'l reservares per al temps íntim que tot creador necessita per a ell. I que en la resta, t'apuntares al club dels qui considerem que com més serem, més riurem, i que compartir penes i alegries ajuda a crear aquell caliu de complicitats que ens ajuda a seguir, a pelear, i a no defallir. Salut, i sort!
EliminaEncara estàvem assaborint la caminada nocturna de dissabte quan hem llegit en el nostre bloc que ens havíeu concedit el distintiu Liebster Blog Awards. Dues notícies esplèndides en tan poc de temps que amainen en part els disbarats que produeixen els bufanúvols de torn, pitjors que una taca d’oli. Moltes gràcies per la vostra menció, i molt agraïts pels motius pels quals ens l’heu atorgat. Els vostres ànims enforteixen cadascuna de les pedres que formen el nostre Marge Gros. Gràcies també pel vostre burribloc, amb el seu constant combat contra la mediocritat d’aquests governants de panfonteta que tenim.
ResponEliminaNo sé si ho aconseguiran, però possiblement estiguen maquinant la manera de controlar l'acció de les xarxes internautes (almenys en aquells aspectes que permeten evidenciar la situació esperpèntica que estem vivint). Convé doncs (per si de cas) que aprofitem qualsevol avinentesa per a honorar la gent de la nostra galàxia des de la humilitat i el bon rotllo, encara que sempre ens quedarà algun tros de paper per a prendre notes des de qualsevol exili, o algun marge gros on puguem protegir les nostres ganes de viure. Nosaltres solem utilitzar la part còmica d'aquesta tragicomèdia per a expressar-nos, però ja sabem que la realitat supera la ficció i, per tant, el ridícul espantós que protagonitzen els mandarins només poden superar-lo ells mateixos. Ni parodiant-los els arribem a la sola de la sabata.
ResponElimina