L'amiga Maria Dolors Lloret és una activa
component del nostre burrigrup, i sol utilitzar facebook per a
transmetre sensibilitats professionals, ideològiques i també familiars
(sap exercir amb orgull les seues condicions de néta, filla, mare i
iaia), però recorre a l'ús del correu electrònic quan vol compartir algun
arxiu o enllaç que, pel seu pes o per les seues característiques, no pot
ubicar a la xarxa. A través de l'esmentat conducte, Maria Dolors ens va
enviar en format PDF una autèntica relíquia històrica, amb la qual hem compost
l'article que ara mateix tenen entre cella i cella. Es tracta de la primera enciclopèdia escolar editada després de la guerra civil. ASÍ QUIERO SER era
el títol d'aquella espècie de tebeo, d'ús obligat a les escoles
infantils de l'època (d'entrada, posaven en boca de les criatures la
frase Así quiero ser, però el que realment pretenien dir era Así quiero que seas).
Més amunt poden veure la coberta del llibre en qüestió, il·lustrada amb un dibuix de la muerte on
es distingeixen una xiqueta i un xiquet armats que custodien un
espectre ennegrit amb pinta d'àguila rapaç. No cal dir que el contingut
és una espècie de sermó doctrinàriament tendenciós d'aborregament
patriòtic:
 |
| Què troben?... Pel que es veu, això de ser subordinat era facilíssim; només calia obedecer sin discutir. |
 |
| Està clar, no? A més, aquesta obediència no era oriental ni occidental... ERA SANTA! |
 |
| Bingo!! |
Però no era suficient obeir sense discutir; calia fer-ho amb alegria i satisfacció:
 |
| Una de les cançons que cantava Ovidi Montllor començava així: He nascut!; GRÀCIES. i acabava dient: M'he cansat... DE RES! |
Recordem que el
mandatari al qual calia obeir va arribar al poder mitjançant un colp
d'estat militar que va esdevenir una cruenta guerra civil. Miren com
justificava aquesta enciclopèdia la tal barbàrie:
 |
| Suposem que aquesta màxima no refereix les guerres que no són santes, com ara les revolucions populars contra les dictadures. |
I miren aquestes tres peladilles. Així ensenyaven als xiquets com era (segons ells) un estado totalitario:
 |
| Peladilla 1a: Prohibit pensar. |
 |
| Peladilla 2a: Sembla dir que la dictadura franquista no imposava l'autoritat per la força. Pel que es veu, els afusellaments eren actes de penediment col·lectiu, i els camps de concentració eren recintes firals on els ciutadans contribuïen a la unitat i harmonia nacionals. |
 |
| Peladilla 3a: Heil Hitler! |
El
llibre deixava ben clar que la religió catòlica, apostòlica i romana és
l'única i la vertadera. De fet, s'hi fa constar l'aprovació dels textos
per part del ministeri d'educació con censura eclesiástica. A les monedes oficials es podia llegir allò de Francisco Franco, Caudillo de España por la gràcia de Dios,
i ja han vist com, al tal cabdill, el presentaven com un il·luminat que
només retria comptes davant de Déu. Les altes jerarquies eclesiàstiques (i
molts frarots embogits) se sentien en aquest ambient tan còmodes com en
l'època en què els papes i els bisbes s'amistançaven amb concubines i
dirigien creuades bèl·liques i/o inquisidores (per les quals mai no han
demanat perdó).
 |
| Aquesta foto no està inclosa al Así quiero ser, però pertany a una santa campanya orquestrada pel partit que aleshores liderava don Manuel Fraga. En l'actualitat, alguns hereus de l'esmentat salvapàtries, com ara don Cascos, González Pons o na Soraya, utilitzen la llei del divorci i/o el matrimoni no canònic per a resoldre les seues necessitats. Ara tenen el cap en altres menesters ideològics. |
Sempre
he tingut la quimera que el general Franco va pensar en algun moment
perpetuar la seua sobirania i fer-la hereditària autonomenant-se
emperador (rei no podia ser, perquè no tenia sang reial; i president de
república tampoc, perquè eixa figura sol eixir de les urnes). Tal vegada
per això patia ataquets d'imperialisme i definia els seus dominis com
un imperi:
 |
| Està clar, o no està clar? |
 |
| El pardalot que es coneixia com Águila Imperial apareix a l'enciclopèdia de manera continuada. |
 |
| Cada capítol de l'enciclopèdia que ara ens ocupa es tancava amb una espècie de màxima o consigna com aquesta que remata l'espai dedicat a El imperio. Els Reis Catòlics també adornaven moltes proclames del règim. |
Altres aspectes socials, econòmics, culturals, sanitaris i educatius també es tractaven a la pseudoenciclopèdia en els mateixos termes, tendenciosos i incendiaris, dels exemples abans exposats. Fins i tot parlaven del trabajo. Miren, miren:
 |
| Això dic jo també: ¡A trabajar todo el mundo! |
Ho deixem ací, per ara, però no descartem continuar un altre dia amb aquestes mostres autèntiques d'allò que passava en un temps no massa llunyà. Als més joves, pot semblar-los novel·lesc, però els que no som tan joves hem viscut –i patit–, directament o indirectament, les conseqüències de la dictadura franquista.
 |
| Alguna cosa està fallant, no troben? |
Un apartat del testament polític del general Franco deia que los enemigos de España están al acecho, però jo crec que qui sempre ha estat al acecho són aquells que, per malaltia ideològica o per fatxerio congènit, se sentirien més còmodes a l'empar d'un règim totalitari, on les llibertats s'enfosquiren entre les penombres de les santes obediències, i on les sensibilitats humanes es perderen entre disciplines patriòtiques i entre floridos pernils. Confiem que la gent s'acabarà d'espavilar, abans que certes històries es tornen a repetir. Amén.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada