DIJOUS DE CELEBRACIONS COMPARTIDES

J. M. Almela

Com que la vida del món no es compon només d'escàndols i corrupcions, crisis i fatalitats, polítics i mentiders, Mourinhos i senyorius, secretaris generals, aeroports sense avions, generalitats en fallida, farmàcies que no cobren, instituts sense llum, escoles en barracons, tribunals populars, pilotes i marxadors, infantes i urdangarins, mediocres i bufanúvols, grans hermanos, Gürtels, Emarses, Brugals, Bancs, Cams i Camps, coets i campanes, Rites i Barberàs, maresmeues desesperades i etcèteres diverses, aquest humil burribloc es complau d'oferir-los de tant en tant algunes de les petites grans coses que reconforten les ànimes i tonifiquen els esperits, normalment protagonitzades per gent de pau, que encara fa coses per gust de fer-les, i que sol practicar activitats, sovint ignorades per les tribus mediàtiques que ens envolten. I dijous, dia 9, se celebraran dos actes culturals que toquen de prop la gent de Bucomsa i, per tant, ens abelleix divulgar-los amb el rigor afectiu que mereixen.

Michel amb Fidel Castro
1975

El primer ens arriba de la mà del meu paisà i amic Joan Miquel Almela, que presentarà a Dénia el seu llibre Michel. La voz que desgarró el telón de acero (per qüestions pressupostàries està escrit només en castellà, però aspirem que algun dia puga ser traduït a la llengua connatural de l'autor i del personatge protagonista). Es tracta d'una biografia molt completa de la vida i obra del cantant pegolí Miquel Samper Michel. Ens consta l'intens treball de camp i les peripècies que va haver d'acomboiar Joan Miquel per tal d'aconseguir les abundants referències biogràfiques que nodreixen el seu magnífic text i les fotografies que l'il·lustren, algunes d'elles dignes d'emmarcar. Michel forma part de la generació de cantants que triomfaren en la dècada dels 60 pertot arreu del món mundial, però les seues aventures professionals a l'antiga URSS atorgaren un caràcter especial a la seua carrera. En aquesta etapa s'ha inspirat Almela per a donar títol al llibre.

Michel a Canal 37
Any 2002

Michel va morir el mes de gener de l'any 2009, i la publicació que ens ocupa va veure la llum 18 mesos després. Aleshores no existia el burribloc; per tant, parlar de Miquel era una assignatura que encara teníem pendent, ja que ens unia una entranyable amistat amb el referit cantant, qui, a més a més, va col·laborar desinteressadament en algunes activitats burrocomprimides, com ara l'Ambaixada assassina de l'any 97.

I aquesta presentació ens proporciona l'excusa perfecta per a dedicar un pensament al personatge més internacional que ha donat el meu poble, i que fou també amic personal i defensor de la causa Bucomsa. L'acte serà a les 20 h del susdit dijous, 9 de febrer, a la Casa de Cultura de Dénia. La participació de Vicent Balaguer i els audiovisuals que Almela ha preparat seran al·licients que proporcionaran a l'esdeveniment un caràcter encara més especial.

--------------------------------------------------------------------

I la segona ens arriba de Maria Josep Escrivà, una de les ànimes d'aquest benintencionat burribloc, i autora de textos, en prosa i en vers, d'eixos que per on passen deixen. Ens diu el següent:

Mentre a Dénia es recordarà el cantant, i artista polifacètic, Michel, a València, la professora de filosofia, i autora de diversos treballs assagístics, Anna Lis, presentarà en societat el seu primer llibre de ficció. Un recull de narracions aplegades sota el títol global de Les temptacions que ha publicat Edicions 96. Són 26 relats que conten històries d’ahir i d’avui, d’amors, de desamors, d’alegries, de tristeses..., units pel fil conductor de la bona música atemporal, i redactats amb una llengua molt pròxima, viva i plàstica com els personatges que encarnen cada història. Introduirà l’acte el periodista i escriptor Adolf Beltran, que, de segur, sabrà presentar a l’autora des de la complicitat i la companyonia de molts anys de coneixença.

Una foto recent d'Anna Lis

Per a complicitats, aquesta petita narració que Anna ha volgut dedicar al seu company de travessies vitals, Marc [Granell]. Una bella i entremaliada demostració d’estima −a la qual ens voldríem adherir, des de l’amistat, i amb admiració−, cap a qui molts i moltes considerem mestre espiritual infal·lible. Enhorabona, Anna, i llarga vida a les teues temptacions. Des d'ací celebrem amb tu la teua alegria, que és també un poquet nostra.

AMOR ETERN (A Marc)

Quan vaig conéixer qui seria el meu marit, aleshores ja escriptor famós, en vaig aprendre els entrellats de la literatura. Guiada per ell, vaig llegir l’essencial i crec que vaig adquirir un gust impecable per a la lírica. Em creia capaç de distingir la sinceritat de la impostura sota les belles paraules dels poetes. Pensava que quasi tots mentien, que l’eufonia era la seua única veritat i l’estètica la seua particular ètica, encara que en açò també hi hagueren diferències, ara guanyava l’autenticitat, ara guanyava la màgia.

Vam paladejar junts els més bonics poemes d’amor i res no em va commoure més que els versos quevedians «polvo será mas polvo enamorado». Ens els cantàvem mútuament perquè el nostre amor, n’estàvem convençuts, era per sempre.

Així portem uns quants anys, tan feliços. Amor i literatura. Sóc la seua dona estimada i el seu crític més respectat, com em diu. Poema que escriu, poema que passa per la mena d’ull de Déu que he esdevingut per a ell.

Tanmateix..., no sé… Anit, amb el seu darrer manuscrit a les mans, em vaig acomodar al sofà i vaig començar a llegir «Si ho he comprés bé, l’amor dura una mirada». Complaguda però alarmada el vaig mirar. Ell, somrient, em va sostindre la mirada.

Dijous, 9 de febrer
19,30 h


CASA DEL LIBRO 
(Passeig de Russafa, 11)


València


Amb la intervenció de l'autora
i d'Adolf Beltran (escriptor 
i periodista)