LA JUSTÍCIA TERRENAL

BURRIBREUS JURÍDICS
30/01/2012

Segons diuen les sagrades escriptures, tot va començar quan Eva es va menjar la poma prohibida i va inventar el pecat (amb el passotisme d'Adam i la complicitat del dimoni, el qual, segons altres escriptures no tan sagrades, havia entrat en política per a forrar-se). Com a conseqüència, Déu va condemnar la humanitat a la pena i la misèria; a guanyar-se el pa treballant; a les cues dels hospitals; a les escoles en barracons; a suportar bufanúvols, corruptes, bigotes, mediocres i analfabets funcionals... I va anunciar que al final dels temps tindrà lloc un Judici Final on cadascú haurà de retre comptes a l'Altíssim per tal de rebre la sentència que determinarà la seua ubicació definitiva durant tota l'eternitat eterna (repetim que això està escrit a l'Antic Testament. Per a més informació poden consultar el Vaticà... però es recomana que s'esperen un poc, a veure com queden els rumors sobre els amiguismes, les corrupcions i els nepotismes que afecten la Santa Seu).

Ja saben també (Gènesi dixit) que la humanitat es va rebolicar, i això va obligar Déu a enviar un diluvi per eradicar de la terra el pecat i el desvergonyiment. Tan sols Noé, els seus familiars i una parella d'animals de cada espècie van salvar la pell. Per tal de prevenir que en el futur aparegueren nous desoris col·lectius, els descendents del patriarca van establir una sèrie de normes d'obligat compliment i uns castics sancionadors per a qui les incomplira (els tribunals, les fiscalies i els jurats populars vindrien després). Així es va inventar LA JUSTÍCIA TERRENAL.

Però la justícia terrenal no sempre és justa (invoquem de nou les sagrades escriptures per a recordar el judici contra Jesucrist, on Ponç Pilat es va rentar les mans amb aigua mineral, i el populatxo s'erigí en jurat popular per a condemnar el redemptor en favor del sanguinari Barrabàs) i, en els últims temps, sembla que els conceptes judicials han pres dimensions multicolor, en alguns aspectes de caire folklòric. Així, la premsa internacional considera que la justícia espanyola està fent el ridícul, principalment per l'enfebrit assetjament contra el jutge Garzón, i pertot arreu se senten rialles burlesques, sonores i escrites, provocades per les particularitats valencianes que envolten els assumptes judicials. Heus a continuació alguns BURRIBREUS molt breus sobre els darrers esdeveniments judicials que afecten el País Valencià (per a la justícia, la Comunitat Valenciana):

Auxiliiii!

CINC A QUATRE. Eixe fou el resultat de la votació entre els membres del jurat popular designat per a emetre el veredicte del "judici dels trages". Cinc digueren que Camps i Costa eren "no culpables" (per falta de proves), i quatre consideraren que hi havia proves suficients per a condemnar-los. Tinc la sensació que no calien tantes setmanes de pegar-li voltes al nano perquè cadascun dels membres del jurat emetera un vot que, possiblement, ja tenia pensat abans de començar el judici (estic convençut que els cinc del "no" són votants del PP, i els quatre del "sí" són "no" votants d'eixe partit). Tot i això, també sospite que algú dels "cinc" no ho tenia massa clar, perquè el fet que estigueren dos dies deliberant per a argumentar la resolució d'una manera tan ambigua podria donar a entendre que existia alguna possibilitat que es produïra un resultat a la inversa, i això hauria obligat a tornar al principi: designar un nou jurat popular i començar de nou el judici. Feien falta set vots per a la culpabilitat o cinc per a la no culpabilitat. Un resultat de sis a tres en sentit invers, per exemple, haguera propiciat l'anul·lació, la qual cosa hagués provocat un caos de conseqüències imprevisibles.

Te huevo un quiero

TE QUIERO UN HUEVO. Malgrat un veredicte tan raquític i qüestionat, les primeres reaccions de les forces vives peperistes van ser d'eufòria incontinguda, tal com ens tenen acostumats. Personatges com don Rus reptaven els enemics amb gestos tan bròfecs com infantils, i les manifestacions en favor de la justícia es deixaven sentir amb la força d'una ventositat mal reprimida. La sra. Cospedal feia des de Madrid el comunicat oficial peperí on, entre altres bravates triomfalistes, va preguntar, referint-se als dos personatges jutjats: "¿Quién repone la honorabilidad y el buen nombre de dos ciudadanos españoles...?". I ara pregunte jo: donya Dolores... vosté ha escoltat les gravacions que s'han pogut sentir durant el judici? No li ha caigut la cara de vergonya aliena? Ignorem a quina honorabilitat es refereix, però, en qualsevol cas, li recorde que aquest judici malparit és tan sols un esguitet de les calderes que fan bullir la trama Gürtel, i que la referida moguda va ser iniciada des dels interiors de la seua casa política. Per tant, no busque vosté recuperar honorabilitats entre els damnificats del sr. Camps, na Dolores. A nosaltres ens piquen molt poc els vestits dels "no culpables"; ens preocupen més els desgoverns delirants de don Francisco, que han conduït el País Valencià (Comunitat Valenciana per a vosté) a la ruïna econòmica, social i cultural. I no demanem multes ni presidis per a ningú; simplement pretenem que qualsevol justícia justa ens lliure per sempre més dels mals governants. 

Senyor! Sí, senyor!

ALGUIEN VOLÓ SOBRE EL NIDO DEL CUCO. Les carasses, actituds i reaccions de don Francisco durant el judici eren molt paregudes a les que interpretaven els protagonistes de la pel·lícula que acabe de referir, i això significa que el susdit absolt pot tenir algun problema psíquic (els gestos de don Ricardo eren més propis dels moments vergonyosos que es van viure en determinades sessions). Des de la cúpula pepera de les Valències s'han afanyat a demanar a Madrid que donen a don Camps una eixida política important, i em tem que realment només pretenen que s'emporten el flamant no culpable a la capital de les Espanyes, perquè saben que, si es queda ací, els donarà (a ells) més faena que un porc solt. No oblidem que aquest senyor va ser obligat a "sacrificar-se" perquè no entorpira la carrera de don Mariano cap a la Moncloa, i ara pretendrà liderar de nou el PPCV i, possiblement, que li tornen la presidència que li van furtar. En tot cas, na Dolores, eixe problema és de vostés, que no nostre. Reponguen les honorabilitats que consideren oportunes.

CADASCÚ QUE ES TOQUE EL SEU. Els membres de l'actual govern valencià es desfan en elogis cap als seus antecessors cada vegada que tenen oportunitat. Però quan els tiren en cara la ruïnosa situació econòmica que ens afecta, solen eixir amb alguna petenera, com va fer el conseller Vela, qui es va autoexculpar dient que ell només portava 6 mesos en el càrrec. Home, no!, don José Manuel: per a dir això hauria de reconéixer prèviament que vostés han heretat un autèntic desastre, i que ara els toca anar cagalló per sèquia per a eixir del pas. A més, si no estic mal informat, vosté porta 16 anys exercint alts càrrecs en l'àrea de la qual és actualment conseller. Si vosté aleshores només feia el que li manaven, diga-ho clarament i desemmascare els autèntics culpables. Si no, la gent continuarà tirant-los les culpes a vostés, com a continuadors dels seus benvolguts predecessors. 

BURRIBREU D'EIXIDA. Teníem preparats alguns burribreus que afecten la justícia terrenal del País Valencià (Comunitat Valenciana per al Bigotes), com ara el saqueig d'Emarsa, les debilitats del duc Urdangarí o les reimputacions de l'inventor dels aeroports sense avions, sr. Fabra (per cert; quan un jutge va arxivar les causes contra el sr. esmentat, adduint que havien prescrit, els afins a don Carlos van muntar un festival en favor de la justícia. I ara tornen a qüestionar la cosa amb la tesi del complot. Com quedem?). Però no volem cansar-los amb les nostres modestes conjectures i ho deixarem estar ací, no siga cosa que ens torne la vena bíblica i ens pegue per parlar altra vegada dels inventors del pecat, del dia del judici final... o dels Quatre Genets de l'Apocalipsi. Facen bondat.

Au!, adéu.