...

............................................................................

dissabte, 20 d’agost del 2011

POETES SEGRESTATS AMB SÍNDROME D’ESTOCOLM. La Festa de la Poesia a Sitges


Assessora lingüística de Bucomsa

“Convidar set poetes (sis en llengua catalana) durant dos dies i mig a Sitges, i fer-los un homenatge popular, lúdic, vital, en comptes d’acadèmic o solemne. Un homenatge íntim basat en els detalls, les sorpreses, l’acolliment... i el reconeixement de la seva obra i vocació. Dit d’una altra manera: segrest de poetes amb síndrome d’Estocolm garantida!”.

Cartell de la 1a Festa de la Poesia a Sitges. Autors: Viki Gallardo i Edu Sentís.

Així exposen Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, directors i caps visibles de l’organització de la Festa de la Poesia a Sitges la idea central que la va motivar. Suficient per a intuir que allà no es trama cap celebració poètica a l’ús. En puc donar fe jo mateixa −i no per cap ànsia de protagonisme−, que vaig tenir l’honor d’assistir-hi entre els poetes convidats de la 4a convocatòria, la Festa de l’any 2010.


Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, les animetes humanes 
de la Festa de la Poesia.

A Sitges, una banda de música dóna la benvinguda als poetes des de la plaça de l’Estació, i d’allí arranca una cercavila que recorre els carrers del nucli urbà, on té lloc allò que anomenen una “balconada”, perquè des d’alguns balcons apareixen personatges rellevants que tenen algun lligam amb Sitges i que saluden l’arribada dels convidats versaires, els quals miren cap al cel dels carrerons amb la boca oberta. Les flors hi són presents pertot: bon auguri. L’organització, i un grup nombrós de seguidors sitgetans, sembla que participants fidels en cada convocatòria, s’hi dediquen a afalagar i malcriar els absorts homenatjats.


Rebuda dels poetes homenatjats a la plaça de l’Estació de Sitges,
on no hi manquen les autoritats locals, ni la Pubilla de les festes.

Després d’un parell de jornades intenses en actes i en emocions, aquella síndrome d’Estocolm respecte de la qual ens han previngut els directors de la Festa està més que justificada. Als poetes, se’ls demana que trien un plaer −dels aptes per a tots els públics...!−, només pel gust de poder-lo satisfer des de l’organització. I una societat recreativa, de nom el Retiro, d’on provenen bona part dels poders fàctics de la Festa (amb el seu president, Antoni Sella, al capdavant), s’encarrega de muntar un dinar, amb sobretaula d’espectacle de varietats inclòs, on no falta l’actuació de la Colla de Caramelles del Retiro, ni les intervencions musicals i humorístiques d’en Jànio Marti, mític director i músic d’orquestra de ball, ni la simpàtica seducció de la vedet Mercè Garcia. Tot aquest sarau encantador no seria possible sense el suport de l’Ajuntament de Sitges, i d’una llarga dotzena d’entitats col·laboradores, que són la base material d’aquesta efusió d’il·lusionisme artístic.


El públic del Saló d’Or de Maricel contempla embadalit l’espectacle
 d’en Pep Bou. Tots els humans que s’hi veuen són poetes! Glòria Bosch, Anna Montero i Ester Xargay −complimentades a la V Festa, com també Carles Duarte, Pere Pena, Miquel de Palol i Marta Pessarrodona− seuen
a la primera fila. A la dreta de la imatge somriu el gran Màrius Sampere.      Foto: Maite González

Durant el primer cap de setmana de juliol de 2011 es va celebrar a Sitges la Festa número 5. I per aquest motiu se’ns hi va convidar a tornar, als poetes complimentats en ocasions anteriors. Com que compartir alegries fa feliç, aquesta vegada vaig voler anar-hi acompanyada. N’érem 5 de casa, i en va deixar constància el periòdic local L’Eco de Sitges: “És anecdòtic però significatiu, que una poeta convidada en una edició anterior, M. J. Escrivà, vingui de València a reviure la Festa de cap a peus, amb ni més ni menys que un seguici de cinc persones.” És fàcil d’endevinar-hi qui eren els malcriadors, i qui la malcriada... I quina feina se’ns demanava a canvi?: havíem d’intervenir en una lectura que serviria com a introducció d’un espectacle plàstic interpretat pel “geni de les bombolles”, en Pep Bou. Una demostració suggerent i subtil de formes inestables, fràgils i efímeres, belles i quasi impossibles, similars a poemes visuals. Sabó, fum, aire i molta delicadesa en la confecció escènica dels versos irisats amb cos de bombolla.


Pep Bou, “el Geni de les Bombolles”, en plena acció.


No se m’ha acudit cap millor manera de correspondència a tant d’esforç, a tantes modalitats d’afalacs i de sorpresa, que la de compondre un vídeo casolà a partir d’una selecció d’instantànies fotografiades en aquell espectacle de bombolles. Es podria titular, per exemple, “Poemes de pell irisada”. Les fotos van combinades amb una reduïdíssima tria dels textos que llegírem prèviament els poetes Màrius Sampere, Montserrat Rodés, Miquel-Lluís Muntané, Mireia Vidal-Conte, Lluís Calvo, Josep Anton Soldevila, Núria Martínez-Vernis, i jo mateixa. L’espectacle poètic i visual, doncs, està datat a Sitges, concretament al Saló d’Or del Palau Maricel, el divendres dia 1 de juliol de 2011.


Bombolles fent-se i desfent-se. La xemeneia del fons és una peça
 en alabastre de l’escultor J. M. Camps i Arnau. Havia estat ubicada
 al Palau de la Generalitat de Catalunya i, al seu davant, el president
 Francesc Macià va proclamar la República.

Lamente el caràcter elemental i primari de la creació audiovisual, però, tot i així, m’atreviré a dedicar-la, com a prova d’afecte i en gest d’agraïment sincer, a Cèlia, a Joan, a tota la gent del Retiro, i a tots aquells que treballen, donant la cara o des de la invisibilitat, per fer que la Festa de la Poesia a Sitges continue provocant inevitables síndromes d’Estocolm entre els poetes segrestats. Sapigueu tots que el millor homenatge és l’amistat i el record entranyable de tots vosaltres.

Ah, i al Joan Duran i a la Joana Fort, felicitats per l’arribada de Cinta!



                   
                                  http://www.youtube.com/watch?v=GBM0HJu9va4

7 comentaris:

  1. Diverses branques de la xarxa internauta estan beneficiant-se del festival de paraules escrites que han organitzat les sres. Cèlia Sànchez-Mústich i Maria Josep Escrivà, amb altres plomes de llum i de foc, sobre aquest article de la dama del Grau. Però el nostre modest burribloc no es menja ni una rosca, i els pobres també tenim dret a gaudir tan encantadores suculències, encara que siguen les sobres.

    ResponElimina
  2. Fa just un mes que vam publicar aquesta entrada com a agraïment a les persones humanes que organitzen des de fa 5 anys la Festa de la Poesia a Sitges. A partir d’aquest text, i del vídeo que l’acompanya, molta gent, amable i solidària, ens ha transmès, d’una manera o d’una altra, les seues consideracions, o bé ha agraït els agraïments amb què nosaltres agraíem la generositat de l’agraïda organització de la Festa.
    En el seu moment ens va semblar que un portaveu d’aquest burribloc manifestava (just al comentari de dalt) una certa enveja perquè les efusions verbals anaven i venien per la xarxa, però cap no aterrava en aquesta pàgina. Aleshores nosaltres vam prometre que, arribat el moment, en faríem una recopilació. I ara és el moment. I encara que algunes felicitacions tinguen un caràcter personal, no oblidem que el blanc de totes elles són els organitzadors sitgetans.
    Comencem pel president de la Societat Recreativa el Retiro, n’Antoni Sella Montserrat: “Acabat de tornar de vacances i amb poques ganes d’emprendre res, resulta gratificant somriure en el record, gràcies als teus experiments per Internet. Moltes gràcies i una abraçada.”
    I també tornava de vacances Lluís Calvo, poeta complimentat a la IV edició, que ens va donar “moltes gràcies” i ens va dedicar “abraçades”; i Mireia Vidal-Conte, poeta ídem del mateix any, que a banda de les gràcies hi va veure “tot un detall”.

    ResponElimina
  3. FINS ALS ARXIUS BURRIBLOQUERS SE'NS VAN REMETRE EN EL SEU MOMENT ELS COMENTARIS DE DUES AMIGUES D’AQUESTA SANTA CASA, SEGURAMENT MOTIVADES PER LA NOSTRA SUBTIL PROVOCACIÓ, REIVINDICATIVA, PERÒ NO ENVEJOSA COM DIU LA SRA. ESCRIVÀ. Els pobres també tenim dret a menjar, i el nostre modest burribloc també és persona:

    Vicenta Llorca, adornava les seues lletres amb adjectius generosos: “les bombolles amb poesia m'han semblat una barreja curiosa, interessant i bonica.”

    I Dolors Pedrós, editora i gaudidora --segons sembla--, de l'experiència poètica sitgetana, hi va entrar en més detalls: “Que bonic el muntatge, i que bonic poder recordar Sitges, la Festa de la poesia, i tot el que l’acompanya. A la Cèlia i al Joan de segur que els encantarà tant o més que a mi!”

    ResponElimina
  4. La senyora Escrivà (jo) distingeix entre dos tipus d'enveja: l'enveja 'cotxina', que és enveja enveja, pecat capital com el que més..., i l'enveja 'sana', que és la que, en el seu moment, vam associar amb el primer comentari aparegut en aquesta entrada. Dit això, voldríem aportar-hi tres proves més d'afecte:

    Pere Pena, un dels poetes homenatjats en l’edició núm. 5, es va manifestar de manera sintètica i familiar: “molt xulo”. Com també l’Anna Aguilar-Amat, veterana ella des dels inicis de la Festa: “Gràcies. Molt maco”.

    Un paisà nostre −Lluís Roda−, poeta de cap a peus, afegia un element quotidià a l’acció de gràcies: “He vist el vídeo! Molt bonic. Salut i orxata!” Molt encertat, en aquells dies de canícula.

    I, si se'm permet, especialment valuós per a una que s'hi declara admiradora, fou la salutació d’en Francesc Parcerisas, poeta de referència, un dels grans, i degà en l’actualitat de la ILC, institució que per aquelles dates travessava moments d’incertesa. Ens hi va tranquil•litzar una mica, i ens va donar “moltíssimes gràcies” que nosaltres sempre considerarem desmesurades.

    ResponElimina
  5. Cèlia Sànchez-Mústich16 d’octubre del 2011, a les 20:27

    Amics del “modest” (com dieu) burribloc, i amiga Maria Josep Escrivà. La Festa de la Poesia us deu encara uns quants comentaris que l’article i el vídeo de les bombolles ha generat. Com que sabem que esteu impacients, mossegant-vos les ungles, no us fem esperar més: Al meu perfil de facebook i en l’entrada del vídeo, han clicat “m’agrada” Lulu Ana, Laura Dalmau, Laura López-Granell, Vicenç Zumajo, Pura Salceda, Glòria Mengual, Laia Carrasco, Albert Carrasco, Mercè Garcia Campillo, Montse Assens, Àngels Antonell, Joana Fort, Joan Jane Campderros, Martí Ribas i Josep Bertran Teixidó. I també els autors dels següents comentaris: Florenci Salesas ha dit “una entrada de blog molt maca que fa justícia a la feina feta amb il•lusió i amor”. Vinyet Panyella no se n’ha pogut estar i ha dit “el clico”. Edu Sentís ho resum així, “fantàstic”. Àngela Vilagran, des de Vitòria fa “és realment molt bonic”, Lola Cañete reflexiona “sumando poesía a la poesía” i Carles Duarte conclou “una petita meravella”. I continuem, resulta que ni més ni menys que l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, ens va escriure entre d’altres coses “sense la implicació i l’estima que hi poseu en Joan i tu, tu i en Joan, res de la Festa de la Poesia tiraria endavant. Ànims i gràcies per tot el que feu per la nostra vila, l’ànima de l’art i la seva gent”. I com que no volia ser menys, la regidora de Cultura, Mireia Rossell, també va escriure “portar la poesia i la sensibilitat poètica al carrer no és fàcil, però sincerament crec que calen espais i moments com aquests. Gràcies a vosaltres que hi poseu tot l’esforç i enhorabona per l’èxit que esteu aconseguint amb la Festa de la Poesia”. Naturalment, aquests dos darrers comentaris van ser provocats per la visió del vídeo i l’estat feliçment hipnòtic en què van quedar alcalde i regidora. I sí, ens falta un comentari, faltaria més, o més ben dit, no podia faltar, el comentari del protagonista del vídeo, l’il•lusionista de les bombolles, Pep Bou. Adreçant-se a la senyora Maria Josep Escrivà, escriu: “Les bombolles són una excel•lent metàfora per donar un sentit poètic a les paraules i en aquest muntatge, tu ho has aconseguit. Moltes gràcies!”

    ResponElimina
  6. Doncs ara que la Cèlia ens ha enllustrat l'ego amb aquesta descàrrega de generositats, ja només ens faltaria posar el colofó a aquesta bonica recreació amistosa celebrant la vinguda al món d'una personeta nova, i lamentant la pèrdua d'un gran amic d'aquesta gran família sitgetana. Ell és (sempre ho serà) Jànio Marti, el músic i director d'orquestra de ball, que ens va deixar fa algunes setmanes. La petita és Cinta, filla de Joan Duran i de Joana Fort, que naixia pels volts de Sant Bartomeu de Sitges. Joan ens va escriure en aquells dies:

    "Estimada Maria Josep,
    quin regal més sentit, més especial, més emotiu que ens fas! T'ho agraeixo moltíssim! tant l'escrit com el muntatge de fotos i versos, que ara ja formen part de l'inventari de records de la nostra (vostra, teva!) Festa.
    Molts petons! penjarem el teu vídeo a la nostra web, eh! I fins ben aviat, espero!"

    Doncs això: tornaria a dir mil vegades que m'honra la vostra amistat. I sí, fins aviat.

    ResponElimina
  7. Considerem de justícia rematar aquesta pluja d'opinions amb la dedicatòria final de la sra. Cèlia Sànchez-Mústich, una de les principals ànimes del Festival de Poesia de Sitges, i també qui ha fet possible que l'afinat concert literari que, sobre els compassos de l'article que ens ocupa, estava celebrant-se al Facebook, tinguera continuïtat als compartiments d'aquest humil burribloc. Gràcies de tot, Cèlia. Ja sap que ens entusiasmen els entusiasmes de la bona gent com vostés.

    Heus ací, doncs, el punt i final de la dama de Sitges:

    "És d'aquelles vegades que no saps com donar les gràcies. Sospites que hi ha d'haver una manera, a la mesura de les teves emocions, i gairebé la trobes però se t'escapa com una bombolla de sabó. Amics: seguiu amb els ulls aquesta bombolla d'un gràcies tan immens com impossible. En nom meu i de tots els esperits arrauxats i un pelet temeraris que fem la Festa de la Poesia a Sitges. Cèlia Sànchez-Mústich"

    ResponElimina


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................