El
passat dia 8 de novembre comunicàvem al Burrigrup de Facebook que, en
avant, deixaríem de parlar de vosté als governants i, per tant, els
tutejaríem. Però no seria un tuteig amistós i familiar com el que es
dediquen els amics o els parents ben avinguts, sinó un "tu" distant i
aspre, com el que diu un del Madrid a un del Barça, o com es diuen entre
si els que es professen antipatia. El meu avi em deia que només cal
parlar de vosté a les persones respectables, i jo no puc respectar la
presumpta dignitat social dels que no respecten ni la terra que els ha
vist nàixer (els que no són forasters). Des de llavors ençà, en lloc de
dir "Vagen-se'n a casa, senyories", els diem "Aneu-vos-en a casa,
desgraciats" i, com que referir aquesta classe de governants amb la denominació "El Govern" o "El Consell" ens
sembla botinflar el seu desprestigi, doncs hem tingut a mal batejar-los amb el nom de LA BANDA DE L'EMPASTRE.
En
realitat, la Banda del empastre fou una banda de música de caire
còmic, creada a Catarroja a principis del segle XX i desapareguda cap a
l'any dos mil. Es denominava així perquè, amb intencions humorístiques,
les seues interpretacions musicals es basaven en el desordre i el caos
(igual mesclaven un pasdoble amb una marxa fúnebre, com una peça de
Wagner amb el "Rascayú"). Cap a l'any 1930 muntaren, amb el famós artista Llapisera, els espectacles comicotaurins coneguts com a xarlotades (segur que vostés hauran sentit dir això de xarlotades, en
referència a situacions tragicòmiques ridícules i absurdes). I
nosaltres, amb tot el respecte que ens mereix aquesta formació
llegendària, hem emprat el seu nom per a nomenar pejorativament els
responsables del caos i l'empastre governamental que patim, i que
està conduint-nos a un enfonsament col·lectiu que pot tenir
conseqüències irreversibles si no els fem prompte fora.
Els
valencians una mica exigents no podem presumir de líders que hagen
destacat en positiu en el camp de la política, ni a nivell autonòmic ni
estatal (almenys en el temps que abasta la nostra memòria). Allò que es
denomina l'"Espanya de les autonomies" tingué al País Valencià una etapa
prèvia, no massa afortunada, que va conduir a l'inici d'un presumpte
autogovern descafeïnat i de segona fila, amb un Joan Lerma sucursalista,
més preocupat pels entusiasmes dels caporals de Madrid que per
propiciar els fonaments d'un País que fins aleshores ens havien negat.
Després prengueren la barraqueta les hosts d'Eduardo Andrés Julio
Zaplana Hernández-Soro, un valensiano de
Cartagena que havia accedit uns mesos abans a l'alcaldia de Benidorm
mitjançant la compra, amb diners de tots, del vot d'una trànsfuga que
batejaren com La bienpagà,
i ací fou on es va iniciar una carrera desenfrenada cap al desastre
polític, social i econòmic que ara està destruint-nos com a poble. El
successor d'Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro fou un tal José
Luis Olivas, un altre valensiano de
Motilla del Palancar que després es dedicaria a ofrenar les glòries de
la banca, i que actualment està processat com un dels responsables de la
destrossa del Banc de València. I a continuació arribà el moment de
Francisco Enrique Camps Ortiz, un il·luminat amb llum de sagristia que,
primer amb les seues batalles amb Eduardo Andrés Julio Zaplana
Hernández-Soro i després alimentant els seus propis deliris de grandesa,
va acabar matant mosques i perfumant merda amb la colònia més cara del
mercat. I l'últim de la fila: Alberto Fabra. Res de res. Un infeliç que
possiblement no estiga preparat ni per a presidir la junta de l'escala, i
que acabarà tocant el vol sense picot i sense campana.
 |
| Aspecte tètric de LA BANDA DE L'EMPASTRE, vista a ull de càmera de Kike Taberner. En falten alguns, però els que estan, a més d'una llarga comitiva de desvanits, van compartir ridícul la nit de Cristina Tàrrega, amb sopar a la salut del populatxo. |
 |
| L'autèntica BANDA DEL EMPASTRE iniciant una de les seues xarlotades. Foto que hem extret de la xarxa. Suposem que pertany als anys 50. |
 |
| Foto: Xarxa |
 |
| A punt de tancar l'article hem sabut que, l'any 2011, la Falla Cadis-Literat Azorín també havia parodiat la colla campista amb el títol de LA BANDA DE L'EMPASTRE. Compartirem, doncs, l'honor de la parida. |
 |
| Foto: Xarxa |
És
molt greu trobar-se en la situació que estem i no poder fer res per
evitar-la, però més greu encara és que els mateixos que l'han provocada i
els seus cataferros més servils s'entesten a continuar marejant la
perdiu, passant per damunt de qui siga. La Terra Mítica d'Eduardo
Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro ha acabat saquejada, subhastada a preu de saldo i
amb una pila de coses obscures per aclarir; la banca que controlaven els
mandataris valencians ha sigut liquidada i està immersa en processos
judicials per presumptes estafes; les constructores dels bufanúvols que
feien el caldo gros als poderosos estan en fallida; el Cabanyal, cul per
amunt; les macroconstruccions de Calatrava caient a trossos; un 20% de
parlamentaris pepistes imputats en casos de corrupció; Gürtels, Emarses,
Brugals, Blascos, Fabres, Urdangarins... pendents de resoldre; hi ha
una pila de deutes públics impagats i empreses que han destrossat per no pagar ni
en temps ni en forma; hi
ha un aeroport sense avions i una ruïnosa Ciudad de la Luz, que s'han quedat per a vestir sants i per als quals ara busquen algun postor, mal que siga a preu de ganga; i un
fotimer de casos, més o menys greus, que han passat de puntelletes pels
jutjats o s'han quedat directament impunes (i dels que han estat resolts
judicialment, ja s'han encarregat els afectats de no complir les sentències
condemnatòries). Recentment hem assistit al rebentament de Canal 9;
s'hi al·leguen motius econòmics i excés de personal, però ningú no ha demanat
responsabilitats als que han cremat en putiferis i bruixeries fatxes
els 1.300 milions d'euros que es deuen (això són més de dos-cents mil
milions de les antigues pessetes), ni als que van contractar les mil
dos-centes persones que diuen que sobraven; i ens temem que ja s'ha
iniciat la liquidació per derribo del
València CF, un club arruïnat esportivament i econòmicament, sumit en
un deute infumable (avalat en part per la Generalitat), i amb un camp de
futbol a mig construir (les obres es van aturar fa quasi 5 anys).
 |
| Barberà & Soler presenten: LES RUNES DE BENICALAP Quina vergonya! Foto: Xarxa |
Si als exemples anteriors afegim la manera irracional de gravar, retallar i suprimir efectius en matèria educativa i sanitària; la irresponsabilitat en el tractament cap als més desfavorits i la manera cínica i malintencionada d'atemptar contra els nostres orígens, la nostra història i la llengua que parlem els valencians, comprendran de seguida la necessitat que els components d'aquesta Banda de l'empastre i tota la colla de lleponets que reparteixen misèria abandonen la vida pública i es dediquen a cavar soques. I no invoquem només raons ideològiques, sinó el més pur instint de supervivència. Aquesta gent que ens desgoverna no està capacitada per a regir els nostres destins. Han perdut completament la vergonya i la credibilitat i la ciutadania està perdent-los el respecte. Ells no volen anar-se'n a casa, i cada vegada hi ha més gent amb ganes de pegar foc a la barraca. Si això passara, les conseqüències no serien agradables per a ningú... i els responsables serien els que no han sabut assumir dignament el desastre del seu fracàs estrepitós.
Genialitat de Chappatté que vam compartir al Burrigrup
il·lustrant comentaris nadalencs sobre LA BANDA DE L'EMPASTRE.
I per tal de tancar l'última entrada burribloquera d'aquest obsolet 2013 d'una manera noble i amable, inserirem tot seguit la felicitació oficial que hem dedicat a tota la gent benintencionada. El caganer del betlem de la sra. Pepita Vidal, fotografiat per la nostra Maria Josep Escrivà, il·lustra un emotiu poemeta boluferià de llinatge pseudobíblic. Amb això ens desitgem, a nosaltres, i els desitgem, a vostés, tota classe de felicitats i de bones ventures. I els de la BANDA DE L'EMPASTRE que siguen feliços també, però purgant les seues ineptituds ben allunyats de la vida pública.
Una abraçada cordial i sincera.
Reconec públicament que se m'han rebolicat els budells, llegint tot això. Sobretot perquè, per a desgràcia nostra, tot és real com la vida mateixa. I m'he quedat mitja hora absorta en la paraula "ineptituds" de l'última frase. Trobe que som massa considerats titlant d'"ineptituds" les criminalitats que, amb tant d'encert i tanta cruesa (d'altra banda, fidel a la realitat) s'enumeren a l'entrada. Mare meua, quin museu dels horrors! La sèrie gràfica, brutal, i adequadíssima per a il·lustrar també el procés natural de la rebolica dels budells. Que a gust se'l veu cagar, aquest caganer! No cal que demane perdó per la porcada, no? És la funció pròpia dels caganers: cagar. Tan natural i tan necessari per a alliberar excrements i substàncies nocives per a l'organisme. Llàstima que evacuar als zombis de la Banda de l'Empastre siga un poc més complicat. Bon any a tothom, a pesar d'ells, i d'elles. El dret a ser feliços només ens pertany a nosaltres.
ResponEliminaDiccionari en mà, s'atribueix la condició d'inepte a qui no té aptitud per a alguna cosa determinada o per a res. I la criminalitat refereix els actes delictuosos comesos en un lloc i un temps determinats (tot això ho diuen els diccionaris). Si açò fos un país normal no es permetria que els ineptes el governaren, i les criminalitats serien tractades per la justícia de manera ràpida i diligent.
EliminaPerò com que la normalitat no l'han inventada les persones normals, ací els mediocres i els ineptes es rifen els nostres destins, i la justícia es perd en la nebulosa del temps, de les prescripcions, dels processos processals, de les presumpcions d'innocència i dels indults governamentals. Per això jo, que sóc un poregós, em fa por que a algú li entre el nervi i entone el crit de FOC A LA BARRACA!
Completaré la seua encertadíssima dissertació escatològica reproduint una frase de l'article que ara estem comentant, quan dic, en referència als desequilibris de Francisco Enrique Camps Ortiz, que "perfumava merda amb la colònia més cara del mercat". Lògicament, eixa colònia la pagàvem entre tots... i ara continuem devent-la igualment entre tots, els que els han votat i tota la resta del populatxo.
I amb el seu permís utilitzaré la seua brillantíssima frase de comiat sense posar-li ni llevar-li coma: "El dret a ser feliços només ens pertany a nosaltres". Amén.
Por motius de manca de temps, que no de ganes, últimament no m'havia acostat per aquí. Veig que Burrera continua amb més força que mai i amb una salut i lucidesa que fan enveja. Aquest article que acabo de llegir m'emprenya, per diferents motius. Està tan ben fet que em fan mal els ulls en haver acabat la lectura. I el cor està adolorit per tanta veritat........ que pareix que no té gens a gairebé cap efecte o influència en la adormida mentalitat del nostre poble. On tenim instaurada i massa ben establerta una rentada de cervell portada a terme per les corrompudes neurones del lòbul dret, de l'esmentat cervell, que fa por o millor dit FA PENA I GANES DE PLORAR. Mirem sinó les últimes i esgarrifoses enquestes............?
ResponEliminaAmics tots de Bucomsa i, enemics també, us desitjo a tots un molt bon any. Ple de felicitat i canvis. I vull dir al meu amic molt estimat Salvador, que jo per si de cas, continuaré tractant aquests personatges de vosté. No fóra que un dia me'ls trobés a casa entaulats. Una abraçada molt gran. Eduard
Per res del món voldria que les meues gramàtiques incendiàries provocaren a persones sensibles com l'amic Eduard angoixes ni desficis. Jo intente que la meua manera d'escriure sobre les vergonyes i els ridículs dels bufanúvols i els botiflers deixe entreveure un clima d'esperança en un pròxim futur que no ha de tardar massa a arribar. Les últimes enquestes --que l'Eduard titla d'esgarrifoses-- poden tenir diverses interpretacions, però jo estic segur que no reflecteixen la incomoditat i el malestar que afecta una gran part de la població, i això ha de rebentar prompte, en un o en altre sentit (estaria bé que unificàrem forces per a intentar que la rebentada afavorisca les nostres causes comunes, i no les del fatxerio retrògrada i reaccionari).
ResponEliminaAl principi de l'article he intentat deixar clar que el tuteig que ara dediquem als governants irresponsables no és un tuteig amistós i familiar com el que es dediquen els amics o els parents ben avinguts, sinó un "tu" distant i aspre, com el que diu un del Madrid a un del Barça, o com es diuen entre si els que es professen antipatia. Per tant, si un dia ens els trobem a casa entaulats, podem dir-los sense manies "Aneu-vos-en a casa vostra, desgraciats".
El futur ens espera amb els braços oberts, Eduard. I, quan arribe el dia que tot rebente, nosaltres estarem allí... per si es presenta pegar-li foc a la barraca!