TALLS I RETALLS
Aclarim als amables lectors (i als no tan amables també) que amb això de La burrera en televisió no pretenem referir la burrera que a diari podem veure i escoltar a través de diversos canals de TV, sinó a l'experiència televisiva del programa de BURRERA COMPRIMIDA que es va emetre a CANAL 37 TV durant 3 temporades (2001-2003) amb el títol: LA SONATA DE LA PECATA MINUTA. Per tal de recordar aquell interessant experiment vam iniciar una sèrie d'audiovisuals denominada TALLS I RETALLS (aquest nom no té res a fotre amb les burreres de don Mariano ni amb les pantomimes de n'Alberto Fabra); el mes passat va veure la llum el capítol 5é, dedicat a Joan Pellicer i Bataller, metge i etnobotànic que ens va deixar l'any 2007. La referida entrega ja fou publicada al burribloc, acompanyant el magnífic article de Maria Josep Escrivà JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA», però encara no havíem presentat oficialment la novetat, tal com vam fer amb els quatre capítols anteriors. Ja saben que cada entradeta, a banda del nostre comentariet i de la inserció dels enllaços pertinents, inclou un lot de fotografies extretes de diversos programes, amb les quals estem amanint una galeria de fotos que pega un esclafit (clique ací per a veure les que hem publicat fins ara).
El 8 de març de 2002, Joan Pellicer va participar com a convidat a la Pecata Minuta, i ens va adelitar amb les aures benignes de les seues bondats i de la seua saviesa. Amb algunes imatges de l'esmentat programa (casolanes i de poca qualitat, però entranyables) hem compost una bona part de l'entrega que ara ens ocupa. Aquest capítol inclou, a manera d'introducció, una de les albaes que cantaren els Dolçainers i Tabaleters de la Safor el dia que passaren pel nostre plató. Es completa amb diversos volantins escènics de l'equip del programa (Salvador Bolufer, Cèsar Monzonís, Cristina Seguí, el Pintat de Parevell, Pep el Tito, Malva Ordiñaga, Kiko Pastor, Ferran S. Lapuente, Carlos Miralles i el mestre Giovani Pastoreli). L'editor Gabriel Sendra, que va acompanyar Joan Pellicer, també apareix en algun moment del reportatge. No es perden la interpretació del càntic "Allez enfants de la Marina": 2n classificat al concurs MARINA-HIMNES 2002.
Heus ací, doncs, l'enllaç que obri el teló d'aquest capítol:
GALERIA DE FOTOS
Tal com vam fer en les anteriors entregues, per completar aquesta presentació hem inserit també algunes fotos pertanyents a diversos programes. Com que les esmentades instantànies han estat captades de gravacions de vídeo (amb les imatges en moviment), la qualitat de les fotografies no és massa bona, però considerem que reflecteixen amb bastant fidelitat el feliç ambient que respirava la Pecata Minuta:
DOLÇAINERS I TABALETERS DE LA SAFOR
Núria i Frederic Santamaria, Miquel Ruiz, Andreu Puig
i Josep Basset protagonitzaren com a convidats
un dels programes. La foto de la dreta és total: Núria
cantant una albà mentre Miquel, el versador, li
xiuxiueja la lletra a cau d'orella.
La Sonata de la Pecata Minuta plorava i reia
amb tots els registres del sentiment,
i cantava i ballava amb totes les vares
de la burrera.
Alguns dels convidats il·lustres:
Carme Alemany, Jesús Moncho,
i els músics Ariel, Miralles i El Ripo.
Col·laboradors del programa:
Quartet de les rates (un quartet de tres components);
Carlos Miralles, Ferran S. Lapuente i Imma Crespo.
El rellotge fotografiat mostrava als espectadors
que el programa s'emetia en rigorós directe.
amb tots els registres del sentiment,
i cantava i ballava amb totes les vares
de la burrera.
Carme Alemany, Jesús Moncho,
i els músics Ariel, Miralles i El Ripo.
Quartet de les rates (un quartet de tres components);
Carlos Miralles, Ferran S. Lapuente i Imma Crespo.
El rellotge fotografiat mostrava als espectadors
que el programa s'emetia en rigorós directe.
Aquells programes van ser un mena de regal per als pobles de la Marina Alta. Una televisió, uns personatges i unes situacions de vegades reals i d’altres esperpèntiques, però nostres. No es tornarà a repetir. Per descomptat, a Canal 9 estaria censurat.
ResponEliminaEls teus comentaris generosos sempre són d'agrair, sra. Pepa. Amb aquella "Pecata Minuta" preteníem oferir una alternativa als programes a l'ús, i crec que ho vam aconseguir (la gent em recorda detalls que ni jo mateix tenia ja en la memòria). L'invent va ser fruit d'un temps i d'unes circumstàncies que ja han passat, i per això no es tornarà a repetir. Però si estiguérem en un país normal,no dubtes que en tot moment hi hauria ofertes televisives que també acabarien sent irrepetibles, perquè gent creativa sempre n'hi ha. Canal 9 ja sabem que és una autèntica estafa ordida des de la misèria i la irresponsabilitat; per tant, és un honor patir (o gaudir) la seua censura.
Elimina