El proper dissabte, 5 de febrer, tindrà lloc la inauguració oficial de la seu on ja s'ubiquen els nous estudis de Ràdio Pego.
 |
| (clic) |
Per a BURRERA COMPRIMIDA, el referit esdeveniment no representa un simple tràmit burocràtic. Estem parlant d'una ràdio que alguns de nosaltres hem viscut amb molta intensitat, i per la qual hem lluitat amb força, sobretot a l'hora d'afrontar les dificultats dels seus inicis com a ràdio lliure, i els primers anys de funcionament com a ràdio municipal.
Tot va començar l'any 1985. Després d'alguns mesos de peregrinació per diversos locals, de contratemps en contratemps (algun dia contarem tot això), Ràdio Lliure de Pego va poder assentar-se en un primer pis del carrer Sant Lluís, on va mantenir els estudis fins a l'any 1989, quan el col·lectiu que gestionava l'emissora va decidir posar fi a les emissions per "imperatius legals", que també contarem algun dia. Feia unes setmanes que l'administració, després d'onze anys, havia aprovat un reglament constitucional de radiodifusió per ones que posava fi a la situació d'al·legalitat d'allò que denominaven ràdios lliures (cal aclarir que al·legalitat i il·legalitat no són la mateixa cosa). No sabem com ni per què (però ho imaginem), la nostra ràdio va ser elegida per a ser la primera que tancara; altres emissores similars a la nostra van continuar emetent sense rebre avisos ni amenaces, però nosaltres, a les poques setmanes, vam començar a empomar patracols personalitzats que advertien de les multes de fins a 10 milions de les antigues pessetes si no cessàvem l'activitat immediatament (fins i tot, algú trucava per telèfon a les cases per a preguntar si encara funcionava la maleïda emissora). Cal aclarir també que Ràdio Lliure de Pego va funcionar durant eixos quatre anys sense cap tipus de subvenció ni ajuda oficial. Les instal·lacions van ser sufragades per alguns membres del col·lectiu, i els responsables de cada programa pagàvem una quota mensual que servia per al manteniment i les despeses pròpies de l'emissora.
Gent de Burrera Comprimida formava part d'eixe col·lectiu; entre altres tasques vam assumir el programa esportiu i el magazín dominical Bon profit, un programa que va començar a emetre's el 6 d'octubre de 1985, i que es va acabar onze anys després per presumptes avaries al repetidor. L'esmentat programa va aportar a la radiofonia local més de 300 edicions, per on van passar al voltant de mil convidats distints, de totes les classes i condicions.
Gent de Burrera Comprimida formava part d'eixe col·lectiu; entre altres tasques vam assumir el programa esportiu i el magazín dominical Bon profit, un programa que va començar a emetre's el 6 d'octubre de 1985, i que es va acabar onze anys després per presumptes avaries al repetidor. L'esmentat programa va aportar a la radiofonia local més de 300 edicions, per on van passar al voltant de mil convidats distints, de totes les classes i condicions.
L'any 1993, Elvira Cambrils i Joan Antoni Oltra (components del col·lectiu abans esmentat) eren regidors de l'ajuntament, i una de les tasques que es van proposar va ser legalitzar la ràdio i reprendre les seues emissions. I així, sota l'assessoria jurídica de Ximo Tur (actual alcalde de Calp), l'ajuntament va sol·licitar la concessió de la llicència com a ràdio municipal que seria gestionada per una mercantil pública denominada Ràdio Pego SL (la susdita mercantil es va dissoldre fa 4 anys, i ara la ràdio està gestionada directament per l'ajuntament). La primera etapa d'aquesta modalitat de ràdio municipal es va desenvolupar amb la mateixa filosofia de ràdio participativa utilitzada pel col·lectiu anterior, si bé tothom estava d'acord que calia donar a l'empresa un caire més professional, en la mesura que les possibilitats ho permeteren. Va assumir la direcció el meu Toni Ribera, i el programa Bon profit va reiniciar la tasca el 26 de setembre de 1993, i es va mantenir al peu del canó fins a l'arribada de la presumpta avaria abans esmentada.
Malgrat tot, el programa va desaparèixer sense cap desfici per la nostra part, i amb la sensació d'haver acomplit un repte i un propòsit. Per això, ara mateix contemplem en la distància la consolidació d'aquella radiet que qüestionaven els de sempre, i no podem evitar, amb tota la nostra modèstia i humilitat, sentir-nos part viva d'una història que afortunadament continua, malgrat les vicissituds que en determinats moments han afectat la seua trajectòria.
 |
| Sara Garcia. Actual directora de Ràdio Pego |
Malgrat tot, el programa va desaparèixer sense cap desfici per la nostra part, i amb la sensació d'haver acomplit un repte i un propòsit. Per això, ara mateix contemplem en la distància la consolidació d'aquella radiet que qüestionaven els de sempre, i no podem evitar, amb tota la nostra modèstia i humilitat, sentir-nos part viva d'una història que afortunadament continua, malgrat les vicissituds que en determinats moments han afectat la seua trajectòria.
 |
| Cèsar Monzonís (a l'esquerra), anterior director, conduint un programa. |
Així doncs, 25 anys després d'aquella escaleta del carrer Sant Lluís, que va continuar en una altra escaleta ubicada on ara hi ha l'arxiu municipal, i va seguir a l'escalota de tres pisos del carrer Sant Agustí, Ràdio Pego ha traslladat els seus estudis a un local situat en una planta baixa, ampli, cèntric, ben protegit i amb accés per a tothom. Serà inaugurat el dia 5 de febrer. L'amiga Sara Garcia, actual directora (successora del també burreracomprimit Cèsar Monzonís), ens ha convidat a aportar el nostre testimoni durant la programació especial que se celebrarà al llarg del dia. Nosaltres allí estarem, contents i agraïts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada