Calla, escolta, fes faena,
espavila i no t’encantes
que demà hi haurà control.
Caldrà fer-lo en tres quarts d’hora
tant si es vol com si no es vol.
Maria Dolors Pellicer
espavila i no t’encantes
que demà hi haurà control.
Caldrà fer-lo en tres quarts d’hora
tant si es vol com si no es vol.
Maria Dolors Pellicer
El mes de febrer passat vaig estar compartint vivències poètiques, lectura i conversa amb alumnes de l'IES Gregori Maians d'Oliva. L'experiència va ser summament enriquidora. Al capdavant d'un alumnat estimulat i participatiu sempre hi ha un equip de mestres inquiets, capaços d'estimular i que segurament entenen la docència com un intercanvi d'aprenentatges vitals compartits. Dic vitals, no curriculars, ni acadèmics, ni exclusivament textuals.
 |
| Una de les imatges dibuixades sobre l'arena d'Amadeu Vives. |
Amb el seu alumnat hi havia, aquell matí d'Oliva, Gabriel Garcia Frasquet i Roser Sastre Torrens, professors del Departament de Valencià, i Josep Antoni Alberola, músic i pedagog de la música, que hi treballa organitzant activitats de dinamització i motivació a la lectura. Unes hores després d'aquesta trobada, el músic Alberola m'escrivia això:
"Jornades com la de hui ens fan reflexionar, i molt!, sobre el nostre quefer diari amb horaris estrictes, espais restringits, taules ordenades, alumnes distribuïts classe rere classe, programacions, reglaments... Aquest matí m'ha vingut al cap el llibre de Foucault "Vigilar i castigar", cada dia més el nostre sistema educatiu s'assembla al que deia Michel [Foucault]. Per sort, de tant en tant tenim alenades d'esperança, de saber que un altre tipus d'educació és possible, hui ha sigut un dia d'aquests."
 |
| Irene Escrivà, mestra i directora del CEIP Ambra de Pego i Pepa Pons Costa, mestra, ànima activa d'aquesta i de tantes experiències creatives de l'escola, demostren amb la seua tasca diària que sí, que un altre tipus d'educació és possible. |
Multitudinària fou l'alenada d'esperança que vaig respirar jo, el passat dijous 25, gràcies a l'alumnat, a les organitzadores i als artistes —menuts i grans— del Col·legi Públic Ambra de Pego. Ens hi havien citat, al Teatre Municipal, per participar de l'espectacle titulat Paraules, música, mar i... arena. Com s'hi va explicar des de l'organització, l'activitat s'emmarcava dintre dels múltiples projectes culturals que està desenvolupant el CEIP AMBRA: Projecte Europeu Comenius-Regio i Febrer Cultural sobre l’aigua, Pla de Foment de la Lectura, La mar de paraules de l’AMPA, Projecte d’Innovació educativa contra el fracàs escolar a través de la Música.
 |
| Es pot fullejar —de manera virtual, clar— el contingut de l'espectacle, amb dades sobre els artistes convidats, punxant ací. L'elaboració del quadernet electrònic és de Pepa Pons. |
El teatre de Pego es va omplir de gom a gom amb els i les alumnes que hi acudiren des dels centres educatius del poble. Des d'Ambra, mestres i alumnat havien organitzat un gran muntatge audiovisual i literari, que havia de fer de cloenda de les activitats de Foment Lector i de la Setmana del Llibre. A la primera part, amb la recitació col·lectiva de poemes de Maria Dolors Pellicer, que l'artista plàstic Amadeu Vives anava il·lustrant en directe amb els seus dibuixos sobre arena projectats a l'escenari. La capacitat de generar màgia visual per part d'aquest home és incommensurable.
 |
| Alumnes preparats per a recitar poemes de Maria Dolors Pellicer extrets dels llibres: Versos diversos, Versos de tres sabors i Nombres con sabor a verso. |
Cristina Martí (dolçaina), Àlex Velázquez (piano), Amadeu Vives (animació amb arena) i jo mateixa, amb la narració del conte L'Home del Capell de Palla, ens n'encarregàrem de la part final. I tot plegat fou un goig dels que es repeteixen poques vegades. Si en teniu curiositat, ací podeu llegir el conte complet, que hi vam acompanyar en el seu moment amb alguna de les il·lustracions en arena d'Amadeu.
 |
| Una imatge encantadora dels joves rapsodes atents a les valuoses indicacions de la mestra Rosa Mari Morera Sendra. |
Per concloure l'acte, se'm va demanar que acompanyara l'auditori en la recitació de la primera estrofa de la "Cançó de la rosa de paper", de V. A. Estellés. I les més de 500 animetes que poblaven el teatre de Pego vam dir a l'uníson allò de:
Ella tenia una rosa,
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.
una rosa de paper,
d'un paper vell de diari,
d'un diari groc del temps.
 |
| Un exemplar de les roses de paper, precioses, que l'escola Ambra ens va regalar, als artistes convidats, fa ara d'escorta d'una de les prestatgeries amb llibres de ma casa. Això és l'exemple d'una satisfacció d'aquelles senzilles i alhora grandioses, que no es paguen amb diners, per molt humil que siga el material que ha donat vida a la rosa. |
Hem completat aquesta petita entrada amb una altra petita segona part, on hem inserit algun poema de Maria Dolors Pellicer, i alguna il·lustració de Xelo Garrigós, per al llibre 100 haikus amb gust de boira (Edelvives Baula). Si us ve de gust llegir-ne més, hi podeu accedir des d'ací.
Qui millor que Maria Josep per a transformar en paraules el que va esdevenir en un espai i temps en el que es van fusionar l'art i les emocions. I us puc assegurar que es va arribar ben endins de cada persona que hi va acudir. Va ser una demostració diferent i de qualitat. El professorat l'ha considerat de categoria. MOLTES GRÀCIES!!!
ResponEliminaJo no he fet més que alçar acta d'allò que vaig veure, que vaig viure, que vaig sentir i que vaig admirar, el dia 25, al Teatre Municipal de Pego, instigat pel col·legi Ambra i els i les mestres que sé que hi treballeu de valent. Dur endavant un acte amb la implicació de tanta gent, i tanta gent jove, no és gens fàcil. Per a mi va ser una demostració de sensibilitat i d'entusiasme que em va alliçonar l'ànima. I a banda, no us negaré que tot l'equip que férem L'Home del Capell de Palla ens ho gaudírem moltíssim. Així és que, com em va dir també M. Dolors Lloret: hi havia màgia..., que és d'altra banda, el que tothom preteníem. O no...?
EliminaBesades molt i molt agraïdes.
Gràcies Mª Josep per les teues paraules ací al Burribloc i per la teua presència al l'acte literari de l'escola AMBRA. Va ser un plaer per als sentits envoltat per la màgia de les emocions. Despertar les emocions i els sentiments del nostre alumnat és educar para a viure: EDUCAR en majúscula i VIURE des de dintre. Mai deixarem de fer-ho.
EliminaIrene
"Viure des de dintre", "plaer per als sentits", "despertar les emocions": si jo fóra ara mateix alumna vostra em sentiria molt privilegiada, perquè m'estaríeu donant les claus per a aprendre a ser feliç. Quina responsabilitat més gran que aquesta es pot demanar a algú que ensenya? I encara més gran quan s'afirma amb el convenciment amb què tu ho fas. Enhorabona per la vostra feina. No són temps fàcils, però la vostra energia s'imposa per damunt de totes les dificultats. Molta sort, Irene.
EliminaQuant educar es una passió el treball dels docents es coverteix en un obra d'art, les obres d'art tenen la capacitat d'emocionar, i les emocions ens fan creixer com a persones.
ResponEliminaUn poble viu i sobreviu mirant al futur i amb la saviesa dels seus habitants. L'educació del poble resideix a l'escola, la nostra escola.
Gràcies al Ceip Ambra i a tot l'equip docent.