6/08/11. Dia de la Transfiguració del Senyor
 |
| La Transfiguració del Senyor. Tarja de felicitació que mostra el Nostre Senyor transfigurant-se davant la mirada de diversos sants i de Salvador Bolufer |
El dia 6 d'agost de 2005 vaig encetar el costum, ja convertit en tradició, d'autofelicitar-me el dia del meu sant amb alguna parida epistolar de caràcter emotiu. Aquell dia d'aquell any em vaig escriure a mi mateix una sentida felicitació i me la vaig enviar per correu electrònic, adjuntant un poema que també m'havia autodedicat, el qual inseriré més avall. Després de l'enviament vaig apagar molt dissimuladament l'ordinador i el vaig tornar a connectar fent-me el despistat (ja saben que aleshores s'accedia a Internet a través d'un servidor, i calia connectar-se cada vegada que es pretenia arribar a la bústia electrònica, per a la qual cosa era necessari suportar un sorollet infernal que marcava el recorregut del referit contacte). Amb un exercici d'imaginació vaig oblidar que m'havia enviat la felicitació esmentada, i així, xiulant xiulant, vaig aconseguir l'efecte sorpresa que pretenia. No cal dir que, en rebre la felicitació, vaig ser presa d'una forta càrrega emotiva que vaig haver de controlar per tal d'evitar arrancar en plors a llàgrima viva.
 |
| Salvador de Mira-rosa. El Diví dels Poblets |
Vaig rebotar l'enviament a la gent que componia el meu directori electrònic per tal de fer-la participar de les meues emocions, i explicava que el 6 d'agost és el dia Sant Salvador, sant de totes les dones i homes agraciats amb eixe nom tan bonic, però jo mai no m'havia preocupat de rebre les oportunes felicitacions ni de festejar tan honrosa onomàstica, ja que als calendaris oficials no consta per a res Sant Salvador. El santoral eclesiàstic refereix eixe dia com La Transfiguración del Señor, circumstància que em va provocar frustracions en la meua infantesa, car el meu Sant NO apareixia al calendari i, damunt, NO tocaven el vol com feien quan celebraven altres sants més populars. Lògicament, això de la Transfiguración del Señor em sonava força estrany, i no m'abellia en absolut que em digueren Transfigurador Bolufer.
Un bon dia vaig assistir com a músic a la processó del Salvador a l'actual municipi dels POBLETS (aleshores eren Setla, Mira-rosa i Miraflor, paratge que es coneixia també com Els Llocs), i per primera vegada vaig notar el privilegi de tenir un sant important i glamurós. Cal afegir que, als Poblets, El Salvador de Mira-rosa és el patró, i porta per sobrenom El Diví (en castellà, El Divino, i en trilingüe fontdemorí Diví/Divino/Divine).
 |
| Façana de l'ermita del Salvador, a l'antiga Mira-rosa (els Poblets) |
Aprofitant el primer 6 d'agost d'existència del burribloc he volgut reviure aquells moments tan especials de l'any 2005, però en lloc d'autofelicitar-me per correu electrònic ho faré a través d'aquesta nova modalitat internauta. Així, quan publique aquesta autofelicitació, apagaré sigil·losament l'ordinador i faré un exercici mental per a esborrar de la ment la meua actitud, egocèntrica, però noble. Després em connectaré de nou, fent-me el despistat, i entraré al burribloc, com qui no fa. A ben segur, l'emoció m'embargarà en cos i esperit quan llija la següent frase:
Per molts anys, Salvador. Salut, felicitat i TV3
No signaré la felicitació per tal de no autodescobrir-me i trencar l'efecte sorpresa d'una forma tan imprudent. Possiblement repetisca l'exercici diverses vegades, durant tot el dia. Així trauré més profit a la parida.
Tal i com he promés abans, inserisc a continuació el poema que em vaig autodedicar l'any 2005, encara ple de vigència i tendresa:
PREGÀRIA AL SALVADOR
(Autofelicitació en el dia del meu Sant)
Dedicada a mi mateix
i a la bona gent dels Poblets
Salvador de Mira-rosa,
entre els Sants, el més Diví...,
nom poètic que proposa
recordar –en vers o en prosa–
Espriu, Allende o Dalí.
I entre cants de Serafí
brolla amb força el redemptor,
pintant llums sobre el camí
de la fosca tenebror...
No debades, El Diví,
és fill del Nostre Senyor.
Vull pregar-li al Salvador
que ens lliure dels xantatgistes
esbirros de l'invasor...
i d'aquells oportunistes
que s'han vestit de golfistes
del ram especulador,
amics o protagonistes
del vendaval destructor.
Al caliu de la calor,
(a l'agost –com és costum–)
sortirà una provessor
enlairant El Salvador
sobre el broll d'un raig de llum...
I entre espurnes de perfum
flairarà el Sant paladí,
passejant sota el rum-rum
del mundanal vespertí.
Salvador és El Diví...
Mira-rosa és la divina,
i Els Poblets, cap del destí
d'una festa genuïna...
Jo sóc aquell pelegrí,
que a vegades pelegrina
per les ombres del confí
de la Marjal pegolina.
I amb la flaire llibertina
de la flor del romaní,
acomiade ja per hui,
una rima clandestina
que m’he dedicat a MI .....
un Salvador pegolí
que campa per La Marina.
POSTDATES:
. Si em veuen hui pel carrer, no em descobrisquen l'existència d'aquesta autofelicitació. Així renovaré la grata sorpresa cada vegada que entre al burribloc.
. Tal vegada algú considerarà estranya aquesta manera de celebrar una onomàstica, però coses més grosses hi ha en la vinya del senyor i ningú no s'espanta. A més, si Don Francisco Camps s'autofelicita pels seus envaniments desvanits, a cavall de cotxe oficial amb xòfer, sou, despatx i secretària particular que li paguem entre tots, també tinc dret jo a autofelicitar-me, a cavall de carro i haca... i a l'ombra d'algun burribloc que empare les meues alegries campaneres.
Impressionant. Les 24 vegades que he visitat el burribloc des de la publicació de l'article han representat 24 descàrregues emotives de primera magnitud. Gràcies, Salvador. Amb la teua felicitació has aconseguit que tu i jo, "felicitador" i "felicitat", unim les nostres forces en favor de la pau i la concòrdia. Visca el Salvador! Visca la Transfiguració del senyor!
ResponEliminaAborronat i el somriure a la cara!
ResponEliminaAmic Salvador:
ResponEliminaAhir, 6 d'Agost, també es festiu al meu poble de Calp. És la festa dels fadrins i pertoca pujar a la famosa ermiteta que tenim al caramull d'una lloma (hui en dia, tens que arrimar-te a un GPS per poder trobar-la ja que queda ubicada enmig d'un fum d'edificis). Aquesta romeria és coneguda pels desmais tant sovint a causa de la calor estiuenca. Cal tindre molta mala burrologia per endur a les xiques fadrines vestides de noietes a visitar tant entranyable Sant que, per aquestes terres, encara no es "diví".
Aquest dia 6 d'agost coincideix amb la presa de Calp per part del nostre rei En Jaume, però que jo recorde ningú se'n recorda de tant, i ara si, entranyable data.
Així que amic Bolufer, u d'aquest anys t'engalanes com a fallera major i anem els dos de pelegrinatge a demanar-li al diví quelcom de bo.
Moltes felicitats des d'aquest allunat poble fronterer de Calp, posteriorment dit Calpe, retornat a Calp i, de nou, eleccions després, tornar a Calpe. (Aventatges del trilingïuisme Fontdemorí o Ciscardí)
Jo sóc aquell pelegrí,
que a vegades pelegrina
per les ombres del confí
de la Marjal pegolina.
un Salvador pegolí
que campa per La Marina.
el jo et diga: meravellós!
Fes bondat!
M'he revestit de "felicitador" per a mostrar al "felicitat" la meua satisfacció per l'èxit emotiu que està tenint aquest esdeveniment onomàstic. Ja sap, sr. Bolufer, que vosté i jo formem una dualitat indestructible. Hem nascut junts, vivim apegats l'un a l'altre i morirem solidaris amb nosaltres mateixos entre salvadors transfigurats i transfiguradors tocats de l'ala.
ResponEliminaDeixe per a vosté les respostes pertinents als comentaris que han publicat, el sr. o la sra. anònim, i el nostre benvolgut Bernat Banyuls.
Au!, fins aviat.
Ha quedat bé l'autofelicitació burribloquera. Afegiré la meua felicitaciótardana perquè com solen dir: un bloc es nodreix dels comentaris, en aquest cas "burricomentaris".
ResponEliminaEspere que continue gaudint de la felicitat del dia del sant.
Salut
Açò és indescriptible, senyors i senyores. Estic pensant de fer com fan els Moros i Cristians, i celebrar el "mig any" del sant per a tornar-me a autofelicitar. Aquest matí hi era lluny de casa, i he estat a punt d'entrar a un auditori públic per tal de, amb un euret, utilitzar un ordinador que em fera reviure sorpreses tan delitoses (no ho he fet per por que la xicota encarrerada s'espantara amb les meues emocions). Gràcies a la gent que, ací, al facebook o al correu electrònic ha compartit amb mi aquesta delirant experiència. Em fa feliç que el sr. anònim s'haja aborronat amb un somriure a la cara, que l'amic Bernat em conte la romeria on les xiques fadrines es visten per a visitar el sant (Bernat titla de "mala burrologia" el fet que se les enduguen vestides -a les fadrines-, però... no voldrà que vagen en porreta a veure el sant!), i que Pepa Guardiola, tan sol·lícita com sempre, em dedique burricomentaris onomàstic. Gràcies a tots, i gràcies també a Bolufer per haver tingut la brillant idea d'enviar-se a ell mateix els beneplàcits que jo he rebut. Per molts anys, Salvador. Gràcies. De res.
ResponEliminaAra que trobe que dóna per conclòs el procés de totes les complaences autofelicitadores --les pròpies de vostè, i les nostres, que les hem gaudides-- reconec que en la vida hauria imaginat que poguera donar tant de gust exclamar en públic allò de 'Ma que té vostè burrera, senyor Bolufer!' No perda de vista el seu sentit de l'humor, perquè això garantirà la nostra rialla. Gràcies.
ResponEliminaCom sempre, GENIAL!!!! Espere que continues sent sempre igual i amb la mateixa burrera. Felicitats i besets
ResponElimina