...

............................................................................

dimarts, 18 d’octubre del 2011

XIQUEEEES..., PEEEIX!!!


  • (SECCIÓ: L'ALTRA BURRERA. Capítol seté)

ELLA
Va ser a Canal 9, eixa tele infumable que devem entre tots els valencians, on solen acudir algunes peladilles mediàtiques a desfogar les seues histèries i a repartir les seues misèries (cobrant, per descomptat). En un dels habituals programes de debat on s'organitzen autèntics homenatges al poc trellat, a base de crits i sense dret a rèplica, sembla que parlaven sobre educació quan, de sobte, una tal Rocío Casanova va irrompre en formes categòriques per a dir: "Con la que está cayendo... me irrita... me cabrea i me da un poco de pena que estén empecinados con el tema del valenciano...". Com que no hi havia cap interlocutor vàlid (ni invàlid tampoc) per recriminar eixa xica que estava faltant al respecte a una de les llengües oficials que parlem els valencians, ella va continuar incidint, una i altra vegada, amb el seu enfebrit criteri contra "el valenciano", afegint cada vegada que era la seua opinió. És cert que el presentador del programa va fer un tímid incís indicant a la xarlatana que es tractava de la nostra llengua, i també que la portaveu d'EU, Marga Sanz, convidada al programa, va explicar els motius del tal "empecinamiento" amb arguments políticament correctes (clique ací per a escoltar la sra. Sanz), però no hi va quedar gens clar que aquesta dona confon infàmies amb opinions i qüestiona qüestions que són inqüestionables, legalment i moralment.
El cobrador
del frac
És trist veure amb quina frivolitat aquesta paia va mesclar drets i sensibilitats dels valencians amb les brutícies d’un merder que han creat determinades forces irresponsables de la galàxia on, segurament, ella es mou… I és més trist encara veure com, damunt, ho fa a casa nostra, als nostres morros, i cobrant d’una tele que, segons diuen, ha portat a la ruïna als seus principals proveïdors.

Si els sembla bé, peguen una miradeta al vídeo i després continuarem amb l'assumpte: 

(durada del vídeo: 1 minut i 31 segons)
                  

Aquest vídeo ha estat penjat a youtube pel canal Intersindicalrtvv (cliiic). Transcrivim íntegre el comentari d'edició que publica el grup esmentat:

Il·lustració extreta
 d'Intersindicalrtvv


"La col·laboradora Rocío Casanova té una opinió personal sobre el valencià. I l'expressa en Canal 9, la televisió que parla, o hauria de parlar, en valencià. Hui, en la secció "Açò és precís", ens preguntem què fa esta senyora parlant en castellà, eixint en Canal 9 o expressant eixes opinions sense que ningú li done a llegir la Llei de Creació de RTVV. Casanova ja va triomfar la primavera passada en esta mateixa secció emparant a Berlusconi. Nosaltres també creiem que RTVV guanyaria molt si no tornara mai més. És una opinió personal".



Fem nostra l'opinió "personal" d'Intersindicalrtvv, però també opinem que, d'aquesta i d'altres coses, caldria demanar responsabilitats als directius de Canal 9 i als polítics que els sustenten. Segurament, l'actual president Fabra no ha sigut el culpable que la tele en qüestió haja tocat fons, però ara és el Cap del Consell i li toca carregar amb el mort que els seus coreligionaris antecessors li han deixat. N'Alberto ostenta el càrrec des de fa quatre mesos, i encara no hem vist cap detall que ens faça pensar que l'assumpte porte camí de millorar... ni d'afrontar els 1.300 milions d'euros en deutes i empastres que ens han deixat per herència. 

Per cert... el comentari d'Intersindicalrtvv parla d'una incursió que donya Casanova havia fet anteriorment, també a Canal 9 (com no!), en un programa on sembla que parlaven de les alegries de la bragueta de Berlusconi. Miren ací quina és l'opinió personal de la xerraire en qüestió:

(durada del vídeo: 1 minut i 43 segons)
                  


Aquest vídeo també ha estat penjat a youtube per Intersindicalrtvv, i aquest és el seu comentari d'edició:

"Canal 9, novament, en el centre de l'escàndol. L'exdirectora de comunicació del V Encuentro Mundial de Familias (i exredactora d'ABC) fa apologia de la prostitució infantil al programa Bon Dia. És que no hem tingut ja prou de bunga-bunga?"

ELL, Il Cavaliere

Per la nostra part, ja n'hi ha prou per hui. Somiarem que algun dia, figures com la tal Rocío Casanova puguen contar les seues opinions personals als seus familiars..., o al seu gos domèstic. Sa casa és un lloc més adequat que Canal 9 per a proclamar bravates sobre la llengua dels valencians, o per a especular sobre els envaniments de la pelila de Il Cavaliere.


Capítols anteriors d'aquesta secció:


1. EL REPELENTE NIÑO VICENTE


5 comentaris:

  1. Jo a aquesta "senyora" li contestaria que el nostre "empecinamient" amb el valencià és culpa de gent inculta com ella, (no m'atrevisc a cridar-la burra per respecte a aquesta pàgina i a aqueixos nobles animals), que no saben parlar-ho, ja que si ella, i la resta com ella, ho parlaren s'acabaria el problema de socarrel.

    ResponElimina
  2. Una anècdota, que no sé si ve massa a tomb, però pot servir per a reflexionar: la setmana passada vaig estar dinant en un restaurant d'un poble de l'Alta Garrotxa, Beget, 20 habitants durant tot l'any, un punt d'interès turístic gràcies a una imatge romànica del s. XII. Allà ens va atendre una xicota d'aspecte indú, en un perfecte i cordialíssim català. Diumenge passat vaig dinar en un restaurant d'un poble de la Marina Alta, Forna, al voltant de 600 habitants, un punt d'interès turístic gràcies al castell de finals del s. XII. Allà ens va atendre una xicota d'aspecte centreeuropeu, en un quasi perfecte castellà. I per cert, els meus acompanyants s'hi van adreçar de la mateixa manera: "pelotas de puchero", li demanaren. Mentre la societat no es crega que el valencià és un valor del nostre poble, i el defensem com a tal, per qui pretenem fer-nos respectar?

    ResponElimina
  3. y lo voy a poner en castellano por si me lee esa señora.
    esto pasa por ver canal lou, donde se gastan el dinero de los valencianos pagando a esa gente que como no es nadie se refugia en el escándalo para ganarse las algarrobas.
    y mientras tanto las facturas sin pagar.

    ResponElimina
  4. Hola! Sé que arribo una mica tard per a fer un comentari a aquesta abarraciò! O pot ser que mai és massa tard. Però on anem? No podriem dir que ja n'hi ha prou de tot això? Quand de temps a de passar si encara hi ha cura? Com és com passejar per Dénia, com vaig fer el dissabte passat per la vesptrada i amb molta pena he de confesar que vaig comptar les persones que per Marqués de Campos es creuaven amb mi, i cap ni una de elles, cap d'elles anava parlant la nostre llengua, totes TOTES parlaven l'altre llengua anomenada coofial. Estic d'acord amb Maria Josep quand diu allò de "pelotes de puchero", el problema és que no volen parlar valencià i damunt els hi fem el brou perque hi coguin "las pelotas de puchero" No som tots una mica o un molt culpables? Eduard

    ResponElimina
  5. Quin goig veure't aparèixer per fi amb el teu nom, Eduard! No patisques, que ací no arriba ningú tard, i menys encara quan cada dia tenim insuportables com aquestes, que són com el gram, que per molt que estires i estires, i arranques, mai no deixa de reaparèixer damunt de la terra.
    No sé jo si els dediquem massa temps i tot... Però mira, gràcies a posar-les a caldo (això està buscat), tu has eixit amb aquesta expressió tan bonica de "els hi fem el brou perquè hi coguin les 'pelotas de puchero'". La qüestió és no deixar mai d'idear, que d'això sí que en sabem una mica.

    ResponElimina


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................