Per Salvador Bolufer
Ja vam comentar en el seu moment que aquest modest burribloc va nàixer amb la intenció de comptar amb un lloc on poguérem emmagatzemar el material històric de Burrera Comprimida que hem pogut recollir. Però prompte ens vam adonar que, a banda de la funció esmentada, l'invent podria servir per a publicar tot allò que ens vinguera en gana, sense necessitat de demanar almoines subvencionades ni dependre dels protocols, dels gustos o dels capricis dels mandataris ni dels poders fàctics més convencionals. Així, i malgrat el curt espai de temps que ha transcorregut des de la inauguració d'aquesta parida virtual (el proper 10 de novembre en celebrarem el primer aniversari), la quantitat i la diversitat de la matèria inclosa ens sembla intensa i interessant (clique ací per a visitar el BURRÍNDEX).
Algunes vegades hem tingut a mal ironitzar sobre els despropòsits dels mandataris, les bravates dels bufanúvols, els autobombos dels mediocres, les estafes dels corruptes o les brofegades dels imbècils..., i altres vegades hem sublimat les petites grans coses que ens alimenten alegries, ens redimeixen els desficis i ens tonifiquen l'esperit. I hem procurat fer tot això en clau d'humor i en formes divertides.
Hui volem iniciar la celebració de l'aniversari abans referit, i hem pensat fer-ho retent un especial homenatge a la vida. A tal efecte, hem imaginat un particular "Corredor Mediterrani" (frase de moda aquests dies) que comença a Benissa i acaba a Barcelona. D'un punt a l'altre, en poques setmanes han nascut quatre precioses criatures. Per la proximitat i l'afecte que ens uneix als seus progenitors, hem pensat presentar-les en societat i honorar així les entranyes del burribloc, tan humil com benintencionat, que ara tenen entre ull i ull.
Per si a algun tocacampanes li pega per qüestionar l'interés públic que puga tenir aquesta crònica social, m'avançaré a dir que a mi tampoc no m'interessen per a res els naixements de prínceps i princeses, les bodes de la duquessa d'Alba, les histèries de Belén Esteban, o els problemes puticulars dels especialistes en assumptes del cor i del cul.
Fets els oportuns aclariments, comencem el nostre festival. Relaxen-se, alenen aire fresc... i gaudisquen la bellesa en el seu màxim exponent:
 |
Esperant Marc LOLÍN Ens hagués agradat comptar amb estampes com aquesta pertanyents a Mònica, Gemma i Isabel, per tal de muntar amb les quatre un homenatge a l'estètica humana. Però com que només tenim la imatge de Lolín, doncs ella representarà aquest afinat càntic d'esperança en el futur. |
 |
Els primers minuts JOSEP "Corredor Mediterrani". Mònica Aparicio regalava al món el petit Josep. Mònica i Sergio ja són pares d'una xiqueta, Neus, i per això Josep és l'únic no primogènit dels nounats que ara presentem. Com que la mare és companya de treball de qui escriu aquestes línies, conec de prop el desenvolupament prenatal de Josep i, per tant, em considere parent virtual de tan preciosa criatura. |
 |
Els primers dies MARC Unes setmanes després, les aures benignes de la vida arribaven a Gandia. Lolín Serralta consumava la seua maternitat. Ella i el seu marit, Diego, ens presentaven el petit Marc. Lolín és una de les muses que han emparat la nostra burrera i han inspirat versos al trobador que ara parla per escrit; per tant, rebem la seua descendència amb el més afectuós dels honors. Segurament, l'avi Vicent haurà esgotat totes les cintes de vídeo del mercat enregistrant les gràcies del nétet. |
 |
Les primeres hores ADA A continuació, les forces de l'alegria feien parada i fonda a Tavernes de la Valldigna, on Gemma Sendra ens brindava l'existència d'Ada (en aquest cas, va ser xiqueta). Gemma és de Pego, filla de la major de les meues cosines germanes. Per tant és, a molta honra, reneboda meua. Diuen que el pare, Raül, porta quasi 15 dies ballant amb un peu. Nosaltres també estem contents. |
 |
Els primers segons GINA I aquesta ruta de felicitats concloïa (pel moment) fa uns dies a Barcelona amb el naixement de Gina. Unes hores després de l'esdeveniment, el pare de la criatura penjava al Facebook la joia fotogràfica que poden veure, amb una nota que resava: "Isabel i jo volem compartir amb tots vosaltres la primera foto de Gina. Aquesta xiqueta és tan petita com bonica. Sa mare està molt bé. Son pare no hi cap dins d’ell". Isabel Moll i Paco Vila són dos saforencs que viuen a Barcelona, amics de la casa i vinculats a Bucomsa per circumstàncies casuals i gracioses, tan boniques com la xiqueta que ens han portat al món. |
Com es diu en l'argot eucarístic... AL·LELUIA!!
.
De segur que Neus i Josep estaràn ben orgullosos de la seua presentació en societat!! Es tot un plaer formar part d'aquest primer any del Burribloc d'aquesta forma tant bonica i especial, moltes moltes gràcies guapet.
ResponEliminaRes no m'agrada tant com agradar a la gent que m'agrada. El plaer és meu per haver pogut dedicar-vos aquest petit detallet. Ja saps que he viscut de prop les alegries i els desficis del teu embaràs, i per això m'he pres el llibertinatge d'adoptar el bo de Josep com a parent especial. Un bes per a tots els de ta casa i els de la de Sergio.
ResponEliminaPer cert. Des que hem publicat aquest post, ara fa poc més de 3 hores, 25 persones han enllaçat l'entrada, i el nombre de visites al burribloc està sent espectacular. És clar que les bondats de les vostres criatures desperten més emocions que les bravates dels bufanúvols.