...

............................................................................

dimarts, 29 de desembre del 2015

LA FI DEL MÓN


Per Salvador Bolufer

L'any 2008, la Falla Sagrada Família-Corea de Gandia publicava "La Bíblia en vers", un experiment poètic que vaig escriure amb l'única intenció d'explicar la falla d'aquell any, però que acabaria marcant un punt d'inflexió en el desenvolupament de la meua tasca creativa en favor de la poesia satírica. Amb la idea pretenia exposar irònicament tot allò que es volia criticar, però fent paral·lelisme amb les històries que conta la Bíblia. Així, per molt exagerats que foren els meus plantejaments, difícilment podrien superar les fantasies al·lucinants que contemplen les Sagrades Escriptures, algunes d'elles considerades dogmes de fe per l'Església Catòlica. Pensava jo que, si la gent creia que un home barbut havia obert en canal les aigües del mar Roig amb un garrot de fusta, també podria creure la matèria corrompuda que jo contava entre versos perversos que, amb el pas del temps, han resultat premonitoris. 



Il·lustració que acompanyava una de les meues burreres poètiques
publicades al llibre de la Falla Sagrada Família-Corea.
Es tracta d'un muntatge de Jordi Garcia Polop, sobre una foto
de Javier Alborch amb la meua estampa de trobador apocalíptic. 


El treball en qüestió contemplava els principals episodis del Gènesi i l'Èxode (i també d'altres llibres imaginaris, com ara l'Èxtasi, el Sífilis, el Proxilaxis, l'Anorexis...), des de la Creació fins al Judici final. "La fi del món" és, lògicament, un apartat que no podia faltar en aquesta estrambòtica parida. Huit anys després he rellegit aquells versos i he vist que encara són de rabiosa actualitat, motiu pel qual m'he decidit a republicar-los ara i ací. 

Aleshores em vaig inspirar en els elements que provocaven les cridadisses apocalíptiques del moment, i que aprofitaren l'inici de la crisi econòmica (o l'estafa) que ells mateixos havien provocat, per a rebentar la bambolla en mans d'un infeliç —Zapatero—, que no sabia com traure's allò dels dits, i va acabar fent sonar les campanes de l'infern, agenollat cara a la Merkel i en favor de la santa inquisició dels mercats. No sé si els temps actuals són pareguts, però sí que sé que els escenaris i els actors són els mateixos, encara que l'obra que es representa siga distinta: bisbes i canonges proclamant catàstrofes i intentant induir els parroquians a votar dretes; bramaires divulgant estupideses que no se les creuen ni ells; poderosos controlant la potència mediàtica dels mitjans de comunicació (resulta sospitós, per exemple, que l'amo de La Razón ho siga també d'Antena 3 i de La sexta); Bertins Osbornes aprofitant programes atorgats per la televisió pública per a pregonar el seu puto vot; patriaferits reclamant proeses bèl·liques per a apegar amb pegamín una Espanya feta péntols... 




Un altre muntatge de l'amic Jordi Garcia Polop. 
En aquest cas va utilitzar la meua cara per a revestir
la figura d'algun dimoni emplomat. 


En fi... heus a continuació el poema esmentat. Si tenen a bé llegir-lo, ja em diran si aquells versos de fa huit anys podrien haver-se escrit la setmana passada


LA FI DEL MÓN
(deliri crepuscular)


Diu la història que el profeta Malaquies 
fou un home d’obstinades obsessions,
que al compàs de literàries profecies
divulgava extravagants monomanies
i augurava retronades prediccions. 

Però un dia, combatent les temptacions
instigades pel dimoni Llucifer,
va predir la fi del món entre visions
i va escriure tan brutals suposicions
sobre un rastre inesgotable de paper.

I llavors es va espantar el galliner
entre els clams dels populistes exaltats
que agitant entre els engruts d’un gran merder
induïen el qui fóra menester
a punir la redempció dels seus pecats.

Els sicaris, revestits d’autoritats,
van pensar aprofitar tal ocasió
d’arremetre contra tots els renegats,
acusant-los de dimonis emplomats
que volien pervertir la població.

I després vingué la Santa Inquisició
prevenint el malefici sempitern,
i amb l’excusa d’abolir la corrupció,
certs canonges s’assignaren la missió
d’enviar tots els dimonis a l’infern.

Els profetes que ens ofrena el temps modern
ja no parlen de les penes turmentoses
que originen els penars del foc etern; 
ara invoquen el seu propi desgovern
i ens auguren punicions escandaloses.

I entre COPES de begudes tendencioses
i amb els brindis de “losantos” innocents, 
es dibuixen les senderes tenebroses 
sota el ritme de sonates vergonyoses 
compassades entre vells ressentiments.

Brollen brolls de patriotismes estridents 
vertebrats a cops de punta d’escopeta,
on s’albiren els motius més aparents 
d’imposar sobre aquest món altres corrents
i girar-lo a puntellons cap a la dreta.

Jo no sé si ha de venir un nou profeta
que predique amb noves aures de bonança,
i acarone les paraules del poeta 
permutant el conformisme en la desfeta
pel caliu de la il·lusió en la benaurança. 

Car, si els pobles recuperen confiança, 
moltes coses deixaran de ser com són.
Mes, si un dia els homes perden l’esperança,
els dimonis prendran forces de venjança...
i les hores marcaran la fi del món.

                                                                                                  Salvador Bolufer


Amb aquesta memorieta històrica i histèrica acomiadem l'any 2015. Des del Burribloc de Bucomsa desitgem un 2016 replet de felicitats i de bones ventures per a tots vostés i per a tots nosaltres. ELLS, que s'apanyen. Amén. 


Aquesta foto està extreta de la realitat.
Per tant, no es tracta de cap muntatge faller. 

2 comentaris:

  1. Ets la canya! I tant que tenen actualitat els versets en qüestió "profetorum salvatorensis" ;)
    Com sempre, un goig llegir el Burribloc. Així que la demanda per al 2016 és que no pares de fer-nos pensar i riure. Lluny del que apuntava aquell personatge sinistre de El nom de la rosa d'Umberto Eco, la rialla és creació i vida. Ell pretenia fer-nos creure, com la dreta, que la rialla és la debilitat, la corrupció, la tristor de la carn; però nosaltres sabem que la carn és la força de l'os i la bona crítica, vitalitat de la ment.
    Que el 2016 siga tan ben parit com aquest Burribloc!

    ResponElimina
  2. Gràcies, Francesc. Les teues alenades escrites sempre alimenten l'autoestima i tonifiquen l'esperit. Crec que ja t'he dit en més d'una ocasió que, en bona part, la idea del Burribloc va nàixer amb el teu bloc educatiu com a referent. Que 2016 siga també una font d'aliment per a la teua creativitat, i que acabes el segle amb l'alegria i la potència humana que ara tens. I nosaltres que ho puguem veure.

    ResponElimina


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................