Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dimarts, 28 d’abril de 2015

LA PLATJA DE L’ESPERANÇA (Aguirre)

Per Salvador Bolufer


"La platja de l'esperança" és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que mereix el moment actual, i que han estat publicades en el magnífic llibre Llum, de la Falla Sagrada Família-Corea (Gandia). 



Se suposa que la sàtira fallera radica en la ridiculització –més o menys enginyosa– de determinades situacions atípiques en la normalitat quotidiana. Però l’allau de mediocritat que durant els últims temps ha irromput en el si de les institucions ha propiciat, entre altres coses, que el ridícul s’haja instal·lat de manera permanent en la vida pública i que, per tant, satiritzar les situacions ridícules equivalga a ridiculitzar la pròpia normalitat. I com que el ridícul oficial (i moltes vegades el no oficial) també el paguem entre tots, em considere en el dret a mofar-me de les actituds esperpèntiques i de les situacions tragicòmiques que provoquen els mandarins incompetents i els cataferros que els aplaudeixen. Així doncs, he tractat d'oferir al contribuent unes tramoies argumentals de gramàtica divertida, i ho he fet sense pèls al teclat i amb la mala bava transgressora que requereixen aquests menesters, si bé he procurat mantenir la línia de subtilesa educada que es deriva dels meus principis ètics.


Un dels dibuixos d'Àlex Seguí que il·lustren el treball.
El cobrador del frac, rondant l'ajuntament de Gandia.



"La platja de l'esperança" és una paròdia poètica basada en fets reals, però que ens recorda el Bienvenido, Mister Marshall, del gran Berlanga. Don Arturo Torró el trobador en la ficció i donya Esperanza Aguirre la musa són els principals protagonistes d'una història que es va desenvolupar a Gandia durant una visita oficial de la susdita mandatària, aleshores presidenta de la Comunidad de Madrid. Com que la imaginació de certes ments il·luminades sol tenir conseqüències imprevisibles, se'ls va acudir el brillant pensament de muntar un acte institucional a la voreta de la mar i amb megafonia de campanya (imaginen-se'ls, mudats com a margallons i amb sabates de xarol per damunt l'arena). Allí, l'Esperanza es va banyar els peuets amb la frivolitat que la caracteritza, i el Torró, alcalde de la ciutat, ridiculitzava el seu propi discurs amb les cadències bròfegues que també el caracteritzen. Se suposa que l'acte fou aplaudit per alguns i pagat entre tots.


La platja de Madrid.
Ella –la musa– es va banyar els peuets mentre ell –el trobador–
bambava per damunt l'arena, mudat com un margalló
i amb sabates de xarol.

Heus a continuació, sense més preàmbuls, el poema en qüestió. Jo no vaig estar present a l'acte, però he versat amb tota la fidelitat que he pogut les cròniques que publicaren els diaris. Miren, miren:


LA PLATJA DE L'ESPERANÇA
de Salvador Bolufer

Música: Suspiros d’un barandat (txa-txa-txa)


Amb aires de benaurança
solcant el Sol de migdia,
uns càrrecs de confiança
cantaven a l'esperança
en la platja de Gandia.

I entre la llum resplendia
com un raig de resplendor,
una musa que encenia
la flama i la poesia
d'aquell edil trobador.

La dama i el seu mentor;
el trobador i la musa,
eren clam i eren clamor...
el vers i el mantenidor...
el catet... la hipotenusa...

La mossa, ferma i conclusa
es va banyar els peuets
a ritme de semifusa,
per por que alguna medusa
rondara en aquells indrets.

I entre víctors satisfets
i entusiasmes de lloança,
s'escoltaren uns versets,
que el mentor portava fets,
al so d'aquesta romança:

"Esta es tu playa, Esperansa... (1)
es la playa de Madrid;
paraíso de agua mansa
donde muere el mal de Almansa (2)
al sur de Rafalcaíd". (3)

I en un ambient molt sentit,
va concloure l’orador
plorant com un descosit,
demacrat i esbalaït
pel tal moment d'esplendor.

La musa i el trobador,
fumats en fums d'alegria,
fongueren en el fervor
san Isidro Labrador
i el sant Borja de Gandia.

I un pollastre que hi havia
pegant voltes per allí,
va enllustrar la llum del dia
amb l'harmònica harmonia
d'un airós quiquiriquí.

(1) Per tal d'ajustar la grafia a la pronúncia, ens hem permés escriure ací "Esperansa" en valencià de pedania pobra, seguint la fonètica d'algun que altre portaveu oficial.

(2) No sé si això 
de "donde muere el mal de Almansa" és una metàfora o una hipèrbole, però la consonància entre "Almansa" i "Esperansa" és de les que marquen estil.

(3) "Rafalcaíd" 
és el nom de la platja que se situa més al sud de l'escenari dels fets. Al nord s'hi troba la platja de l'Auir, on amenaça també d'arribar el mal d'Almansa. 


17/04/2015
Lliurament del  Premi Malva 2015
al Centre Cultural Mario Monreal, de Sagunt,
en la Festa de les Lletres Falleres.
(foto: Joan Castelló)

El premi Malva fou creat l'any 2007 per l'Associació Cultural Falla Plaça Malva d'Alzira, en complicitat amb l'Associació d'Estudis Fallers, per a distingir, segons resa el diploma acreditatiu, el "millor poema satíric d'un llibre de falla". Durant els últims anys, en diversos punts de tradició fallera havien sorgit comissions que van apostar fort en favor d'aquests llibres, i això va propiciar que moltes publicacions cada vegada més abastaren nivells de qualitat considerables, tant en el tractament editorial i lingüístic com en l'altura literària dels continguts. Però l'evolució dels textos satírics s'havia quedat molt endarrerida al costat de les aportacions literàries d'altres categories que anaven apareixent als llibrets, i això va motivar la creació d'un premi que incentivara la pràctica i la millora d'aquest gènere tradicional que es trobava en clara decadència (quan no maltractat per bufanúvols de gramàtica desmembrada i de gràcia dolorida).


Durant l'acte del lliurament vaig gaudir solemnitats
pròpies d'una fallera major de casa rica.
 
(foto: Joan Castelló)

Vaig tenir l'honor de guanyar aquella primera edició de 2007 amb el poema "La faula de les pilotes", publicat al llibre de Falla de la Font de Pego. Em vaig sentir content de rebre aquest bonic reconeixement, i més encara quan vaig saber qui eren els components del jurat, i quan vaig veure la potència dels finalistes que completaven el pòdium: l'enginyós poeta i amic alzireny, Antoni Lluís Martínez Furió que guanyaria el premi l'any següent i el clergue de Sagunt Josep Martínez Rondan, poeta exquisit a qui pense dedicar aviat un article al burribloc que ara mateix tenen entre ulls. Vaig repetir experiència l'any 2010, amb el poema "La revolució del sonet", publicat al llibret de Falla Avda. de Burjassot-Joaquim Ballester i Reus, de València i aquest 2015, amb el text i la falla abans esmentats. He participat també en diversos lliuraments com a finalista i, amb tot això, considere aquest premi com si fóra família meua.


Per a molts, l'anuari faller és com la falla que no es crema.
A l'esquerra el llibre de la Malva (Alzira) de l'any 2007, on fou
publicat per primera vegada el poema "La fallera lletja".
A la dreta LLUM, el llibre d'enguany de Corea (Gandia) on
es publica "La platja de l'esperança". Dos llibres exquisits.

Malgrat que últimament estan eixint nous valors que comencen a despuntar, considere que som encara deficitaris en la creació de poesia satírica. Conec poetes boníssims proveïts d'una ironia creativa molt interessant, que han practicat amb èxit altres gèneres literaris, però que no s'han decidit a entrar en aquesta modalitat poètica de la sàtira. Des d'ací em permet encoratjar-los; estic segur que si tinguérem un catàleg de creadors satírics ben nodrit i ben repartit, els (i les) politicastres ineptes s'ho pensarien dues vegades abans d'utilitzar els diners públics per a fer l'imbècil, i els bufanúvols moderarien les seues estupideses esperpèntiques per por que els traguen a la falla. 

I colorí colorat, aquest conte s'ha acabat. 

6 comentaris:

  1. GENIAL com sempre Sr. Bolufer. És un plaer llegir els seus poemes. Gràcies

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els meus poemes també estan encantats de ser llegits per vosté, sr. o sra. Anònim. I gràcies a vosté per les seues gràcies. Una abraçada.

      Elimina
  2. Benvolgut senyor Bolufer:

    Fa dies que volia deixar per ací testimoni de la meua admiració cap aquest poema inspirat en una escena que, perquè sóc grauera i sent aquesta platja com un pelet meua, considere patètica i esperpèntica (a banda de pixavina) a parts iguals. Vostè, com tantes altres vegades, l'ha sabuda tenyir de dignitat (l'escena), amb la seua sàtira i el seu sentit de l'humor i l'alta qualitat literària de l'escrit. La satiritzada i el satiritzat no s'ho mereixen, però nosaltres li ho agraïm.

    I també volia dir públicament que compartisc la seua consideració pel que fa al dèficit actual de poesia satírica. Jo encara hi aniria més enllà, i lamentaria la manca d'ambició poètica en aquesta modalitat. Ho he pensat molt i crec que, si els i les poetes que una vegada van decidir col·laborar, amb tot el seu potencial literari, en els llibrets de falla, es decidiren també a practicar la sàtira, el nivell de la poesia d'aquest gènere augmentaria, l'atractiu dels llibres creixeria, la competència sana motivaria a escriure més i millors parells de coces en forma de vers, i no sé si els politicastres s'ho pensarien dues vegades, però la literatura fallera, i la poesia en general es diversificaria (i els guardonats amb el premi Malva també!), seria més rica encara i possiblement es contribuiria a treballar la consciència crítica de la gent des de l'humor i des de plataformes tan 'populars' i tan influents com són les falles ben enteses.

    Disculpe el rotllo. Tenia ganes de dir això per escrit. I d'agrair-li una altra vegada el seu enginy literari divertit i alhora immisericorde.

    ResponElimina
  3. Benvolgut senyor Bolufer! Tan la introducció al poema, com el poema en si, són petites obres d'art, (o grans segons es miri). Estàs fent una feina impagable amb el teus treballs, ens poses un somriure on hauria de haver-hi una altra cosa molt diferent. Ens has fet la caricatura perfecta d'unes persones, sí persones i personatges.... quina coincidència ambdòs paraules comencen amb p, las quals només de veure-les o de pensar-les tot se'n empastifa de pudor de ranci. La teva gramàtica, com tu l'anomenes, és aguda i esmolada, massa perquè aquestes persones i personatges.... mai arribin a entendre res. No paris mai, ets un dels trobadors on nosaltres hi tenim la nostra ESPERANÇA, així és com s'ha d'escriure ni amb Z ni amb S!!! Una abraçada molt gran, Eduard

    ResponElimina
  4. Les més sinceres disculpes a la sra. Maria Josep Escrivà i al sr. Eduard Villamitjana pel retard d'aquesta resposta. Una acumulació de gramàtiques urgents, rematada després amb un "traspaperament" de memòria imperdonable, han provocat aquesta descortesia que ara intentaré redimir. Sé que entre nosaltres hi ha confiança, però igual d'ací mil anys, els nostres descendents escodrinyen les coses que escrivíem al Burribloc a principis del segle XXI, i no vull que em titlen de rústec i de poc amable.

    Agraesc de nou a la dama del Grau el seus recolzaments tècnics i espirituals a les meues lletres, i em solidaritze amb el seu càntic encoratjador en favor de la pràctica de la poesia satírica.

    El sr. Eduard sempre és amable amb les coses que escric. Confesse que amb els seus comentaris, a banda de sentir-me afalagat em sent útil i eficaç amb les causes nobles que ens importen.

    Una abraçada grandiosa per als dos, i que els déus de l’enginy i de la bona sort els acompanyen, ara i sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No passe pena, senyor Bolufer. Pel que fa a mi, ja se m'havia fins i tot oblidat que a vostè se li devia haver oblidat contestar-nos. I és que, entre amics i parents..., hi ha tota la vida de temps. Vull dir que benvingudes siguen, sobretot, les seues paraules, si tracen llaços de proximitats. Tota la resta és... el dia a dia que passa fins i tot per davant d'aquestes causes reconfortants i divertides.

      Salut, i una abraçada igual de grandiosa per a vostè, o molt més encara.

      Elimina

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.