Ja saben vostés que aquest modest burribloc és –o almenys intenta ser– notari de l'actualitat que altres protagonitzen. Nosaltres, per tant, no posem ni llevem res a la realitat que ens ha tocat viure, per dolenta que aquesta siga. Però –això sí– comentem i analitzem els fets d'acord amb la nostra consciència i segons els nostres punts de vista (faltaria més!); per a llegir i escoltar les bravates dels mandataris de guàrdia ja estan els mitjans de comunicació públics, que paguem entre tots (o, en alguns casos, devem entre tots), però que només funcionen al servei dels interessos del poder establert, cada vegada més allunyat del món dels mortals.
I com que ara estem en temps de Setmana Santa, hem tingut a bé (o a mal, segons com es mire) preparar una estampa on hem tractat de fondre la simbologia espiritual de la Passió de Jesucrist amb la simbologia passional de la matèria corrompuda. Per tal d'evitar fer llarga la processó amb un ciri tan curt, hem limitat el treballet a referències d'àmbit autonòmic (no estan totes les que són, però sí que són totes les que estan); hem considerat que qualsevol intent d'abastar l'empastre a nivell estatal hagués estat una tasca tan pretensiosa com inacabable. Heus ací, doncs, el fruit del nostre treball setmanasanter:
Per
raons d'espai i de temps no hem inclòs al quadre d'honor altres
empastres autonòmics que ens afecten (materials i morals) ni les pífies
irresponsables que han propiciat el caos econòmic que patim i la
vergonyosa morositat provocada i practicada per l'administració pública,
la qual ha motivat la ruïna i el tancament de moltes empreses.
Com
que dels 99 diputats que diputen les Corts Valencianes 11 estan
imputats en casos de corrupció (11% en números redons) hem tingut a mal
dedicar un altre quadre de passions, distint, però molt relacionat amb
l'anterior. Heus-lo ací:
No sé per quins motius, però cada vegada que esclafeix algun escàndol de corrupció en algun raconet de les Espanyes Estatals (EE), tard o prompte es descobreix algun filet encarat cap ací; l'assumpte eixe del Nóos semblava que se l'havien espolsat de damunt, però el soci de l'Urdangarí no para de posar el dit a l'ull de personatges com "el poeta" n'Esteban González Pons o la mateixa na Rita Barberà (entre altres ofrenaglòries). Ja veurem açò com queda. I parlant de donya Rita, la vaig veure a la mascletà del dia Sant Josep, pegant bots pel balcó de l'ajuntament, controlant de manera ostentosa l'acció de les falleres i dirigint amb els braços la música de Valencia en fallas que sonava a tota paleta per tal de silenciar els crits dels discrepants. Al pas que va, donya Rita, crec que acabarà matant mosques a canonades... si és que no està fent-ho ja!
I acabarem la burrientrada amb una foto que va penjar na Sóc Qui Sóc al Burrigrup la nit de Divendres Sant. Aquesta genial estampa és del fotògraf Natxo Francés, i està extreta del seu blog:
 |
| No faré cap comentari si no és en presència del meu advocat. |
Que la mona de Pasqua siga propícia a tothom i ens protegisca dels monos contaminats i dels micos corruptes. Amén.
Que així siga! Reamén.
ResponEliminaLes dues primeres imatges són molt pedagògiques. Ja era hora que hi haguera paritat entre homes i dones, en una d'aquestes fotos de família, i que apareguen peixos grossos al costat de peixes grosses. Peixos imputats i peixes imputades, però això és només un detallet sense importància. És que, si s'hi fixa, els colls que solen proliferar en aquests casos són els que porten corbata. I ara...: 5 pitreres, i..., aixxxx, quasi: 6 corbates! Avancem a passos gegants cap a la igualtat de gènere!
La tercera foto és de reverència, amb genuflexió inclosa. La càmera de Natxo sempre troba el que ha de trobar. Burrera de bona classe, la que té aquest home.
Gràcies pel somriure!