...

............................................................................

dissabte, 10 de març del 2012

BURRERA FALLERA

Confesse que mai no he plorat de veure cremar una falla, ni m'emocionen les ofrenes de flors ni els discursos dels mantenidors enflorats i enfervorits. Tampoc no m'he ficat mai saragüells, ni vestits de gala, ni bruses festeres ni estoretes velletes. No he tirat mai coets, no entenc de juntes ni de banderins i, per no tenir, no tinc ni un mal bunyol amb fulles de llorer que tirar-me a la cara. Amb aquest pobre bagatge, els patriarques més puritans de les cúries falleres poden proclamar ben alt i ben fort que, qui ara els parla per escrit, ni és faller ni té punyetera idea de falles. No em molestaré a llevar-los la raó.


Broma coreana
que il·lustrava una
explicació de Bolufer.
Però també he de confessar que les meues pràctiques artístiques s'iniciaren en una falla del meu poble (Pego), on vaig descobrir l'eficàcia de les creacions satíriques. Em vaig divertir i, alhora, vaig aprendre molt d'aquella experiència viscuda entre les acaballes del règim franquista i els començaments de la denominada transició. Un temps després vaig repetir experiència a la Falla Sagrada Família-Corea (Gandia), on, entre altres col·laboracions, vaig escriure durant sis anys les explicacions de la falla, sense censures ni manies, i amb la llibertat que qualsevol creatiu necessita per a traure bon suc del seu treball. Durant eixos anys vaig conéixer gent d'altres comissions i d'altres llocs, i vaig descobrir diversos moviments en favor de recuperar l'esperit transgressor de la festa, d'escriure correctament la llengua que parlem i d'implicar bons artistes i bons escriptors en les tasques falleres. Sobretot al cap i casal encara predomina el fallerio ranci i reaccionari, però puc assegurar-los que hi ha falles i fallers --més del que pareix-- que estan bregant molt i molt bé per tal de recuperar l'autèntic esperit d'aquesta festa i que, com a conseqüència, s'han convertit en el blanc de les ires d'aquells que rebufen valencianies histèriques, escrites en castellà mal escrit, i amb arguments anticatalanistes que comencen a fer oloreta de pudent. 


Després d'escriure més de 7.000 versos per a la falla Corea (a més d'altres explicacions que havia fet per a Pego i València), vaig considerar que la meua etapa d'explicador ja estava coberta. Ho vaig deixar amb la sensació d'haver acomplit el deure amb dignitat, i amb la satisfacció de saber que seria el gran Josep Gonga l'encarregat d'encetar una nova etapa. Des de llavors ençà he continuat prestant col·laboracions a diverses falles amigues, però en formats més reduïts i amb dinàmiques no tan intenses.


El turista fallero.
Portada 2012.
Com que aquestes publicacions només abasten els entorns de les falles que les editen (o, com a màxim, les poblacions o barriades on s'ubiquen), el consell d'administració d'aquesta santa casa ha decidit incloure algun fragment al burribloc que ara tenen entre cella i cella. I començarem mostrant-los l'auca que ha publicat El turista fallero, creada per Bolufer, amb dibuixos de David Mengual (de 14 anys, nebot del susdit trobador) i muntada pel nostre Josep Olaso, d'Edicions 96. És una revista urbana (tracta les falles de València i de l'Horta), de periodicitat anual. Encara que la seua principal clientela és el públic faller més convencional i que una gran part dels textos són en castellà, l'actual direcció es veu molt interessada a divulgar tota classe d'opinions i, sobretot, a promocionar els treballs satírics (les experiències que hem tingut fins ara amb aquesta empresa són satisfactòries). L'apartat de l'auca és un clàssic d'aquesta revista (apareix en les 71 edicions que han vist la llum). Pel que sembla, cada any és distinta l'autoria, i enguany ens ha tocat a nosaltres rebre la proposta. La gent de l'Associació d'Estudis Fallers (amb la qual compartim amistat, complicitats i confiances) ens va recomanar que acceptàrem el repte, i nosaltres, encantats.


Hem modificat l'estructura de la pàgina per tal d'acoblar-la a l'espai del burribloc. Els deixem ja amb l'auca, però l'encapçalarem amb la mateixa boluferiana bíblica que apareix a l'última vinyeta, i ho fem perquè la susdita estrofa va ser parida perquè presidira l'invent, però, per qüestions tècniques, vam haver de relegar-la al final:

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.



12 comentaris:

  1. Feia un munt de temps que no arribava al meu abast un auca. Quan jo era menut eren prou populars( he dit populars, només amb una P) Hui he somrigut i rigut tot llegint la que heu publicat ací a Burrera. No hauriem de perdre aquesta manera de dir les coses, i entre somriures, rialles i ninotades fer arrivar el missatge que ja n'hi ha prou. Hem de recordar amb una auca també que el altre dia el govern valencià va talllar de soc-rel la obertura de comissions que investiguin les ralacions entre Noos, el govern de Camps d'aquells dies i el famós aeroport per a coloms? Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'humor ben treballat ha sigut sempre una arma molt poderosa contra els mals vicis socials, els abusos de poder i les ridiculeses dels ostentosos. Com bé dius, Eduard, caldria recuperar i expandir les pràctiques satíriques. Burlar-se de qui és burla de la gent no redimeix injustícies, però anima i diverteix... i, tota pedra fa paret, amic. Gràcies pel teu comentari.

      Elimina
  2. Hola, Eduard! Quina il·lusió em fa sempre que veig que algú s'anima a dir la seua per aquest sistema de comentaris. Sobre l'auca, supose que ja et contestarà el trobador Bolufer, que per això és qui l'ha engendrada. Jo em permetré només compartir amb tu aquesta conveniència que assenyales de fer crítica, denúncia, d'esventar misèries en clau d'humor. Jo diria que, a més de l'humor (que és propi de gent forta i feliç), la ironia, la mordacitat és allò que més molesta. Perquè, a més de gent feliç, són pròpies de gent lúcida i imaginativa, i això ja és massa per a la carabassa per a caps prepotents, molls i grisos. Tu has vist algun pepero que tinga gràcia, i més encara, que tinga enginy? I una cosa que m'alegra és que cada vegada veig que aquests recursos (el de la ironia, i la denúncia en clau d'humor), s'utilitzen més i amb major eficàcia. Deu ser allò que les condicions dures tornen al personal més imaginatiu. Has vist el programa de Jordi Évole sobre els projectes faraònics disfressats de cultura?: extraordinari. Ha eixit la Mònica Oltra parlant de la Ciutat de les Arts i les Ciències: 1.300 euros quan, en un principi, se'n van pressupostar 300. Ella, l'aeroport "per a coloms" que dius tu, l'ha batejat, a la Sexta, com a "aeropuerto peatonal". Doncs això, Eduard: que ja que la dinamita sembla que no és un recurs que caiga simpàtic (només parle d'enderrocaments), almenys ens en riurem en la seua cara.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord amb les seues reflexions, però, si m'ho permet, sra. Escrivà, aclariré als profans que els autors de productes satírics no som els inventors de les ridiculeses que protagonitzen els ridiculitzats. Són ells els que es burlen de la gent amb el seu desvergonyiment... i ja se sap que, el que es burla, el dimoni el furga (per això hi a qui ens tracta de dimonis emplomats). De nou, gràcies per les seues insubstituïbles aportacions al burribloc, en quantitat i en qualitat.

      Elimina
  3. La meua sincera felicitació als 3 coautors. Bolufer, Mengual i Olaso. Impressionant el resultat, aaaah qué bo quan comences un dia amb un regal inesperat com aquest! La meua felicitació especial per al jove David. Resulta esperançador veure que el talent no es desgasta ni es minva amb el pas generacional. Amés cal matissar, per qui ho desconega, que el talent d’en Bolufer no ha passat genèticament al seu nebot, fill de la germana de la seua dona, per la qual cosa el reconeixement té més mèrit si cal. Pot ser l’oncle Bolufer li bufava dibuixos a l’orelleta de l’infant David, pot ser el xiquet s’inspira simplement en veure uns quants noticiaris... la qüestió és que hi ha partida per a jugar mentre els artistes estiguin ahí. Gràcies.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hem transmés la teua felicitació a Bolufer, i s'ha ficat a plorar com una "madalena" (d'emoció, clar). Farem la mateixa cosa amb David i Olaso, a veure si aconseguim un plor col·lectiu com si es tractara d'una ofrena de flors.

      I parlant seriosament, t'agraïm les teues paraules estimulants. Les guardarem com un premi a l'amistat (aquests premis tenen, per a nosaltres, més valor que un tràiler carregat de bunyols d'or amb fulles de llorer). I ara que estem, felicita a Karen per la festa de Sant Patrici, patró de les seues Irlandes ben volgudes. Una abraçada.

      Elimina
    2. Isabel Clara Moll Soldevila18 de març del 2012, a les 16:47

      L'enhorabona als autors! Especialment a David... perquè els dibuixos il·lustren a la perfecció les paraules encertades del nostre "dimoni emplomat". Fa gairebé 20 anys que el fet de residir a Barcelona, m'impedeix de respirar l'ambient faller d'aquests dies de març. Però reconec que els versos del Salvador i l'explicació prèvia que en fa, m'han dut una oloreta a bunyols i a pólvora de l'esperit faller en estat pur, el que reivindiquem com a essencial i primigeni. Besaes a tots!

      Elimina
    3. Besos també per a tu i per a tots els membres de la teua santa casa, dama Isabel. Si saberes l'alegria que ens dóna veure't per ací, muntaries un enllaç permanent al burribloc. Ens congratula també que la nostra humil publicació t'haja divertit. Si no passa res, el proper dia 24 aniré al Festival de Poesia de Rafelcofer: Veure i escoltar poetes és un motiu; reveure-vos a tu i a Paco, un al·licient... i conéixer Gina, una il·lusió. Salut i força, amiga.

      Elimina
  4. Amb modèstia i humilitat m’he endinsat en aquest indret. No cal recordar que l’autor és un mestre de la sàtira reconegut i valorat. De l’auca, ja ho sabem, darrere de la seua aparent senzillesa amaga una comunicació ben eficaç.

    Un aplaudiment per al dibuixant. Ànim David, tu sí que vals!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vosté sempre tan amable i tan sol·lícita, sra. Pepa. M'alegra especialment la seua observació sobre l'eficàcia de la comunicació; una publicació pot estar molt ben elaborada tècnicament, però si no és capaç de connectar amb la gent és com tocar el vol sense picot ni campana. Compartisc l'aplaudiment a David. Feliç onomàstica i feliç tot.

      Elimina
  5. Sóc la teua neboda Clara. Filla d'Àlvar Gosp Pastor. També tinc un bloc: librovivo.blogspot.com

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies per a teua visita a la casa dels pobres, senyoreta Clara. He visitat el teu bloc i he deixat un comentari alegre. També m'he fet seguidor. T'envie un altre beset. No t'oblides de saludar els teus pares de la meua part.

      Elimina


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més significatives i entranyables que s'han publicat 

al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.


I començarem amb l'article publicat el 15 de juliol de 2012 

sobre la vida i obra de l'immortal Joan Pellicer, escrit per 

Maria Josep Escrivà —la Dama del Grau— amb la pulcritud 

que la caracteritza. Malgrat els anys que han passat, 

continua sent un dels posts més visitats de la burrixarxa. 


JOAN PELLICER: «DONEU-ME UN POC DE LA VOSTRA SAVIESA»

Text: Maria Josep Escrivà Muntatge del vídeo: Salvador Bolufer “No l’espectre dels despatxos i salons, ni el fantasma dels pas...


En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades

 més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat 

al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.


I començarem amb la presentació del vídeo

"EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor,

Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis.

El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.  


EL POTET DE PIXUM
BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 2/10/20
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
   

En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes

de les burrientrades precioses que s'han publicat 

al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida»

que administra la nostra Maria Josep Escrivà.


I començarem amb un dels articles de la sèrie

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES, un magnífic

      treball que realitzaven conjuntament Maria Josep Escrivà,

Àngela Guixot i Júlia Llorca Tauste. L'entrega que ara

recordem és la que dedicaren a la paraula «MELIC».


 LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «MELIC»








*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.» Isabel Coixet Text: Maria Josep Escrivà i Àngela Guixot Escrivà Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Això de la foto és un «llombrígol», o «llombric»: «cuc, especialment de terra, o intestinal». A l'amiga Júlia Llorca li resulten repugnants i li costa fotografiar-los. Però, en el meu cas, reconec que em recorden nits de pescar a l'anguila amb el meu pare, al barranc de Sant Nicolau del Grau de Gandia, sempre que no hi hagués lluna plena... I potser per això em resulten entranyables, què hi farem! L'atzar va voler que, just jo i no la Júlia... mostra'n més

EL MÓN PER UN FORAT. Experiment apocalíptic

*Per Salvador Bolufer* El dia 9 de novembre de 2010 encetàvem el Burribloc que ara tenen entre cella i cella. En aquella època es van posar de moda aquesta classe de pàgines Web, conegudes normalment com a "blogs" (per a nosaltres sempre han sigut "blocs"), i la xarxa internauta es va omplir de blocaires, blocòlegs i bloquistes de les més diverses classes i condicions. Després aparegueren altres xarxes més dinàmiques i menys exigents que propiciaren l'abandonament progressiu d'aquesta modalitat divulgativa. Queden enc... mostra'n més
  

  


    LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
    Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
    Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra

             La romança                     Llagrimetes 
               dels temps que corren                          planetàries 
                       
                           2021                                            2022


             La venjança                          El món
                            de Manitú                                    per un forat
                       
                           2023                                          2024



                                                           

..



.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
.................................................
.................................................

...

.......................................................................