Confesse
que mai no he plorat de veure cremar una falla, ni m'emocionen les
ofrenes de flors ni els discursos dels mantenidors enflorats i
enfervorits. Tampoc no m'he ficat mai saragüells, ni vestits de gala, ni
bruses festeres ni estoretes velletes. No he tirat mai coets, no entenc
de juntes ni de banderins i, per no tenir, no tinc ni un mal bunyol amb
fulles de llorer que tirar-me a la cara. Amb aquest pobre bagatge, els
patriarques més puritans de les cúries falleres poden proclamar ben alt i
ben fort que, qui ara els parla per escrit, ni és faller ni té
punyetera idea de falles. No em molestaré a llevar-los la raó.
Però
també he de confessar que les meues pràctiques artístiques s'iniciaren en una falla del meu poble (Pego), on vaig descobrir l'eficàcia de les
creacions satíriques. Em vaig divertir i, alhora, vaig aprendre molt
d'aquella experiència viscuda entre les acaballes del règim franquista i
els començaments de la denominada transició.
Un temps després vaig repetir experiència a la Falla Sagrada Família-Corea (Gandia),
on, entre altres col·laboracions, vaig escriure durant sis anys les
explicacions de la falla, sense censures ni manies, i amb la llibertat
que qualsevol creatiu necessita per a traure bon suc del seu treball.
Durant eixos anys vaig conéixer gent d'altres comissions i d'altres
llocs, i vaig descobrir diversos moviments en favor de recuperar
l'esperit transgressor de la festa, d'escriure correctament la llengua
que parlem i d'implicar bons artistes i bons escriptors en les tasques
falleres. Sobretot al cap i casal encara predomina el fallerio ranci
i reaccionari, però puc assegurar-los que hi ha falles i fallers --més
del que pareix-- que estan bregant molt i molt bé per tal de recuperar
l'autèntic esperit d'aquesta festa i que, com a conseqüència, s'han
convertit en el blanc de les ires d'aquells que rebufen valencianies
histèriques, escrites en castellà mal escrit, i amb arguments
anticatalanistes que comencen a fer oloreta de pudent.
Després d'escriure més de 7.000 versos per a la falla Corea (a més d'altres explicacions que havia fet per a Pego i València), vaig considerar que la meua etapa d'explicador ja estava coberta. Ho vaig deixar amb la sensació d'haver acomplit el deure amb dignitat, i amb la satisfacció de saber que seria el gran Josep Gonga l'encarregat d'encetar una nova etapa. Des de llavors ençà he continuat prestant col·laboracions a diverses falles amigues, però en formats més reduïts i amb dinàmiques no tan intenses.
Com
que aquestes publicacions només abasten els entorns de les falles que
les editen (o, com a màxim, les poblacions o barriades on s'ubiquen), el
consell d'administració d'aquesta santa casa ha decidit incloure algun
fragment al burribloc que ara tenen entre cella i cella. I començarem
mostrant-los l'auca que ha publicat El turista fallero,
creada per Bolufer, amb dibuixos de David Mengual (de 14 anys, nebot
del susdit trobador) i muntada pel nostre Josep Olaso, d'Edicions 96. És una revista urbana (tracta les falles de València i de
l'Horta), de periodicitat anual. Encara que la seua principal clientela
és el públic faller més convencional i que una gran part dels textos són
en castellà, l'actual direcció es veu molt interessada a divulgar tota
classe d'opinions i, sobretot, a promocionar els treballs satírics (les
experiències que hem tingut fins ara amb aquesta empresa són
satisfactòries). L'apartat de l'auca és un clàssic d'aquesta revista
(apareix en les 71 edicions que han vist la llum). Pel que sembla, cada
any és distinta l'autoria, i enguany ens ha tocat a nosaltres rebre la
proposta. La gent de l'Associació d'Estudis Fallers (amb la qual
compartim amistat, complicitats i confiances) ens va recomanar que
acceptàrem el repte, i nosaltres, encantats.
Hem modificat l'estructura de la pàgina per tal d'acoblar-la a l'espai del burribloc. Els deixem ja amb l'auca, però l'encapçalarem amb la mateixa boluferiana bíblica que apareix a l'última vinyeta, i ho fem perquè la susdita estrofa va ser parida perquè presidira l'invent, però, per qüestions tècniques, vam haver de relegar-la al final:
 |
| Broma coreana que il·lustrava una explicació de Bolufer. |
Després d'escriure més de 7.000 versos per a la falla Corea (a més d'altres explicacions que havia fet per a Pego i València), vaig considerar que la meua etapa d'explicador ja estava coberta. Ho vaig deixar amb la sensació d'haver acomplit el deure amb dignitat, i amb la satisfacció de saber que seria el gran Josep Gonga l'encarregat d'encetar una nova etapa. Des de llavors ençà he continuat prestant col·laboracions a diverses falles amigues, però en formats més reduïts i amb dinàmiques no tan intenses.
 |
| El turista fallero. Portada 2012. |
Hem modificat l'estructura de la pàgina per tal d'acoblar-la a l'espai del burribloc. Els deixem ja amb l'auca, però l'encapçalarem amb la mateixa boluferiana bíblica que apareix a l'última vinyeta, i ho fem perquè la susdita estrofa va ser parida perquè presidira l'invent, però, per qüestions tècniques, vam haver de relegar-la al final:
Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.
.
Feia un munt de temps que no arribava al meu abast un auca. Quan jo era menut eren prou populars( he dit populars, només amb una P) Hui he somrigut i rigut tot llegint la que heu publicat ací a Burrera. No hauriem de perdre aquesta manera de dir les coses, i entre somriures, rialles i ninotades fer arrivar el missatge que ja n'hi ha prou. Hem de recordar amb una auca també que el altre dia el govern valencià va talllar de soc-rel la obertura de comissions que investiguin les ralacions entre Noos, el govern de Camps d'aquells dies i el famós aeroport per a coloms? Eduard
ResponEliminaL'humor ben treballat ha sigut sempre una arma molt poderosa contra els mals vicis socials, els abusos de poder i les ridiculeses dels ostentosos. Com bé dius, Eduard, caldria recuperar i expandir les pràctiques satíriques. Burlar-se de qui és burla de la gent no redimeix injustícies, però anima i diverteix... i, tota pedra fa paret, amic. Gràcies pel teu comentari.
EliminaHola, Eduard! Quina il·lusió em fa sempre que veig que algú s'anima a dir la seua per aquest sistema de comentaris. Sobre l'auca, supose que ja et contestarà el trobador Bolufer, que per això és qui l'ha engendrada. Jo em permetré només compartir amb tu aquesta conveniència que assenyales de fer crítica, denúncia, d'esventar misèries en clau d'humor. Jo diria que, a més de l'humor (que és propi de gent forta i feliç), la ironia, la mordacitat és allò que més molesta. Perquè, a més de gent feliç, són pròpies de gent lúcida i imaginativa, i això ja és massa per a la carabassa per a caps prepotents, molls i grisos. Tu has vist algun pepero que tinga gràcia, i més encara, que tinga enginy? I una cosa que m'alegra és que cada vegada veig que aquests recursos (el de la ironia, i la denúncia en clau d'humor), s'utilitzen més i amb major eficàcia. Deu ser allò que les condicions dures tornen al personal més imaginatiu. Has vist el programa de Jordi Évole sobre els projectes faraònics disfressats de cultura?: extraordinari. Ha eixit la Mònica Oltra parlant de la Ciutat de les Arts i les Ciències: 1.300 euros quan, en un principi, se'n van pressupostar 300. Ella, l'aeroport "per a coloms" que dius tu, l'ha batejat, a la Sexta, com a "aeropuerto peatonal". Doncs això, Eduard: que ja que la dinamita sembla que no és un recurs que caiga simpàtic (només parle d'enderrocaments), almenys ens en riurem en la seua cara.
ResponEliminaTotalment d'acord amb les seues reflexions, però, si m'ho permet, sra. Escrivà, aclariré als profans que els autors de productes satírics no som els inventors de les ridiculeses que protagonitzen els ridiculitzats. Són ells els que es burlen de la gent amb el seu desvergonyiment... i ja se sap que, el que es burla, el dimoni el furga (per això hi a qui ens tracta de dimonis emplomats). De nou, gràcies per les seues insubstituïbles aportacions al burribloc, en quantitat i en qualitat.
EliminaLa meua sincera felicitació als 3 coautors. Bolufer, Mengual i Olaso. Impressionant el resultat, aaaah qué bo quan comences un dia amb un regal inesperat com aquest! La meua felicitació especial per al jove David. Resulta esperançador veure que el talent no es desgasta ni es minva amb el pas generacional. Amés cal matissar, per qui ho desconega, que el talent d’en Bolufer no ha passat genèticament al seu nebot, fill de la germana de la seua dona, per la qual cosa el reconeixement té més mèrit si cal. Pot ser l’oncle Bolufer li bufava dibuixos a l’orelleta de l’infant David, pot ser el xiquet s’inspira simplement en veure uns quants noticiaris... la qüestió és que hi ha partida per a jugar mentre els artistes estiguin ahí. Gràcies.
ResponEliminaHem transmés la teua felicitació a Bolufer, i s'ha ficat a plorar com una "madalena" (d'emoció, clar). Farem la mateixa cosa amb David i Olaso, a veure si aconseguim un plor col·lectiu com si es tractara d'una ofrena de flors.
EliminaI parlant seriosament, t'agraïm les teues paraules estimulants. Les guardarem com un premi a l'amistat (aquests premis tenen, per a nosaltres, més valor que un tràiler carregat de bunyols d'or amb fulles de llorer). I ara que estem, felicita a Karen per la festa de Sant Patrici, patró de les seues Irlandes ben volgudes. Una abraçada.
L'enhorabona als autors! Especialment a David... perquè els dibuixos il·lustren a la perfecció les paraules encertades del nostre "dimoni emplomat". Fa gairebé 20 anys que el fet de residir a Barcelona, m'impedeix de respirar l'ambient faller d'aquests dies de març. Però reconec que els versos del Salvador i l'explicació prèvia que en fa, m'han dut una oloreta a bunyols i a pólvora de l'esperit faller en estat pur, el que reivindiquem com a essencial i primigeni. Besaes a tots!
EliminaBesos també per a tu i per a tots els membres de la teua santa casa, dama Isabel. Si saberes l'alegria que ens dóna veure't per ací, muntaries un enllaç permanent al burribloc. Ens congratula també que la nostra humil publicació t'haja divertit. Si no passa res, el proper dia 24 aniré al Festival de Poesia de Rafelcofer: Veure i escoltar poetes és un motiu; reveure-vos a tu i a Paco, un al·licient... i conéixer Gina, una il·lusió. Salut i força, amiga.
EliminaAmb modèstia i humilitat m’he endinsat en aquest indret. No cal recordar que l’autor és un mestre de la sàtira reconegut i valorat. De l’auca, ja ho sabem, darrere de la seua aparent senzillesa amaga una comunicació ben eficaç.
ResponEliminaUn aplaudiment per al dibuixant. Ànim David, tu sí que vals!
Vosté sempre tan amable i tan sol·lícita, sra. Pepa. M'alegra especialment la seua observació sobre l'eficàcia de la comunicació; una publicació pot estar molt ben elaborada tècnicament, però si no és capaç de connectar amb la gent és com tocar el vol sense picot ni campana. Compartisc l'aplaudiment a David. Feliç onomàstica i feliç tot.
EliminaSóc la teua neboda Clara. Filla d'Àlvar Gosp Pastor. També tinc un bloc: librovivo.blogspot.com
ResponEliminaGràcies per a teua visita a la casa dels pobres, senyoreta Clara. He visitat el teu bloc i he deixat un comentari alegre. També m'he fet seguidor. T'envie un altre beset. No t'oblides de saludar els teus pares de la meua part.
Elimina