Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dimarts, 4 d’octubre de 2011

ESCRIPTURA AL NÚVOL. Activitat literària i creativa a la xarxa


Les actuals 40 cares
saforíssimes.
I no hi són totes
les que existeixen...
No és la primera vegada que en l’espai d’aquest burribloc parlem de Saforíssims Societat Literària. Ens hi estrenàrem el 24 de desembre, explicant el motiu de ser d’aquest grup i donant notícia d’una de les primeres activitats que va impulsar com a tal: un recital poètic i musical, a càrrec d’Anna Aguilar-Amat i de Carles Pastor, amb què s’inaugurava un cicle titulat Les Nits de l’IMAB.

Ara sospitem que aquella data messiànica degué exercir alguna influència benigna sobre els implicats, perquè, just nou mesos després, en un altre 24, en aquest cas de setembre, aquest col·lectiu d’escriptors que actua des de la Safor tornava a estar d’enhorabona: van presentar públicament la seua pàgina web http://www.saforissims.org/ en l’entorn d’una taula redona que duia el títol engrescador d’“Activitat literària i creativa a la xarxa”, i que estava composta per Xavier Aliaga, Francesc Vila i Joan Navarro, i moderada per Gemma Pasqual.

L’escriptora Gemma Pasqual hi va començar recordant els primitius, i històrics, inicis de comunicació a través de la xarxa. Era el 29 d’octubre de 1969, i un grup de joves investigadors va aconseguir la primera transmissió entre dos ordinadors; un d’ells estava a la Universitat de Los Ángeles i l’altre a la de Standford, a Califòrnia. La primera paraula que es va enviar a través d’Internet va ser LOG, però només van arribar dues lletres: L O. Tot i que vist des d’ara ens resulte inconcebible, no han passat encara 15 anys des del naixement del que es considera el primer bloc en l’era internauta. Va nàixer l’abril de 1997, als EUA. Per al seu autor, Dave Winer, l’essència d’un weblog havia de ser “comunicar la veu d’una persona, o d’una sèrie de persones, sense control editorial, censura, ni cap tipus d’interferència externa en general”.

Winer, el primer autor conegut d’un bloc, tenia una aspiració:
“comunicar la veu d’una persona, o d’una sèrie de persones, sense control editorial, censura, ni cap tipus d’interferència externa en general”.
Foto: Joan Andreu Gascó
En aquella taula redona sobre l’activitat literària internauta es va partir de la idea globalment assumida de la transfiguració del fenomen de l’escriptura a partir de la incorporació de nous elements multimèdia. És per això que Saforíssims, conscients i alhora motivats per aquest revulsiu indiscutible, hi va manifestar la voluntat d’aprofitar, amb la màxima eficiència, els avantatges que ofereix la xarxa per tal de cohesionar-se com a col·lectiu, atorgar visibilitat a l’escriptura de creació, i establir complicitats i intercanvis amb organitzacions d’altres territoris. Aquest fou un dels primers punts calents que desencadenà el debat: el rebuig frontal respecte de qualsevol indicatiu o consideració localista del grup.

D’esquerra a dreta: Xavier Aliaga, Joan Navarro, Gemma Pasqual
i Francesc Vila, a la Sala d’actes de la Biblioteca Central de Gandia.
Foto: Joan Andreu Gascó

Partint de la base que Saforíssims és una plataforma d’escriptors i escriptores disposats a posar en valor el patrimoni literari de la Safor (molt recomanable la lectura de l’article de Ferran Garcia-Oliver i Isabel Canet titulat “El llevat dels clàssics”), Joan Navarro insistí des del principi en una idea fonamental, i complementària: “el grup ha d’actuar com a expandidor, des de la comarca, i també com a receptor de material extern”. Té arguments de pes per a parlar en aquests termes, el poeta i professor de filosofia, que compta amb una llarga i admirable trajectòria com a director, des de l’any 1999, de la revista electrònica de poesia sèrieAlfa. Al llarg dels 51 números publicats fins ara, hi hem pogut llegir, traduïts al castellà i al català, poetes contemporanis alemanys, brasilers, xilens, bascos, mexicans, maputxe (se’n diu d’un poble de xile de llengua araucana), angolesos, gallecs, equatorians, portuguesos, etcètera. Tot això hauria sigut impensable sense les possibilitats de comunicació i l’agilitat que ofereix internet. “Difondre el discurs poètic en català més enllà de les fronteres lingüístiques” continua sent, segons Joan Navarro, la motivació que l’empeny en aquesta tasca fructífera. Res de més oposat a cap presumpció localista, per part del saforíssim d’Oliva.

Estació d’Alexanderplatz. Una foto de Joan Navarro
publicada al núm. 37 de la revista electrònica sèrieAlfa.
En aquesta mateixa línia de “trencar barreres” entre la comunitat literària, s’hi va expressar Xavier Aliaga, periodista de formació, novel·lista per devoció i un dels blocaires més actius i amb més capacitat de generar diàleg (almenys a les nostres lletres) entre els seus seguidors cibernautes. A pesar d’aquesta evidència, Aliaga hi va remarcar un tòpic que encara circula entre la gent afeccionada a la lletra escrita, respecte d’internet. I és que s’hi continua considerant que tot allò que es penja a la xarxa és dolent o, en el cas excepcional de no ser-ho, només serveix com un pas previ, o camp de proves, abans que l’obra arribe al destí final, i digne, que és la publicació en paper. De moment, els seus “Apunts de literatura i arts” del bloc Sota la Creueta conviuen amb molta solvència amb les seues publicacions en premsa escrita.

Christelle Enguix parlava en nom de Josep Porcar,
dissenyador de la pàgina saforissims.org
Mentre, Jordi Puig es barallava amb la connexió.
Foto: Joan Andreu Gascó

Finalment, Francesc Vila, periodista especialitzat en comunicació corporativa, i saforíssim responsable de la difusió en xarxa d’aquest projecte que just comença a posar-se en marxa, ens ho va posar en safata a l’hora de titular aquesta entrada, perquè, en referir-se al fenomen de la creació literària associada a internet, hi va parlar d’“escriptura al núvol”, que és com dir que, connectats a la xarxa, escrivim en algun lloc intangible, i ens adrecem a lectores i lectors incerts, en aquells dominis incommensurables i ficticis. I alhora tan certs com que, des del núvol, un dia es precipita la pluja irrenunciable que fertilitza la terra.

Membres de Saforíssims SL, als jardins de Foment de Gandia,
després d’un dinar de germanor al restaurant Santanjordi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

HAN PASSAT ANYS, CINC ANYS; HAN PASSAT MOLTES COSES.

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 12/11/15
*Per Salvador Bolufer* *Ara fa cinc anys des d'aquell 9 de novembre de 2010, quan el Burribloc que ara tenen entre ulls va veure la llum per primera vegada. Aquell dia era dimarts, i divendres següent hi havia programada una representació d'El cantar de la burrera al teatre Micalet, del cap i casal. Com a components del referit espectacle, consideràvem escassa la divulgació que s'havia donat a l'acte; les tarifes de publicitat a l'ús resultaven massa cares per a nosaltres; les xarxes socials, com ara Facebook o Twitter, encara tenien molt poca repercussió; els mitjans de comunicació... més »

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «LLEPASSA» I «PAROT». ESTELLESIANAMENT...

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 6/10/15

*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.»**Isabel Coixet* *Text: Maria Josep Escrivà**i Àngela Guixot * *Fotos: Júlia Llorca Tauste i Consol Martínez Bella * *Setembre és el mes del poeta Vicent Andrés Estellés. Ho és des que, l'any 2010, l'escriptor Josep Lozano ens va recordar que el dia 4 de setembre de 1924 va nàixer a Burjassot (l'Horta) el que es considera el poeta més gran que ha donat el País Valencià des del segle XV. I ens va adreçar una lletra de convit, a la societat i al món de la cultura, per tal de celebrar l'efemèride amb el que ell va anomenar «Festa Estellés»... més »

SER COSA

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 31/08/15
*Per Salvador Bolufer* *En el nostre tractat de lexicografia burra, es defineix l'expressió "Ser cosa" com una manera de referir gent que ostenta algun càrrec o representació en organitzacions de transcendència social (futbol, música, festes, ajuntament, etc.). En sentit pejoratiu, s'utilitza per a burlar-se dels pobres diables als quals els agrada figurar i autoregalar-se importàncies, amb la intenció de provocar l'admiració envejosa de les masses populoses... més »

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «GRAU» I «ESCAR»

Maria Josep Escrivà a El rebost de bucomsa - 11/08/15
*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.»* *Isabel Coixet* *Text: Maria Josep Escrivà* *i Àngela Guixot * *Fotos: Júlia Llorca Tauste * *En moltes ocasions, quan a casa ens hem volgut oposar a algun requeriment o ordre procedents de qui ostenta, amb tots els mèrits, més autoritat que nosaltres, hem remugat, amb aquella pobra manera de justificar-nos-hi: «És que...». I aleshores, aquell savi o sàvia contrincant ens ha retrucat, amb actitud indoblegable: «és que..., és que...; esque i no pesque!». Fins fa pràcticament quatre dies no sabia què volia dir aquell (o aquella) malabar... més »

COMPTANT AMB ELS DITS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 31/07/15
*Per Salvador Bolufer* *Llàgrimes de mal perdedor neguen encara enfurides els fangars de la misèria. Malgrat que els sondejos ja vaticinaven els resultats electorals del passat 24 de maig i les seues conseqüències posteriors, les hosts de reverència pepera renillen indignades contra els pactes que han fulminat les relíquies més caduques dels seus principals reliquiaris. Ho han fet tot pols, han rebentat les barreres del cinisme amb les seues llistes repletes de mediocres i de corruptes, i ara invoquen la injustícia d'una llei electoral, que tants anys han fet servir en favor dels s... més »

GAT ESCALDAT...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 29/06/15
D'històric es pot considerar el segon cap de setmana d'aquest mes de juny, que va començar dissabte amb la festa de les investidures als ajuntaments, va continuar diumenge de vesprada amb l'esclat de goig a la Plaça de Bous de València, i va acabar a primera hora del matí de dilluns amb l'ingrés a la presó de Picassent de l'exconseller Blasco, un dels actors que han protagonitzat la massacre del País Valencià durant les últimes dècades. Però pels motius que després explicaré, les boniques emocions que em provocaren tan especials esdeveniments no van aconseguir alliberar-me del desf... més »

DE QUÈ PARLE QUAN PARLE DE CULTURA. Amb motiu del XV Premi Abril d'Acció Cívica Valenciana

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 20/05/15
*Per Maria Josep Escrivà* *En aquest país nostre, el que voldríem que fóra molt més país del que ho és ara, continua associant-se la paraula «cultura» i fins i tot «llengua» (la catalana que parlem els valencians; el nostre «valencià» històric) a una ideologia d'esquerres, progressista i, fins i tot «nacionalista». Això és: qualsevol actitud política, i jo diria que humana també, que deriva d'atribuir un alt valor a la idea de «nació» (siga quina siga la nació; l'espanyola, també) i als senyals identitaris que comporta. * *Falten quatre dies per a les eleccions autonòmiques i munic... més »

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «PUPUT»

Maria Josep Escrivà a El rebost de bucomsa - 10/05/15
*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.»* *Isabel Coixet* *No conec cap altre ocell que, sent tan bonic com és, tinga tan mala premsa. El puput —o la puput, que admet els dos gèneres— és, al costat de la merla, l'au que amb major confiança revola entre els bancals; la que amb alegria inconfusible anuncia que l'hivern s'ha acabat: «Quan canta la puput, el bon temps és vingut». Segur que n'heu sentit el cant, però, per si us en voleu assegurar, aneu al peu de la il·lustració que trobareu al marge dret de la pàgina que la Viquipèdia li dedica amb tant d'encert, i entendreu a la p... més »

LA PLATJA DE L’ESPERANÇA (Aguirre)

Salvador Bolufer a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 28/04/15
*Per Salvador Bolufer* *"La platja de l'esperança" és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que mereix el moment actual, i que han estat **publicades en el magnífic llibre Llum, de la Falla Sagrada Família-Corea (Gandia). * *Se suposa que la sàtira fallera radica en la ridiculització –més o menys enginyosa– de determinades situacions atípiques en la normalitat quotidiana. Però l’allau de mediocritat que durant els últims temps ha irromput en el si ... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.
……….........................…….
Si al burrigrup canten i ballen, riuen i ploren, comenten i discuteixen... per què ací no?