Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dimarts, 4 d’octubre de 2011

ESCRIPTURA AL NÚVOL. Activitat literària i creativa a la xarxa


Les actuals 40 cares
saforíssimes.
I no hi són totes
les que existeixen...
No és la primera vegada que en l’espai d’aquest burribloc parlem de Saforíssims Societat Literària. Ens hi estrenàrem el 24 de desembre, explicant el motiu de ser d’aquest grup i donant notícia d’una de les primeres activitats que va impulsar com a tal: un recital poètic i musical, a càrrec d’Anna Aguilar-Amat i de Carles Pastor, amb què s’inaugurava un cicle titulat Les Nits de l’IMAB.

Ara sospitem que aquella data messiànica degué exercir alguna influència benigna sobre els implicats, perquè, just nou mesos després, en un altre 24, en aquest cas de setembre, aquest col·lectiu d’escriptors que actua des de la Safor tornava a estar d’enhorabona: van presentar públicament la seua pàgina web http://www.saforissims.org/ en l’entorn d’una taula redona que duia el títol engrescador d’“Activitat literària i creativa a la xarxa”, i que estava composta per Xavier Aliaga, Francesc Vila i Joan Navarro, i moderada per Gemma Pasqual.

L’escriptora Gemma Pasqual hi va començar recordant els primitius, i històrics, inicis de comunicació a través de la xarxa. Era el 29 d’octubre de 1969, i un grup de joves investigadors va aconseguir la primera transmissió entre dos ordinadors; un d’ells estava a la Universitat de Los Ángeles i l’altre a la de Standford, a Califòrnia. La primera paraula que es va enviar a través d’Internet va ser LOG, però només van arribar dues lletres: L O. Tot i que vist des d’ara ens resulte inconcebible, no han passat encara 15 anys des del naixement del que es considera el primer bloc en l’era internauta. Va nàixer l’abril de 1997, als EUA. Per al seu autor, Dave Winer, l’essència d’un weblog havia de ser “comunicar la veu d’una persona, o d’una sèrie de persones, sense control editorial, censura, ni cap tipus d’interferència externa en general”.

Winer, el primer autor conegut d’un bloc, tenia una aspiració:
“comunicar la veu d’una persona, o d’una sèrie de persones, sense control editorial, censura, ni cap tipus d’interferència externa en general”.
Foto: Joan Andreu Gascó
En aquella taula redona sobre l’activitat literària internauta es va partir de la idea globalment assumida de la transfiguració del fenomen de l’escriptura a partir de la incorporació de nous elements multimèdia. És per això que Saforíssims, conscients i alhora motivats per aquest revulsiu indiscutible, hi va manifestar la voluntat d’aprofitar, amb la màxima eficiència, els avantatges que ofereix la xarxa per tal de cohesionar-se com a col·lectiu, atorgar visibilitat a l’escriptura de creació, i establir complicitats i intercanvis amb organitzacions d’altres territoris. Aquest fou un dels primers punts calents que desencadenà el debat: el rebuig frontal respecte de qualsevol indicatiu o consideració localista del grup.

D’esquerra a dreta: Xavier Aliaga, Joan Navarro, Gemma Pasqual
i Francesc Vila, a la Sala d’actes de la Biblioteca Central de Gandia.
Foto: Joan Andreu Gascó

Partint de la base que Saforíssims és una plataforma d’escriptors i escriptores disposats a posar en valor el patrimoni literari de la Safor (molt recomanable la lectura de l’article de Ferran Garcia-Oliver i Isabel Canet titulat “El llevat dels clàssics”), Joan Navarro insistí des del principi en una idea fonamental, i complementària: “el grup ha d’actuar com a expandidor, des de la comarca, i també com a receptor de material extern”. Té arguments de pes per a parlar en aquests termes, el poeta i professor de filosofia, que compta amb una llarga i admirable trajectòria com a director, des de l’any 1999, de la revista electrònica de poesia sèrieAlfa. Al llarg dels 51 números publicats fins ara, hi hem pogut llegir, traduïts al castellà i al català, poetes contemporanis alemanys, brasilers, xilens, bascos, mexicans, maputxe (se’n diu d’un poble de xile de llengua araucana), angolesos, gallecs, equatorians, portuguesos, etcètera. Tot això hauria sigut impensable sense les possibilitats de comunicació i l’agilitat que ofereix internet. “Difondre el discurs poètic en català més enllà de les fronteres lingüístiques” continua sent, segons Joan Navarro, la motivació que l’empeny en aquesta tasca fructífera. Res de més oposat a cap presumpció localista, per part del saforíssim d’Oliva.

Estació d’Alexanderplatz. Una foto de Joan Navarro
publicada al núm. 37 de la revista electrònica sèrieAlfa.
En aquesta mateixa línia de “trencar barreres” entre la comunitat literària, s’hi va expressar Xavier Aliaga, periodista de formació, novel·lista per devoció i un dels blocaires més actius i amb més capacitat de generar diàleg (almenys a les nostres lletres) entre els seus seguidors cibernautes. A pesar d’aquesta evidència, Aliaga hi va remarcar un tòpic que encara circula entre la gent afeccionada a la lletra escrita, respecte d’internet. I és que s’hi continua considerant que tot allò que es penja a la xarxa és dolent o, en el cas excepcional de no ser-ho, només serveix com un pas previ, o camp de proves, abans que l’obra arribe al destí final, i digne, que és la publicació en paper. De moment, els seus “Apunts de literatura i arts” del bloc Sota la Creueta conviuen amb molta solvència amb les seues publicacions en premsa escrita.

Christelle Enguix parlava en nom de Josep Porcar,
dissenyador de la pàgina saforissims.org
Mentre, Jordi Puig es barallava amb la connexió.
Foto: Joan Andreu Gascó

Finalment, Francesc Vila, periodista especialitzat en comunicació corporativa, i saforíssim responsable de la difusió en xarxa d’aquest projecte que just comença a posar-se en marxa, ens ho va posar en safata a l’hora de titular aquesta entrada, perquè, en referir-se al fenomen de la creació literària associada a internet, hi va parlar d’“escriptura al núvol”, que és com dir que, connectats a la xarxa, escrivim en algun lloc intangible, i ens adrecem a lectores i lectors incerts, en aquells dominis incommensurables i ficticis. I alhora tan certs com que, des del núvol, un dia es precipita la pluja irrenunciable que fertilitza la terra.

Membres de Saforíssims SL, als jardins de Foment de Gandia,
després d’un dinar de germanor al restaurant Santanjordi.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

GAT ESCALDAT...

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 29/06/15
D'històric es pot considerar el segon cap de setmana d'aquest mes de juny, que va començar dissabte amb la festa de les investidures als ajuntaments, va continuar diumenge de vesprada amb l'esclat de goig a la Plaça de Bous de València, i va acabar a primera hora del matí de dilluns amb l'ingrés a la presó de Picassent de l'exconseller Blasco, un dels actors que han protagonitzat la massacre del País Valencià durant les últimes dècades. Però pels motius que després explicaré, les boniques emocions que em provocaren tan especials esdeveniments no van aconseguir alliberar-me del desf... més »

DE QUÈ PARLE QUAN PARLE DE CULTURA. Amb motiu del XV Premi Abril d'Acció Cívica Valenciana

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 20/05/15
*Per Maria Josep Escrivà* *En aquest país nostre, el que voldríem que fóra molt més país del que ho és ara, continua associant-se la paraula «cultura» i fins i tot «llengua» (la catalana que parlem els valencians; el nostre «valencià» històric) a una ideologia d'esquerres, progressista i, fins i tot «nacionalista». Això és: qualsevol actitud política, i jo diria que humana també, que deriva d'atribuir un alt valor a la idea de «nació» (siga quina siga la nació; l'espanyola, també) i als senyals identitaris que comporta. * *Falten quatre dies per a les eleccions autonòmiques i munic... més »

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «PUPUT»

Maria Josep Escrivà a El rebost de bucomsa - 10/05/15
*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.»* *Isabel Coixet* *No conec cap altre ocell que, sent tan bonic com és, tinga tan mala premsa. El puput —o la puput, que admet els dos gèneres— és, al costat de la merla, l'au que amb major confiança revola entre els bancals; la que amb alegria inconfusible anuncia que l'hivern s'ha acabat: «Quan canta la puput, el bon temps és vingut». Segur que n'heu sentit el cant, però, per si us en voleu assegurar, aneu al peu de la il·lustració que trobareu al marge dret de la pàgina que la Viquipèdia li dedica amb tant d'encert, i entendreu a la p... més »

LA PLATJA DE L’ESPERANÇA (Aguirre)

Salvador Bolufer a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 28/04/15
*Per Salvador Bolufer* *"La platja de l'esperança" és el títol del poema guanyador del Premi Malva 2015 de poesia satírica. Forma part d'un conjunt de cosconelles poètiques que vaig escriure amb tota la mordacitat sarcàstica que mereix el moment actual, i que han estat **publicades en el magnífic llibre Llum, de la Falla Sagrada Família-Corea (Gandia). * *Se suposa que la sàtira fallera radica en la ridiculització –més o menys enginyosa– de determinades situacions atípiques en la normalitat quotidiana. Però l’allau de mediocritat que durant els últims temps ha irromput en el si ... més »

LA CRÍTICA [FALLERA], EN TO DE CRÍTICA

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 18/03/15
*Àngela Guixot és una dona de ciències. Però jo sospite que des de sempre ha mantingut amb les lletres un idil·li secret que últimament s’ha posat de manifest. Ho dic perquè les seues gramàtiques no pateixen la feblesa insegura de les escriptures novençanes, sinó més bé tot el contrari. Àngela, on posa l’ull, posa la ploma i, al compàs d’una literatura fresca i no gens convencional, és capaç de retratar tendreses i amargors sense pèls al teclat, i també de pegar un cop de lletra amb contundència volcànica quan la sang li ho reclama o quan les circumstàncies li ho aconsellen. Però... més »

LLENYA DE L'ARBRE CAIGUT

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 11/03/15
*Confesse que, moments després d'acabar-se la Crida fallera de 2015, quan vaig veure el vídeo amb la intervenció institucional que es va espolsar Rita Barberà durant el transcurs del susdit acte, una força corrosiva m'incità a utilitzar aquella vergonyosa escena per a la pràctica de gramàtiques incendiàries. Però com que a mi m'agrada pair les coses amb calma, i no estic educat per a viure la vida al ritme que les circumstàncies actuals imposen (el temps corre més de pressa que jo), moltes vegades se m'escapa la matèria de les mans sense donar-me opcions ni a tastar-la. I en aquest ... més »

LA VIDA SECRETA DE LES PARAULES: «ULLAL»

Maria Josep Escrivà a El rebost de bucomsa - 26/02/15
*«Hay muy pocas cosas: silencio y palabras.»* *Isabel Coixet* *Text: Maria Josep Escrivà* *i Àngela Guixot * *Fotos: Júlia Llorca Tauste * *Tan interessant com l'explicació etimològica d'una paraula és també el caràcter metafòric que en tenen unes altres. Per exemple, fem una metàfora quan diem «eres un sol» a una persona que, pel seu tarannà agradable, jovial i etcètera transmet calidesa, llum, bones energies per allà on passa. Ja sabeu que una metàfora és un recurs, literari o lingüístic, que fem quan utilitzem una paraula que expressa literalment una cosa («sol») per a manifes... més »

L'ESCOPETA RECHONAL. Soliloquis amb Serafí (capítol 5)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 10/02/15
*Reconec que la meua capacitat de treball no és ni molt menys excessiva, i que el meu esperit de sacrifici és correntet... d'eixos d'anar per casa. I com que havia assumit compromisos literaris, dels que són irrevocables i amb data d'entrega, m'he vist obligat a reduir les meues activitats internautes d'una manera escandalosa durant les últimes setmanes. * *Ja veuen. El caporal major de la tribu de Serafí tallant una tomaca * *a la cuina de Moncloa, mentre l'austera "Viri" pujava **a l'escala * *per a penjar les boles de l'avet. Definitivament, el ridícul espantós * *s'ha instal·lat en ... més »

.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
……….........................…….
Si al burrigrup canten i ballen, riuen i ploren, comenten i discuteixen... per què ací no?