Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

divendres, 22 de juliol de 2011

ESTAN BOJOS, AQUESTS VALENCIANS! (Efemèrides poètiques i antipoètiques del mes de juliol)


Assessora lingüística de Bucomsa

El dia 5 de juliol feia escala a València, dintre de la seua gira per diverses ciutats del territori catalanoparlant, un dels recitals programats dintre del projecte Veus paral·leles, que enguany ha arribat a la 9a edició i que ha aplegat, segons l’estil que el caracteritza, quatre poetes catalans amb quatre representants d’una altra cultura i una altra llengua. En aquest cas, la romanesa. Els de Romania eren Ion Cristofor, Leţitia Ilea, Oana Cătălina Ninu, i Aurel Pantea (que per motius personals, va haver d’abandonar la gira); i els de més a prop, Miquel Desclot, Christelle Enguix, Maria Antònia Massanet, i Marc Romera.

Oana Cătălina Ninu i Mireia Chalamanch
recitant al CCC Octubre de València. Foto: Isabel Garcia Canet

S’hi van encarregar del guió i de la coordinació Albert Mestres i Sofia Fonseca; i amb l’elegància senzilla i l’aplom que la caracteritza, l’actriu Mireia Chalamanch va donar plasticitat escènica a allò tan esmunyedís que és la paraula poètica desproveïda pràcticament d’endreços. Una autèntica demostració d’aquelles que acrediten que la nostra literatura parla de tu a tu a d’altres d’europees, i que l’intercanvi, tant als llibres, com a l’escenari, com en les distàncies humanes més pròximes, funciona amb solvència i naturalitat. Al mes de setembre s’invertirà la visita, i els catalans viatjaran a Romania a propagar poemes, com ara aquest de Christelle Enguix, que es titula "Cosmos", i em pareix deliciós:

De la taronja, me’n meravella l’anatomia. La pell
gruixuda i impermeable que la protegeix del sol
inclement del migdia, de les tristíssimes
nits d’hivern, a la intempèrie. Dintre seu,
tot un món en equilibri: cada galló arrenglerat,
ocupant el lloc que li pertoca. Tan delimitades,
les coses, allà dins, i malgrat tot
−o justament per això− no guanya la rutina terreny
a l’imprevisible. Ni suplanta l’orgasme
el calfred de la carícia.

Veus paral·leles, a Vilafranca del Penedès,
claustre del Convent de Sant Francesc
A la mateixa hora, si fa no fa, a la llibreria FNAC de València, un grup d’extrema dreta, armats amb vistoses banderes, va irrompre en la presentació del llibre Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana, del professor de sociologia de la Universitat de València Vicent Flor, que ha publicat l’editorial Afers de Catarroja. Per a relatar els esdeveniments blaverofeixistes, considere que el més adequat és recórrer a la nota explicativa, i d’agraïment per les nombroses mostres de suport, que la pròpia editorial ha fet pública:

“L’acte suscità les ires de la caverna local i amb la seua presència el van intentar boicotejar. Van cridar amb els rostres desencaixats i van mostrar la cara de l’odi més exacerbat, van esguerrar llibres i en van llançar furiosament contra les més de cent persones que volien escoltar el que tenien a dir els que seien a la taula per fer la presentació: la diputada a les Corts Valencianes per la coalició Compromís Mònica Oltra, el periodista J.J. Pérez Benlloch [al centre de la foto], l’autor del llibre, Vicent Flor [dreta], i el director de l’editorial Afers, Vicent Olmos [esquerra].

“Amb l’excusa de si el valencià és català o no, s’evita el procés
 de normalització lingüística i que el català siga una llengua normal
 en tots els àmbits de la comunicació”. Foto: arxiu Levante-EMV
”Van estar més de mitja hora sense deixar que l’acte tingués lloc i van llançar també contra el públic, a més de l’objecte odiat (el llibre), cadires, boles de foc i fum, etc. [...] Finalment, els agressors van ser desallotjats [algun d’ells −hi afegiria jo− emmanillat, com és el cas de l’expresident de Coalició Valenciana, Juan García Sentandreu], i amb una gran serenitat i civisme per part del públic assistent, es va acabar l’acte, es va presentar el llibre, fent fracassar rotundament l’intent d’evitar-ho per part dels violents.”

Altament recomanable és la crònica que va aparèixer a la pàgina dels Antifeixistes del País Valencià. I si tenen curiositat per ampliar informació sobre aquesta notícia, poden consultar, al bloc de l’editorial Afers, la immensa llista d’articles i de material divers que s’ha fet públic des d’aquella presentació sonada del 5 de juliol.

Entre tot això, jo destacaria l’entrevista que Helena Sabaté va fer a l’autor del llibre (elsingulardigital.cat, 19/vii), el qual sempre ha reconegut el seu passat blavero com una conseqüència no gens excepcional “de l’anticatalanisme difús de la societat valenciana, que està molt present als mitjans i impregna una part important del discurs sociològic”. En algun moment, Vicent Flor hi llança aquesta acusació directa contra el màxim òrgan del Govern Valencià: “Existeix un anticatalanisme radical, protagonitzat per grups com Espanya 2000 o el Grup d’Acció Valencianista però també n’hi ha un altre més estés, que té encara més influència social. És més difús i està inserit dins el poder. La Generalitat Valenciana prohibint les línies en valencià o la recepció de TV3 mostra clars components anticatalanistes”.

“La Generalitat Valenciana prohibint les línies en valencià o la recepció
 de TV3 mostra clars components anticatalanistes”. Foto: arxiu Levante-EMV
Aquest és el País Valencià caníbal que tenim. Mentre a la FNAC s’entonaven clàssics com “No mos fareu catalans”, “Puta Cataluña”, o improperis inadmissibles de l’estil “on estan, on estan, els amics de Guillem” [en referència a Guillem Agulló, assassinat en 1993 per energúmens d’extrema dreta cosins germans d’aquests], al CCC Octubre, Leţitia Ilea, vinguda d’enllà dels Càrpats, recitava uns versos de perplexitat visionària, propis d’aquells poetes compromesos amb el món que habiten:

I ALESHORES PER QUÈ

jo em pago els impostos el telèfon la llum
els peatges i la via làctea
creuo per on toca
no trepitjo la gespa ni arrenco flors
i aleshores per què
[...]
parlo correctament
no arribo tard a la feina
no faig botifarra no insulto
es pot dir que faig el que toca
i aleshores per què (Trad. Diana Moţoc)

Tres dies després... exhortats per Begonya Pozo...:“Centenars de poetes famèlics assalten el Mercat Central de València i persegueixen clients i botiguers a cop de poema”. No fou exactament així, però així ho va contar Jordi Monteagudo al seu bloc. La ciutat va organitzar, entre el 4 i el 10 de juliol, el I Festival de Poesia Vociferio. S’ha de dir que els poetes que no escrivim en castellà hi tinguérem una presència més bé simbòlica, però suficient per a merèixer atenció de cara a pròximes convocatòries. Pau i au (Pau Rodríguez), sorpresa nova i atrevida en aquesta addicció portentosa que és la poesia, hi va prorrompre, emparat com tothom per fruites i pernils, amb una “Divisa” que comença (i acaba...): “Cagar quan tinc caguera/ morir dalt la morera/ manar de cap manera”, i progressa enfilant rimes i paronomàsies amb habilitat:


Mercat Central de València.
Pau i au és el dels braços creuats.
Al centre de la foto, de blanc, Lluís Roda
.

[...] Escampar la ceguera
seguir tota quimera.

Esmicar la quartera,
torcar-me amb la 
                      [bandera.

Bandejar la garbera,
garbejar la filera,
filar la mainadera
menar sense granera [...]
Arribem així al feliç dia 15 de juliol en què coneixem la notícia que el TSJ valencià, a través del magistrat José Flors, decreta obertura de juí oral per un presumpte delicte de suborn continuat impropi contra el president del govern valencià, en Francisco Camps. Haurà de pagar 50.000 euros per responsabilitat pecuniària i no hi pot presentar recurs. Petita llum d’esperança envers la justícia. Ja era hora. En aquella mateixa data havíem clausurat a Gandia dos dies de jornades dedicades a la literatura i la cultura croates (de Croàcia), en el marc de la Universitat d’Estiu. L’acte de cloenda va consistir en un recital de poemes croats clàssics i contemporanis, i també de catalans, a través del recurs de combinar veus i llengües en un joc de complicitats escèniques que va resultar, en opinió dels assistents, molt efectiu. Els valencians Josep Piera, Àngels Gregori i jo mateixa vam fer duets amb els croats Dinko Telećan, Dorta Jagić i Tonko Maroević, i ens hi acompanyaren els músics Amadeu Vidal i Remigi Morant. De la coordinació i la traducció dels textos, se n’havien encarregat Pau Sanchis, i Roser Soler. Especialment emotius foren els moments en què sentírem, recitats en croat, els poemes “Quatre cantons”, de Joan Climent, i un fragment de “Veles e vents...”, de l’universal Ausiàs March.

Poetes croats (a la dreta de la imatge) i poetes valencians (a l’esquerra), a Gandia. El curs de la UEG es deia “Cultures, universitats, relacions i esperances econòmiques d’un espai històric compartit i plural”.
Els últims esdeveniments bèl·lics en aquell territori amb religions, polítiques i parles condemnades a entendre’s, encara couen, entre les persones humanes que els han patit. Aquest poema de Dinko Telećan, de títol “banderes” ho suggereix amb el to just d’escepticisme:

l'ombra de cada bandera és negra
com la consciència dels governants
clavades a la terra negra dels deliris
onegen les mentides de colors
i el cor del poble s'hi casa i s'esberla
mentre els cors que hi veuen callen i callen
perquè el futur pinta negre
sota l'ombra de les banderes (© traducció: ILC)

Mentre redacte aquestes línies conec la notícia de la dimissió del Molt Honorable −ara ja Exhonorable−, President de la Generalitat Valenciana. En Francisco Camps ens ofereix “este sacrifici personal perquè Mariano Rajoy siga el pròxim president del govern, perquè el Partit Popular governe Espanya i perquè Espanya siga eixa gran nació que els espanyols volem”. Nyas cabàs! I se’n va “ple d’orgull” i “sense rancor”, i havent-nos deixat una “Comunitat Valenciana” que és “lo més gran que n’hi ha en el món”. Que algú ho dubtava...?

Una portada val més que mil paraules.
Sentint aquell vídeo en diferit del moment històric en què el sacrificat Camps ens ha dit adéu, m’han pujat a la gola, com una glopada amarga, aquells versos d’E. E. Cummings que fan: “un polític és un cul sobre/ el qual tothom s’ha assegut excepte un home”. I que em perdonen les honroses excepcions, que n’hi ha. I jo hi crec.

De moment, sabem del successor, l’imminent Molt Honorable President n’Alberto Fabra, que li agrada el programa Crackòvia de la TV3. Potser per això s’hi va mullar públicament en la defensa de les emissions al País Valencià. No és molt, però a alguna esperança ens hem d’aferrar.

5 comentaris:

  1. m'ha agradat l'article. Un compendi dels esdeveniments d'aquest mes de juliol tan poc estuenc que no fa ni fred ni calor.
    Felicitats! per l'article i que es torne a repetir.
    Mercè

    ResponElimina
  2. COMENTARI ENVIAT PER MARIA JOSEP ESCRIVÀ

    Gràcies sempre per les teues atencions, Mercè. Realment, aquest juliol ha estat un tant atípic, en quantitat d'activitats literàries i també en volum de notícies emocionants. Però jo ho agraïsc, pequè odie tant la calor com l'ensopiment i la paràlisi estivals.
    Continuarem fent, i tant que sí. Això ja és un vici, més satisfactori encara si sé que algú més para atenció en les nostres coses.
    Una abraçada
    Maria Josep

    ResponElimina
  3. Hola Maria Josep, m'ha agradat moltissim el poema de Chistelle, tindria inconvenient en que el posar en el blog que acabe de crear.
    Una abraçada,
    Mercè

    ResponElimina
  4. Hola! En primer lloc donar-te les gràcies pels teus articles Maria Josep. He estat un dies fora. Però d'haver sabut que el senyor Camps havia de dimitir.... hagués marxat abans. Els dies croats allà a Gandia inoblidables, amb la traca final de les poesies tant amb la nostre llengua com en croat. Hem tornat per a filar encara més prim. Abraçades per a tothom. Especialment per a tu Maria Josep. Eduard

    ResponElimina
  5. Benretornat sigues, Eduard. Mentre tu veies món des de les altures alpines, ací les escandaleres polítiques ens passaven a frec de terra. I t'ho vas perdre..., perquè el 'Dia del Sacrifici' de Camps, i les hores successives van ser divertides i la xarxa bullia de comentaris. Total, que has tornat amb nou President. Ja ho anirem veient, però, almenys, ens hem tret un visionari de damunt. I respecte de les jornades croates, ja saps que uns actes així són el fruit de molt de temps de treball, i de l'esforç desinteressat de molta gent. Jo t'assegure que només hi vaig posar el meu granet d'arena en la part del recital. I l'experiència, tot i que t'he de confessar que pintava complicada, va ser finalment satisfactòria, i molt enriquidora. En fi, que gràcies a tu per seguir les coses que fem. Salut, i una abraçada!

    ResponElimina

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.