Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dimarts, 26 de juliol de 2011

HISTÒRIES I HISTÈRIES

BURRIBREUS DE BUCOMSA
(BURRIBREUARI)


ACTUALITZACIÓ DEL 25-07-2011

NOTÍCIES, CURIOSITATS
I COMENTARIS EXPRESSATS
EN FORMAT BREU

Burribreus inclosos en aquesta actualització:


BURRIBREU INTRODUCTORI
Ací, el que no corre vola

EL JOC DEL MUT
El silenci dels implicats. La calma xitxa

EL NUC I EL DESENLLAÇ
Preparant el sacrifici

THE BUFANÚVOLS SHOW
Ofrenant el sacrifici

SANTIAGO Y CIERRA ESPAÑA!
Rematant el sacrifici

PER LA BOCA MOR EL PEIX
Digerint el sacrifici

EL SUBSTITUT
Un raig d'esperança (d'Esperança Aguirre no; de l'altra)

LA BURRERA AL PODER
La comprimida no; l'altra


                      ---                                                                                                                   

             

    -- BURRIBREU INTRODUCTORI. El passat dimecres, 20 de juliol, quan ja rematàvem una nova entrega de burribreus actualitzada a la susdita data, vam rebre la notícia de la dimissió del sr. Camps com a President de la Generalitat. La ràfega de minicomentaris que havíem preparat versava al voltant del processament de don Francisco per l'assumpte dels trages, però no contemplava per a res la probabilitat de la tal dimissió (veuen com, en el fons, som uns càndids?). Per tant, vam considerar convenient ajornar la publicació de l'article que estava a punt d'eixir de l'ou, per tal d'acoblar els continguts dels textos inicials a la nova realitat que acabava de produir-se. Ací, el que no corre vola... i últimament sembla que els temps corren més de pressa que nosaltres.






 ---                                                                                                                                

El sacrifici d'Isaac
(Gènesi 22:1-19)
    -- EL JOC DEL MUT. Divendres, dia 15, s'havia comunicat de manera oficial el processament abans esmentat. Diuen que aquella mateixa nit l'encausat havia practicat una sessió gastronòmica amb donya Rita i amb l'ínclit Ecclestone (suposem que seria per a continuar garbellant fums de la Fórmula I), però don Francisco no es deixava trobar per la premsa ni es prestava a fer declaracions. Don Mariano xiulava, la sra. Cospedal mirava cap a un altre costat, don Esteban parlava del sexe dels àngels, la sra. portaveu del govern valencià no deia res de trellat, donya Rita assegurava que el nostre home estava patint, la mateixa alcaldessa i el sr. Cotino tiraven mà de la teoria de la conspiració, el sr. Fabra (el de la loteria) titlava de pallassada el processament, alguns asseguraven que al president no se li havia passat pel cap dimitir, el sr. Blasco, suposem, esperava veure cap on s'encaraven els tirs per a posicionar-se on més convinguera, i Canal 9 feia la de sempre, és a dir, el ridícul.


 ---                                                                                                                                

El sacrifici de Camps
(El Mundo, 21/07/11)
    -- EL NUC I EL DESENLLAÇ. Però està clar que el sr. Rajoy no vol que cap entrebanc moleste la seua frenètica carrera cap a la presidència del govern d'Espanya (pobret meu... la veu ja tan a prop!), i és possible que eixa aparent calma xitxa fóra tan sols una cortina de fum per a dissimular les estratègies que estaven ordint-se entre despatxos secrets i telefonies clandestines. I així, el dia d'autos es va personar a la València del Cid l'opusdeista don Federico Trillo, presumptament enviat per la cúpula del partit per a solucionar l'assumpte de la forma més convenient. Pareixia decidit que els processats s'autodeclararien culpables i pagarien les multes estipulades per tal d'evitar el judici; de fet, els srs. Campos i Betoret així ho van fer, però el sr. Costa no va donar senyals de vida i el sr. Camps es va passar el matí amunt i avall, ara vaig i ara no vaig, i finalment no hi va acudir. Sembla que els esmentats Campos i Betoret van considerar que algú els havia gastat una putada, ja que, la no compareixença dels quatre, els obligarà, als dos, a seure a la banqueta després d'haver-se autodeclarat culpables. Total, que a l'hora de dinar, el peix ja estava cuit: Camps dimitiria en olor de multituds, i el partit s'encarregaria de convertir-lo en un màrtir heroic, i al mateix temps aprofitaria un exemple tan exemplar per a demanar la dimissió de Rubalcaba i intentar tocar els collons a qui fóra menester. El primer acte de l'obra es posaria en escena aquella mateixa vesprada, a partir de les 17 hores.


 ---                                                                                                                                

Au!
    -- THE BUFANÚVOLS SHOW. L'esperpèntic discurs de comiat que va fer don Francisco ha sigut comentat amb mofa i amb sarcasme, no solament per part dels nombrosos contraris que aquest personatge s'ha guanyat amb la seua rocambolesca forma de governar i amb els seus constants abusos de poder, sinó també per determinats mitjans conservadors que no són partidaris del sr. Rajoy, i que en alguns casos estan influenciats per coreligionaris amb els quals el sr. Camps manté antigues picabaralles. Possiblement, alguns dels qualificatius dedicats al sacrificat Molt Honorable no siguen massa elegants o pequen d'irreverència, però el fet que el susdit expresident referira els seus detractors com "els miserables que no han sabut veure un projecte de futur" habilita les plomes més incisives i les veus més categòriques a correspondre-li amb la mateixa tessitura.

Com que un servidor és d'eixos que no han sabut veure el projecte de futur del sr. Camps (per cert, quin és el projecte que calia veure?) tinc dret a donar-me per al·ludit i, per tant, a contestar la seua gentilesa amb una altra molt més generosa. Així doncs, em limitaré a considerar eixe discurs com a propi d'un petulant bufanúvols. He utilitzat moltes vegades aquesta paraula --bufanúvols-- per a referir certes maneres de ser i d'actuar, però mai com ara havia tingut l'oportunitat d'explicar el seu significat amb un exemple tan clarificador.

Per si algú no ha sentit encara el discurs que ens ocupa, i té ganes de fer-ho (sentir el discurs, dic), inserim a continuació un enllaç des d'on podran accedir al vídeo corresponent:

www.vilaweb.cat 
Diari Electrònic Independent
 ---                                                                                                                                


El Capitán Trueno
    SANTIAGO Y CIERRA ESPAÑA! Com que aquest burribreuari veurà la llum en portes del dia de Sant Jaume, hem considerat apropiada aquesta frase del Capitán Trueno per a donar un toc d'exotisme als comentaris que hui ens ocupen (El Capitán Trueno fou un personatge del còmic, dels anys 50, que perseguia malignes, defensava justícies i llibertava oprimits cridant allò de "Santiago y cierra España!... sus y a por ellos!... por las barbas de Senaquerib!"). I és que algunes de les bravates que va declamar el Molt Honorable no tenen res a envejar a les atribuïdes al llegendari Trueno, almenys en qüestió de trellat. Don Francisco va arremetre contra els que ell considera dimonis emplomats, amb frases pseudopatriòtiques tan ridícules com antigues, i ho va fer amb aires de ressentiment (encara que intentava dissimular-ho amb focs d'artifici). 
Marilyn Monroe.
(Què volien? una altra foto
de Camps?)
Però en política, senyor meu, i per la pròpia ètica que els polítics han implantat (pel forro de l'entrecuixa, això sí) l'enemic sol estar en casa pròpia. Ja hem comentat de quina manera es van quedar tirats al TSJV els senyors Campos i Betoret, esperant que vosté i don Ricardo acudiren a fer el que ells ja havien fet. Ací, senyoria, a qui li toca rega, i de la mateixa forma que, per exemple, el sr. Ripoll defenestrava alcaldes quan li destorbaven, vosté va defenestrar el sr. Ripoll pel mateix motiu... i ara, tinc la sensació que qui destorba als interessos del seu partit és vosté mateix (ha vist amb quina subtilesa he evitat anomenar el seu coreligionari, sr. Zaplana?), i ja es rumoreja que no es conformaran només amb els càrrecs que fins ara ha abandonat, sinó que estan mirant la forma de fer-lo renunciar també a l'acta de diputat que encara manté (no oblidem que això dels trages és tan sols una llepolia derivada de la trama Gürtel; la part grossa encara està per vindre, i més d'un ja està preparant-se per a quan arribe el "sálvese quien pueda"). En resum, senyor: no es disguste quan veja els seus lleponets encarar la llengua cap a un altre costat, o els seus testaferros oferint els favors als mandataris que estiguen de moda. I si nota que les multituds que, segons diu, tanta estima li professen deixen d'aclamar-lo (o pitjor encara, s'obliden de vosté), no es malhumore, no siga que acabe acaçant mosques com ha passat a altres persones de perfils similars al seu. Tinga en compte que la vel·leïtat humana també compta en política, i d'això vostés se n'aprofiten quan els convé (les ortodòxies que moltes vegades utilitzen per abastar majories absolutes com les que vosté presumeix, així ho demostren). Estem segurs, don Francisco, que si es planteja un futur tranquil i s'oblida dels enemics que tant l'han fet patir, la pau habitarà en vosté, i sempre tindrà amics de veritat amb qui podrà recordar coses entranyables, i també, de tant en tant, presumir de la seua condició de Molt Honorable, com Franco presumia de la seua de Generalísimo, o com presumisc jo mateix, quan m'ataca la burrera, i em pega per autoproclamar-me Fallera Major del corral de ma casa.

Canal 9, fent el ridícul
Per cert: va fer vosté un lleig molt gran a les televisions que pretenien transmetre en directe el seu discurs de comiat. La seua tele, que devem entre tots, també es va passar la vesprada cobrint-se de glòria i, al final, cap a la mitjanit, es van arrear un reportatge on el tractaven a vosté com si fos la mare Teresa de Calcuta... o el mateix Capitán Trueno. Com sempre, Canal 9 va fer allò que vostés els han ensenyat a fer, és a dir, el ridícul.

 ---                                                                                                                                

Molta corbata, i molt poca vergonya
    -- PER LA BOCA MOR EL PEIX. Sembla que això de qüestionar jutges i fiscals també forma part, per a alguns, de les ortodòxies polítiques que comentàvem abans. Però només quan els convé, clar. Si una decisió judicial afavoreix els seus interessos, doncs visca la justícia, però si no els beneficia, doncs llenya al mono. I amb eixa tàctica, ara resultarà que el cas Gürtel no existeix, que el Bigotes és un fantasma que s'han inventat els enemics de la pàtria, i que aquell que durant algun temps va romandre per aquestes terres, regalant rellotges de polsera i escabussant el cap on hi havia pastuqui, era algun espia roig que volia comprometre l'honorabilitat dels dignataris més honestos. Quan un jutge va arxivar (perquè havien prescrit) part dels delictes que s'imputaven al sr. Fabra (el de la loteria), de seguida van demanar el cap dels qui havien qüestionat el personatge, però quan apareix algun informe oficial que mostra irregularitats comptables o fiscals, ràpidament asseguren que algun funcionari s'ha venut a la fiscalia... i no sé que collons passa amb unes gravacions, que uns diuen que són il·legals i altres que no, de contingut tan secret com misteriós. Com que, segons alguns, ací tots són innocents, nosaltres suggerim que passen les esmentades gravacions a Canal 9 (estaria bé al descans de l'Alqueria blanca), així els del populatxo les escoltaríem i ens quedaríem convençuts que, efectivament, tots són innocents. Què troben? no els sembla una idea ocurrent?

Estem d'acord amb vostés que l'ambient que es respira en el món de la justícia està una mica enrarit, i que hi ha cosetes que s'haurien d'aclarir, com ara els motius pels quals s'han espolsat de damunt el jutge Garzón. Efectivament, caldria que l'aparell judicial fóra més respectable i més respectat, però, pel moment, ací tenen més a dir vostés que nosaltres.

Per cert, recorden que això de la trama Gürtel va començar amb la denúncia d'un exregidor del PP?


 ---                                                                                                                                

    -- EL SUBSTITUT. La designació de n'Alberto Fabra com a imminent Molt Honorable President no ha alçat encara massa polseguera (almenys nosaltres no ho hem percebut). És l'alcalde de Castelló i sembla que el seu currículum com a polític no és molt extens, la qual cosa considerem positiva, si tenim en compte que la història dels polítics valencians s'escriu entre bregues fratricides i batalletes de campanar. N'Alberto Fabra és un home jove i suposem que estarà en condicions, físiques i psíquiques, d'assumir eixa herència que tan ostentosament gallardeja el ja Exhonorable, i que realment en basa en unes finances en quebra tècnica (dit per experts); una televisió pública arruïnada, manipulada i malalta; uns sectors socials enfrontats i atemorits pels enemics ficticis que el sr. Camps s'ha inventat; un ambient de censura intolerable en qualsevol estat de dret; un aeroport sense avions; una taxa molt preocupant de desocupació; problemes a manta en sanitat i en educació... Estem segurs que el sr. Fabra (n'Alberto) és conscient de tot això i de més coses que no dic per por que se m'acabe el paper. També estem segurs que paralitzarà decretassos, com el que suprimeix les línies d'ensenyament en valencià, que normalitzarà les relacions institucionals amb el govern de Catalunya, i que buscarà una solució ràpida i definitiva per tal que es reprenguen les emissions de TV3 al País Valencià. Sobre aquest darrer tema cal destacar unes manifestacions que va fer el nou president en defensa de l'esmentada TV3. Fou el mes de febrer, quan Camps acabava d'aconseguir rematar el tancament de les emissions de la televisió esmentada. Miren aquest vídeo; en poc més d'un minut, el sr. Fabra va saber expressar-se amb molta claredat:


                                       

Això que va dir ara té l'oportunitat de fer-ho, i altres coses, també. Si és així, no tindrem cap rubor d'aplaudir-lo i continuar confiant que una altra dreta és possible, almenys en qüestió de dirigents.

 ---                                                                                                                                

    -- LA BURRERA AL PODER. Un altre dia continuarem burribreuant amb la nostra amiga de la tele de l'esperança (Aguirre, clar), la fosca musa d'aquella Telemadrid tan pareguda a la nostra. I també parlarem d'altres cosetes que ja han passat o que encara han de venir. Per ara els deixarem, i ho farem (deixar-los) amb l'enllaç d'un article de Vicent Baydal publicat a L'informatiu, que s'intitula precisament LA BURRERA AL PODER (cliiic). El referit article comenta tres cosetes que podrien perfectament enquadrar-se en la nostra burrisecció "L'altra burrera". Felicitats a Vicent Baydal, i una abraçada solemne al nostre mestre, en Tomàs Llopis, que és la persona amiga que ens ha descobert la susdita publicació.

4 comentaris:

  1. Una magnífica crònica --a l'altura del propis i heròics "feyts" que narra-- d'uns dies per a la història. O per a esclafir a riure. O per a plorar... (estic confús: he tornat a veure el discurs i no m'aclarisc molt bé...) Salut! (i que tot siga pâ bé, xi)

    ResponElimina
  2. Ei!, senyor. Gràcies pel teu comentari. Els que tenim per costum plorar els despropòsits aliens també tenim dret al beneplàcit de la rialla, encara que estiga proporcionada per les ridiculeses dels mateixos que ens provoquen les ganes de plorar. Cuida't, però sense deixar de ser feliç, amic.

    ResponElimina
  3. Gràcies a vosaltres per l'enllaç. I enhorabona pel blog!

    ResponElimina
  4. Encantats de saludar-te, Vicent. Bona cosa d'anys que puguem entrecreuar les plomes i les complicitats.

    ResponElimina

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.