TRAQUES, SOROLLS I CAMPANES  Burribreus de Bucomsa (edició especial)

 

ACTUALITZACIÓ DEL 27-06-2011

NOTÍCIES, CURIOSITATS

I COMENTARIS EXPRESSATS

EN FORMAT BREU

Burribreus inclosos en aquesta actualització:

DEU TRONES I UN TRON

Conseller amunt, conseller avall

SET A QUATRE

Set nous i quatre vells. Set homes i quadre dones. Set advocats i quatre no

ELS PRESUMPTES INNOCENTS

L'art de garbellar aigua

EXPECTATIVES

Obscures

LA FÓRMULA I

Riquea i esplendor

EL MOVIMENT 15M

Un grup d'indignats visita ca donya Rita

LA TELE DE L'ESPERANÇA

De l'Esperança Aguirre, entenguen-me

EL PA DELS POBRES

Plantar soques: una faena digna

GENT NORMAL I PROBLEMES REALS

Deu desconfiances de Carles Capdevila

 ---                                                                                                                                

---     DEU TRONES I UN TRON. Sens dubte, la notícia més comentada de la setmana ha estat el nomenament dels consellers i conselleres que formaran el nou govern valencià. Set dels entronats debuten en aquests menesters. Només en queden quatre de l'anterior executiu (si comptem, clar està, el titular del tron que presideix les trones).

 ---                                                                                                                                  

---     SET A QUATRE. La mateixa proporció abans esmentada, és a dir, set a quatre, es repeteix en altres peculiaritats d'aquest consell:

-- Set dels titulars són homes, i tan sols quatre són dones. 

-- Set són llicenciats (o llicenciades) en dret, i quatre no.

No és que tinguem res contra els llicenciats en dret, però ens sembla que eixa proporció és una mica desproporcionada. No hagués estat malament incloure algun filòleg de prestigi que intente aclarir l'embolic mental que tenen amb això de les llengües... i un historiador destacat que ajude a legislar en aquelles matèries que afecten els nostres orígens i les senyes d'identitat valencianes (d'això, a Madrid en saben poc)... i un expert en comptabilitats destarotades que els ajude a pagar els diners que deuen... i... i... Volem pensar que eixa sobrecàrrega d'advocats servirà, almenys, per a perseguir corruptes, corruptors i corromputs. 

 ---                                                                                                                                  

---     ELS PRESUMPTES INNOCENTS. Don Francisco ha tret del Consell tots els  implicats, imputats o murmurats per casos de corrupció (tots, excepte ell). Alguns dels anteriors titulars de trones han sigut honorats amb honors interns de les Corts, però altres, com ara el Sr. Rambla, s'han quedat sense cavall de batalla. Diuen les males llengües que el referit exconseller s'ho va agafar com un menyspreu i va demanar explicacions a Camps entre crits de nerviosisme.

 ---                                                                                                                                  

---     EXPECTATIVES. Ja sabíem que el nomenament del nou Consell no podia despertar passions ni plors d'alegria. Uns diuen que Camps ha seguit ordres de Madrid, i altres que ha estat una jugada estratègica del president per a sobreviure l'esllavissada judicial que s'espera pròximament. En tot cas, sembla que hi ha sectors afins al PP descontents amb l'assumpte, i els analistes contraris al partit esmentat mostren, pel moment, una decepció continguda i expectant, sobretot en les conselleries que han heretat les àrees d'ensenyament i de política lingüística. Home! no voldrien que don Francisco buscara consellers com Joan Francesc Mira... o Raimon... o... o... 

 Per cert, sembla que no han agradat massa a la Comunitat Educativa les primeres declaracions del nou conseller, Ciscar, sobre el plurilingüisme i el decretasso que va decretar el seu antecessor, quan ja exercia en funcions i sabia que no continuaria al cap de la conselleria (sospitós, no troben?). Tampoc no agraden massa els precedents de donya Lola Johnson (nom de faraona i cognom de president dels EEUU). La sra. Johnson (Lola per als amics) ha assumit, entre altres, l'àrea de Cultura i la de Política Lingüística. A més, serà la portaveu del govern, en substitució de donya Paula Sánchez de León (la que el valencià lo parla, però solamente un poquet) i, si tenim en compte que la nova consellera exercia com a directora de Canal 9, no es confia massa en la qualitat de la informació que puga transmetre. Per cert, hem vist publicades declaracions d'aquesta mandatària on diu: "Com que sóc negra, em donen tots els marrons". No dubtem que això és una simple gracieta benintencionada, però no diga eixes coses, donya Lola, que pot prestar-se a confusions. No cal recordar que, entre persones normals, les virtuts i els defectes dels humans no tenen res a fotre amb les condicions racials de cadascú i, per tant, és convenient que a vosté se la jutge com a consellera pels seus encerts i pels seus errors, i no pel color de la seua pell, tan digne com qualsevol altre color de qualsevol altra pell.  

 ---                                                                                                                                  

---     LA FÓRMULA I. Ahir es va celebrar "la carrera de l'any" al circuit urbà de València. Canal 9, seguint els seus costums, va muntar un autèntic festival d'autobombos i envaniments. Ja se sap que aquest esdeveniment està més que qüestionat per diversos sectors, pel seu cost econòmic i per les molèsties que ocasiona, però ells només s'entrevisten a ells mateixos i als seus afins, sense dret a cap rèplica. I ahir van fer això, justificar les crítiques amb malabarismes argumentals sense punta ni filador. Està clar que, per molt que es qüestione i es demostre la manipulació d'eixa televisió pública, ells no pensen canviar. Caldrà bregar contra aquesta classe d'abusos. 

 ---                                                                                                                                  

---   EL MOVIMENT 15M. Continuen incrementant-se les activitats d'aquesta moguda popular que circula sota el lema "Democràcia real, ja!". El diumenge, dia 19, es van celebrar amb gran repercussió mediàtica les concentracions que s'havien convocat pertot arreu de l'Estat Espanyol. Els manifestants de València (no sabem si tots, però hi eren un bon grapat) es van concentrar a les portes del domicili de donya Rita Barberà per a protestar. L'alcaldessa de València, visiblement molesta, va condemnar unes pintades de mal gust que alguns participants havien pintat al carrer, i va aprofitar aquests detalls lamentables per a malparlar del col·lectiu en conjunt. Nosaltres també condemnem les accions de mal gust, com les pintades que vosté lamenta, o com els fets desagradables que van protagonitzar al Cabanyal les forces d'ordre públic. Aquest moviment no està motivat només per a bregar contra les imperícies de Zapatero, senyora, sinó contra els poders polítics i fàctics que ens han portat, entre tots, a la situació que ara estem patint. I d'això el seu partit no es queda fora. Tinga en compte també que aquesta autonomia la governen vostés des de fa molts anys, i ací hi ha molta tela que rascar. I no dic més, que açò és tan sols un burribreu, i no un burrillarg. 

 ---                                                                                                                                  

-   LA TELE DE L'ESPERANÇA. Telemaria López. Ja saben vostés que TELEMADRID és la tele de l'esperança (de l'Esperança Aguirre, entenguen-me). A través d'eixe joguet manipulador que paguen entre tots els madrilenys (possiblement també ens toque pagar alguna propina als de "provincias"), els cataferros de la tal mandatària munten obsessives campanyes contra tot allò que posa en evidència els deliris imperialistes del madrilenyisme més prepotent (hi ha un altre Madrid més racional que no interessa per a res als espanyolistes més profunds), com ara la campanya que van organitzar recentment contra Pep Guardiola per a consolar les frustracions del club de don Florentí (per cert, el ridícul que van fer ací fou senzillament espantós).

Maria López, amb la boca calenta, 

el cul indignat i el cabet a la faena.

Doncs bé. Una de les distingides d'eixa cadena pública autonòmica, Maria López, condueix un programa que s'intitula "El círculo", on va traure imatges pertanyents a unes revoltes ocorregudes a Grècia per a desprestigiar el moviment 15M en general, i més concretament la branca catalana d'indignats (la monomania que tenen als catalans és febril i obsessiva). Les crítiques per eixe error, que molts consideren intencionat, li van ploure pertot arreu (nosaltres també vam tenir a mal qüestionar el detallet a través d'aquesta mateixa secció), i la tal marilópez va demanar disculpes. Però les disculpes que va demanar no van ser orientals ni occidentals, van ser marca de la casa, és a dir, al més pur estil Mourinho, amb la prepotència del "Pichi" (eixe xulo que castiga), i sense rebaixar ni un bri el to de les bravates. Va qüestionar novament les intencions pacifistes del moviment i, amb les noves imatges en pantalla, va tornar a repetir allò de juzguen ustedes mismos: 

Marilópez va mostrar aquestes fotos mentre locutava la seua particular fe de erratas. A la primera es veu un xicot amb un objecte a la mà; Mari va assegurar que es tractava d'una pedra agressiva (bona seria una pedra que s'aguanta amb dos dits). Està clar que les imatges de Grècia eren més cridaneres per a il·lustrar els propòsits de la presentadora.

Mari: no ens cansarem de manifestar el nostre rebuig a la violència, siga com siga i vinga d'on vinga. Els que portem anys defensant un altre model de societat coneixem la virulència de les pedrades, que trenquen llibreries i seus representatives, que fereixen manifestants o que, fins i tot, maten persones com Miquel Grau o Guillem Agulló (aquest últim el mataren a ganivetades). Però excusar-se amb el comportament d'unes minories per a intentar desprestigiar una reacció popular com aquesta ens sembla, a banda de poc objectiva, senzillament miserable. Mira, Mari, una altra foto que no està captada a Grècia, sinó a Madrid. Sense pedres ni ganivets. Juzguen ustedes mismos:

I posats a juzgar, que juzguen també aquesta:

 ---                                                                                                                                  

---     EL PA DELS POBRES. Per cert, Mari, la de Telemadrid, va incloure en l'argument de disculpa abans comentat una referència als treballadors de la tele de l'Esperança. Va dir que allí treballen mil dues-centes persones, i que "no puede ser que cada error que cometamos en antena se ande jugando con el pan de esos mil doscientos trabajadores". Recollons, Mari! Quina mania teniu d'utilitzar el pa dels pobres per a protegir les vostres rabinades! He pegat una ullada a molts comentaris de premsa que han parlat de l'assumpte, i ningú no reclama res contra els treballadors; els més descarats es limiten a demanar que et defenestren a tu i, si pot ser, que eixa televisió pública deixe de ser un joguet en mans de donya Esperanza. 

Comprenem que la gent que ocupa llocs de responsabilitat per la gràcia del dit del mandatari de guàrdia estiga una mica molesta amb tot el que està passant (els "marilópez" de Canal 9 també s'han aprestat a muntar programes incendiaris per a desprestigiar la moguda). És clar que, si finalment triomfa l'esperit del 15M, hi haurà qui no tindrà més remei que buscar algun altre lloc on pasturar les seues misèries. Cavar soques, per exemple, hauria de ser un treball tan digne com un altre.

 ---                                                                                                                                  

---     GENT NORMAL I PROBLEMES REALS. És el títol d'un article de Carles Capdevila publicat al diari ARA el 19 de gener de 2011, l'endemà que Mariano Rajoy hagués dit que no era normal parlar català al Senat i que aquest no era un "problema real". Tot seguit hem inserit una de les deu desconfiances que formen part del referit article, el qual podran llegir tot sencer clicant sobre el següent enllaç: GENT NORMAL... (cliiiic)

"Desconfiaré sempre de qui digui que les llengües són per entendre’ns i no per crear problemes i faci servir aquest argument per crear problemes amb les llengües".

Salut, Carles, salut a tothom, i fins la pròxima


PER A VEURE TOTS ELS BURRIBREUS DEL MES DE JUNY, EDITATS EN FORMAT PODERÓS, CLIQUE ACÍ: BURRIBREUS DE BUCOMSA. JUNY 2011 (Cliiic)