ANEM FENT!
El raconet literari del nostre Pasqual
 |
Partitura original de El Fallero,
de Josep Serrano. El mestre Serrano
era de Sueca, igual que el també
mestre Enric Murillo. |
No hi ha música de Falles. Tret d’El faller, del mestre Josep Serrano, i de L’entrà de la murta, del mestre Salvador Giner, no hi ha la música patognomònica de la Festa. La primera, sobretot, l’hem escoltada tantes vegades, en tants llocs i durant tants anys, com a única música identificativa de Falles, que resulta indigesta la melodia i vergonyosa la idea que, en el paradís de les bandes de música i de músics excelsos, no hi haja una oferta adequada de la música representativa de la seua festa més gran.
S’ha fet pública la llista de les peces musicals més interpretades i sentides pels carrers i els casals de la ciutat de València en les Falles del 2010.
 |
Fragment de la lletra del pasdoble
Valencia en fallas, identificat
per Don Félix Crespo com un
"himno asumido por la gente".
Ai!, si Garcilaso aixecara el cap! |
La llista és oficial, elaborada per la Societat General d’Autors i Editors (la famosa SGAE) a partir de les llistes de repertoris que li van lliurar les bandes que participen en les festes de sant Josep i dels temes que els seus mateixos inspectors sentiren en el territori de la festa. Atenció a la llista: Paquito el Xocolater (peça indispensable en totes les bodes, festes de carrer i revetles populars, quasi sempre, a partir d’una determinada taxa d’alcoholèmia), València (pasdoble amb el qual totes les orquestres acabaven els balls de la plaça o de la sala quan el cap deia “Ara, toquem València i a cobrar”), Xàbia (pasdoble amb el qual, totes les bandes convidades a Mestalla, des de fa anys, ens matxuquen els inicis i els descansos de tots els partits de futbol. Des de fa anys! Totes les bandes! Tots els partits!), Amparito Roca, Pérez Barceló, Ragón Falez, Fet a posta (pasdobles que escoltarem pertot arreu en qualsevol celebració tradicional), Ah! i Valencia en fallas, la cançó que el mateix president de la Junta Central Fallera de València, Félix Crespo, acaba d’identificar com el “himno que la gente ha asumido como propio i lo asocia a la mascletà”.
Un panorama desolador. Des de fa tants anys! Tinguen en compte vostés que la major part d’aquestes extraordinàries peces musicals foren compostes abans de l’any trenta del segle passat. Tenen més de 80 anys d’història! I, en tot aquest temps..., ni una sola aportació a la primera fila de la música fallera? Caldrà reinventar-la? O millor dit... Cal inventar-la?
Des de fa anys, a través de l’Associació Cultural Premi Iaraní que presidisc, que té com un dels seus objectius la promoció d’activitats culturals al voltant de la festa de les Falles, he anant denunciant aquest fet i sembrant la inquietud de crear una música de falles. Advertisc que els meus arguments naixen des del desconeixement més absolut sobre qualsevol tema relacionat amb la música, però des de la convicció que, sobre la situació, alguna cosa cal fer. Ja!
 |
Disc de pasdobles toreros que inclou Paquito el Chocolatero. Hi ha discos de música fallera que també contenen aquesta peça, composta per Gustavo Pascual per a Moros i Cristians. El mestre de Cocentaina no era ni torero ni faller. |
Crear una música que un dia s’identifique clarament amb la festa de les Falles. D’ací a uns anys. I en pose com a exemple el que, probablement, va passar un dia amb la música dels moros i cristians, la qual hui, tothom, identifica a l’instant. Supose que (per favor, disculpe’m vostès la ignorància), aleshores, algú va decidir la presència de timbals i dels instruments de vent; que també algú decidiria compassos, ritmes i cadències, les diferències entre les marxes mores i les cristianes. Escorcollant en la història o inventant-se-les, però ací està el resultat, una música pròpia, identificativa, de la qual se senten orgullosos i a la qual, seguint els cànons establerts, els compositors aporten cada any noves obres que s’incorporen al patrimoni musical i a l’estima popular.
Des de fa anys propose, l’última vegada a l’Associació d’Estudis Fallers, l’organització d’un simposi sobre el tema, convidant a participar-hi experts musicòlegs. Per a crear una música fallera. Decidir quins instruments podrien identificar la festa i l’entorn territorial i humà. Quins ritmes, quins compassos, quines cadències. Arribar a una mena d’acord, principi de protocol o creació de línies bàsiques indispensables de les quals poguera sorgir una música, nova (?), que arribara a tenir gran acceptació popular, i a partir de la qual els autors compositors situaren les bases per a deixar anar la seua inspiració. Si isquera bé la mampresa, d’ací a uns anys podríem tenir la música de la nostra festa. Pròpia, identificativa i de la qual sentir-nos orgullosos. Com és en la d’ells.
 |
... i des de llavors ençà no han variat
els repertoris de música fallera. |
Aquesta mateixa setmana, Josep Almeria, president de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana es queixava de tot el que vinc dient jo des de fa anys, fins i tot feia la comparació també amb la festa dels moros i cristians. La FSMCV té 40 anys d’existència, agrupa 532 societats musicals (la meitat de les del territori espanyol) amb més de 40.000 músics i 60.000 educands i va i diu ara aquest home: “la promoción y creación de una música fallera podría dar a las Fallas más opciones y riqueza musical en todos sus actos”. Aleshores, què esperen?
Gràcies per la informació, i disculpes per la meua ignorància en qüestió de música fallera ( ignorància en temes fallers en general). En saber que el pasdoble Xàbia figura entre els primers de la SGAE se m'ha posat el cor en un puny. Perquè és un pasdoble preciós que honora el meu poble i és el rei de les fogueres de la nit de sant Joan, i perquè si el mestre Salvà ( home digne, ple d'humilitat i amor per la música) alçara el cap no s'ho creuria. Com tampoc crec que s'ho crega la seua família, que dubte haja vist molts euros dels diners que hauran tret els de la SGAE ( societat general agafa euros).
ResponEliminaMolt bon article senyor Molina.