He comentat en moltes ocasions que no he sigut mai un faller entusiasta i modèlic, dels que es desviuen tot l'any per la falla i dels que reguen l'emoció amb llagrimetes la nit de la cremà. Però reconec que una bona part de la meua obra es basa en treballs poètics que vaig aportar a la literatura fallera, els quals em van obrir moltes portes en altres camps literaris i escènics, em van propiciar diversos reconeixements i em van permetre escampar la meua poesia satírica pertot arreu del nostre territori.
Llibret(s) que publicaven la primera dècada del 2000 algunes falles, com ara la Malva d'Alzira o Corea de Gandia. Actualment, la majoria de falles de prestigi dediquen temps i recursos a aquestes publicacions, però foren unes poques les que iniciaren la noble tasca en favor de la literatura fallera.
Amb el temps s'ha vist recompensat el seu esforç.
A principis del segle actual encara predominaven els llibrets fallers de poca envergadura, continguts convencionals i escriptura rebordonida, però ja existien comissions que havien apostat per millorar la literatura fallera i estaven publicant volums de molta qualitat en tots els aspectes. Una d'aquelles falles, la de la Plaça de la Malva d'Alzira, va crear l'any 2007 el "Premi Malva" per a incentivar la poesia satírica en aquesta classe de publicacions. Vaig tenir la sort de guanyar aquella primera edició del premi esmentat amb un treball intitulat La faula de les pilotes, publicat el susdit any al Llibret de la Falla la Font de Pego.
L'any 2015 es lliurava per primera vegada fora d'Alzira el
Premi Malva. Fou al Centre Cultural Mario Monreal de
Sagunt durant la gala de Lletres Falleres. Vaig tenir la sort
de guanyar eixa edició amb La platja de l'esperança,
treball publicat al Llibre(t) de Corea (Gandia).
He guanyat algunes vegades més aquest entranyable premi —actualment integrat en la Federació de Lletres Falleres— (2007, 2010, 2015, 2019 i 2024) i també he participat en diversos actes de lliurament com a finalista, però fou la primera vegada, fa ja 18 anys, quan l'aura màgica de les fades satíriques va propiciar el nexe d'amistat i complicitat que m'uneix a la Malva. Soc del pensar que les coses que comencen amb bon peu tenen més possibilitats de consolidar-se en el futur, i a mi em va commoure el pelegrinatge de José Manuel Rubio i Miguel Ángel Martínez Tortosa pertot arreu de les geografies falleres per tal de reclutar poetes que pogueren enriquir aquella primera convocatòria.
Les complicitats i la bona sintonia que compartisc amb la Malva des de l'any 2007 m'ha portat a participar diverses vegades en la Setmana Cultural que cada any organitzen (una "Setmana Cultural" que sol durar aproximadament un mes). La primera fou amb el grup Burrera Comprimida i l'última la que anunciava aquest cartellet de fa un parell d'anys, on el senyor Cèsar Monzonís i jo vam complimentar unes burreretes escèniques de collita pròpia.
Últimament escric poc per a falles, però alguna coseta encara fem per a matar el cuquet. L'any passat vaig tenir la sort i l'honor de guanyar de nou el Premi Malva amb La guerra de les fal·làcies, un treball publicat també al Llibre(t) de la Falla Sagrada Família - Corea, de Gandia. He de dir que la falla esmentada fou "ma casa" fallera durant la primera dècada del segle. Allí em van donar cobertura, llibertat, facilitats i afecte per a mamprendre una tasca satírica arriscada que va ser molt positiva per a mi (i per a la falla crec que també) i els estaré eternament agraït per això.
Lliurament del Premi Malva 2024 a l'Auditori de Cullera.
Vaig escriure el poema en qüestió farà cosa d'un any. Des de llavors ençà han passat moltes coses. El vicepresident torero ja no està en el Consell i possiblement hagen perdut vigència les agudeses taurines, però les burreres culturals i les mediocritats institucionals continuen la seua marxa ascendent i, per tant, els versos del poema mantenen tot el seu vigor i la força d'una realitat tragicòmica.
Heus a continuació un audiovisual basat en La guerra de les fal·làcies, amb recitació del meu fill, Salva Bolufer, i amb música de José Ángel Murillo. I, ja que estem, afegim també la lletra del poema amb els oportuns aclariments a peu de pàgina de la publicació inicial.
Moltes gràcies per la seua atenció i fins la pròxima.
LA GUERRA DE LES FAL·LÀCIES
Epopeia experimental
Si jo fora el guionista competent
d’una falla progressista i creativa,
escriuria un guionet en exclusiva
que tractara les batalles del moment,
i amb gramàtica satírica i festiva
retrauria la burrera col·lectiva
entre versos inspirats en l’argument.
Cobriria el cos central del monument
la figura escultural d’un bou rampant,
amb el rètol de «Valencia» (sense accent)
i a les banyes una llum intermitent
amb espurnes rojigualda llampejant. (1)
A les bases de la cara de davant
anirien les escenes més guerreres:
ofrenòlegs i ofrenívoles bramant, (2)
amargats i moniatos insultant
i corruptes remenant les clavegueres.
Uns ninots mirant els bous entre barreres
i una tropa castellana forastera
sortirien entre fums de polsegueres
maquinant les més patètiques maneres
de saltar-se l’Estatut a la torera.
D’uns andamis separant cada Barrera
sorgirien les més bèl·liques figures,
amb el Cid Campejador lluint bandera
i l’Ayuso, revestida de fallera,
predicant que els burros volen les altures.
Una escena dedicada als caradures
es veuria en una mena de plató,
amb espectres malfactors de les cultures,
paladins de les més tètriques censures
i una estampa de la Santa Inquisició.
Un ninot representant Toni Cantó
cobriria un entaulat de complement
que inclouria en Joan Carles de Borbó,
i un amic del Conseller d’Educació,
destacat pseudofilòleg emergent.
A propòsit del global escalfament,
en un angle de la falla es mostraria
una sauna de vapor del mar bullent
i un ninot negacionista impertinent
escaldant-se els cataplins al bany maria.
L’esceneta de remat exposaria
un paisatge de tenebres i desferra,
amb ninots representant la bogeria
dels bandarres d’immoral filosofia
que alimenten els fantasmes de la guerra...
... i dels sàtrapes que campen cada dia
enardint la més salvatge tirania
dels psicòpates que manen de la Terra.
(1) El rètol de «Valencia» (sense accent) s’escriuria sobre una placa giratòria instal·lada en la banya dreta del bou, pegant voltes de manera permanent sobre l’eix de la susdita banya. Així, el nom de la ciutat es llegiria des de qualsevol punt d’accés a la falla, escrit en valenciano cercano a la calle, o siga, en valensiá de proximitat.
(2) Ofrenòlegs i ofrenòlogues són especialistes en ofrenologia enfervorida. Ofrenívols i ofrenívoles també són experts en la mateixa matèria, però de formació autodidacta.
Salvador Bolufer
Trobador municipal
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada