Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

dissabte, 5 d’abril de 2014

CORRUPTILÀNDIA (i els burros continuaven volant). Capítol 2

El passat 11 de març publicàvem la primera part de CORRUPTILÀNDIA; un projecte turístic engrescador que podria servir de revulsiu per a reactivar la malparada economia d'aquest pseudoinvent autonòmic valencià (clique ací per accedir a la publicació esmentada). 

El susdit projecte es basa en la creació d'una infraestructura turística, argumentada a partir dels empastres i els despropòsits que han propiciat la ruïna social i econòmica que ara patim els valencians. Com que la idea està inspirada en fets reals, hem utilitzat els elements, els escenaris i els personatges que els han protagonitzat; no solament els concernents a les matèries corruptores i corrompudes, sinó també a les fanfàrries ambientals amb autobombo, al balafiament de diners públics, a les bogeries i als deliris de grandesa habituals en els nostres mandataris, tan propensos a fer el ridícul més espantós. Al capítol anterior aclaríem que això d'utilitzar vergonyes i desgràcies per atraure el turisme més morbós és una pràctica que ja s'ha utilitzat amb èxit en molts llocs; i fer com fan diuen que no és pecat.

Tal com explicàvem, LA RUTA DEL SAQUEIG constituiria el cos central del CORRUPTILÀNDIA PALACE, però el nostre projecte contempla un fotimer d'ofertes que podrien conformar un dels complexos turístics més espectaculars del món en aquesta especialitat. Heus a continuació alguns exemples més. 
Titular de premsa que s'inclourà a la secció "Delirium"
de l'hemeroteca corruptina.
EL MUSEU DE SURO. Espai museístic que es plantejaria de manera similar als típics museus de cera, però tindria com a novetat que les figures serien de suro blanc, com els ninots de falla (això seria un revulsiu econòmic importantíssim per als nostres artistes fallers i també per al compte de resultats de Corruptilàndia, ja que als ninots de suro s'aplicaria l'IVA reduït, en lloc del 21% que paguen les figures de cera). L'esmentat museu albergaria els ninots (en castellà, ninotes) dels personatges més representatius de tot el temps de la desfeta, amb vestimentes adients als seus possibles deliris (ex.: Camps romandria vestit de Jaume I, amb un embut al cap i enarborant un penó de color blau...; o el "ciaano" Fabra de Palleter, però amb un moniato a la mà...). El suromuseu també contemplaria escenes que referirien alguns esdeveniments històrics valencians, com ara el moment on Abril Martorell i Alfonso Guerra es jugaven al punyet les nostres senyes d'identitat, mentre el Molt Honorable Lerma es fumava un puret a la salut del populatxo (la ubicació en segon terme del referit Lerma possiblement provoque alguna pregunta innocent, com per exemple: "eixe home què va fer per a estar ací?", a la qual cosa el guia contestarà: "No res!.. eixe home no va fer absolutament res!").

To offer up new glories to Spain (versió anglesa del peraofrenar)
Dibuix de Faro extret de la xarxa, readaptat per Bucomsa.

EL MANICÒMIC. Zona destinada a l'art escènic i audiovisuals. Es compondria de multisales ordenades en bateria on es representarien en directe diverses escenes inspirades en historietes reals, com ara alguna reunió de presumptes innocents repartint-se els diners dels "negratas" (els corruptus dixit); o una mostra de com comptava els diners negres el xicot aquell que deia tenir els dits pelats de pessigar bitllets...; o un simulacre de junta d'alguna caixa d'estalvis, on s'acordava l'emissió d'un paquet de preferents, i l'establiment de plans de pensions per als dirigents (aquestes representacions constituirien un bon revulsiu per als actors i les actrius de L'Alqueria Blancaactualment sense treball). Entre les sales que es destinarien a audiovisuals s'habilitaria un "Taller de transformació de notícies", on es mostraria als turistes com es manipula un canal de TV a base de troles i mangarrufes (pagant un suplement de 5 € per cap es podria veure per una pantalla la realitat de l'accident del metro de València, i per una altra contigua, la notícia tal com fou emesa aleshores a Canal 9).

Algunes de les il·lustracions que podrien decorar les parets de LO GAT SALVAT, una sala del MANICÒMIC que es dedicaria exclusivament a les matemàtiques lingüístiques. Allí s'explicaria en castellà l'origen ibèric del valencià en l'època del desmembrament de l'imperi romà.

Amb un petit suplement de 3 eurets (IVA inclòs) es podrà escoltar parlant valencià el "ciaano" Fabra (o qualsevol altre dignatari desmembrat, bé siga vingut de fora o rebotat de dins).


Els compartiments més angulosos del MANICÒMIC s'habilitarien a manera de capelletes de parròquia rica, i s'utilitzarien per a muntar escenes estàtiques, com per exemple la façana de l'edifici del desaparegut Banc de València (sobre la torreta que curulla el tal edifici podria representar-se el gallet de la passió, amb la figura de l'expresident Olivas aguantant un parallamps encarat al cel). També s'habilitarien rèpliques a llocs emblemàtics, com ara el balcó de l'Ajuntament de València, on cada hora se simularia que dues falleres majors ordenen al senyor pirotècnic que comence la mascletà i una alcaldessa faria carasses i cabrioles a la gent de la intifalla (amb algun dispositiu virtual se simularia una manifestació de protesta, i la cançó Valencia en fallas sonaria amb tots els horrors de l'estridència per tal d'ensordir els crits dels manifestants). Les visites en grup podrien accedir al lloc del balcó on solen situar-se els invitats; així podrien viure les emocions del moment (encara que siga de manera simbòlica) i observar de propet els ballarucs, les bravates i els alarits de la tal alcaldessa vestida de Xavi Castillo. 

Els decorats de determinades sales permetrien que la gent poguera fer-se trucatges fotogràfics. Aquesta foto, per exemple, ens mostra Xavi Castillo com si estigués prenent posició com a president del Consell Jurídic 
Consultiu en presència d'un Honorable. Aquests muntatges són 
fàcils de preparar, ja que només caldria foradar els llocs 
on hi haja els caps que es pretenga suplantar.  
Hem comprovat que els guions d'aquesta classe de muntatges turístics solen contemplar llegendes i històries, reals o imaginàries, per a despertar el morbo, la tendresa, la sorpresa o l'admiració (o tot alhora) de la clientela. Els arguments de les tals contalles refereixen majorment amors clandestins entre dues persones de bàndols diferents (totes les fortaleses de l'Edat Mitjana compten amb amagatalls i portes secretes per on presumptament es desenvolupaven amors prohibits, quan no violacions, traïdories, venjances... que sempre s'acabaven com Camot i amb algun cap rodant per terra); nosaltres utilitzaríem casos hipotètics relacionats amb la temàtica de CORRUPTILÀNDIA, com ara el suposat embaràs d'una traductora contractada per EMARSA que, traduint una traducció, fou presumptament seduïda per un càrrec de confiança casat que li va prometre matrimoni (convindria instal·lar en un compartiment un llit, i mostrar-lo com si fos el lloc on el càrrec de confiança i la traductora traduïen les traduccions).
Convindria habilitar un compartiment amb els mobles del despatx
de Canal 9 on, presumptament, aquest individu es treia la pelila
i intimidava les periodistes per tal d'aconseguir favors sexuals
(el diari diu que ho ha dit el jutge). El/la guia de la visita aclarirà
als turistes que el protagonista d'aquesta història és un dels que
deia "estar en política per a forrar-se"... i ningú no va impedir 

que estigués 15 anys a Canal 9... forrant-se i fent el sàtrapa.
A la planta baixa de CORRUPTILÀNDIA PALACE s'ubicaria la zona comercial ESTAFAMANIA, així com EL TREN DE LA BRUIXA, on un saltimbanqui amb la carassa de Rita Barberà pegaria granerades als passatgers dins un túnel denominat LA CRISI (estem estudiant les possibilitats tècniques per fer que el trenet s'encalle cada viatge entre la foscor de l'esmentat túnel-crisi, i aparega a desencallar-lo la figura d'un heroi vestit de superman, però amb la cara de Mariano Rajoy). Per tal que el turisme estranger comprove les condicions de moltes de les nostres escoles, s'instal·laria –també a la planta baixa del complex– un BARRACÓ GEGANT, on es podrien ubicar jocs recreatius (preferentment de policies i lladres) i barraconets de tir a la vella usança. També estem estudiant la instal·lació d'uns telèfons fantàstics des d'on, amb 1 € per trucada, l'usuari podrà simular una conversa amb algun mandatari conegut (en alguns casos, quan el turista pregunte: "És vosté don Juan?", el telèfon contestarà: "No, soy su hermano").
TIRA-LI, MARTÍ és un barracó de tir dissenyat especialment per a CORRUPTILÀNDIA. Un centenar de figuretes metàl·liques, cadascuna
amb el rostre d'un imputat, es mouran d'una punta a l'altra, 

ordenades en bateria i enganxades a una cinta corredissa.

Cada jugador serà proveït d'unes pilotes de drap
(a raó de 20 cèntims la pilota) per tal que les llance contra
els ninotets en moviment. En impactar la pilota al cap
d'un ninotet, l'imputat a qui corresponga caurà abatut 

i el tirador rebrà un corruptipunt de regal
(cada 10 corruptipunts hi haurà el dret a una pilota extra).

Les oficines de CORRUPTILÀNDIA s'ubicarien inicialment a l'entresòl de l'edifici central, i des d'allí es controlarien les excursions facultatives dissenyades per a l'efecte. Encara està en estudi la planificació de les rutes que mostraran als turistes els principals escenaris corromputs i saquejats, així com els monuments a la bogeria i al balafiament dels diners públics dels valencians; però, en qualsevol cas, hi haurà tres rutes troncals que vertebraran el país: LA RUTA DE L'AIRE, amb final a l'aeroport sense avions de Castelló, on els afeccionats a la caça podran comprar furtabonus per a caçar conills; LA RUTA PIRATA, que arribarà fins a la casa natal d'Eduardo Andrés Julio Zaplana Hernández-Soro, a Cartagena, passant per Terra Mítica, Terra Natura i la Ciudad de la Luz, amb una parada opcional a l'Ajuntament de Benidorm per a veure de prop la cadira on, el dia de la moció de censura, va seure la trànsfuga presumptament subornada per a vendre a Zaplana l'alcaldia de Benidorm. 
Una altra parada opcional de la RUTA PIRATA podria ser al despatx de l'alcaldia de l'Ajuntament d'Oriola per a visitar el piano on, segons la sentència de l'Audiència d'Alacant, van amagar un sobre
amb els diners dels donatius de les mongetes.

LA RUTA DE RITA contemplarà les visites als llocs de València i perifèria on encara tremolen les penombres més obscures, com ara LES RUNES DEL NOU MESTALLA (EL SOLAR DE SOLER), L'ESTACIÓ DEL METRO DE JESÚS, L'EDIFICI ON HI ERA EL BANC DE VALÈNCIA, ELS ESTUDIS DE CANAL 9, LA TORRE DE L'HOMILIA DEL PAPA, etc. Un expert en economies divertides ensinistrarà els/les guies de Corruptilàndia perquè puguen explicar, per exemple, com es van berenar 30 milions d'euros en la torre que acabem d'esmentar, on només l'altar (amb aire condicionat) diuen que va costar 600.000 € (cent milions de les antigues pessetes); aquest acte també va servir perquè RTVV dilapidara 15 milions d'euros en dia i mig, però pel moment, aquest últim detallet no l'inclouríem al guió, no siga que s'espante el galliner i els turistes ens denuncien per escàndol públic.
I així successivament...
(material per a l'hemeroteca corruptina)

Podríem estar quaranta dies i quaranta nits comentant-los altres aspectes d'aquest macroprojecte turístic, el qual podria completar-se amb diversos subprojectes, com ara la instal·lació a Terra Mítica d'una zona temàtica on es conte i es represente l'esperpèntica història d'aquest parc líder en projectes judicials (estem segurs que així es multiplicaria per cent el nombre de visites). Però no és la nostra intenció tocar el vol en un campanar sense campanes; només preteníem llançar un crit d'esperança en el futur exposant aquesta idea que ens permetrà eixir de la misèria amb els nostres propis recursos. València deixarà de ser la terra del saqueig i serà per sempre més l'autèntica terra de les flors, de la llum, de l'amor... I del braç incorrupte de sant Vicent!


I corruptí corruptat, aquest conte s'ha acabat.

2 comentaris:

  1. T'has tornat a superar en idees,amb fets i solucions. Si, fins i tot de lluny, coneguessin la vergonya, demanarien públicament perdó i ens tornarien els diners saquejats els quals s'invertirien per a educar un poble amb mancances de coneixements històrics i de autoestima. Però no ho faran, perquè la parauleta, vergonya, no l'han apressa ni en volgut. Què ha de fer una persona que penca o pencat de sol a sol, ells ho de sòl a sòl, se sent estafada, i en massa casos arruïnada? Podries contestar-me aquesta pregunta? Una abraçada amic Salvador i moltes gràcies per una missiva electrònica que m'he (ens) enviares fa unes setmanes. Eduard

    ResponElimina
    Respostes
    1. Benvolgut Eduard,

      Possiblement, l'estafa és una malaltia congènita que patim els estafats contra la qual encara no s'ha descobert cap vacuna. La virulència de la tal malaltia pot ser major o menor, i pot afectar el cap, la dignitat, la moral, l'estómac... o tot alhora, en funció dels estafadors que proporcionen les estafes, dels testaferros que les executen i dels llepons que les aplaudeixen.

      Diuen que la història del món es compon de cicles que s'esgoten aproximadament en 40 anys. Cada cicle comença amb l'alegria dels estafats de l'etapa anterior per haver-se llevat de damunt els estafadors que els estafaven, i s'acaba quan els estafadors nous, que apareixen uns anys després de l'inici, ja no tenen res més que estafar perquè s'ho han estafat tot.

      El cicle que actualment vivim ja fa molts anys que està acabat, però els estafats romanen letàrgics en el somni dels injustos, i els estafaires s'agafen a un clau encés per tal d'evitar que els adormits es desperten. Jo pensava que la barraqueta s'enfonsaria pel seu propi pes, però sembla ser que caldrà esperar que les urnes de 2015 comencen a marcar la nova etapa que ha de permetre renovar les aigües putrefactes i ventilar els aires contaminats (esperem que aleshores no ho hagen acabat de fer tot pols).

      Mentrestant, amic, caldrà mantenir la dignitat des de la resistència; advertir als nous governants que han de venir, que el canvi ha de ser real i que no ens conformarem amb remendos, pegats i excuses de mal pagador...; i procurar que els estafats --o arruïnats-- que han pencat de Sol a Sol sàpiguen que els vots que han utilitzat els responsables de la seua estafa --o ruïna-- han eixit d'algun lloc (si no, no quadren els comptes); que s'atempten bé, no siga que amb proclames anticatalanistes i ataquets de patriotisme els tornen a enganyar.

      Saps Eduard? No sabia massa bé com contestar-te el preguntat (reconeixeràs que la pregunteta tenia el seu "allò"), però he mamprés l'abecedari per davant i, entre gramàtica i gramàtica, m'ha eixit això de la VACUNA... i tal vegada eixa seria la solució, no trobes? O això, o pegar-li foc a la barraca!! Tria de la "parà"!

      Elimina

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.