Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...


PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc..................................................El racó del fumador



EL SOLFABLOC........................ EL REBOST DE BUCOMSA

... Estellés en solfa........................................La vida secreta de les paraules

diumenge, 28 d’octubre de 2012

ELS COMPTES DE LA VELLA

"El señor quiere mucho a España, por eso la puso en el mejor sitio del mundo, donde no hace ni mucho frío ni mucho calor. Y la colocó entre los mares por los que pasan más barcos [...]"

Hem començat aquest burriarticle amb una afirmació al·lucinant, publicada als Textos escolares de 1r curs de 1955. De segur que el caràcter anacrònic de la referida banalitat i l'ingenu paternalisme de la seua redacció han provocat la rialla dels lectors, però m'atrevisc a dir que la tal estupidesa és perfectament equiparable a qualsevol proclama dels bufanúvols actuals, sobretot quan s'enfebreixen en patriotismes passats de moda i/o justifiquen amb excuses de mal pagador les estafes socials i econòmiques provocades per les seues ineptituds (o per la seua cobdícia). Les modes modernes de fer el ridícul formen part de la nostra realitat quotidiana, i per això ens semblen tan normals, però no tinc cap dubte que, quan estiguen fora de temps, l'opinió pública es mofarà dels escampafums actuals amb la mateixa sorna amb què nosaltres ara ho fem amb els arguments que esgrimia el franquisme per aborregar el populatxo (a l'article El florido pernil (cliic) publicàvem altres bacoretes similars a la del "Señor que quiere mucho a España"). 


Hermano Lobo era una revista que denunciava en clau d'humor
el desvergonyiment dels mandataris. Han passat 38 anys,
i encara estem pegant-li voltes al mateix nano. 

Ja se sap que les estructures polítiques de l'Estat no exigeixen als governants cap tipus de capacitat ni preparació per a desenvolupar les responsabilitats que pretenen assumir; així, la missió del líder és captar vots, siga com siga, i l'obligació de la tropa acomodada al voltant dels pessebres és pegar la cabotà a tot el que diga l'amo. Amb eixe sistema, apareixen els que estan en política per a forrar-se, els mentiders convulsius, els que no tenen vergonya ni la coneixen, els que no tenen escrúpols de cap tipus i els que no tenen ni puta idea del que es porten entre mans. Imaginen-se, per exemple, què passaria si un metge, en una conferència sobre medicina, afirmara que fumar és sa per als pulmons i regula les masses cardiovasculars del cerebel! (és un dir)...; doncs, això mateix. Però si una consellera de cultura confon Ausiàs March amb Joanot Martorell, o un advocat madrileny s'especialitza en educació per a espanyolitzar catalans, o una vicepresidenta de govern sonríe quan li recorden les troles que deia quan estava a l'oposició, o un ajuntament consent que els seus afins saquegen empreses públiques, o qualsevol rebentasoques arma empastres econòmics que després hem de pagar entre tots... doncs, no passa res: ells mateixos diuen que la política és així.

Les portades de la revista Hermano Lobo (1975) que estem utilitzant
per a il·lustrar aquest burriarticle han estat recopilades per
l'amiga Maria Dolors Lloret. Gràcies, so guapa!

Un dels aspectes on el desvergonyiment dels mandataris clama al cel amb més força és l'econòmic. Els xarraires oficials aprofiten el caràcter avorrit de les matemàtiques i els pocs coneixements que tenim els votants en assumptes macroeconòmics per a vendre fum a quatre pessetes el duro (em recorden  el concurs de xarlatans que organitzen els antics venedors ambulants, on vaig tenir el gust de veure l'entranyable oriolà Ramonet guanyar una edició simulant la venda de la Manga del Mar Menor al més pur estil d'un venedor de mantes tradicional). A ells els dóna igual dir quatre que vint-i-quatre, i quan apareixen ruïnes com les que ara rellueixen (i les que no relluiran mai), ens parlen de la prima de risc i del dèficit públic, i ho apanyen no pagant els creditors, retallant serveis públics, incrementant impostos, fent reformes laborals que només poden augmentar el desastre i repartint almoines de 400 euros al mes. Els jerarques més generosos també han col·laborat en la crisi rebaixant-se el jornal; per això, els que cobraven 90.000 eurots a l'any ara només en cobren 85.000 (més dietes, desplaçaments, i assignacions diverses, això sí). 


Pel que es veu, l'any 75 hi havia una crisi...
o era també una estafa?
Això de "VEO, PATRIA, TU INFLACIÓN"
sembla una "Elegía financiera" guapa.
M'agradaria llegir-la. 

Com a complement al paràgraf anterior, ens permetem recomanar el vídeo que enllacem a continuació. Recull poc més de 5 minuts de la intervenció de José María Gay durant una mesa de debat que va tenir lloc a Elx a finals de setembre. Podran veure i escoltar les afirmacions de l'esmentat economista sobre la política econòmica del govern. Malgrat el dramatisme del seu contingut, l'audiovisual és molt fàcil d'entendre, amé i, fins i tot, divertit. El sr. Gay utilitza la claredat argumental del compte de la vella per a qüestionar i posar pates per amunt el desgavell que estan propiciant els mandataris, i lamentar la pobra reacció de la ciutadania. "Este es un país de chorizos, lo digo con todo el respeto... y el pueblo tiene que decir ¡basta!". Així comença el discurs de José María Gay... però miren, miren... i escolten, escolten:

                                     
Possiblement als nostres lectors no els sorprendran
 les paraules de José María Gay, però podem 
ensenyar el vídeo als pares, als sogres, als amics... i 
als coneguts que presumeixen de ser apolítics



Si clamoroses són les bravates, frivolitats i estupideses que sentim dir als polítics de Madrid, més lamentables són encara els destarifos d'aquells que han revestit amb quincalles el País Valencià per tal de convertir-lo en la Comunidad Valenciana que ells s'han inventat. Ho han fet tot pols, i encara amenacen amb nimietats, com ara la de retirar ajudes i subvencions als que usen o porten a les seues sigles l'expressió "País Valencià" (per cert, en Serafí... vosté sap que eixa denominació resa al preàmbul de l'Estatut?... I vosté sap que eixa classe de cacicades atempten contra la Constitució que vosté tantes vegades anomena?... Aleshores, què collons sap vosté?). 





Donya Rita (que, segons un periodista que conec se li pareix cada vegada més a Xavi Castillo) va anar a Madrid a donar lliçons de valenciania, i amenaçà a tornar a presentar-se a les eleccions argumentant que ella "no sap fer altra cosa només que ser alcaldessa" (jo conec moltes persones, donya Rita, que no saben fer només que faena, i ara no en tenen gràcies a l'esclafit de la bambolla taulellera que vostés van propiciar). N'Alberto, envoltat d'ofrenaglòries, bamba cap ací i cap allà amb uns discursos que, sens dubte, servirien d'inspiració al mateix Grouxo Marx... i així anem: Amb un Canal 9 que s'ha arruïnat arruïnant; amb els deutes penjant per les orelles; amb les entitats financeres valencianes enganxades amb un fil de cosir; amb els xiquets anant a escola en barracons i amb fiambreres de recapte; amb les cues dels hospitals cada vegada més patètiques; amb les cambres plenes d'imputats; amb la taxa d'ocupació cada cop més clamorosa... I, això sí, amb uns mandataris, cada vegada més mudats, entestats a continuar planificant-nos el futur entre glòries ofrenades i aeroports sense avions. 


Gràcies de nou, Maria Dolors.


I acabaré igual com hem començat, és a dir, amb una bravata d'eixes que hui provoquen la rialla, però que, en la seua època, formava part de la normalitat de cada dia. És una de les frases que va pronunciar donya Pilar Primo de Rivera en un discurs de l'any 42. Miren, miren:

"Las mujeres nunca descubren nada; les falta desde luego el talento creador, reservado por Dios para las inteligencias varoniles; nosotras no podemos hacer nada más que interpretar, mejor o peor, lo que los hombres nos dan hecho".

- Dominus vobiscum. 
- Et cum spiritu tuo.

Ai!... si donya Pilar alçara el cap!

4 comentaris:

  1. Pense que estem a la mateixa ratlla de fa fa 40 anys, ens falta el Wert que possiblement el dia 30 quede aprovada la seua reforma per el curs proper, indignant. Gràcies per les teves paraures burribloc. M. D.

    ResponElimina
  2. Possiblement siga encara pitjor, perquè ara, aquests paios (i aquestes paies) diuen que els ha votat el poble i, pel que es veu, entenen que això es legitima per a continuar fent-ho tot pols. Açò és un règim disfressat de democràcia, i si no aconseguim capgirar-ho acabarem com camot. Recomanem divulgar el vídeo que hem inserit a l'article; les paraules de JM Gay no tenen pèrdua. Salut i força, MD.

    ResponElimina
  3. Amig Bolufer estic per creure'm que això no té futur ni millora. El personal no està per la feina. Crec que tu m'entendràs, i més d'un, com jo, que esperem poder llegir la veritat del que pasa en aquest collons de pais, i perdoneu-me la parauleta, en els teus escrits. Tot i valorant la teva feina com es mereix, és molt trist. Jo tenia vint i pico d'anys quan El hermano lobo ens feia somniar, sempre acabava amb aquesta afirmació LA DEMOCRACIA LLEGARA EL AÑO QUE VIENE........ Com et deia això no té el caire de canviar. Una petita mostra la veiem en quasi tots el bars, on de quan en quan la dona i jo ens anem a fer-nos un cafetó, el diari de referència n'es un d'esports què no és ni del nostre país. No tinc en contra del diari ni contra l'esport, res de res, nimde lluny. La meva pregunta és.... Però no hi ha res més important? No estic en plan derrotista estic trist. I amb ganes de lluitar per obrir els ulls a la nostre gent i com tu diries acabem d'una vegada de comprar fum, si no el comprem deixaràn de vendre'ns-el. Una abraçada a tots. Eduard

    ResponElimina
  4. La veritat és que hi ha motius per a estar, si no trist, com diu Eduard (que això depèn, exclusivament de cadascú), sí almenys per a estar 'astorat'. L'entrada no té pèrdua en cap aspecte, però, centrant-nos només en l'econòmic, i en l'esplèndida intervenció del senyor J. M. Gay, ja tindríem material per a emplenar cent pàgines de Burribloc. Hi ha un corrent que cada vegada sona més, i que a mi em pareix de les actituds més sensates, i segurament també de les poques que podrien fer trontollar els fonaments d'aquesta colossal mentida en què se'ns ha clavat. I és la desobediència civil. Ho va dir Mònica Oltra en aquella famosa intervenció de fa poques setmanes: si el deute és il·legítim, per què hem de pagar-lo? Ahir, Jordi Évole va anar repassant casos de desobediència, com per exemple el de milers de ciutadans irlandesos, que s'han plantat davant de l'obligació de pagar un nou impost. I ara José María Gay lamenta la falta de reacció de la ciutadania. La gent (en nombre àmpliament majoritari votants del PP, no ho oblidem) encara té molt a perdre si pensa en termes de revolució. Com es diu al programa Salvados d'ahir, la desobediència duta als últims extrems és una manera pacífica de rebel·lió. No sé com ho veieu.

    ResponElimina

«VIDA, TANTA VIDA!» AMB JOAN PELLICER I EL SEU 'DIARI DE SOTAIA'

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 25/07/17
*Per Maria Josep Escrivà* Llegir el *Diari de Sotaia*, que ha publicat, amb encert impagable, la Institució Alfons el Magnànim-CVEI és tornar a caminar a prop de Joan Pellicer, amerar-se de les seues paraules entusiastes i reverencials, admirar-se amb la seua admiració envers cada troballa senzilla i alhora grandiosa que la terra ens descobreix. Us anime, tant si sou amants —o aficionats només— de l'etnobotànica com si no, a no deixar-ne passar l'oportunitat. *Una de les imatges de l'exposició Joan Pellicer. La saviesa de les nostres plantes, que es pot visitar al Museu Valencià... més »

EL FLORIDO PERNIL (2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/05/17
*Per Salvador Bolufer* Fuiste de glorias florido pensil hoy reverdecen a un impulso juvenil Aquests dos pseudoversos –rebordonits, per cert– pertanyen a la lletra de l'himne d'Espanya que publicava l'Enciclopedia Álvarez, el llibre didàctic més habitual en les escoles franquistes entre els anys 1954 i 1966. I això de *Florido pensil*, que traduït al valencià seria més o menys com dir "pèndul florit" –nom de parida–, sembla que va inspirar el títol d'una espècie de memòria de l'escola nacionalcatòlica que va implantar el règim del general Franco. *L'obrires per on l'obrires, l'E... més »

EL NUVOLET DE BERNAT CAPÓ

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 31/03/17
*Per Salvador Bolufer* *Bernat Capó*Bernat Capó ha mort. Tenia 89 anys (molt ben aprofitats, si ens atenem a la quantitat de coses fetes i ben fetes que ens ha deixat per herència). No puc presumir de conèixer Bernat de tota la vida, però la deessa fortuna em va regalar la sort de coincidir amb ell fa 18 anys, i des de llavors ençà he pogut gaudir la seua amistat i la seua enriquidora mestria. Molt s'ha escrit i molt més s'escriurà sobre la vida i obra d'aquest homenot de Benissa (m'encanta eixe qualificatiu –homenot– que algú li ha atribuït aquests dies), i a més ho han fet i ho ... més »

VERSOS (PER)VERSOS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 3/03/17
*Per Salvador Bolufer* Ja està quasi. Després de 9 mesos de gestació –com les criatures humanes–, *Versos (per)versos* està a punt de veure la llum. Ja hem trencat aigües, i ens avisen del paritori editorial que el feliç esdeveniment tindrà lloc durant els pròxims dies. Portada del llibre *Versos (per)versos*, dissenyada per Josep Olaso, d'Edicions 96. *Versos (per)versos* és un llibre de poemes on es resumeixen, a manera de mostra, les diverses facetes de la meua producció satírica dels últims 15 anys. El projecte s'ha portat a terme amb la necessària complicitat d'Edicions 96... més »

LA PÀTRIA DELS FORASTERS

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 17/01/17
*Per Salvador Bolufer* *Començaré aclarint que aquesta referència als "forasters" no amaga per a res connotacions xenòfobes, ni histèries patriòtiques ni monomanies xovinistes. Poder arrelar en qualsevol país del món, siga per gust o per pur instint de supervivència, és un dret que no se li pot negar a ningú, i els que presumim de ser nadius d'una zona privilegiada hem de tenir clar que ho som perquè algun avantpassat nostre va immigrar als paratges que nosaltres ara habitem. Els forasters d'aquesta història són aquells (i aquelles) que, de manera circumstancial i/o motivats per al... més »


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.