VIVA LA PEPA!

Pepe Botella (nom etílic)

Ja coneixem la monomania dels mandataris a aprofitar qualsevol motiu o causa rellevant per a pegar-se una ensabonadeta d'amor patri i dedicar-se autobombos entre clamors populars. Així, amb motiu del 200é aniversari de la promulgació de la carta magna espanyola de 1812, hem sentit don Mariano comparar la gran valentia d'aquella constitució amb la bravura de les reformes que està aplicant el govern que ell presideix. Igualment, donya Rita ha presumit valencianies amb l'excusa que el tal esdeveniment va tenir lloc el dia de Sant Josep (per això es coneixia com "La Pepa"). També he sentit algú volent dedicar aquesta celebració a l'actual rei d'Espanya, Joan Carles I, adduint que "La Pepa" proclamava la monarquia parlamentària com a sistema polític i ratificava la titularitat del també Borbó Ferran VII (sobreanomenat "el Desitjat"). Recordem que, aleshores, la sobirania espanyola estava amenaçada pel règim francés de Napoleó, que havia defenestrat don Ferran per a proclamar monarca un tal Pepe Botella.

Preciós fragment de "La Pepa"

Ferran VII
(el desitjat... amb perdó )

No entrarem en detalls sobre les diferències entre l'esperit de la Constitució de Cadis i el de les reformes marianes, però la comparança del mandatari espanyol ens sembla un intent de ratificar que els burros volen, i això no cal ratificar-ho perquè tots ho sabem (que els burros volen, clar). Sí que caldria aclarir que, segons conten els historiadors, "el Desitjat" es va reconciliar amb Napoleó i va abolir "La Pepa" l'any 1814 per a donar gust als francesos. Amb l'ajuda d'una colla de llepons (aleshores es denominaven "els servils") va reinstaurar l'absolutisme i va prohibir el crit de Viva la Constitución. Els liberals de l'època burlaven la reial prohibició cridant Viva la Pepa, i així proclamaven els seus ideals democràtics sense mencionar la paraula que el rei trànsfuga havia prohibit. Només li falta, al sofert don Joan Carles, que, a més de la polseguera que estan alçant les presumptes pilleries de l'Urdangarí, encara vagen tocant-li els cataplins amb les gracietes del seu rebesavi.

Damunt, l'egòlatra Ferran VII va triar la ciutat de València per a proclamar la seua malifeta. Sabia vosté això, donya Rita?

Al pas que anem, igual algun dia els pega per voler traure profit a la desfeta d'Almansa, i diuen que el quadre de Felip V està cap per avall perquè el pintor que el va pintar era catalanista... Vés a saber!

Per a quan un reportatge
a Canal 9 sobre l'aeroport
sense avions?

Canal 9 es va sumar a la susdita celebració amb un reportatge del programa Dossiers, on apareixen alguns dels detalls que acabem de comentar. Resulta estrany que una televisió pública que s'ha convertit en la mare de totes les vergonyes emeta reportatges tan ben documentats i amb uns comentaris tan aclaridors, però estem convençuts que els censors del tal ens consideren que el gran públic és una mica despistat (per no dir una altra cosa) i no sol relacionar les històries de fa 200 anys amb les actuals. El mateix programa va emetre, una setmana després, un altre reportatge sobre Vicent Andrés Estellés, i ací, la cosa ja no està tan clara. Hem de reconéixer que és un bon treball audiovisual, amb bons interlocutors i amb un guió correcte, però l'aspecte patriota i compromés del poeta de Burjassot s'oculta en tot moment o és tractat amb molta subtilesa. Vulguen o no vulguen els que només volen quan els interessa voler, per a parlar de la vida i obra d'Estellés és inevitable incloure les ofenses i les putades que li han gastat alguns bufanúvols o pseudovalencians vinguts de fora, caiga qui caiga.

I, parlant de Vicent, el 19 de setembre de 2011 publicàvem l'article "CANÇÓ DE BRESSOL, recordant estellés" (cliiic), on s'incloïa l'àudio del poema homònim, interpretat per Salvador Bolufer, amb acompanyament de piano d'Enric Murillo. Recentment hem descobert que l'esmentat àudio està desactivat i, per tant, deduïm que els últims visitants a la referida pàgina no hauran pogut escoltar la tal peça. Reparem aquesta maldat tecnològica inserint un vídeo il·lustrat amb fotografies (algunes d'elles entranyables), on podran escoltar la versió sonora de la susdita "Cançó de bressol". Així commemorarem també el 19é aniversari de la seua mort (València, 27 de març de 1993):