Començarem aquesta burrientrada demanant disculpes per l'escassa activitat burribloquera durant els darrers dies. No és que ens hagem apuntat a la febra retalladora que estan posant de moda els polítics (ja ho han retallat tot, excepte els jornals i els privilegis que ells mateixos s'han autoconcedit), però les circumstàncies ens han obligat a reduir el temps que habitualment dediquem al burribloqueig actiu per tal de rematar uns compromisos literaris que havíem assumit. Suposem que en 8 o 10 dies podrem tornar a la nostra normalitat habitual, i continuarem oferint-los tot allò que done de si la realitat més actual amb el nostre punt de vista, bròfec, però benintencionat.
Ignasi Moreno, Sóc Qui Sóc i Pepa Pons.
Les tres signatures més prolífiques del burrigrup.
Malgrat tot, l'activitat burrifacètica està vivint moments brillantíssims a través del burrigrup del Facebook gràcies als burrigrupers Ignasi Moreno, Sóc Qui Sóc i Pepa Pons, els quals mantenen l'olla bullint amb les seues freqüents publicacions, plenes de gràcia, ironia i interés.
Comencem, doncs, l'any burribloquer amb un burribreu divertit. La protagonista és novament la nostra Marilópez, la presentadora de la tele de l'esperança (de l'Esperança Aguirre, clar) a qui vam descobrir a través d'aquell popular comentari on despotricava del moviment 15M, i documentava la violència dels indignats catalans amb unes fotos de les revoltes de Grècia. Com que la tal Marimadrid sol ficar la pota cada dos per tres, vam decidir un bon dia incorporar-la a la nòmina de muses negres del burribloc, i per això és "La nostra Mari".
Tres-cents milions de persones (segons els comptes de Marilópez)
van retre homenatge a Telemadrid, una tele tan simpàtica com Canal 9)
I hui els presentem un vídeo (molt curtet, això sí) que recull una brillant intervenció on l'esmentada negramusa anunciava que el nombre de persones que habitem el planeta Terra és de 7 bilions (la nostra Mari és un autèntic desastre en matemàtiques; en una de les manifestacions d'indignats a Madrid va dir que hi havien assistit 2.000 persones, quan els organitzadors deien que n'eren un milió i la policia deia que 200.000). La premsa internacional se'n va fer ressò quan, oficialment, vam arribar als 7 mil milions d'habitants, però la xerraire en qüestió va dir que n'érem 7 bilions (és a dir, 7 milions de milions de persones). Miren, miren i escolten:
Sííí, Mari, ja sé que en determinats llocs d'influència anglosaxona el bilió porta 9 zeros, però tu saps que els vehicles anglesos tenen el volant a la dreta i circulen per l'esquerra, i a la resta del món ho fem al revés (i en el teu cas sembla que la dreta per on circules és bastant extremada). Mira, Mari, qualsevol diccionari de qualsevol llengua procedent del llatí, i veuràs com els nostres bilions s'escriuen amb dotze zeros, i per tant, Mari, tu vas dir que en el món érem 7 milions de milions d'habitants (també, segons tu, 4 dels quals són asiàtics), i no 7 mil milions com marca l'ortodòxia de la llengua que parles. Segons la teua forma de comptar, els indignats de la manifestació de Madrid que tractaves de minimitzar haurien sigut mil milions; a l'inútil Senat que suportem hi hauria quasi 300.000 senadors; i, de Marilópez, n'hi hauria 1.000... I ja saps, Mari, que de Maris, no n'hi ha més que una.
Cuida't, Mari, però ensenya't a comptar amb els dits; veuràs com els comptes t'ixen més redons.
Un bilió de besos, Mari. I records a donya Esperança.
Vam disposar aquest apartat per a recordar, a poc a poc, les burrientrades més significatives i entranyables que s'han publicat al Burribloc durant els seus 23 anys de vida activa.
I seguim el recorregut amb l'article publicat el 25 d'abril de 2014 dedicat a Miquel Ruiz, amic i mestre de dolçaina mort prematurament. El referit article està il·lustrat amb un vídeo-resum del dia que Miquel i el grup de Dolçainers i Tabaleters de la Safor vingueren de convidats al programa que realitzava Burrera Comprimida a Canal 37 TV.
TALLS I RETALLS de la Pecata Minuta capítol 7é "A cau d'orella" és la denominació d'aquesta 7a entr...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, les burrientrades més típiques de la causa burricomprimida que s'han publicat al Burribloc, tant les audiovisuals com les escrites.
I començarem amb la presentació del vídeo "EL POTET DE PIXUM" recitat a duo per l'autor, Salvador Bolufer i pel mestre Tomàs Llopis. El potet de pixum és un dels poemes clàssics de Bucomsa.
*Per Salvador Bolufer* Durant les huit temporades que va estar en antena el programa *Bon profit*, de Ràdio Pego, solia començar la meua intervenció recitant uns versos de tall satíric, normalment amb la música del preludi de Bohemios que activava des del control la nostra Carmen Oltra (*Carmenzilla del Pedàs*), amb el també nostre Pep el Tito (*Titus magnanimun*), sempre preparat per a completar la festa amb alguna onomatopeia marca de la casa. "El potet de pixum" és un del centenar de poemes que nasqueren per aquell motiu a principis dels anys 90. La temàtica dels textos era mo...
En aquest apartat recordarem, a poc a poc, algunes de les burrientrades precioses que s'han publicat al grup del Burribloc i al Pulcribloc «Passa la vida» que administra la nostra Maria Josep Escrivà.
Aquesta és una de les preciositats més importants del catàleg abans comentat. El poema que la Dama del Grau va dedicar a la seua mare, reproduït i comentat per la pròpia autora al Pulcribloc el 13 d'abril de 2015.
Tant ma mare com jo som marçals. Vull dir —a banda, en el meu cas, d'admiracions literàries associades a una altra Marçal— que les dues som nascudes en el mes de març. Ella, la meua mare, em porta, d'avantatge de vida, just vint-i-cinc anys menys una setmana. *Pepita Vidal Chova. Foto de Dolors Pedrós i Company. Gandia, novembre de 2014.* Crec que ens assemblem molt de caràcter, i compartim algunes coincidències inquietants, a la manera d'aquelles germanes bessones que agafen les mateixes malalties o s'entristeixen, cadascuna des de sa casa, pels mateixos motius. Per exemple: la m... més »
*Per Salvador Bolufer* *Per a la meua sorpresa i alegria, l'article que vaig escriure per al llibre(t) de la Falla Corea de Gandia —Els fartons i jo— va resultar guanyador del Premi al Millor Article de Llibret de Falles del 2025. Conec bé la qualitat dels Llibrets de Gandia i estic segur que hi haurà altres articles mereixedors també d'aquesta distinció (això de "millors" o "pitjors" solen ser consideracions un tant subjectives), però reconec que estic molt content que el jurat es decantara per un treballet que vaig escriure, això sí, a la meua manera. Aquest premi —antic «Iaraní»... mostra'n més
LES PREVISIONS DELS BRILLANTS
Textos i versos: Salvador Bolufer Femenia
Recitació i muntatge àudios: Salvador Bolufer Sendra
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada