UN SAVI IRRENUNCIABLE

#100anysdevalor

Pujaven i pujaven. Se'ls feia clar el dia, de pressa, a mitja hora de Confrides, i Aleix es girava de cara a la llunyana mar; i allà, per damunt l'Almèdia i el pic de Bèrnia −d'allí semblaven quasi a nivell− s'esbadellava un esclat de tons de flamerada, grocs i rojosos, vermells i moradencs, que s'estenien en ampla faixa. Més amunt, blavejava el cel, i els pocs estels que encara s'hi veien empal·lidien ja prenent comiat. La naixença del sol es presentava com un desmai, com una rubor i com un foc, i s'aclarien els pics i les carenes amb una alegria blavosa i primitiva.

−No veus, Victorí?... Gira’t!

−Això és el sol! −féu el cosí amb to burlesc−. ¿Vols dir que no te n’havies adonat?

−És clar, però... −va replicar Aleix.

Callà. Ja veia que aquell tros de fang sense desbast no podia comprendre ni sentir com ell.

Dins el barranc, els refils dels rossinyols i el lleu gorgolleig d’alguna aigua misteriosa que s’esmunyia, es barrejaven en una harmonia de fresques ressonàncies. S’hi veia encara tot ple d’espinals florits i d’esbarzers sucosos, com en el maig de la baixura. A voltes, els esglaiava el vol d’una merla, que xisclava sorpresa en la seua solitud.

Ell, comprenent que no tenia a qui participar els seus pensaments i les seues emocions, seguia callant i escoltant el silenci espès de la muntanya, i aspirava amb fruïció un aire on de tant en tant passaven bafarades de perfums silvans i que era fresc com si estiguessen en l’hivern de la Marina.

Enric Valor: L’ambició d’Aleix (1960, 1a edició)

Hem sentit contar en moltes ocasions que, quan Enric Valor es desplaçava per qualsevol motiu per les nostres comarques, s’exclamava admirat: “quin país més bonic tenim!”, una i una altra vegada, com si sempre fóra la primera que els seus ulls el descobrien. Tenim motius suficients per sospitar que el senyor Valor no parlava només en termes d’estètica. I clar, de res més que no siga estètica, els actuals governants de la Generalitat Valenciana no en volen sentir a parlar. Pobres cretins! Quin poble que no pretenguera autoimmolar-se no exalçaria els seus savis?