“Convidar set poetes (sis en llengua catalana) durant dos dies i mig a Sitges, i fer-los un homenatge popular, lúdic, vital, en comptes d’acadèmic o solemne. Un homenatge íntim basat en els detalls, les sorpreses, l’acolliment... i el reconeixement de la seva obra i vocació. Dit d’una altra manera: segrest de poetes amb síndrome d’Estocolm garantida!”.
Cartell de la 1a Festa de la Poesia a Sitges. Autors: Viki Gallardo i Edu Sentís.
Així exposen Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, directors i caps visibles de l’organització de la Festa de la Poesia a Sitges la idea central que la va motivar. Suficient per a intuir que allà no es trama cap celebració poètica a l’ús. En puc donar fe jo mateixa −i no per cap ànsia de protagonisme−, que vaig tenir l’honor d’assistir-hi entre els poetes convidats de la 4a convocatòria, la Festa de l’any 2010.
Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, les animetes humanes de la Festa de la Poesia.
A Sitges, una banda de música dóna la benvinguda als poetes des de la plaça de l’Estació, i d’allí arranca una cercavila que recorre els carrers del nucli urbà, on té lloc allò que anomenen una “balconada”, perquè des d’alguns balcons apareixen personatges rellevants que tenen algun lligam amb Sitges i que saluden l’arribada dels convidats versaires, els quals miren cap al cel dels carrerons amb la boca oberta. Les flors hi són presents pertot: bon auguri. L’organització, i un grup nombrós de seguidors sitgetans, sembla que participants fidels en cada convocatòria, s’hi dediquen a afalagar i malcriar els absorts homenatjats.
Rebuda dels poetes homenatjats a la plaça de l’Estació de Sitges,
on no hi manquen les autoritats locals, ni la Pubilla de les festes.
Després d’un parell de jornades intenses en actes i en emocions, aquella síndrome d’Estocolm respecte de la qual ens han previngut els directors de la Festa està més que justificada. Als poetes, se’ls demana que trien un plaer −dels aptes per a tots els públics...!−, només pel gust de poder-lo satisfer des de l’organització. I una societat recreativa, de nom el Retiro, d’on provenen bona part dels poders fàctics de la Festa (amb el seu president, Antoni Sella, al capdavant), s’encarrega de muntar un dinar, amb sobretaula d’espectacle de varietats inclòs, on no falta l’actuació de la Colla de Caramelles del Retiro, ni les intervencions musicals i humorístiques d’en Jànio Marti, mític director i músic d’orquestra de ball, ni la simpàtica seducció de la vedet Mercè Garcia. Tot aquest sarau encantador no seria possible sense el suport de l’Ajuntament de Sitges, i d’una llarga dotzena d’entitats col·laboradores, que són la base material d’aquesta efusió d’il·lusionisme artístic.
El públic del Saló d’Or de Maricel contempla embadalit l’espectacle
d’en Pep Bou. Tots els humans que s’hi veuen són poetes! Glòria Bosch, Anna Montero i Ester Xargay −complimentades a la V Festa, com també Carles Duarte, Pere Pena, Miquel de Palol i Marta Pessarrodona− seuen
a la primera fila. A la dreta de la imatge somriu el gran Màrius Sampere. Foto: Maite González
Durant el primer cap de setmana de juliol de 2011 es va celebrar a Sitges la Festa número 5. I per aquest motiu se’ns hi va convidar a tornar, als poetes complimentats en ocasions anteriors. Com que compartir alegries fa feliç, aquesta vegada vaig voler anar-hi acompanyada. N’érem 5 de casa, i en va deixar constància el periòdic local L’Eco de Sitges: “És anecdòtic però significatiu, que una poeta convidada en una edició anterior, M. J. Escrivà, vingui de València a reviure la Festa de cap a peus, amb ni més ni menys que un seguici de cinc persones.” És fàcil d’endevinar-hi qui eren els malcriadors, i qui la malcriada... I quina feina se’ns demanava a canvi?: havíem d’intervenir en una lectura que serviria com a introducció d’un espectacle plàstic interpretat pel “geni de les bombolles”, en Pep Bou. Una demostració suggerent i subtil de formes inestables, fràgils i efímeres, belles i quasi impossibles, similars a poemes visuals. Sabó, fum, aire i molta delicadesa en la confecció escènica dels versos irisats amb cos de bombolla.
Pep Bou, “el Geni de les Bombolles”, en plena acció.
No se m’ha acudit cap millor manera de correspondència a tant d’esforç, a tantes modalitats d’afalacs i de sorpresa, que la de compondre un vídeo casolà a partir d’una selecció d’instantànies fotografiades en aquell espectacle de bombolles. Es podria titular, per exemple, “Poemes de pell irisada”. Les fotos van combinades amb una reduïdíssima tria dels textos que llegírem prèviament els poetes Màrius Sampere, Montserrat Rodés, Miquel-Lluís Muntané, Mireia Vidal-Conte, Lluís Calvo, Josep Anton Soldevila, Núria Martínez-Vernis, i jo mateixa. L’espectacle poètic i visual, doncs, està datat a Sitges, concretament al Saló d’Or del Palau Maricel, el divendres dia 1 de juliol de 2011.
Bombolles fent-se i desfent-se. La xemeneia del fons és una peça
en alabastre de l’escultor J. M. Camps i Arnau. Havia estat ubicada
al Palau de la Generalitat de Catalunya i, al seu davant, el president
Francesc Macià va proclamar la República.
Lamente el caràcter elemental i primari de la creació audiovisual, però, tot i així, m’atreviré a dedicar-la, com a prova d’afecte i en gest d’agraïment sincer, a Cèlia, a Joan, a tota la gent del Retiro, i a tots aquells que treballen, donant la cara o des de la invisibilitat, per fer que la Festa de la Poesia a Sitges continue provocant inevitables síndromes d’Estocolm entre els poetes segrestats. Sapigueu tots que el millor homenatge és l’amistat i el record entranyable de tots vosaltres.
Ah, i al Joan Duran i a la Joana Fort, felicitats per l’arribada de Cinta!
Diverses branques de la xarxa internauta estan beneficiant-se del festival de paraules escrites que han organitzat les sres. Cèlia Sànchez-Mústich i Maria Josep Escrivà, amb altres plomes de llum i de foc, sobre aquest article de la dama del Grau. Però el nostre modest burribloc no es menja ni una rosca, i els pobres també tenim dret a gaudir tan encantadores suculències, encara que siguen les sobres.
Fa just un mes que vam publicar aquesta entrada com a agraïment a les persones humanes que organitzen des de fa 5 anys la Festa de la Poesia a Sitges. A partir d’aquest text, i del vídeo que l’acompanya, molta gent, amable i solidària, ens ha transmès, d’una manera o d’una altra, les seues consideracions, o bé ha agraït els agraïments amb què nosaltres agraíem la generositat de l’agraïda organització de la Festa. En el seu moment ens va semblar que un portaveu d’aquest burribloc manifestava (just al comentari de dalt) una certa enveja perquè les efusions verbals anaven i venien per la xarxa, però cap no aterrava en aquesta pàgina. Aleshores nosaltres vam prometre que, arribat el moment, en faríem una recopilació. I ara és el moment. I encara que algunes felicitacions tinguen un caràcter personal, no oblidem que el blanc de totes elles són els organitzadors sitgetans. Comencem pel president de la Societat Recreativa el Retiro, n’Antoni Sella Montserrat: “Acabat de tornar de vacances i amb poques ganes d’emprendre res, resulta gratificant somriure en el record, gràcies als teus experiments per Internet. Moltes gràcies i una abraçada.” I també tornava de vacances Lluís Calvo, poeta complimentat a la IV edició, que ens va donar “moltes gràcies” i ens va dedicar “abraçades”; i Mireia Vidal-Conte, poeta ídem del mateix any, que a banda de les gràcies hi va veure “tot un detall”.
FINS ALS ARXIUS BURRIBLOQUERS SE'NS VAN REMETRE EN EL SEU MOMENT ELS COMENTARIS DE DUES AMIGUES D’AQUESTA SANTA CASA, SEGURAMENT MOTIVADES PER LA NOSTRA SUBTIL PROVOCACIÓ, REIVINDICATIVA, PERÒ NO ENVEJOSA COM DIU LA SRA. ESCRIVÀ. Els pobres també tenim dret a menjar, i el nostre modest burribloc també és persona:
Vicenta Llorca, adornava les seues lletres amb adjectius generosos: “les bombolles amb poesia m'han semblat una barreja curiosa, interessant i bonica.”
I Dolors Pedrós, editora i gaudidora --segons sembla--, de l'experiència poètica sitgetana, hi va entrar en més detalls: “Que bonic el muntatge, i que bonic poder recordar Sitges, la Festa de la poesia, i tot el que l’acompanya. A la Cèlia i al Joan de segur que els encantarà tant o més que a mi!”
La senyora Escrivà (jo) distingeix entre dos tipus d'enveja: l'enveja 'cotxina', que és enveja enveja, pecat capital com el que més..., i l'enveja 'sana', que és la que, en el seu moment, vam associar amb el primer comentari aparegut en aquesta entrada. Dit això, voldríem aportar-hi tres proves més d'afecte:
Pere Pena, un dels poetes homenatjats en l’edició núm. 5, es va manifestar de manera sintètica i familiar: “molt xulo”. Com també l’Anna Aguilar-Amat, veterana ella des dels inicis de la Festa: “Gràcies. Molt maco”.
Un paisà nostre −Lluís Roda−, poeta de cap a peus, afegia un element quotidià a l’acció de gràcies: “He vist el vídeo! Molt bonic. Salut i orxata!” Molt encertat, en aquells dies de canícula.
I, si se'm permet, especialment valuós per a una que s'hi declara admiradora, fou la salutació d’en Francesc Parcerisas, poeta de referència, un dels grans, i degà en l’actualitat de la ILC, institució que per aquelles dates travessava moments d’incertesa. Ens hi va tranquil•litzar una mica, i ens va donar “moltíssimes gràcies” que nosaltres sempre considerarem desmesurades.
Amics del “modest” (com dieu) burribloc, i amiga Maria Josep Escrivà. La Festa de la Poesia us deu encara uns quants comentaris que l’article i el vídeo de les bombolles ha generat. Com que sabem que esteu impacients, mossegant-vos les ungles, no us fem esperar més: Al meu perfil de facebook i en l’entrada del vídeo, han clicat “m’agrada” Lulu Ana, Laura Dalmau, Laura López-Granell, Vicenç Zumajo, Pura Salceda, Glòria Mengual, Laia Carrasco, Albert Carrasco, Mercè Garcia Campillo, Montse Assens, Àngels Antonell, Joana Fort, Joan Jane Campderros, Martí Ribas i Josep Bertran Teixidó. I també els autors dels següents comentaris: Florenci Salesas ha dit “una entrada de blog molt maca que fa justícia a la feina feta amb il•lusió i amor”. Vinyet Panyella no se n’ha pogut estar i ha dit “el clico”. Edu Sentís ho resum així, “fantàstic”. Àngela Vilagran, des de Vitòria fa “és realment molt bonic”, Lola Cañete reflexiona “sumando poesía a la poesía” i Carles Duarte conclou “una petita meravella”. I continuem, resulta que ni més ni menys que l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, ens va escriure entre d’altres coses “sense la implicació i l’estima que hi poseu en Joan i tu, tu i en Joan, res de la Festa de la Poesia tiraria endavant. Ànims i gràcies per tot el que feu per la nostra vila, l’ànima de l’art i la seva gent”. I com que no volia ser menys, la regidora de Cultura, Mireia Rossell, també va escriure “portar la poesia i la sensibilitat poètica al carrer no és fàcil, però sincerament crec que calen espais i moments com aquests. Gràcies a vosaltres que hi poseu tot l’esforç i enhorabona per l’èxit que esteu aconseguint amb la Festa de la Poesia”. Naturalment, aquests dos darrers comentaris van ser provocats per la visió del vídeo i l’estat feliçment hipnòtic en què van quedar alcalde i regidora. I sí, ens falta un comentari, faltaria més, o més ben dit, no podia faltar, el comentari del protagonista del vídeo, l’il•lusionista de les bombolles, Pep Bou. Adreçant-se a la senyora Maria Josep Escrivà, escriu: “Les bombolles són una excel•lent metàfora per donar un sentit poètic a les paraules i en aquest muntatge, tu ho has aconseguit. Moltes gràcies!”
Doncs ara que la Cèlia ens ha enllustrat l'ego amb aquesta descàrrega de generositats, ja només ens faltaria posar el colofó a aquesta bonica recreació amistosa celebrant la vinguda al món d'una personeta nova, i lamentant la pèrdua d'un gran amic d'aquesta gran família sitgetana. Ell és (sempre ho serà) Jànio Marti, el músic i director d'orquestra de ball, que ens va deixar fa algunes setmanes. La petita és Cinta, filla de Joan Duran i de Joana Fort, que naixia pels volts de Sant Bartomeu de Sitges. Joan ens va escriure en aquells dies:
"Estimada Maria Josep, quin regal més sentit, més especial, més emotiu que ens fas! T'ho agraeixo moltíssim! tant l'escrit com el muntatge de fotos i versos, que ara ja formen part de l'inventari de records de la nostra (vostra, teva!) Festa. Molts petons! penjarem el teu vídeo a la nostra web, eh! I fins ben aviat, espero!"
Doncs això: tornaria a dir mil vegades que m'honra la vostra amistat. I sí, fins aviat.
Considerem de justícia rematar aquesta pluja d'opinions amb la dedicatòria final de la sra. Cèlia Sànchez-Mústich, una de les principals ànimes del Festival de Poesia de Sitges, i també qui ha fet possible que l'afinat concert literari que, sobre els compassos de l'article que ens ocupa, estava celebrant-se al Facebook, tinguera continuïtat als compartiments d'aquest humil burribloc. Gràcies de tot, Cèlia. Ja sap que ens entusiasmen els entusiasmes de la bona gent com vostés.
Heus ací, doncs, el punt i final de la dama de Sitges:
"És d'aquelles vegades que no saps com donar les gràcies. Sospites que hi ha d'haver una manera, a la mesura de les teves emocions, i gairebé la trobes però se t'escapa com una bombolla de sabó. Amics: seguiu amb els ulls aquesta bombolla d'un gràcies tan immens com impossible. En nom meu i de tots els esperits arrauxats i un pelet temeraris que fem la Festa de la Poesia a Sitges. Cèlia Sànchez-Mústich"
*"Jornades com la de hui ens fan reflexionar, i molt!, sobre el nostre quefer diari amb horaris estrictes, espais restringits, taules ordenades, alumnes distribuïts classe rere classe, programacions, reglaments... Aquest matí m'ha vingut al cap el llibre de Foucault "Vigilar i castigar", cada dia més el nostre sistema educatiu s'assembla al que deia Michel [Foucault]. Per sort, de tant en tant tenim alenades d'esperança, de saber que un altre tipus d'educació és possible."* Agafe prestades aquestes paraules de l'amic, músic i professor Josep Antoni Alberola. Les vaig utilitzar per...més »
He fet comptes i, si no em fallen els dits, fa 21 anys que em vaig atrevir a donar la cara en matèria de literatures. La primera vegada fou a Manises, l’any 1992, quan unes persones molt generoses em van premiar un petit recull de contes que es deia El curt camí dels anys, i que es va publicar el 94, en un volumet col·lectiu titulatSolstici 6. Era l’entranyable premi Solstici de literatura jove, que convocava l’ajuntament d’aquella ciutat de l'Horta, a través de la Fundació Municipal de Cultura i Joventut, i ...més »
*Després de trenta mesos de gestació, la criatura està a punt de veure la llum. ESTELLÉS EN SOLFA és un disc on la interpretació de Salvador Bolufer i l’aposta musical d’Enric Murillo s’uneixen per a retre homenatge a la memòria de Vicent Andrés Estellés, amb "admiració i convenciment", tal com resa la dedicatòria inserida en aquest llibre-disc. La part literària ha estat coordinada per Maria Josep Escrivà, que s'ha implicat en el projecte en qualitat d'assessora lingüística i poètica. Treballar amb Maria Josep enriqueix, honora, dignifica i ensenya. Gràcies, doncs, a la benvolguda ...més »
“[...] Era el mes de maig i, com quasi sempre per aquestes dates, bufava un garbí suau i se sentien els crits de les aus pescadores aguaitant des de l’aire. Per això no em va estranyar gens ni miqueta veure com, per sota del banc on seia, revolava una ploma de gavina. M’hi vaig entretenir mirant-la, amb aquella lleugeresa senzilla i blanca. I aquella dansa capritxosa em va hipnotitzar de tal manera que no sabria dir si havien passat minuts o hores quan, al meu costat, Faust, el veí dels meus pares que havia treballat tota la vida de llanterner, desvinculat del tot de les pregàries ...més »
*Ja saben vostés que aquest modest burribloc és –o almenys intenta ser– notari de l'actualitat que altres protagonitzen. Nosaltres, per tant, no posem ni llevem res a la realitat que ens ha tocat viure, per dolenta que aquesta siga. Però –això sí– comentem i analitzem els fets d'acord amb la nostra consciència i segons els nostres punts de vista (faltaria més!); per a llegir i escoltar les bravates dels mandataris de guàrdia ja estan els mitjans de comunicació públics, que paguem entre tots (o, en alguns casos, devem entre tots), però que només funcionen al servei dels interessos de...més »
Quan vivia a València —i, d'això, en fa ja molts anys, o almenys a mi m'ho sembla...— em vaig prometre a mi mateixa, com a norma i recurs de supervivència anual, pegar a fugir de la ciutat en la setmana de Falles. La disjuntiva era ben senzilla: o bé buscava un lloc fora de València, lluny o prop, però on regnara la pau, i l'aire lliure de pólvora, o bé m'immolava davall d'aquell balcó de la plaça de l'Ajuntament que, ja en aquells primers anys 90, presidia la incorruptible alcaldessa Rita. Ara ja en fa alguns més que visc en un lloc on, si no vull, no sent la remor fallera ni de ll...més »
*El dia 17 de març de 2011 presentàrem en societat la FALLA BUCOMSA-BURRERA I ADJACENTS (article: LA BURRERA EN FLAMES (cliiic)). Aquell any vam plantar a la xarxa un monument virtual que portava per lema RIDÍCULUM VITAE (cliiic), construït per l'imaginari Macareno Les Penyes i amb il·lustracions poètiques del no menys imaginari poeta Rafa Burilla. Constituírem una comissió amb presidents d'honor, presidents sense honor i un batalló de vicepresidents i delegats; però com que tot es va fer amb presses i corruixes, se'ns va oblidar fundar prèviament la falla (**de fet, a hores d'ara e...més
Quan enguany, passada la mitjanit del 19 de març, la fallera major de València ordenarà cremar la falla municipal, es compliran cinquanta anys d’una de les majors injustícies intel·lectuals comeses per les falles del cap i casal. Llegim-ho en el relat de l’afectat: «A vostès ja els ho puc dir: m’han cremat en efígie. Literalment, he estat objecte, o víctima, d’un autèntic auto de fe. La cerimònia, que tingué lloc el dia 19 de març de 1963..més »
Donzelles de l'any 2000 (Editorial Mediterrània) és un llibre de recent aparició, una "Antologia de dones poetes dels Països Catalans" que pretèn, en paraules de les responsables del projecte: "configurar el paisatge poètic femení en llengua catalana del segle XXI". Les curadores de l'antologia, Sandra D. Domínguez, i Noèlia Díaz Vicedo no s'hi distrauen amb detalls accessoris.* *El títol, em sembla d'aquells que hom necessita justificar immediatament després d'haver-lo dit. I és que fa referència al poema que *Maria Antònia Salvà*, poeta i traductora mallorquina nascuda a finals d...més »
*El 7 d'abril de 2012 publicàvem en aquesta mateixa secció un article titulat FER El RIDÍCUL (cliiic). La susdita entrada inclou un vídeo on es pot escoltar un portaveu del PP que, a l'hemicicle de les Corts Valencianes, intentava explicar el motiu pel qual els del seu grup votarien en contra d'una proposta que acabava de presentar Mònica Oltra (en concret es demanava que les Corts reclamaren al govern central una retallada del 20% de la despesa militar). Aleshores, nosaltres, que som uns càndids, pensàvem que la barrera del ridícul espantós havia tocat sostre amb el cúmul de despro...més »
Quan, ja fa alguns anys, vaig escriure aquest poema dedicat als meus pares, en un llibre que duia el títol no gens festiu de *Tots els noms de la pena*, pensava que les coses de l'existència segueixen el seu curs normal, i que és llei de vida que tot passe, tant en la seua immediatesa com també en el seu esdevenir a llarg termini. I que després del temps pletòric de l'estiu ha d'arribar la tardor; i després, l'hivern. I que, després del temps pletòric de la joia ha d'arribar el dol. I que, després del temps en què uns éssers humans habiten un lloc, i fins i tot són feliços en aquell ...més »
*Sèrie: *HISTÒRIES I HISTÈRIES* 1a entrega: *Un tal Prosper Mérimée, francés de la França, va escriure una narració **— Carmen— en la qual es basa la famosa òpera homònima de Georges Bizet. La Carmen de la tal ficció representava una guapíssima xicota espanyola, gitana ella, amb un geni com un espigó i propícia a enamoraments complicats i volcànics; segurament eixe perfil de dona no feia massa gràcia als soques puritans de l'època franquista, i per això, quasi un segle després de l'esmentada obra, els incombus...més »
Molta gent ens ho pregunta:
.
COM ES POT ACONSEGUIR EL CD EL CANTAR DE LA BURRERA?
No tenim al nostre abast una llista d'establiments on es pot comprar el disc. Se suposa que està a la venda en comerços especialitzats en aquesta classe de productes i també en determinades llibreries.
.
Per Internet es pot sol·licitar directament al distribuïdor oficial, Actual Records:
Hem obert aquest apartat amb intenció d’incorporar al burribloc algunes curiositats pertanyents a diverses activitats del grup abans d'adoptar el nom actual de Burrera Comprimida, és a dir, abans de 1999. ... >(cliquen ací per a continuar llegint aquesta introducció)
Comencem, doncs, a distribuir l’apartat en qüestió:
>LA BURRERA I LES FALLES - Festivals de la cançó “fina i elegant”(Pròxim enllaç, encara no disponible)
>LA BURRERA I ELS MOROS I CRISTIANS(Pròxim enllaç, encara no disponible)
.
Diverses branques de la xarxa internauta estan beneficiant-se del festival de paraules escrites que han organitzat les sres. Cèlia Sànchez-Mústich i Maria Josep Escrivà, amb altres plomes de llum i de foc, sobre aquest article de la dama del Grau. Però el nostre modest burribloc no es menja ni una rosca, i els pobres també tenim dret a gaudir tan encantadores suculències, encara que siguen les sobres.
ResponEliminaFa just un mes que vam publicar aquesta entrada com a agraïment a les persones humanes que organitzen des de fa 5 anys la Festa de la Poesia a Sitges. A partir d’aquest text, i del vídeo que l’acompanya, molta gent, amable i solidària, ens ha transmès, d’una manera o d’una altra, les seues consideracions, o bé ha agraït els agraïments amb què nosaltres agraíem la generositat de l’agraïda organització de la Festa.
ResponEliminaEn el seu moment ens va semblar que un portaveu d’aquest burribloc manifestava (just al comentari de dalt) una certa enveja perquè les efusions verbals anaven i venien per la xarxa, però cap no aterrava en aquesta pàgina. Aleshores nosaltres vam prometre que, arribat el moment, en faríem una recopilació. I ara és el moment. I encara que algunes felicitacions tinguen un caràcter personal, no oblidem que el blanc de totes elles són els organitzadors sitgetans.
Comencem pel president de la Societat Recreativa el Retiro, n’Antoni Sella Montserrat: “Acabat de tornar de vacances i amb poques ganes d’emprendre res, resulta gratificant somriure en el record, gràcies als teus experiments per Internet. Moltes gràcies i una abraçada.”
I també tornava de vacances Lluís Calvo, poeta complimentat a la IV edició, que ens va donar “moltes gràcies” i ens va dedicar “abraçades”; i Mireia Vidal-Conte, poeta ídem del mateix any, que a banda de les gràcies hi va veure “tot un detall”.
FINS ALS ARXIUS BURRIBLOQUERS SE'NS VAN REMETRE EN EL SEU MOMENT ELS COMENTARIS DE DUES AMIGUES D’AQUESTA SANTA CASA, SEGURAMENT MOTIVADES PER LA NOSTRA SUBTIL PROVOCACIÓ, REIVINDICATIVA, PERÒ NO ENVEJOSA COM DIU LA SRA. ESCRIVÀ. Els pobres també tenim dret a menjar, i el nostre modest burribloc també és persona:
ResponEliminaVicenta Llorca, adornava les seues lletres amb adjectius generosos: “les bombolles amb poesia m'han semblat una barreja curiosa, interessant i bonica.”
I Dolors Pedrós, editora i gaudidora --segons sembla--, de l'experiència poètica sitgetana, hi va entrar en més detalls: “Que bonic el muntatge, i que bonic poder recordar Sitges, la Festa de la poesia, i tot el que l’acompanya. A la Cèlia i al Joan de segur que els encantarà tant o més que a mi!”
La senyora Escrivà (jo) distingeix entre dos tipus d'enveja: l'enveja 'cotxina', que és enveja enveja, pecat capital com el que més..., i l'enveja 'sana', que és la que, en el seu moment, vam associar amb el primer comentari aparegut en aquesta entrada. Dit això, voldríem aportar-hi tres proves més d'afecte:
ResponEliminaPere Pena, un dels poetes homenatjats en l’edició núm. 5, es va manifestar de manera sintètica i familiar: “molt xulo”. Com també l’Anna Aguilar-Amat, veterana ella des dels inicis de la Festa: “Gràcies. Molt maco”.
Un paisà nostre −Lluís Roda−, poeta de cap a peus, afegia un element quotidià a l’acció de gràcies: “He vist el vídeo! Molt bonic. Salut i orxata!” Molt encertat, en aquells dies de canícula.
I, si se'm permet, especialment valuós per a una que s'hi declara admiradora, fou la salutació d’en Francesc Parcerisas, poeta de referència, un dels grans, i degà en l’actualitat de la ILC, institució que per aquelles dates travessava moments d’incertesa. Ens hi va tranquil•litzar una mica, i ens va donar “moltíssimes gràcies” que nosaltres sempre considerarem desmesurades.
Amics del “modest” (com dieu) burribloc, i amiga Maria Josep Escrivà. La Festa de la Poesia us deu encara uns quants comentaris que l’article i el vídeo de les bombolles ha generat. Com que sabem que esteu impacients, mossegant-vos les ungles, no us fem esperar més: Al meu perfil de facebook i en l’entrada del vídeo, han clicat “m’agrada” Lulu Ana, Laura Dalmau, Laura López-Granell, Vicenç Zumajo, Pura Salceda, Glòria Mengual, Laia Carrasco, Albert Carrasco, Mercè Garcia Campillo, Montse Assens, Àngels Antonell, Joana Fort, Joan Jane Campderros, Martí Ribas i Josep Bertran Teixidó. I també els autors dels següents comentaris: Florenci Salesas ha dit “una entrada de blog molt maca que fa justícia a la feina feta amb il•lusió i amor”. Vinyet Panyella no se n’ha pogut estar i ha dit “el clico”. Edu Sentís ho resum així, “fantàstic”. Àngela Vilagran, des de Vitòria fa “és realment molt bonic”, Lola Cañete reflexiona “sumando poesía a la poesía” i Carles Duarte conclou “una petita meravella”. I continuem, resulta que ni més ni menys que l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, ens va escriure entre d’altres coses “sense la implicació i l’estima que hi poseu en Joan i tu, tu i en Joan, res de la Festa de la Poesia tiraria endavant. Ànims i gràcies per tot el que feu per la nostra vila, l’ànima de l’art i la seva gent”. I com que no volia ser menys, la regidora de Cultura, Mireia Rossell, també va escriure “portar la poesia i la sensibilitat poètica al carrer no és fàcil, però sincerament crec que calen espais i moments com aquests. Gràcies a vosaltres que hi poseu tot l’esforç i enhorabona per l’èxit que esteu aconseguint amb la Festa de la Poesia”. Naturalment, aquests dos darrers comentaris van ser provocats per la visió del vídeo i l’estat feliçment hipnòtic en què van quedar alcalde i regidora. I sí, ens falta un comentari, faltaria més, o més ben dit, no podia faltar, el comentari del protagonista del vídeo, l’il•lusionista de les bombolles, Pep Bou. Adreçant-se a la senyora Maria Josep Escrivà, escriu: “Les bombolles són una excel•lent metàfora per donar un sentit poètic a les paraules i en aquest muntatge, tu ho has aconseguit. Moltes gràcies!”
ResponEliminaDoncs ara que la Cèlia ens ha enllustrat l'ego amb aquesta descàrrega de generositats, ja només ens faltaria posar el colofó a aquesta bonica recreació amistosa celebrant la vinguda al món d'una personeta nova, i lamentant la pèrdua d'un gran amic d'aquesta gran família sitgetana. Ell és (sempre ho serà) Jànio Marti, el músic i director d'orquestra de ball, que ens va deixar fa algunes setmanes. La petita és Cinta, filla de Joan Duran i de Joana Fort, que naixia pels volts de Sant Bartomeu de Sitges. Joan ens va escriure en aquells dies:
ResponElimina"Estimada Maria Josep,
quin regal més sentit, més especial, més emotiu que ens fas! T'ho agraeixo moltíssim! tant l'escrit com el muntatge de fotos i versos, que ara ja formen part de l'inventari de records de la nostra (vostra, teva!) Festa.
Molts petons! penjarem el teu vídeo a la nostra web, eh! I fins ben aviat, espero!"
Doncs això: tornaria a dir mil vegades que m'honra la vostra amistat. I sí, fins aviat.
Considerem de justícia rematar aquesta pluja d'opinions amb la dedicatòria final de la sra. Cèlia Sànchez-Mústich, una de les principals ànimes del Festival de Poesia de Sitges, i també qui ha fet possible que l'afinat concert literari que, sobre els compassos de l'article que ens ocupa, estava celebrant-se al Facebook, tinguera continuïtat als compartiments d'aquest humil burribloc. Gràcies de tot, Cèlia. Ja sap que ens entusiasmen els entusiasmes de la bona gent com vostés.
ResponEliminaHeus ací, doncs, el punt i final de la dama de Sitges:
"És d'aquelles vegades que no saps com donar les gràcies. Sospites que hi ha d'haver una manera, a la mesura de les teves emocions, i gairebé la trobes però se t'escapa com una bombolla de sabó. Amics: seguiu amb els ulls aquesta bombolla d'un gràcies tan immens com impossible. En nom meu i de tots els esperits arrauxats i un pelet temeraris que fem la Festa de la Poesia a Sitges. Cèlia Sànchez-Mústich"