Si cliquen ací:


podran fer un passeig virtual pel burribloc i buscar amb facilitat

tots els continguts que hem publicat fins ara.


...

.

PASSA LA VIDA........................ EL CORRAL DE BUCOMSA

........El Pulcribloc...............................................El racó del fumador


(cliiic)


dissabte, 20 agost de 2011

POETES SEGRESTATS AMB SÍNDROME D’ESTOCOLM. La Festa de la Poesia a Sitges


Assessora lingüística de Bucomsa

“Convidar set poetes (sis en llengua catalana) durant dos dies i mig a Sitges, i fer-los un homenatge popular, lúdic, vital, en comptes d’acadèmic o solemne. Un homenatge íntim basat en els detalls, les sorpreses, l’acolliment... i el reconeixement de la seva obra i vocació. Dit d’una altra manera: segrest de poetes amb síndrome d’Estocolm garantida!”.

Cartell de la 1a Festa de la Poesia a Sitges. Autors: Viki Gallardo i Edu Sentís.

Així exposen Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, directors i caps visibles de l’organització de la Festa de la Poesia a Sitges la idea central que la va motivar. Suficient per a intuir que allà no es trama cap celebració poètica a l’ús. En puc donar fe jo mateixa −i no per cap ànsia de protagonisme−, que vaig tenir l’honor d’assistir-hi entre els poetes convidats de la 4a convocatòria, la Festa de l’any 2010.


Cèlia Sànchez-Mústich i Joan Duran, les animetes humanes 
de la Festa de la Poesia.

A Sitges, una banda de música dóna la benvinguda als poetes des de la plaça de l’Estació, i d’allí arranca una cercavila que recorre els carrers del nucli urbà, on té lloc allò que anomenen una “balconada”, perquè des d’alguns balcons apareixen personatges rellevants que tenen algun lligam amb Sitges i que saluden l’arribada dels convidats versaires, els quals miren cap al cel dels carrerons amb la boca oberta. Les flors hi són presents pertot: bon auguri. L’organització, i un grup nombrós de seguidors sitgetans, sembla que participants fidels en cada convocatòria, s’hi dediquen a afalagar i malcriar els absorts homenatjats.


Rebuda dels poetes homenatjats a la plaça de l’Estació de Sitges,
on no hi manquen les autoritats locals, ni la Pubilla de les festes.

Després d’un parell de jornades intenses en actes i en emocions, aquella síndrome d’Estocolm respecte de la qual ens han previngut els directors de la Festa està més que justificada. Als poetes, se’ls demana que trien un plaer −dels aptes per a tots els públics...!−, només pel gust de poder-lo satisfer des de l’organització. I una societat recreativa, de nom el Retiro, d’on provenen bona part dels poders fàctics de la Festa (amb el seu president, Antoni Sella, al capdavant), s’encarrega de muntar un dinar, amb sobretaula d’espectacle de varietats inclòs, on no falta l’actuació de la Colla de Caramelles del Retiro, ni les intervencions musicals i humorístiques d’en Jànio Marti, mític director i músic d’orquestra de ball, ni la simpàtica seducció de la vedet Mercè Garcia. Tot aquest sarau encantador no seria possible sense el suport de l’Ajuntament de Sitges, i d’una llarga dotzena d’entitats col·laboradores, que són la base material d’aquesta efusió d’il·lusionisme artístic.


El públic del Saló d’Or de Maricel contempla embadalit l’espectacle
 d’en Pep Bou. Tots els humans que s’hi veuen són poetes! Glòria Bosch, Anna Montero i Ester Xargay −complimentades a la V Festa, com també Carles Duarte, Pere Pena, Miquel de Palol i Marta Pessarrodona− seuen
a la primera fila. A la dreta de la imatge somriu el gran Màrius Sampere.      Foto: Maite González

Durant el primer cap de setmana de juliol de 2011 es va celebrar a Sitges la Festa número 5. I per aquest motiu se’ns hi va convidar a tornar, als poetes complimentats en ocasions anteriors. Com que compartir alegries fa feliç, aquesta vegada vaig voler anar-hi acompanyada. N’érem 5 de casa, i en va deixar constància el periòdic local L’Eco de Sitges: “És anecdòtic però significatiu, que una poeta convidada en una edició anterior, M. J. Escrivà, vingui de València a reviure la Festa de cap a peus, amb ni més ni menys que un seguici de cinc persones.” És fàcil d’endevinar-hi qui eren els malcriadors, i qui la malcriada... I quina feina se’ns demanava a canvi?: havíem d’intervenir en una lectura que serviria com a introducció d’un espectacle plàstic interpretat pel “geni de les bombolles”, en Pep Bou. Una demostració suggerent i subtil de formes inestables, fràgils i efímeres, belles i quasi impossibles, similars a poemes visuals. Sabó, fum, aire i molta delicadesa en la confecció escènica dels versos irisats amb cos de bombolla.


Pep Bou, “el Geni de les Bombolles”, en plena acció.


No se m’ha acudit cap millor manera de correspondència a tant d’esforç, a tantes modalitats d’afalacs i de sorpresa, que la de compondre un vídeo casolà a partir d’una selecció d’instantànies fotografiades en aquell espectacle de bombolles. Es podria titular, per exemple, “Poemes de pell irisada”. Les fotos van combinades amb una reduïdíssima tria dels textos que llegírem prèviament els poetes Màrius Sampere, Montserrat Rodés, Miquel-Lluís Muntané, Mireia Vidal-Conte, Lluís Calvo, Josep Anton Soldevila, Núria Martínez-Vernis, i jo mateixa. L’espectacle poètic i visual, doncs, està datat a Sitges, concretament al Saló d’Or del Palau Maricel, el divendres dia 1 de juliol de 2011.


Bombolles fent-se i desfent-se. La xemeneia del fons és una peça
 en alabastre de l’escultor J. M. Camps i Arnau. Havia estat ubicada
 al Palau de la Generalitat de Catalunya i, al seu davant, el president
 Francesc Macià va proclamar la República.

Lamente el caràcter elemental i primari de la creació audiovisual, però, tot i així, m’atreviré a dedicar-la, com a prova d’afecte i en gest d’agraïment sincer, a Cèlia, a Joan, a tota la gent del Retiro, i a tots aquells que treballen, donant la cara o des de la invisibilitat, per fer que la Festa de la Poesia a Sitges continue provocant inevitables síndromes d’Estocolm entre els poetes segrestats. Sapigueu tots que el millor homenatge és l’amistat i el record entranyable de tots vosaltres.

Ah, i al Joan Duran i a la Joana Fort, felicitats per l’arribada de Cinta!



                   
                                  http://www.youtube.com/watch?v=GBM0HJu9va4

7 comentaris:

  1. Diverses branques de la xarxa internauta estan beneficiant-se del festival de paraules escrites que han organitzat les sres. Cèlia Sànchez-Mústich i Maria Josep Escrivà, amb altres plomes de llum i de foc, sobre aquest article de la dama del Grau. Però el nostre modest burribloc no es menja ni una rosca, i els pobres també tenim dret a gaudir tan encantadores suculències, encara que siguen les sobres.

    ResponElimina
  2. Fa just un mes que vam publicar aquesta entrada com a agraïment a les persones humanes que organitzen des de fa 5 anys la Festa de la Poesia a Sitges. A partir d’aquest text, i del vídeo que l’acompanya, molta gent, amable i solidària, ens ha transmès, d’una manera o d’una altra, les seues consideracions, o bé ha agraït els agraïments amb què nosaltres agraíem la generositat de l’agraïda organització de la Festa.
    En el seu moment ens va semblar que un portaveu d’aquest burribloc manifestava (just al comentari de dalt) una certa enveja perquè les efusions verbals anaven i venien per la xarxa, però cap no aterrava en aquesta pàgina. Aleshores nosaltres vam prometre que, arribat el moment, en faríem una recopilació. I ara és el moment. I encara que algunes felicitacions tinguen un caràcter personal, no oblidem que el blanc de totes elles són els organitzadors sitgetans.
    Comencem pel president de la Societat Recreativa el Retiro, n’Antoni Sella Montserrat: “Acabat de tornar de vacances i amb poques ganes d’emprendre res, resulta gratificant somriure en el record, gràcies als teus experiments per Internet. Moltes gràcies i una abraçada.”
    I també tornava de vacances Lluís Calvo, poeta complimentat a la IV edició, que ens va donar “moltes gràcies” i ens va dedicar “abraçades”; i Mireia Vidal-Conte, poeta ídem del mateix any, que a banda de les gràcies hi va veure “tot un detall”.

    ResponElimina
  3. FINS ALS ARXIUS BURRIBLOQUERS SE'NS VAN REMETRE EN EL SEU MOMENT ELS COMENTARIS DE DUES AMIGUES D’AQUESTA SANTA CASA, SEGURAMENT MOTIVADES PER LA NOSTRA SUBTIL PROVOCACIÓ, REIVINDICATIVA, PERÒ NO ENVEJOSA COM DIU LA SRA. ESCRIVÀ. Els pobres també tenim dret a menjar, i el nostre modest burribloc també és persona:

    Vicenta Llorca, adornava les seues lletres amb adjectius generosos: “les bombolles amb poesia m'han semblat una barreja curiosa, interessant i bonica.”

    I Dolors Pedrós, editora i gaudidora --segons sembla--, de l'experiència poètica sitgetana, hi va entrar en més detalls: “Que bonic el muntatge, i que bonic poder recordar Sitges, la Festa de la poesia, i tot el que l’acompanya. A la Cèlia i al Joan de segur que els encantarà tant o més que a mi!”

    ResponElimina
  4. La senyora Escrivà (jo) distingeix entre dos tipus d'enveja: l'enveja 'cotxina', que és enveja enveja, pecat capital com el que més..., i l'enveja 'sana', que és la que, en el seu moment, vam associar amb el primer comentari aparegut en aquesta entrada. Dit això, voldríem aportar-hi tres proves més d'afecte:

    Pere Pena, un dels poetes homenatjats en l’edició núm. 5, es va manifestar de manera sintètica i familiar: “molt xulo”. Com també l’Anna Aguilar-Amat, veterana ella des dels inicis de la Festa: “Gràcies. Molt maco”.

    Un paisà nostre −Lluís Roda−, poeta de cap a peus, afegia un element quotidià a l’acció de gràcies: “He vist el vídeo! Molt bonic. Salut i orxata!” Molt encertat, en aquells dies de canícula.

    I, si se'm permet, especialment valuós per a una que s'hi declara admiradora, fou la salutació d’en Francesc Parcerisas, poeta de referència, un dels grans, i degà en l’actualitat de la ILC, institució que per aquelles dates travessava moments d’incertesa. Ens hi va tranquil•litzar una mica, i ens va donar “moltíssimes gràcies” que nosaltres sempre considerarem desmesurades.

    ResponElimina
  5. Cèlia Sànchez-Mústich16 octubre de 2011 20:27

    Amics del “modest” (com dieu) burribloc, i amiga Maria Josep Escrivà. La Festa de la Poesia us deu encara uns quants comentaris que l’article i el vídeo de les bombolles ha generat. Com que sabem que esteu impacients, mossegant-vos les ungles, no us fem esperar més: Al meu perfil de facebook i en l’entrada del vídeo, han clicat “m’agrada” Lulu Ana, Laura Dalmau, Laura López-Granell, Vicenç Zumajo, Pura Salceda, Glòria Mengual, Laia Carrasco, Albert Carrasco, Mercè Garcia Campillo, Montse Assens, Àngels Antonell, Joana Fort, Joan Jane Campderros, Martí Ribas i Josep Bertran Teixidó. I també els autors dels següents comentaris: Florenci Salesas ha dit “una entrada de blog molt maca que fa justícia a la feina feta amb il•lusió i amor”. Vinyet Panyella no se n’ha pogut estar i ha dit “el clico”. Edu Sentís ho resum així, “fantàstic”. Àngela Vilagran, des de Vitòria fa “és realment molt bonic”, Lola Cañete reflexiona “sumando poesía a la poesía” i Carles Duarte conclou “una petita meravella”. I continuem, resulta que ni més ni menys que l’alcalde de Sitges, Miquel Forns, ens va escriure entre d’altres coses “sense la implicació i l’estima que hi poseu en Joan i tu, tu i en Joan, res de la Festa de la Poesia tiraria endavant. Ànims i gràcies per tot el que feu per la nostra vila, l’ànima de l’art i la seva gent”. I com que no volia ser menys, la regidora de Cultura, Mireia Rossell, també va escriure “portar la poesia i la sensibilitat poètica al carrer no és fàcil, però sincerament crec que calen espais i moments com aquests. Gràcies a vosaltres que hi poseu tot l’esforç i enhorabona per l’èxit que esteu aconseguint amb la Festa de la Poesia”. Naturalment, aquests dos darrers comentaris van ser provocats per la visió del vídeo i l’estat feliçment hipnòtic en què van quedar alcalde i regidora. I sí, ens falta un comentari, faltaria més, o més ben dit, no podia faltar, el comentari del protagonista del vídeo, l’il•lusionista de les bombolles, Pep Bou. Adreçant-se a la senyora Maria Josep Escrivà, escriu: “Les bombolles són una excel•lent metàfora per donar un sentit poètic a les paraules i en aquest muntatge, tu ho has aconseguit. Moltes gràcies!”

    ResponElimina
  6. Doncs ara que la Cèlia ens ha enllustrat l'ego amb aquesta descàrrega de generositats, ja només ens faltaria posar el colofó a aquesta bonica recreació amistosa celebrant la vinguda al món d'una personeta nova, i lamentant la pèrdua d'un gran amic d'aquesta gran família sitgetana. Ell és (sempre ho serà) Jànio Marti, el músic i director d'orquestra de ball, que ens va deixar fa algunes setmanes. La petita és Cinta, filla de Joan Duran i de Joana Fort, que naixia pels volts de Sant Bartomeu de Sitges. Joan ens va escriure en aquells dies:

    "Estimada Maria Josep,
    quin regal més sentit, més especial, més emotiu que ens fas! T'ho agraeixo moltíssim! tant l'escrit com el muntatge de fotos i versos, que ara ja formen part de l'inventari de records de la nostra (vostra, teva!) Festa.
    Molts petons! penjarem el teu vídeo a la nostra web, eh! I fins ben aviat, espero!"

    Doncs això: tornaria a dir mil vegades que m'honra la vostra amistat. I sí, fins aviat.

    ResponElimina
  7. Considerem de justícia rematar aquesta pluja d'opinions amb la dedicatòria final de la sra. Cèlia Sànchez-Mústich, una de les principals ànimes del Festival de Poesia de Sitges, i també qui ha fet possible que l'afinat concert literari que, sobre els compassos de l'article que ens ocupa, estava celebrant-se al Facebook, tinguera continuïtat als compartiments d'aquest humil burribloc. Gràcies de tot, Cèlia. Ja sap que ens entusiasmen els entusiasmes de la bona gent com vostés.

    Heus ací, doncs, el punt i final de la dama de Sitges:

    "És d'aquelles vegades que no saps com donar les gràcies. Sospites que hi ha d'haver una manera, a la mesura de les teves emocions, i gairebé la trobes però se t'escapa com una bombolla de sabó. Amics: seguiu amb els ulls aquesta bombolla d'un gràcies tan immens com impossible. En nom meu i de tots els esperits arrauxats i un pelet temeraris que fem la Festa de la Poesia a Sitges. Cèlia Sànchez-Mústich"

    ResponElimina

COSCONELLES LITERÀRIES. Soliloquis amb Serafí (capítol 2)

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 11/08/14
*El passat 16 de juliol encetàvem aquesta sèrie de fantasia literària amb intenció de recopilar, de manera cronològica i amb comentaris intrèpids, els SOLILOQUIS AMB SERAFÍ que des de fa un temps venim publicant al burrigrup de Facebook que la causa burra té a la seua disposició (clique ACÍ per a accedir a la primera entrega de la sèrie indicada).* *Vuela un burro, Serafín?**A l'article esmentat explicàvem els motius pels quals havíem elegit Serafín Castellano com a víctima propiciatòria d'aquesta parida gramatical, en detriment d'altres mandarins rebordonits que han fet del ridícul... més »

SOLILOQUIS AMB SERAFÍ (1). Diligències prèvies

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 16/07/14
*SOLILOQUIS AMB SERAFÍ és una sèrie experimental de literatura acrobàtica que, des de fa uns mesos, venim publicant al burrigrup de Facebook amb certa regularitat. La bona acollida que ha tingut l'invent entre el personal que sol passejar-se pels nostres àmbits internautes, i també la conveniència d'ordenar les susdites publicacions d'una manera controlada i accessible, ens ha animat a organitzar-les en capítols il·lustratius que republicarem (del verb "republicar") periòdicament al burribloc que ara tenen entre cella i cella. Com que les entrades al Facebook solen perdre's ràpidame... més »

¡QUE VIENEN LOS ROJOS PROCATALANISTAS!

Maria Josep Escrivà a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 7/07/14
*Per Maria Josep Escrivà * *Divendres 4 de juliol em vaig desdejunar amb unes declaracions del Molt Honorable president de la Generalitat Valenciana, el senyor Alberto Fabra: un tall de veu extret d'una conferència pronunciada el dia abans, dijous, en un curs d'estiu de la fundació FAES titulat «**La Constitución territorial y el desafío secesionista». He de reconèixer que el primer que em va passar pel cap, mentre sentia aquest minut i vint-i-pocs segons de declaracions, fou que el Molt Honorable s'havia fet una ratlleta, i demane perdó per la vulgaritat. Als pocs segons, el pensam... més »

EL BLEDA

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 10/06/14
*El novembre de 2010 encetàrem una secció de gramàtica burra que vam tenir a mal intitular L'ALTRA BURRERA. L'ambient de mediocritat, la mala bava i/o la falta de preparació que afecta un sector ampli de la classe dirigent (sobretot els de la quinta de la fanfàrria i el taulell) provoca molt sovint situacions tragicòmiques o rocambolesques, d'eixes, com sol dir-se, de veure i no creure; i nosaltres preteníem mostrar, comentar i, si es presentava, burlar les misèries dels que han convertit el ridícul espantós en una norma de comportament. Amb* *EL REPELENTE NIÑO VICENTE (no té pèrdua... més »

A CAU D'ORELLA. A Miquel Ruiz, en el record

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 25/04/14
TALLS I RETALLS de la Pecata Minuta capítol 7é *"A cau d'orella" és la denominació d'aquesta 7a entrega de la sèrie Talls i retalls, un recordatori del programa de TV que es va emetre a Canal 37 durant 3 temporades (2001-2003) sota el títol La sonata de la pecta minuta. Les peculiaritats de la tal parida televisiva de Burrera Comprimida i el gratíssim record que guardem d'aquella experiència ens ha animat a elaborar aquests reportatges.* *Miquel Ruiz* *El capítol esmentat és un resum de l'edició núm. 75 del programa emés en directe el 28/02/2003, amb la participació dels Dol... més »

SOMNI MR (A Miquel Ruiz Gracia, des de la memòria actual)

BURRERA COMPRIMIDA a El rebost de bucomsa - Fa 1 mes 25/04/14
*Text: Josep Basset Alberola, artista, tabaleter, membre de la Colla Safor de dolçainers i tabaleters* *Selecció de fotos i peus: M. J. Escrivà* *Entrada enllaçada, amb vídeo: **A cau d'orella. A Miquel Ruiz, en el record * *Encara estic dormint o ja sóc despert? * *Escolteu-me: vos he de dir que aquesta nit passada he somiat el Miquel. I ell, tan llustrós com sempre, amb la frescor que el caracteritza, s’ha plantat davant de mi tot preocupat i posant cara d’intriga m’ha dit: * *Basset!, no puc llevar-m’ho del cap!: ié!, que me’n vaig anar ben lluny d’ací, prompte en farà un an... més »

CORRUPTILÀNDIA (i els burros continuaven volant). Capítol 2

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. 5/03414
*El passat 11 de març publicàvem la primera part de CORRUPTILÀNDIA**; un projecte turístic engrescador que podria servir de revulsiu per a reactivar la malparada economia d'aquest pseudoinvent autonòmic valencià (clique ací per accedir a la publicació esmentada). * *El susdit projecte es basa en la creació d'una infraestructura turística, argumentada a partir dels empastres i els despropòsits que han propiciat la ruïna social i econòmica que ara patim els valencians. Com que la idea està inspirada en fets reals, hem utilitzat els elements, els escenaris i els personatges que els han... més »

CORRUPTILÀNDIA. El país on els burros volaven. Capítol 1

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 11/03/14
*Look, Pepe: a donkey flying!* *("Mira, Pepe: un burro volant!")* *Dibuix: xarxa* *En temps actuals, viatjar ja no és cosa reservada només als privilegiats. Cada vegada són més les persones que aprofiten qualsevol pontet o part de les seues vacances per a escampar el poll i, entre altres distraccions, practicar allò que es coneix com a "turisme cultural"; una modalitat turística que es basa en la visita als llocs emblemàtics de reconegut interés, principalment pel seu contingut històric o artístic. * *I resulta molt curiós observar la predilecció del gran públic per aquells llocs po... més »

JOSEP BASSET, EL SENYOR DE LA FERRALLA

BURRERA COMPRIMIDA a BURRERA COMPRIMIDA S.A. - 15/01/14
*Per Maria Josep Escrivà* *“El pas del temps ennobleix els objectes vells.”* *j. basset * *Josep Basset **(Benifairó de la Valldigna, 1948): Autoretrat.* *"Aquest Autoretrat és el resultat eixit d'un full de paper decoratiu, del que usen a les cases per empaperar les parets, sobreimprès en una autofoto feta amb el mòbil. Els dolls estan provocats pel dissolvent usat, que hi vaig abocar amb intenció de fer-lo xorrar sobre la fotografia." * *Abans que ens abduïren irremeiablement les festes nadalenques, el senyor Salvador Bolufer i jo mateixa vàrem voler fer una visita a Josep Basset... més »

FOC A LA BARRACA!

BURRERA COMPRIMIDA a EL CORRAL DE BUCOMSA - 5/01/14
*Temps enrere acostumava a escriure cada any les previsions astrològiques en vers. Però un dia vaig observar que els vaticinis eren sempre els mateixos, i dubtava si els astres eren massa conservadors i avorrits o en realitat estaven prenent-nos el pèl.* *Finalment vaig arribar a la conclusió que els astres no són ningú per a canviar el curs de la història, i que mentre el poble no s'espavile, els nostres destins continuaran en mans de la misèria i la mediocritat i que, per tant, les prediccions que prediran els astròlegs honestos seran sempre les mateixes, per no dir que aniran a p... més »
.
(cliiic)

.

BUCOMSA Grup escènic nascut com a conseqüència d’un espectacle basat en el poemari homònim de Salvador Bolufer publicat l’any 1999. Es calcula que més de 10.000 persones van presenciar en directe aquell espectacle, que va ser reconegut amb el premi Notable de l’any 2001 concedit per la cadena SER. Després d’un temps fent televisió, el grup va tornar als escenaris amb nous vessants artístics enriquits amb les incorporacions de la guitarrista Cristina Martí i del pianista i compositor Enric Murillo.EL CANTAR DE LA BURRERA és l’espectacle que actualment representa la companyia. Un treball en clau d’humor basat en el disc del mateix títol editat l'any 2009 per MFactory Music.


.

BURRÍCULUM COMPANYIA:

>Burrera Comprimida SA (cliquen)

INTÈRPRETS EN ACTIU:

>Salvador Bolufer, trobador (cliquen)

>Enric Murillo, músic (cliquen)

>Cristina Martí, músic (cliquen)

>Cèsar Monzonís, actor (no disponibl)

ASSESSORIA LINGÜÍSTICA:

>Tomàs Llopis (cliquen)

>Maria Josep Escrivà (cliquen)

ASSESSORIA ESPIRITUAL:

>Pasqual Molina, ponències (cliquen)

>Vicenta Llorca, actes poètiques (no disponibl)

>Maria Tomàs, peripècies escrites (no disponibl)

PERSONATGES DE FICCIÓ:

>D. Furgoneto Pastizal (no disponibl)

>Profeta Makok (no disponible)

MÉS BURRÍCULUMS:

>Ressennyes d’altres grups i personalitats burreracomprimidores que formen part del present i del passat de la causa BUCOMSA (no disponibl)

.

.

BURRIGLOSSARI
Lexicografia autonòmica i volantins gramaticals.
(Especial crisi)

.

BURRIBREUARI
Notícies, curiositats i comentaris expressats en format breu.
(Magatzem de burribreus)

.

Accés als enllaços:

GLOSSES GLOSSADES I BURRIBREUS DE BUCOMSA (cliiic)

BURRERA FALLERA

Sobre el vol rebolicat dels gafarrons,
volaran altres espècies clandestines.
Per les tèrboles penombres, els falcons;
i per TERRA, MAR I ANO, les gavines.


AUCA COMPLETA (cliiic)
Petita gran cosa. Una gentilesa de La línia de Wallace , primer, i Lletra nua, després, al burribloc de bucomsa. Gràcies, Pep i Xema.

……….........................…….
Si al burrigrup canten i ballen, riuen i ploren, comenten i discuteixen... per què ací no?