Hem de reconèixer que, en les últimes setmanes, s’acumulen multitud d’estímuls mentals, potents, suggeridors, contradictoris. Els fets passen molt de pressa, i la informació i els comentaris corren que volen. Amb les deformacions, les manipulacions i les intervencions interessades i no gens objectives que ja sabem que són inherents a la transmissió de les notícies avui en dia. Encara que no ens agrade.
 |
| Manifestació improvisada pels carrers de València, la vespra de la constitució de les Corts. Foto: Josep Olaso |
El desallotjament de la plaça Catalunya del dia 28 de maig, i el rebombori consegüent, va anar seguit de la càrrega policial desmesurada a València, el mateix dia que s’hi constituïen les Corts. De vesprada, moltíssima gent es concentrava per denunciar les intencions trilingües de l’ara mateix exconseller d’educació Alejandro Font de Mora (flamant vicepresident de les Corts ja). Un pas més, en opinió de qui escriu açò, dintre de la maniobra conscient, més o menys subtil, del genocidi lingüístic maquinat pel PP valencià.
Paral·lelament, centenars de ciutadans, més indignats encara, s’aplegaven davant de la comissaria de Sapadors manifestant la seua oposició per les detencions del matí anterior. A les mateixes Corts Valencianes, el nou president, el senyor Cotino, jurava el seu càrrec davant d’un crucifix que, no sé per quina associació indeguda, em va recordar aquell de la pel·lícula de l’exorcista...
 |
Sapadors, 9 de juny de 2011. Foto: Eduard Ramírez Acostumats a la patxorra valenciana, no diguen que això no impacta! |
I amb tot això encara fresquet, aquesta setmana ens arriben les notícies dels incidents al parc de la Ciutadella de Barcelona, on milers d’indignats tractaven d’impedir l’accés al Parlament català dels polítics que havien d’aprovar uns pressupostos en l’opinió dels allí concentrats inacceptables per culpa de les retallades violentes en Educació i en Sanitat. Fins ací, les reivindicacions són sensates; les protestes, lícites; i la resposta popular, digna de ser aplaudida.
 |
| Indignats bloquegen les portes del Parc de la Ciutadella. Foto: Ara.cat |
La llàstima és que, en aquest cas, les maneres de demostrar la “indignació” es van extralimitar en alguns sectors i, ai, dolor!, mitjans i bona part de l’opinió pública ha aprofitat per manipular i criminalitzar aquells fets. Res −em sap greu reconèixer-ho− que no entrara dins d’allò previsible. Se n’ha opinat ja molt, s’ha qualificat aquesta actuació del moviment 15M de moltes maneres, des de “gravíssim error tàctic” a “actuació de desobediència civil legítima davant d’uns pressupostos violents”, o “anècdota protagonitzada per una minoria”. Però, de totes, jo em quedaria amb les paraules, entre dolgudes i encoratjadores, que Andreu Buenafuente hi va dedicar en comentar la notícia al seu programa de televisió: “el món està massa malament com perquè ara s’ensorre el moviment 15M com si fos un castell de naips. Us necessitem!”. Doncs això.
 |
(Deltebre, 1982), poeta i artista escènic. |
Amb tantes emocions fortes, ens agradaria aportar una pinzellada literària que hi fera de contrapunt. Ens l’ha facilitada el poeta i magnífic intèrpret de la poesia Eduard Carmona, que va passar per Gandia, en una nova sessió de Les Nits de l’IMAB, l’endemà de la càrrega dels mossos a Barcelona, i el mateix dia que el Barça es proclamava campió de la Champions League. Acompanyat a la guitarra per Guillem Callejon, ens va regalar aquest conte. Una faula quasiamable que narra el procés d’acostament i seducció d’un llop i una llebre: dos enemics naturals que de sobte es troben irremeiablement atrets, l’un per l’altre, però...
Aquella nit teníem fresqueta l’experiència de les porres enfrontades als braços alçats de plaça Catalunya. I Eduard va dedicar el conte a tota la gent acampada a les places, i els hi va donar les gràcies. Nosaltres donem les gràcies a Eduard, i a Guillem també, en record d’aquella nit bonica i triomfal, i repleta de tantes esperances i tantes utopies que encara tenen tota una vida per davant.
 |
| Un dels cartells bonics que han il·lustrat la filosofia pacifista del moviment 15M. Que no es perda de vista. |
AL BOSC IDÍL·LIC
Eduard Carmona, poeta i intèrpret
L’explotació forestal havia destruït un noranta-vuit per cent del bosc i l’havia reduït a una parcel·la de cent vint-i-cinc metres quadrats. El bosc era petit fins al punt que tots els éssers que l’habitaven havien de conviure, forçosament, junts.
Un dia el llop va dir a la llebre:
−Escolta, Llebre... No voldràs pas vindre a sopar a casa meva aquesta nit?... (clique ací per a llegir el conte complet)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada